Tecnologia

El factor temps en els processos productius agraris

Ll. Bosch
Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària

El sector agrari està molt vinculat al factor “temps cronològic”; totes i cada una de les activitats desenvolupades en l’àmbit agrari, tant les activitats agrícoles com les ramaderes, estan condicionades pel temps. De fet, l’activitat agrària és una cursa constant contra el temps, atesa la dificultat de reduir els temps necessaris per a l’obtenció dels productes agrícoles.
La millora i evolució de les tècniques i processos utilitzats en l’agricultura i la ramaderia han pogut accelerar els processos productius únicament en una petita part; la profunda vinculació dels processos agraris amb els sistemes biològics fan molt difícil aquesta acceleració. Cal tenir en compte que la totalitat de processos utilitzats en el sector agrari estan relacionats amb processos biològics amb una determinada temporalitat cronològica, els quals presenten unes limitacions i condicionants difícilment controlables i manipulables per les persones, a diferència del que passa en altres àmbits, com l’industrial.
Tot i aquests importants condicionants, l’ésser humà sempre ha buscat la forma d’accelerar i modificar en la mesura del possible els processos naturals per tal d’adequar-los a les seves necessitats; en aquest fet es basa, en part, l’evolució de l’agricultura i la ramaderia intensives.
Difícilment es podrà reduir el temps que cal perquè una mateixa llavor de cereal sembrada a la tardor o a la primavera esdevingui una planta espigada a punt de recol•lectar, amb un grau de maduresa adequat i un gra amb una baixa humitat (maduresa agronòmica), però sí que es podrà recol•lectar aquesta llavor unes setmanes abans (maduresa fisiològica), amb un grau d’humitat superior al desitjat, i assecar-la mitjançant un procés d’assecatge de cereals. Amb aquest procés no s’aconseguirà reduir el temps de maduració natural de la planta, però sí es podrà efectuar l’última part del procés productiu fins a obtenir la maduresa agronòmica desitjada fora del sòl i de la planta; d’aquesta manera s’aconsegueix reduir la permanència de la planta al terra i es permet alliberar abans el sòl per a un altre ús, i així es permet obtenir un nou cicle productiu en la mateixa superfície de sòl. Amb aquest exemple es pot veure com el procés fisiològic de la planta no es modifica, però sí que ho fa el procés total fins a obtenir un grau d’humitat adequat per a l’emmagatzematge i posterior consum.

processos_agraris1

Figura 1. Camp d’ordi, amb mosaic agrícola al fons.
Es pot veure, doncs, que la modificació de la durada dels processos agraris es pot desenvolupar en uns marges molt limitats. Un altre exemple és el cas de les fruites i hortalisses; la possibilitat de recollir-les del camp abans que no se’n produeixi la maduresa fisiològica permet reduir el temps al camp i així els riscos meteorològics. A part de permetre reduir la durada del cultiu, permet transportar la producció a distàncies a distàncies més grans, sense que aquests productes peribles es facin malbé. Això és degut al fet que certs fruits (climatèrics) continuen la seva maduració quan són separats de la planta, de manera que es pot controlar la seva posterior maduració en cambres en condicions d’atmosfera controlada.
La millora genètica en les plantes cultivades ha permès obtenir varietats de creixement més ràpid reduint les etapes de desenvolupament de la planta, de manera que es permet una collita més precoç; aquest és el cas dels blats de moro híbrids, dels quals hi haexisteixen diverses varietats amb cicles productius més o menys llargs. Així, es troben des de blats de moro híbrids de cicle 100 (ultraprecoços) fins a blats de moro de cicle 900 (molt tardans); els primers requereixen menys de vuitanta dies des de la naixença fins a la maduresa fisiològica i els últims, més de cent cinquanta dies. En els primers la maduresa fisiològica té lloc més de dos mesos abans que en els últims, amb la consegüent reducció de la durada del cultiu. Cal tenir en compte, però, que en termes productius com més curt és el cicle més baixa és la producció. En la zona de Girona, els cicles més habituals són els 600 i 700.
Pel que fa a la producció ramadera, succeeix un fet similar al dels productes vegetals: la dependència dels processos biològics dels animals fa que el factor temps sigui molt important per a l’obtenció del producte final de les produccions ramaderes.
Les millores aconseguides des de mitjan segle XX fins a l’actualitat en els camps de l’alimentació, la genètica i l’ambient dels animals han permès que en algunes produccions els cicles productius s’hagin reduït de forma important. Aquest és el cas del pollastre broiler (pollastre jove de carn del qual s’obté la proteïna animal més barata). Des dels anys setanta fins a l’actualitat, la durada del cicle productiu s’ha reduït en uns dotze dies (de cinquanta-sis dies a quaranta-quatre dies), mentre que el seu pes al sacrifici s’ha incrementat en 500 grams en el mateix període; aquesta reducció del temps d’engreix i increment de pes del broiler es deu bàsicament a la millora genètica aconseguida en l’aviram.

processos_agraris2

Figura 2. Granja de broiler al final de l’engreix.
En el cas del bestiar porcí, la durada de l’engreix s’ha reduït de forma important, principalment per la millora genètica aconseguida, que ha comportat, entre altres efectes, l’increment en el guany de pes diari dels animals, la qual cosa permet, per a un mateix pes final, reduir la durada de l’engreix de forma important; així mateix, l’alimentació hi ha tingut també un paper important.
Si bé en les etapes d’engreix dels animals per a la producció de carn s’han dut a terme millores importants, que han permès reduir els temps d’engreix, això no ha passat en els processos reproductius: la durada de la gestació d’una truja continua essent de 114 dies; la gestació d’una vaca, de 280 dies, i el temps necessari per incubar un ou de gallina continua essent de 21 dies, com antany.
Així, doncs, la dependència del temps per part dels processos agraris és determinant. Es poden fer petites modificacions dels temps necessaris per a l’obtenció dels productes finals de la producció agrària, però aquestes modificacions són petites i no possibles en tots els processos; això és el que comporta, treballar amb sistemes biològics.