Docència
L’ACME a l’Escola Politècnica Superior
Introducció
La plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament), desenvolupada en el nostre departament, és una plataforma virtual de suport a la docència de les matemàtiques de l’EPS des de ja fa uns anys. Actualment es fa servir en totes les titulacions d’àmbit tecnològic i científic de la Universitat de Girona. L’esperit de la plataforma és el de funcionar com a quadern d’activitats de l’alumne.
El funcionament bàsic és: el professor mitjançant l’ACME assigna els exercicis al dossier de treball dels alumnes i quan aquests accedeixen al sistema escullen un exercici dins l’activitat, visualitzen l’exercici, el resolen i envien la resposta perquè sigui corregir. Automàticament el sistema corregeix l’exercici i respon a l’alumne (vegeu figura 1).

Figura 1. Seqüència de treball de l’alumne
Els professors, per la seva part, poden fer el seguiment del treball de l’estudiant, veure quins exercicis ha fet, quants intents i quines són les respostes que ha enviat. El sistema també disposa de diferents eines de comunicació que permeten al professor fer observacions o comentaris als alumnes i, al revés, permeten als alumnes fer consultes al professor. A més a més, el sistema disposa d’un sistema per emmagatzemar una col•lecció d’exercicis de cada matèria.
Tipus de problemes o exercicis que suporta l’ACME
Una característica de la plataforma és la correcció automàtica d’exercicis. En l’actualitat la plataforma corregeix gran varietat de problemes per matèries científiques i tècniques específiques de carreres universitàries. D’aquesta manera l’ACME permet en aquests moments la correcció de:
- Qualsevol problema que requereixi un plantejament matemàtic, des de problemes de càlcul o àlgebra fins a problemes d’estadística, física, economia, química, electrònica... (Prados et al., 2005)
- Programes informàtics, escrits en la majoria de llenguatges i també en pseudocodi (Prados et al. 2006b).
- Exercicis de bases de dades, des de la correcció de diagrames entitat/relació fins a esquemes de bases de dades relacionals, sentències SQL... (Prados et al. 2006a) (Soler et al. 2006).
També corregeix els que podem anomenar estàndard i que es troben en la majoria de plataformes de
e-learning, com són:
- Tipus test. Seleccionar una resposta entre diverses alternatives.
- Omplir blancs. Completar un text on falten paraules que podem escriure lliurement o que podem escollir d’una llista d’alternatives.
- Cert/fals. D’una llista de frases, dir quines són certes i quines falses.
Més recentment hem incorporat diversos tipus d’exercicis de correcció manual:
- Comentaris de text, imatges, vídeos, etc. A partir d’un text, imatge o vídeo se n’ha de fer un comentari o recensió amb un espai limitat.
- Lliurament de fitxers. A partir d’una determinada proposta, l’alumne elabora un document, cerca una imatge o la crea, construeix una presentació o un pòster i en fa el lliurament.
- També permet l’elaboració de treballs amb una wiki, l’elaboració de glossaris i portafolis, ja sigui per a treballs en grup o individuals.
Tot i no corregir automàticament aquests exercicis, l’ACME ens aporta eines de seguiment, de manera que podem saber què ha fet cada estudiant en tot moment.
Tipus d’activitats formatives amb ACME
Les característiques de la plataforma ens permeten utilitzar-la en diferents activitats formatives, tant presencials com no presencials. El principal avantatge de fer-les a través de la plataforma és que sabem en tot moment quins són els alumnes que les realitzen i quins no. Entre aquestes activitats destaquem:
- Activitats d’avaluació continuada. La plataforma permet agrupar els exercicis i fixar uns terminis per a resoldre’ls.
- Activitats d’aprenentatge autònom, com poden ser: lectures i treballs previs en classes expositives presencials, problemes d’ajuda, de reforç i autoavaluacions.
- Exàmens. Proves d’avaluació presencial o no presencial.
- Classes de problemes i pràctiques.
- Treball en grup. Una de les competències genèriques que s’especifica en tots els estudis és que l’alumne ha de saber treballar en grup.
Experiències d’ús de l’ACME a l’Escola Politècnica Superior
L’ACME actualment es fa servir en 59 assignatures de diferents centres de la UdG: 40 de les assignatures són de l’Escola Politècnica Superior, 13 de la Facultat de Ciències i les 6 restants es reparteixen entre la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, l’Escola Universitària d’Infermeria, la Facultat de Turisme, la Facultat d'Educació i Psicologia i la Facultat de Dret. Això fa que l’ACME el facin servir 4.656 alumnes (comptant que, si un alumnes fa servir l’ACME en dues assignatures, el comptem dues vegades).
A la figura 2 podem veure l’evolució al llarg dels anys del nombre d’assignatures que fan servir l’ACME i la seva distribució per centres. Podem observar un fort creixement en els darrers cursos, de manera que hem passat de 3 assignatures en el curs 2002-2003 a 59 en el 2007-2008, i que la majoria són assignatures d’estudis de l’EPS.

Figura 2. Nombre d’assignatures que fan servir l’ACME
A la figura 3 podem observar l’evolució de l’ACME en els diferents estudis. El curs 2004-2005 l’ACME era present a 8 estudis i en dos cursos hem passat a tenir-lo en els 13 estudis de l’EPS. Fonamentalment es fa servir en assignatures de matemàtiques, física, química i estadística, però no són les úniques. Així, a ETIEI també es fa servir en les assignatures d’Electrònica Analògica i Màquines Elèctriques i a ETIM a Enginyeria Fluidomecànica. Els estudis que més fan servir l’ACME són els d’ETIG i ETIS, en els quals s’utilitza en les assignatures de Matemàtiques, Metodologia i tecnologia de la programació, Estructura i tecnologia de computadors, Introducció als fitxers i a les bases de dades, Introducció a les estructures de dades, Estadística, Bases de dades i Xarxes.

Figura 3. Nombre d’assignatures que fan servir l’ACME per anys i estudis
Majoritàriament es fa servir per programar i fer el seguiment d’activitats d’autoaprenentatge i d’avaluació continuada. També, en alguns casos, es fa servir per fer pràctiques d’aula informàtica.
Enquestes
Per fer una valoració general de la plataforma, cada quadrimestre es passa una enquesta als alumnes a través del mateix ACME. Com que crèiem molt difícil poder distingir entre la percepció que té l’alumne de la plataforma i la percepció que té de les experiències que es duen a terme en les assignatures que la fan servir, varem dissenyar una enquesta genèrica amb qüestions molt directament relaciones amb la plataforma i la seva usabilitat i altres de més relacionades amb l’experiència concreta en què s’aplicava.
L’enquesta consta d’11 preguntes. La primera i segona serveixen per veure si la plataforma resulta agradable a l’alumne. La tercera i la quarta intenten copsar quina percepció té l’alumne sobre l’efecte de l’ús de la plataforma en el seu aprenentatge. La cinquena i la sisena pretenen mesurar si hi ha correspondència entre el que se li demana que faci amb la plataforma i allò que es fa a classe. La setena vol valorar la feina que això li reporta. Amb la vuitena intentem mesurar si l’alumne considera ben valorada la feina que fa amb l’ACME o no. A la novena senzillament li demanem a l’alumne si la feina l’ha fet ell sol, en grup o altres possibilitats. Finalment hi ha dues preguntes obertes perquè l’alumne pugui expressar allò que creu convenient. Les preguntes són senzillament: “Què t'ha agradat més de l'ACME?” i “quins aspectes creus que s'haurien de millorar?”. A la taula 1 es detallen la resta de preguntes de l’enquesta i els resultats obtinguts.

Taula 1. Resultats de l'enquesta
Pel que fa a les preguntes obertes “què t'ha agradat més de l'ACME?” i “quins aspectes creus que s'haurien de millorar?”, els resultats són molt variats i van des de “no m’agrada res”, fins a “tot s’ha de millorar” o “tot és perfecte”, tot i que aquestes respostes són molt escasses. Les respostes majoritàries a la primera de les preguntes ressalten el fet que els ajuda a treballar i que saben si és correcte o no de manera immediata. Respecte de la segona, assenyalen que cal millorar la forma d’introduir les solucions i el fet que és molt estricte en la precisió del càlculs i que seria interessant que es fes servir en més assignatures.
Si analitzem els resultats de manera global, podem dir que la percepció dels alumnes és positiva i mostren un bona acollida. És fàcil de fer servir, ajuda a aprendre, el treball que es proposa concorda amb el que es demana en l’assignatura, la feina no és excessiva i majoritàriament consideren que la feina està ben valorada.
Projectes de final de carrera
En el desenvolupament de la plataforma hi han intervingut, a més a més dels professors de l’equip, diferents becaris per ajudar a escriure el software i els problemes. Atesa l’estructura modular de la plataforma, també ha servit per proposar diversos projectes de final de carrera. Així, durant aquest temps s’han fet 14 projectes d’ETIG/ETIS i 5 projectes d’Enginyeria Informàtica, que s’han anat incorporant a l’ACME. Aquest fet ha representat una molt bona experiència per als projectistes, que han vist que el seu projecte s’ha integrat en una aplicació real i que ara companys seus l’estan fent servir.
J. Poch, F. Prados, J. Soler
Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada