Estudiants

Enginyeria sense fronteres a l'UdG: Una experiència personal

En ajuntar-me a aquest grup, entre altres coses m’he assabentat de la història de la Universitat en què “estudio”. És gràcies al temps, molt poderós, que es crea la història. Però en tota història hi ha personatges, i això em desvela que és probable que jo tingui tant poder com té el temps.

estudiants1

Agost 2005. El Coca, durant l’estat d’emergència
Així que, per extensió, tots els meus companys universitaris i jo tenim aquest poder, i ja que es reparteixen poders, no s’ofendran, els professors i la resta d’alts càrrecs, si els tracto de companys universitaris. Seria bo no oblidar tampoc conserges i PAS en aquesta equiparació de poders, ja que ells s’encarreguen d’aquells petits detalls que ningú més no es molestaria a resoldre, així, com guàrdies jurat, en aquesta important tasca d’evitar que algun matí la universitat no sigui allà on toca o bé de vetllar perquè ningú no perdi el nord volent utilitzar un laboratori un cap de setmana.
Doncs sí, som tots aquests companys universitaris els que tenim un paper en aquesta història. Però, com que les possibilitats són moltes, infinites, ens correspon a cada un saber escollir com volem representar aquest rol. I una de les maneres més fermes és fer-ho plegats. En una associació, per exemple, on s’ha de poder compartir d’igual a igual entre els companys. I en el nostre cas, de diferents disciplines i estatus. És així com antics estudiants, o nous professors, a la fi companys en la nostra associació, han explicat que en un punt de la seva història va existir un fort moviment assembleari a la Universitat de Girona. És al final d’aquesta etapa que va sorgir la nostra associació.
Un grup d’estudiants va emprendre un projecte en combinació amb l’ONG Enginyeria sense Fronteres (ESF) de Barcelona. És una organització sense ànim de lucre que té com a missió treballar per posar al servei de les comunitats més desafavorides tecnologies per al desenvolupament humà amb la finalitat d’aconseguir una societat internacional justa i solidària. Per a aquest desenvolupament entén que ha de fer un paper d’acompanyament del procés participatiu (respecte de tots els actors i de tots els sectors) i en un sentit multidimensional (respecte de tots els nivells). Les activitats de l’ONG Enginyeria sense Fronteres de la Universitat de Girona es desenvolupen majoritàriament a l’Equador, concretament a la província d’Orellana, que està situada a l’extrem oriental de l’Amazònia equatoriana. La capital d’Orellana és Puerto Francisco de Orellana (també anomenada El Coca).

estudiants2

Agost 2006. Formació i capacitació a la comunitat d’El Puma, a Orellana

estudiants3

Agost 2006. Instal•lació a la comunitat Unión Laurense, a Orellana
Així, amb el pas del temps, s’ha consolidat un grup a Girona que alhora constitueix la delegació d’ESF. Pretén ser una alternativa o una oferta més, en el ventall de coses que pot fer un estudiant per esprémer la seva etapa universitària.

J. Pla

Estudiant de l’EPS. Col•laborador d’Enginyeria sense Fronteres