Docència

Concurs de ponts d'arquitectura

El concurs de ponts ha estat l’etapa final i més visible de les pràctiques de l’assignatura Estructures III de l’estudi d’Arquitectura. Els professors de l’assignatura han estat l’Antoni Blàzquez i l’Antoni Solé de l’àrea de Mecànica de Medis Continus i Teoria d’Estructures (Dept. Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial). El concurs de ponts ha estat coordinat per l’Antoni Solé.
Per a portar a terme aquesta activitat els alumnes s’han dividit en grups de tres. L’objectiu final de cada grup ha estat realitzar una maqueta d’un pont d’acord amb uns requeriments previs i obtenir una bona puntuació en el concurs realitzat al final del quadrimestre.
Els requeriments previs eren:
  • El pont havia de cobrir una llum igual o superior a 2.50m.
  • Els recolzaments havien de ser d’una naturalesa tal que no impedissin el lliscament si eren sotmesos a accions horitzontals de certa entitat (el pont estava simplement recolzat).
  • El pont havia de consistir en tres pòrtics plans units entre ells amb elements .
    • perpendiculars als pòrtics. L’anàlisi estructural havia de ser bidimensional.
  • Els materials a emprar eren els mateixos per a tots els grups. Pals de gelat i adhesiu tipus cianocrilat.
El concurs va consistir en portar l’estructura a trencament mitjançant l’aplicació progressiva d’unes càrregues discretes que es podien acabar assimilant com una càrrega repartida. Els barems emprats per a la valoració van ser els següents, ordenats de major a menor importància: resistència, predicció de càrrega de trencament i mode de trencament, innovació, estètica i eficiència.
L’etapa inicial de la pràctica va consistir en una cerca més o menys exhaustiva d’informació. Es va demanar als estudiants que recopilessin dades sobre les diferents tipologies estructurals de ponts existents (pont biga, en mènsula, atirantat, en arc, etc...). Cada grup va haver de triar-ne un per estudiar a fons el seu concepte estructural, l’evolució soferta al llarg dels anys i les causes d’aquesta.
La següent etapa va consistir en l’aprenentatge en l’ús d’un programari d’anàlisi estructural, amb el que es va haver de desenvolupar un primer model del pont.
A partir d’aquí va començar l’etapa més interessant, consistent en una anàlisi de l’estructura inicial i en provar de deduir quines podien ser les millores estructural que fessin que el pont pogués resistir més càrrega, i seguidament implementar el nou model de pont i comprovar la idoneïtat (o no) dels canvis realitzats. D’aquesta manera, mitjançant proves d’assaig-error arribar a un model òptim.
La següent etapa va estar l’execució material del model òptim, un procés interessant i també laboriós.
Finalment la darrera etapa, i la més lúdica però no menys instructiva, va consistir en carregar el pont fins a portar-lo a trencament d’acord amb els requisits previs i realitzar-ne la valoració segons els criteris esmentats abans
Podeu veure el desenvolupament d'aquesta darrera etapa visualitzant el video:



> REPRODUIR EN UN REPRODUCTOR EXTERN