Tecnologia
La gestió del temps un dels grans reptes del sector de la construcció
Ester Gifra
Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció
La gestió del temps és, sens dubte, un dels grans reptes pendents per
aplicar en els processos que permeten la materialització d’una obra de
construcció. La gran majoria de les obres finalitzen en una data
posterior o en un temps superior al previst inicialment. La realitat
palpable és que, a diferència de la tendència actual a controlar
econòmicament l’obra, encara no existeix una conscienciació real de la
necessitat de dur un control temporal. Sovint s’excusa aquesta falta de
previsió temporal eludint múltiples factors, que es justifiquen com a
arguments que impossibiliten la delimitació temporal:
- La mateixa burocràcia dels tràmits pertinents per a l’obtenció de permisos.
- Les inclemències del temps durant l’execució de l’obra.
- Les indefinicions de projecte.
- Els canvis produïts en el transcurs de l’obra.
- La gran quantitat de participants en l’etapa d’execució.
- Etc.
Un dels moments crucials en l’etapa de preconstrucció és la redacció
del Projecte Executiu. Aquest està format per una relació de documents
que contenen la informació precisa i concisa per a la definició formal,
tècnica i econòmica de l’obra; descriu l’edifici i defineix les obres
d’execució amb el detall suficient perquè puguin ser valorades i
interpretades inequívocament durant l‘execució. Aquell qui redacta
aquest document és un professional competent a qui per llei s’han
conferit les atribucions per fer-ho. En el sentit estricte, entenem per
competent aquell
professional expert coneixedor de la tècnica que té capacitats i
actituds per ocupar-se de l’encàrrec satisfactòriament. El tècnic
redactor, davant d’un encàrrec, ha de centrar l’acció a satisfer tots
els requeriments que li són imposats pel promotor, alhora que aportarà
la seva experiència i els seus coneixements per proposar una solució
d’acord amb tot el que el pot condicionar (normatives, orografia,
emplaçament...). Podríem relacionar, com a factors determinants
imposats pel promotor i que es fixen com a punts claus de partida:
- Programa de necessitats.
- Pretensions i idees (establir un nivell de qualitat).
- Possibilitats econòmiques.
- Previsió temporal.
El projecte s’ha de resoldre formalment i tècnicament de manera que
pugui ser materialitzable físicament en el temps previst i per un preu
fixat, i ha de donar cobertura a les necessitats plantejades i establir
un nivell de qualitat. Sovint l’actuació del projectista es focalitza
únicament i exclusivament en l’aspecte formal i de disseny a la recerca
de l’harmonia i la bellesa de l’obra, i descuida la resta de factors,
que poden ser considerats un obstacle per a la llibertat creativa. És
important que el tècnic competent actuï com a tal aportant la seva
professionalitat per resoldre l’encàrrec, atenent a tots els factors
que condicionen la viabilitat de l’operació. Aquesta capacitat de
combinar adequadament els diferents factors i resoldre
satisfactòriament la qüestió és el que defineix l’actuació d’una
persona competent. El projectista ha d’actuar dissenyant i resolent
tècnicament l’obra a fi que pugui ser executable amb l’objectiu
d’obtenir un valor a canvi d’un cost i en un temps donat. L’aportació
del tècnic, atenent al condicionant temporal, passa per proposar
sistemes i procediments executables en el temps previst i que no es
tradueixin en un increment desmesurat del cost. És elemental trobar el
punt d’equilibri entre qualitat, cost i temps per garantir l’èxit de
l’operació.
Una opció per reduir el termini d’execució i facilitar el control
temporal és abandonar els sistemes de construcció tradicionals
consistents en la juxtaposició de petites peces que es combinen
adequadament per formar el tot. Al mercat van apareixent nous
productes, sistemes i tecnologies que, de mica en mica, es van
introduint a les obres. L’èxit d’aquests recau en el seu reconeixement
i acceptació per tots els agents implicats (projectista, direcció
facultativa, constructors, promotors...); això només serà possible si
es tracta de productes de qualitat (resultat d’un procés d’innovació i
investigació) que alhora incideixin positivament en una reducció del
cost i del temps que implica la seva col·locació. Actualment als
projectes ja s’incorporen nous materials i sistemes que impliquen una
especialització en la col·locació, de manera que requereixen mà d’obra
qualificada, que faciliti la delimitació temporal i garanteixi la
qualitat resultant. Cal un canvi de mentalitat que condueixi a una
racionalització del procés de construcció en què s’utilitzin materials,
sistemes i procediments adequats en cada cas i, molt important, ja
definits i resolts en l’etapa de redacció de projecte.
Tot
i això, una bona concepció del producte, acompanyada d’una elecció dels
sistemes i processos adequats, no garanteix l’èxit. El projectista ha
de plantejar en el projecte la relació d’activitats necessàries per
executar l’obra, organitzant-les i delimitant-les temporalment. El
document que recull aquesta informació és l’anomenat planning d’obra, normalment adjuntat només quan el requereix el promotor o la legislació aplicable. En el planning el
projectista preveu un avanç de l’obra, en què presenta de forma més o
menys detallada les activitats que caldrà dur a terme per concloure-la
i fixa la data d’inici i fi per a cadascuna d’elles i el possible
desplaçament temporal admissible. Malauradament, sol ser poc fiable, ja
que es presenta concretant una relació curta d’activitats, que
s’ordenen temporalment i conclouen en una data fixada inicialment o en
algun moment pel promotor. Es converteix en un mer formalisme en què
s’intenta justificar una previsió en el temps del desenvolupament de
l’obra sobre el paper, però no és gens ajustat al possible avanç real.
Una
altra etapa en el procés, sens dubte la més transcendent, és la
construcció o execució del projecte. En aquesta intervenen una gran
quantitat d’agents, cadascun dels qual desenvolupa la tasca que li
correspon vetllant pel bon avanç de l’obra. Cal remarcar l’actuació de
la figura del cap d’obra com a representant de l’empresa constructora
al centre de producció. Ell és qui pot actuar realment a consciència,
condicionat pel cost i el temps, ja que permanentment resta a l’obra,
fa un seguiment real de l’avanç i imposa un ritme adequat. A partir
d’uns objectius claus, el cap d’obra ha d’actuar per assolir-los,
observant i controlant el ritme d’execució amb l’objecte d’acabar en el
termini fixat i al preu marcat com a objectiu, i vetllant per la
seguretat i salut laboral i la qualitat final. En aquest moment és
important planificar per fer possible un control i seguiment en el
temps. Quan es planifica, es defineix una línia d’actuació, un camí
marcat que cal recórrer. Aquell qui pot planificar és la figura que
intervé en el procés i que:
- Ha analitzat en profunditat l’obra projectada i per tant coneix el que s’ha de fer.
- Coneix els sistemes i processos escollits i definits en el projecte.
- És capaç d’organitzar racionalment les operacions.
- Coneix els recursos disponibles, tant propis com externs, i la manera que es poden combinar.
- Etc.
Hi ha moltes variables per sospesar per tal de procedir a planificar;
per tant, és fonamental que l’empresa, abans d’optar per l’adjudicació
de l’obra, analitzi les possibilitats reals d’acabar en la data fixada
segons el
planning proposat.
Un cop presa la decisió, cal actuar concretant un pla d’acció que
permeti assolir l’objectiu temporal. Aquest pla ha de contemplar la
possibilitat d’adopció de mesures correctores en el cas que es
produeixin desviacions; cal disposar d’alternatives d’acció per actuar
sobre situacions imprevistes. Aquestes vies alternatives són el que
garanteixen l’èxit d’una bona planificació; no cal dubtar que en la
fase d’execució hi haurà moltes situacions que requeriran mesures
correctores. Si el pla definit és massa rígid, no serà possible
reconduir la situació. Un dels grans problemes, en la fase d’execució,
són les aturades motivades per la falta o mala definició de projecte o
bé per les modificacions imposades pel promotor, fets que condueixen a
una situació de caos difícil de gestionar. Aquestes situacions deriven
en una pèrdua de temps i sovint de diners. En aquests casos cal refer
el pla d’actuació establint noves estratègies, contactant amb els
subcontractistes afectats, assignant nous recursos... amb l’objecte
d’adreçar la situació. Si una obra es retarda desmesuradament respecte
a la previsió inicial, el pressupost s’incrementarà, ja que augmentarà
la incidència dels anomenats costos indirectes. Aquest desfasament serà
assumit per l’empresa adjudicatària, que veurà reduït el seu marge de
benefici. És per això que el responsable de l’empresa a l’obra és el
principal interessat que l’obra avanci a un ritme normal, i busca una
situació d’equilibri, que s’aconseguirà duent un control periòdic sobre
el pla d’acció establert, detectant desviacions i corregint-les, i
essent conscient de les conseqüències que se’n deriven.
El
marc d’actuació habitual es correspon a un model tradicional format per
un promotor/propietari que contacta directament amb cada agent implicat
(redactor de projecte, director de l’execució material...), i es
caracteritza per la contractació de tota o una part de la fase
d’execució d’obra a un contractista principal, que pot subcontractar
parts d’aquesta. Un dels dèficits d’aquest model és la falta de
coordinació entre els diferents agents implicats, la manca d’actuació
conjunta propiciada per la falta de professionalitat del promotor, que
és qui encapçala el procés. El promotor sap allò que vol; el que
desconeix és com aconseguir-ho. Coneix els passos i els professionals
implicats, però desconeix els mecanismes per assegurar un resultat
final satisfactori.
La tendència actual a
l’ordenació i racionalització del procés ha conduït a l’aparició de
nous models de relació, a la incorporació d’una nova figura
professional en el procés, dedicada exclusivament a compensar la manca
de coordinació entre les parts i que centra la seva actuació en
el control i la gestió. La nova figura rep el nom de project/construction manager i
apareix com a conseqüència de la necessitat de delimitar i controlar
els processos en cada etapa sobre la base d’uns objectius clars,
definits des de l’inici. La seva actuació va encaminada a organitzar i
administrar les actuacions de manera que s’evitin les situacions de
risc, per culminar satisfactòriament el treball encomanat de manera que
s’eliminin les incerteses, indefinicions, ambigüitats i pèrdues de
temps. La seva gran habilitat és la d’assessorar, coordinar i controlar
la resta d’agents implicats en el procés per aconseguir que cadascun
d’ells assoleixi els objectius marcats en benefici del resultat final
comú per a tots ells, actuant en representació del promotor i en
defensa dels seus interessos. El professional capacitat per gestionar
des de diferents vessants l’espai temporal és l’arquitecte tècnic, que
actua com a membre actiu de l’equip redactor del projecte, com a cap
d’obra o com a gestor d’obres. Sens dubte, la formació rebuda, centrada
en aspectes de gestió i direcció d’execució, i la seva versatilitat per
satisfer les necessitats que sorgeixin, el converteixen en l’aspirant
idoni per cobrir professionalment les funcions enumerades. Així, doncs,
en l’etapa de redacció de projecte els seus coneixements sobre
materials i construcció li permeten participar activament resolent i
proposant solucions i intervenir en l’elaboració dels documents
econòmics i d’organització. En la fase de construcció, a part de
participar com a membre de la direcció facultativa de les obres,
reuneix tots els requisits per cobrir la plaça de cap d’obra com a
professional que coordina i gestiona tot el procés productiu en
representació de l’empresa. I, finalment, hi ha molts arquitectes
tècnics que s’han especialitzat en l’àrea de gestió de projectes i
obres, i això ha propiciat la incorporació d’un nou agent en el procés
edificatori, no reconegut per la LOE, l’anomenat project manager.