Tecnologia

Sobre mesures

Queda clar que mesures i càlculs formen part de la nostra activitat habitual com a tècnics, encara que de quina manera hem arribat a utilitzar certes unitats de mesura ja no resulta tan clar. Si pensem en longituds sabem com es va arribar al metre: subdividint un quart del meridià terrestre (?) en 10.000.000 de parts. En canvi, com es va arribar a subdividir el dia (?) en 86.400 segons, i més tenint en compte l'època en què es va fer, no sembla tan evident.
En tot cas, quin és l'interval en què es mouen les diferents mesures que utilitzem en una obra? Utilitzaré com a exemple una obra en particular, de certes dimensions i una certa complexitat: la cúpula que cobreix el Poliesportiu de Quart.
Les dimensions de la cúpula les definim en metres: són 45×25 metres. La seva curvatura bàsica la continuem expressant en metres: són 100 m de radi. Està formada per barres que mesurem en cm, uns 145 cm per barra. Aquestes barres són d'acer, de manera que les expressem en mil•límetres, diàmetres 53 i 35 mm amb 2 de gruix. Estan unides mitjançant cargols que continuem mesurant en mm: són 16 mm de diàmetre. I aquests cargols requereixen forats amb una certa tolerància, que expressem en dècimes de mil•límetre, concretament 5 dècimes. Per tant, l'interval de les unitats que emprem va des del metre fins a la dècima de mil•límetre, és a dir, 4 decimals o 1/10.000.
Encara que de vegades les diferents unitats de mesura tenen a veure amb el material (una secció de fusteria, per exemple, l'expressem en cm si és de fusta i en mm si és metàl•lica), en aquest cas aquest interval el que marca són les diferències de mida dels diferents elements de l'obra. I d'altra banda, aquest interval i el número 10.000 que aquí l'acompanya incidiran i influiran després en tot el procés que va des del projecte fins a la realització de l'obra.
Passa així en la definició geomètrica de la cúpula, que comencem utilitzant vuit decimals i que, a mesura que avancen els bucles d'operacions, l'ordinador ens els deixa en quatre, és a dir, 1/10.000 o una dècima de mil•límetre si és que operem en metres.
Passa també en el procés de construcció de les barres, la dimensió estricta de les quals conduïa a unes 2.000 longituds diferents, la qual cosa constructivament és inviable. Arrodonir les dècimes de mil•límetre fins al mig mil•límetre va permetre reduir aquest número fins a 600.
Intervé en el muntatge. A cada nus se superposen quatre barres amb un gruix final d'uns 20 mm, que per a una curvatura de 100 m de radi exigeix una tolerància de 0,5 mm en el forat de la barra. I apareix finalment en la posada en obra. La barres s'han dimensionat amb una tolerància de 0,5 mm, s'han construït amb una tolerància de 0,5 mm i tenen forats en els extrems que s'han dimensionat alhora amb una tolerància també de 0,5 mm Això suposa una tolerància acumulada d’1,5 mm per barra, que en 30 trams pot totalitzar un error de 45 mm, aproximadament l'1/10.000 de la llum de l'estructura.
En resum, la precisió dels 4 decimals del nostre interval no solament apareix en les mesures dels diferents elements de l'obra. És present també al llarg de tot el procés de la realització, des del projecte fins a la posada en obra, quelcom més que una simple coincidència.

sobre mesures

Operació de muntatge de la cúpula que cobreix el Poliesportiu de Quart

L. Sánchez-Cuenca

Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció

< TORNAR