Tecnologia

El sector agrari, igual com tots els sectors econòmics, pateix els efectes de la situació actual de crisi econòmica, si bé la problemàtica que afecta el sector agrari és anterior a l’actual crisi i sobretot és de llarga durada.

Dintre del sector agrari, un subsector que arrossega des de fa anys una situació de preus baixos (amb considerables oscil•lacions) i forta competència és el del boví de llet; dins de les causes d’aquesta situació complicada dels preus de la llet de vaca es poden trobar molts factors, entre els quals es podrien esmentar els tres següents: 1) el tipus de llet més venut (UHT, sotmesa a uperització, un tractament d’esterilització que consisteix a injectar a la llet vapor sobreescalfat, de manera que pugi a 150°C, i a eliminar-ne immediatament el vapor mentre es refreda al buit) es ven majoritàriament a grans cadenes de distribució i en forma de marques de distribució; a més, la llet és considerada un producte reclam en els lineals de les superfícies comercials, fets tots ells que impulsen el preu a la baixa; 2) Espanya és un mercat deficitari en llet de vaca (avantatge), però té un veí excedentari, França (inconvenient), i 3) la major part de la indústria i distribució de productes lactis està en mans de companyies franceses, que en els últims anys han incrementat la seva presència en el mercat espanyol.

Aquesta situació provoca que les perspectives no siguin gaire encoratjadores per als anys vinents, fet agreujat per la incertesa de la desaparició del règim de quotes actual (el mecanisme europeu pel qual es limita la quantitat màxima de llet, expressada en quilograms i vinculada a un contingut de matèria grassa, que es permet produir a cada explotació com a mesura per eliminar els excedents de producció i l’enfonsament consegüent de preus) en el període 2014-2015. L’Administració, per tal de donar seguretat als productors, ha impulsat un contracte homologat (contracte tipus) per a la venda de llet a la indústria, si bé aquest té una durada mínima de tres mesos, insuficient per donar estabilitat i seguretat, i el ramader té poc pes en la fixació del preu.

Atesa aquesta situació de preus de venda de llet baixos i d’incertesa futura, s’explica la reducció del nombre d’explotacions lleteres a Catalunya: en els últims anys el nombre de granges ha disminuït de 4.329 l’any 1992 (DAR, 2007) a 773 que han entregat llet durant el primer semestre del 2010 (Observatori de la Llet, 2010). Aquesta reducció ha representat una profunda transformació del sector per tal d’adequar-se a la nova situació del mercat.

En aquest context, és evident que el control dels costos de producció a les granges catalanes de vaques de llet té una importància cabdal per afinar al màxim el cost de producció del litre de llet, i permetre obtenir un marge econòmic positiu o, si més no (en els moments de preus per sota del cost de producció), minimitzar les pèrdues. Així doncs, totes les explotacions lleteres han agafat la “calculadora” i han passat a controlar els costos de manera precisa i a buscar estratègies de reducció d’aquests. Les actuacions que es poden dur a terme per millorar la rendibilitat de les granges són variades i normalment adaptades a cada explotació en particular.

Habitualment, les accions de reducció de costos impliquen l’actuació sobre els costos variables (els que varien proporcionalment al volum de producció), ja que és sobre aquests que es pot obtenir una aplicació i resposta més immediates. Modificar els costos fixos té més complicacions i difícilment pot haver-hi una resposta ràpida efectiva, exceptuant el cas de la mà d’obra, si bé aquest cost sol estar molt ajustat en la majoria de les explotacions lleteres i és difícilment modificable sense afectar de manera greu el bon funcionament de l’explotació.

Dintre dels costos variables, el més important i sobre el qual s’actua primer és l’alimentació, si bé cal esmentar que la seva afectació sobre la producció de llet és molt elevada i normalment una reducció dels costos en alimentació representa una disminució de la producció i, per tant, dels ingressos en la venda de llet. El principal problema en el cost d’alimentació de les vaques lleteres és la dependència de la compra dels pinsos concentrats (principalment cereals i tortó de soja) per alimentar les vaques; la majoria d’explotacions disposen de producció pròpia suficient per a l’autoabastament de la major part dels farratges utilitzats en la dieta dels animals, però en canvi els pinsos concentrats majoritàriament s’han d’adquirir a terceres empreses, fet que representa el cost variable més elevat de l’explotació. La vaca com a animal remugant té com a base de la seva alimentació els farratges, que representen entre el 50% i el 60% de l’aliment consumit, mentre que els concentrats representen entre el 40% i el 50%, i habitualment el ramader els ha de comprar a fàbriques de pinsos o a tractants de matèries primeres, ja que la seva base farratgera no permet que se’ls pugui produir. Aquest fet dóna molta incertesa als resultats econòmics de les explotacions lleteres des del punt de vista dels costos, perquè la variació del cost de producció del litre de llet té molt més a veure amb la variació dels preus de les matèries primeres concentrades que no amb els paràmetres de la mateixa explotació. La volatilitat dels preus dels cereals i de la soja en els últims anys no hi ajuda, i les perspectives per al futur són de manteniment de preus de les matèries primeres en la banda alta, fet que dificulta el futur d’aquestes explotacions.

Una estratègia que han emprat algunes explotacions és la disminució del consum de pinso concentrat en les dietes de les vaques lleteres. Aquesta reducció s’ha aconseguit incrementant el consum de farratge, si és possible de collita pròpia, i millorant-ne la qualitat; amb aquesta actuació s’aconsegueix reduir el cost de l’alimentació, si bé, com s’ha esmentat abans, la producció lletera disminueix. En el fons, amb aquesta actuació es persegueixen dos objectius: 1) que el cost d’alimentació depengui menys de factors externs a l’explotació i 2) que la disminució d’ingressos sigui compensada amb una reducció major dels costos d’alimentació. Amb aquesta estratègia algunes explotacions han incrementat el marge net, si bé han produït menys litres de llet.

Dintre dels costos fixos s’ha esmentat com a factor de més importància la mà d’obra, sigui contractada o familiar; en aquest segon cas, en les explotacions agràries sovint no va vinculada a un sou i es retribueix a partir del benefici empresarial. Aquest capítol de costos té més importància com més petita és l’explotació ramadera, i representa fins al 24,8% del total de costos en les explotacions lleteres de menys de 250 tones de quota lletera (segons els estrats de l’Observatori de la Llet, 2010) i disminueix fins al 16,6% en el cas de les explotacions més grans (per sobre de 1.000 tones de quota). Aquesta oscil•lació representa un greu compromís per a la continuïtat de les explotacions lleteres familiars més petites, que han d’afrontar un cost més elevat de la mà d’obra per litre de llet. De fet, la reducció d’explotacions lleteres que abans s’ha esmentat ha estat especialment important a les granges més petites.

Així doncs, el futur del sector passa per un control estricte dels costos de producció i especialment per la disminució dels costos d’alimentació i de mà d’obra; això dóna diferents vies d’adaptació al mercat tant en el cas de les explotacions més petites (en les quals la disminució de costos repercuteix principalment en l’alimentació) com en el de les més grans (amb més facilitat de disminuir els costos en mà d’obra). De l’elecció de cada explotació dependrà poder continuar mantenint la seva activitat econòmica de manera rendible en els propers anys.

Bibliografia:

Observatori de la Llet 2010. Informe del sector lleter. Exercici 2009. http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR [Consulta: 15/09/2010]

DAR, 2007. Estadístiques agràries. http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR [Consulta: 15/06/2010]



< TORNAR