Recerca i transferència tecnològica

Tecnologia de la Construcció: Edificació, Territori i Patrimoni

És un grup de recerca i transferència de tecnologia en l’àmbit de l’edificació adscrit al Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció. Aquest grup és dirigit pel professor Rafel Reixach i Corominas, està format per vuit professors i actualment només té un doctor. És un grup en fase de promoció i formació a causa de l’origen universitari dels seus professors, i en un termini de quatre o cinc anys l’objectiu és  que tingui cinc o sis doctors.
A causa d’aquestes característiques, aquest grup s’ha dedicat més a la transferència de tecnologia que a la recerca, i per tant a l’establiment de convenis amb l’Administració Local i amb empreses. Aquest grup també col·labora en diverses línies de recerca d’altres grups de la Universitat de Girona i de la Comunitat Europea.
Pel que fa a l’àrea tecnològica, podem destacar els convenis amb Robert Mercader, S. A. i en continuïtat amb l’empresa Saint Gobain Point P. España, amb una durada total de col·laboració de quinze anys. L’aportació del grup era l’assessorament i càlcul en forjats i estructures. Per la situació del sector, aquests conveni ja no té continuïtat.
Pel que fa a la col·laboració amb l’Administració Local, té rellevància el Manual d’Autoprotecció del Campionat del Món de Rem de Banyoles l’any 2004.
Actualment, i des de l’any 2000, els convenis amb l’Administració Local inclouen l’elaboració dels PPCM (plans de protecció civil municipal). Es van iniciar l’any 2000, amb dotze municipis, i actualment inclouen la col·laboració amb vuitanta municipis gironins.
La tasca del grup es redactar els diversos manuals d’actuació per activar-los en cas de qualsevol emergència. La Generalitat de Catalunya determina el grau de rics que pot tenir un municipi o també l’estudi de riscos que pugui fer el mateix municipi; per tant, no tots els municipis estan en la mateixa situació. El conjunt de manuals són els següents:
  • Manual Bàsic d’Actuació
  • Manual de Risc de Focs Forestals (INFOCAT)
  • Manual de Risc d’Inundacions (INUNCAT)
  • Manual de Risc de Nevades (NEUCAT)
  • Manual de Risc de Transport de Matèries Perilloses (TRANSCAT)
  • Manual de Risc de Moviments Sísmics (SISMOCAT)
  • Manual de Risc de Contaminació Química (SEQCAT)
  • Manual de Risc de Contaminació per Accident de les Aigües Marines
  • Manual d’Implantació i Manteniment  
L’elaboració d’aquests plans de protecció civil municipal està d’acord amb el marc legal de la protecció civil a Catalunya.
La planificació de la protecció civil a casa nostra ha esdevingut, al llarg dels dos últims decennis, una eina que ha ajudat a conèixer i valorar els riscos existents al país, així com a establir els protocols d’actuació quan aquests donen lloc a una situació d’emergència.
La dècada dels noranta va ser la més prolífica en el desenvolupament d’aquests plans. Tant és així que, a les acaballes del mil·lenni es pot considerar completat gairebé tot el panorama planificador que la Llei 4/1997 havia dibuixat.
Al llarg d’aquests anys, s’ha treballat i s’ha treballat molt bé. La “Línia bàsica per a la confecció dels plans bàsics d’emergència municipals”, que es presentava públicament l’abril del 1990 a la ciutat de Lloret de Mar, ha acomplert amb escreix els objectius que se li van fixar.
El Decret 210/1999, que deroga el Decret 142/1990, estableix el contingut mínim per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil municipals. Delimita, a més, els municipis que han d’elaborar un pla i el procediment per revisar-lo i actualitzar-lo. El nou Pla de protecció civil municipal aglutina totes les figures de planejament municipal i pretén fer-ho sota les consignes d’homogeneïtat, coherència, simplicitat i flexibilitat per adaptar-se a les diferents realitats municipals.
Sobre els plans de protecció civil municipals, la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, regula els diversos instruments de planificació de la protecció civil, amb la finalitat de cobrir les diverses situacions de risc que presenta la realitat i oferir un marc territorial i orgànic adequat per afrontar-les. En aquest sentit, es posa un especial èmfasi en la necessitat de garantir la compatibilitat i la integrabilitat dels plans que elaborin les diverses administracions catalanes.
El Pla bàsic d’emergència municipal és la peça clau en l’estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil.
Aquesta Llei també estableix que els plans s’han d’elaborar segons una estructura de contingut homogènia per poder homologar-los i integrar-los. Així mateix, es concreten els plans que els municipis han d’elaborar d’acord amb la seva població, el règim especial turístic i els riscos que els afecten, tenint en compte, entre altres coses, la disposició addicional tercera de la Llei 4/1997, que estableix l’obligació, dels municipis afectats per risc nuclear i per altres riscos que comportin l’aprovació dels plans corresponents, de disposar d’un únic pla municipal que coordini i unifiqui totes les actuacions derivades dels diferents riscos.
La coordinació i comunicació entre el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya i el Centre de Coordinació Municipal seran necessàries perquè tots els recursos actuïn amb eficàcia i en la mateixa direcció.
patrimoni1
Figura 1. Portada de l'església de
Sant Julià de Vallfogona de Ripollès
A més, aquest grup de recerca està fent investigació aplicada sobre la restauració d’edificis històrics sota la direcció del Dr. Miquel Àngel Chamorro. L’any 2008 es va signar un conveni, per un any, amb l’Ajuntament de Vallfogona de Ripollès per a la restauració de l’església de Sant Julià. El conveni tenia per objectiu assolir dues fites importants: per una banda, es tractava de l’assessorament tècnic per a la restauració de l’edifici, i per l’altra, es tractava de la caracterització dels diferents materials que formaven part d’aquest edifici. La primera tasca, que tindrà una durada indefinida –l’edifici es troba en un mal estat de conservació i caldrà molta feina i molts diners per acabar-ne la restauració– encara s’està duent a terme tot i que en aquests moments sense cap conveni de col·laboració, ja que l’INCASÒL fa de promotor i fa la contractació directa dels tècnics que hi treballaran (continuaran sent en Miquel Llorens i en Miquel Àngel Chamorro). Respecte a la caracterització dels materials, ja s’ha encetat un primer estudi, a través de dos projectes de final de carrera, en què s’han caracteritzat els materials de l’església (encara falta completar alguns assaigs, que s’aniran fent més endavant) i s’ha estudiat (projecte Erasmus) la restitució d’una de les voltes de l’església, que va caure quan es van començar els treballs de restauració.
Tot i el que hem comentat anteriorment, es tracta d’un projecte en què es comença a treballar l’any 2008; s’ha de dir que des de l’any 2003 es van començar a fer alguns estudis previs. A través de Forum UNESCO, amb seu a la Universitat Politècnica de València, i concretament sota el guiatge de la Dr. Pilar Espona, es va contactar amb nosaltres per tal que ens encarreguéssim de dur a bon port aquest projecte. El treball inicial va ser molt feixuc, sobretot perquè l’església pertanyia al Bisbat de Vic i fins fa un any i mig no es va aconseguir la cessió dels drets de superfície a favor de l’Ajuntament, que estava molt interessat a preservar-la. Els estudis previs bàsicament van consistir en l’aixecament dels plànols de l’edifici –amb totes les dificultats que això va comportar a causa del mal estat de l’església– i en la realització d’algun estudi previ dels morters de l’església. També es va estudiar la possibilitat de cobrir l’església amb una cúpula metàl·lica per evitar l’entrada d’aigua a l’interior.
També dins la línia de restauració, el Dr. Miquel Àngel Chamorro ha participat com a col·laborador –ja havia fet la memòria constructiva encarregada per la Generalitat de Catalunya– en el projecte de restauració del campanar, façana i nau central de l’església de Sant Feliu de Girona. En aquest cas, la intervenció va consistir en l’assessorament des del punt de vista històric. Arran d’aquesta col·laboració, s’ha pogut confirmar que a Girona tenim la traça més antiga d’un edifici construït (hauríem de dir “la planta”, ja que hi ha un alçat que és una mica anterior), que correspon al campanar de l’església de Sant Feliu de Girona. Aquest plànol, fet a mitjan any 1368, és anterior a la planta de la catedral de Milà (ca. 1390).
patrimoni2
Foto i traça del campanar de l’església de Sant Feliu de Girona
Finalment, no voldríem acabar aquesta breu descripció de la recerca d’aquest grup sense esmentar el projecte d’investigació europea titulat “The european concrete standards (Eurocode 2) in practice”, el promotor del qual va ser Katholieke Hogeschool Sint-Lieven, de Bèlgica, i els participants del qual van ser la Universitat Politècnica de València; l’Instituto Politécnico do Porto; la Hochschule Anhalt (FH) d’Alemanya; la University of Architecture, Civil Engineering and Geodesy de Sofia, i la Universitat de Girona. En el projecte, consistent a estudiar el nou Eurocodi 2 i veure els canvis que presentava davant la normativa dels diferents països participants, van intervenir el Dr. Miquel Àngel Chamorro i el professor Miquel Llorens. El resultat va ser un CD destinat a la comunitat universitària, en què apareixen totes les aportacions (com a articles independents) dutes a terme durant els dos anys –2002 a 2004– que va durar el projecte.
 
M.A. Chamorro i R. Reixach  
< TORNAR