Docència

La inserció dels alumnes de primer curs

En l’apartat d’estudiants del número 4 de la rEPiSta, vam presentar l’anàlisi de les 100 primeres respostes a una enquesta dirigida a estudiants de l’EPS després del seu primer any d’estada a l’Escola (curs 2008-2009). En aquests moments disposem de resultats de les enquestes de dos cursos més i, per tant, estem en disposició de fer una anàlisi comparativa i presentar els resultats obtinguts. El contingut de l’enquesta no ha variat significativament en aquests tres anys, i s’ha passat sempre després dels exàmens del primer semestre. Bàsicament, les preguntes anaven dirigides a conèixer diferents aspectes relacionats amb els estudis, la satisfacció personal, i la visió global dels estudis i de l’Escola que tenen els estudiants després d’uns mesos d’immersió en els estudis triats.

S’ha convidat, per correu electrònic, a respondre l’enquesta personalment a alumnes de primer de les diferents titulacions en enginyeria i arquitectura de l’EPS. El percentatge de respostes rebudes se situa al voltant del 22 %, percentatge relativament alt per a aquest tipus d’enquestes. Cal dir que, en fer la comparació del total de respostes rebudes entre els tres cursos, no s’han trobat diferències significatives, tal com es pot veure a la taula 1.
 

 Curs  2008-2009  2009-2010  2010-2011  Total
 Enquestes enviades  513  512  535  1560
 Respostes rebudes  109 (21,2%)  122 (23,8%)  111 (20,7%)  342 (21,9%)
 
Taula 1

El primer bloc de preguntes va dirigit a copsar l’opinió dels estudiants sobre els estudis,  la seva satisfacció en l’elecció d’aquests i també d’estar-los cursant, així com si estan satisfets amb el seu rendiment acadèmic.

Els resultats obtinguts en analitzar la primera pregunta demostren que la majoria dels enquestats consideren que van fer una bona elecció en triar l’estudi. El percentatge de satisfacció és molt similar en els tres cursos analitzats i gira al voltant del 94 %.  Les respostes positives es justifiquen en general amb frases com aquestes: perquè fan el que els agrada o ho tenien clar des del començament o perquè estan capacitats. Les respostes més negatives expressen que han agafat massa assignatures, que van ser mal aconsellats, que no és el que s’esperaven. Dels resultats obtinguts sembla que les principals causes de desencís són la dificultat dels estudis, els resultats en alguna assignatura o adonar-se que l’estudi escollit no és com l’havien imaginat.

Quant a la satisfacció amb els estudis, els resultats indiquen que els que estan molt i força satisfets assoleixen tan sols el 60 %, tot i que un alt percentatge, el 90 %, diuen estar prou satisfets. Cal remarcar que el percentatge de no satisfets ha baixat del 13 % del curs 2009-2010 al 5,1 % del curs 2010-2011. En la figura 1 es presenten els percentatges de satisfacció en funció del curs acadèmic. Els pocs que donen les raons per les quals estan satisfets diuen que han après molt i coses noves i/o que han rebut una bona atenció per part dels professors. Els insatisfets troben els continguts de les assignatures massa bàsics, poc útils i sense lligam amb la carrera, o també que els horaris no faciliten la conciliació amb el món laboral. 

insercio1

Figura 1. Percentatge de satisfacció amb els estudis.

La percepció de satisfacció pel propi rendiment se situa per sobre del 80 % si es considera els que estan molt, força o prou satisfets. Si es comparen els resultats obtinguts en els tres cursos acadèmics (figura 2), es constata la tendència decreixent del nombre dels que no estan gens satisfets. Els que estan satisfets diuen que les qualificacions són proporcionals a les hores d’estudi, que han obtingut una bona relació esforç-resultats i reconeixen que treuen notes bones amb molt d’esforç. Entre els insatisfets, majoritàriament són autocrítics amb la seva feina i reconeixen que no s’han esforçat prou.
       

insercio2

Figura 2. Percentatge de satisfacció amb el rendiment personal.

Els resultats obtinguts en els tres cursos en la valoració de la satisfacció són molt semblants, tot i que la situació acadèmica en què es trobaven els alumnes en passar-los l’enquesta no ha estat idèntica. El curs 2008-2009 l’enquesta es va passar un cop finalitzat el primer curs, mentre que en els altres dos cursos es va fer en acabar el primer semestre. Aquest canvi es va fer amb la intenció de copsar l’opinió de tots els estudiants matriculats, és a dir, fins i tot d’aquells que abandonen els estudis després del primer període d’exàmens.

El segon bloc de l’enquesta està pensat per valorar les actuacions i alguns dels recursos que proporciona l’EPS per ajudar l’estudiant a integrar-se en el centre. 

insercio3

Els recursos amb els quals l’EPS complementa la informació general que facilita la Universitat es materialitzen fonamentalment en el lliurament de documents als estudiants i en l'oferiment de tutories personalitzades i específiques per a cada estudi. El primer contacte dels alumnes amb l’Escola té lloc en l’acte de «Benvinguda a l'Escola» on, en una sessió informativa,  el director, els coordinadors dels estudis i els tutors informen sobre el funcionament i les particularitats de l’Escola. En aquest acte es facilita als estudiants una guia que conté informació general sobre l’Escola (espais, serveis, etc.) i informació específica sobre el propi estudi (pla, horaris, tutories...) i detalls individualitzats per a cada un dels alumnes (coordinador d’estudis, tutor). Abans de formalitzar la matrícula, l’estudiant té un primer contacte amb el seu tutor, que és qui l’aconsella i l’orienta. En aquesta primera trobada, el tutor informa del seu pla personal de tutoria. A més, com que l’EPS participa en el programa Enginycat, s’informa a tots els alumnes que poden adherir-se a aquest programa per tal de comptar amb el suport d’un estudiant mentor.

 responen que només han assistit a la primera tutoria, que és obligatòria, per poder formalitzar la matrícula. El percentatge d’estudiants que han demanat fet tutories individuals complementàries a la primera, o que han assistit a tutories grupals convocades pel tutor, és petit. Els resultats són molt similars en els tres cursos acadèmics, tot i que en el darrer curs ha augmentat el percentatge d’estudiants que han demanat més tutories.

Els alumnes que no han fet ús de les tutories al•leguen que no han rebut la convocatòria, que els horaris no els van bé, i un percentatge important d’alumnes ha contestat que quan tenen un dubte sobre una assignatura demanen una cita amb el professor corresponent o amb el coordinador de l’estudi.

Als que només van anar a la primera tutoria, quan se’ls pregunta per les seves raons, validen amb un 37 % les respostes d’incompatibilitat d’horaris, un 35 % menystenen la idea de tutoria, el 25 % donen respostes explicatives a l’apartat de respostes obertes, i un 2 % diuen que no van connectar amb el tutor. En les respostes obertes, alguns enquestats al•leguen no haver estat convocats a cap més tutoria, i es constata que alguns han confós el professor tutor amb la consulta docent al professor de l’assignatura, o reiteren que les causes són la dificultat d’horaris, la incompatibilitat amb el treball o la baixa valoració del servei.

A la pregunta de quines expectatives els ha satisfet l’assistència a les tutories, les respostes a les opcions que es proposaven són les següents: decisió respecte a la matrícula d’assignatures (78 %), ajuda en la transició institut-universitat (70 %), orientació per planificar el temps dedicat a l’estudi (65 %), assoliment de competències relacionades amb saber aprendre (65 %), participació en activitats i organismes de l’escola (63 %), afavoriment de les relacions interpersonals (62 %). Hi ha poca variació entre els percentatges obtinguts en els tres cursos acadèmics

insercio4

Figura 3. Utilitat de les tutories.

A l’enquesta del curs 2010-2011 s’hi han afegit preguntes sobre el programa Enginycat. Dels estudiants que contesten l’enquesta, 50 confirmen haver-s’hi apuntat. Sobre les activitats del programa, 13 diuen que no hi han participat gens; 14, que s’han trobat amb el seu mentor una sola vegada, i n’hi ha 7, 4 i 12 que s’hi han reunit, respectivament, 2, 5 i més de 5 vegades.

Conclusions

Valorem molt positivament el fet d’oferir als alumnes la possibilitat de reflexionar sobre la seva decisió en l’elecció de l’estudi i d’expressar la seva opinió inicial sobre la carrera. Aquesta reflexió pot modificar la seva actitud i fer que es replantegin, si cal, les seves prioritats, i fins i tot la  pròpia línia de treball.

L’opinió dels estudiants sobre el funcionament d’alguns dels recursos que l’Escola posa a la seva disposició, expressada lliurement, ens proporciona una informació molt valuosa a l’hora de fer-nos replantejar, a la direcció, les actuacions a realitzar.



Isabel Villaescusa
Martí Fàbregas
Fernando Julian