Professionals

Sóc de la promoció del 1993.

• La formació pràctica i teòrica.

En principi la trobo bastant bona. La Universitat de Girona té l’avantatge, en alguns aspectes, de ser una escola universitària relativament petita, de proximitat amb els sectors econòmics on els estudiants desenvoluparan la seva tasca de futur. També la proximitat amb el professorat i la seva vinculació amb el sector (almenys en la branca agrícola) repercuteixen en el bon nivell que pot assolir l’estudiant.
La formació teòrica va ser la reglada per a qualsevol carrera d’enginyeria i, per tant, correcta. En algunes matèries, la formació va ser excessivament teòrica, impartida per professors allunyats de l’activitat empresarial, però suposo que era necessari per a la correcta formació de l’alumne.
En la branca d’agronomia, la part pràctica va ser molt positiva, amb professorat estretament lligat a les activitats impartides, tant pel que fa a la branca de vegetal com animal. A més, en finalitzar els estudis es podia comptar, entre altres institucions o empreses, amb la Fundació Mas Badia (centre experimental agrícola adscrit a l’IRTA), que proporcionava una formació pràctica paral•lela a l’Escola.

• La formació en competències transversals (expressió escrita i oral, treball en grup, presa de decisions...).

Aquesta faceta de la formació podria millorar. L’extensió de coneixement que es donava amb l’antic pla d’estudis (moltes matèries de caràcter molt generalista però que incloïen tots els àmbits possibles d’actuació futura) dificultava encara més aquesta part de l’ensenyament, per manca de temps.

Sí. És un sector amb pocs recursos de l’Administració, amb una manca de reconeixement social i econòmic important, amb dependència, moltes vegades, d’aspectes incontrolables en l’àmbit productiu (inclemències meteorològiques, desconeixements científics...), amb mà d’obra sovint molt poc qualificada, amb un tradicionalisme per part de l’empresariat, excessivament reticent als canvis..., però amb un component d’humanitat i senzillesa de la seva gent i un compromís amb la sostenibilitat d’un territori que es malmet. Repetiria els meus estudis sense dubtar-ne.

Girona Fruits, SCCL és una cooperativa agrícola dedicada a la producció, conservació i comercialització de fruita dolça.

Està formada per 30 productors, que cultiven unes 700 hectàrees de fruita dolça (poma, pera, préssec i nectarina) i se’n comercialitzen unes 25.000 tones l’any. La producció més important és la de poma, que és d’un 85 % del total de l’activitat. Som dins la IGP Poma de Girona i comercialitzem la nostra fruita amb la marca Girona Fruits. El 80 % es ven a l’Estat espanyol i un 20 % s’exporta a diferents països europeus, principalment Anglaterra.

Disposem de les certificacions de qualitat i bones pràctiques agrícoles més exigents en l’àmbit europeu, com són GlobalGap, Nature’s Choice i BRC. Tota la producció està certificada també pel Consell Català de la Producció Integrada de Catalunya, cosa que garanteix una producció racional amb la màxima garantia per a la salut del consumidor i el màxim respecte pel medi ambient, emprant cada cop més sistemes de lluita biològica per garantir un producte sa.

Sóc cap del departament tècnic d’enginyeria agrícola de Girona Fruits, SCCL. L’equip està format, a més, per un altre enginyer tècnic agrícola i un enginyer agrònom.

El departament tècnic s’ocupa bàsicament de la part de producció i una part de la frigoconservació. Donem servei als productors associats a la cooperativa, i aquest servei es podria resumir en:

• assessorament en producció (tècniques de conreu i defensa fitosanitària), compra conjunta de material vegetal, fitosanitaris...,
  
• assessorament i tramitació d’ajuts i subvencions.
  
• assessorament en protocols de bones pràctiques agrícoles i condicionalitat.
  
• investigació i desenvolupament i transmissió directa dels coneixements adquirits als productors.
  

En definitiva, es dóna un servei d’assessorament en qualsevol aspecte que necessitin els productors associats

A l’inici de la meva carrera professional hauria contestat que un 80 % d’importància l’hauria donat als coneixements pràctics, ja que t’has d’enfrontar als problemes del dia a dia i resoldre’ls, sense temps, moltes vegades, de reconduir les coses, perquè una tasca no realitzada o realitzada en mal moment afecta tots els aspectes productius de futur i d’això depèn la producció de tot l’any. Una màquina es pot reparar, un xip es pot canviar, però una floració no es pot endarrerir, toca quan toca i no torna fins a l’any vinent. Això fa que les nocions pràctiques prenguin importància vital al començament. Després d’una certa experiència laboral, quan et desenvolupes a un nivell professional més alt, diria que els coneixements teòrics adquireixen més importància. Tot i això, per l’especificitat de les tasques que com a enginyers tècnics agrícoles ens toca desenvolupar, molta part teòrica no l’uses mai i no queda més remei que aprofundir tu mateix en els aspectes teòrics específics de la teva feina.

Bàsicament, tots els referents a la producció vegetal, des de les nocions més bàsiques de la biologia, passant per edafologia, anàlisi química, fitotècnia, fitopatologia i arboricultura.

Sí, he fet i encara faig formació continuada i la considero imprescindible. També considero imprescindible adquirir coneixements amb viatges tècnics a altres zones de producció.

A més, l’empresa per a la qual treballo, juntament amb alguna més del sector, col•labora tècnicament i econòmicament amb la Fundació Mas Badia, que, com ja he dit, és un centre d’experimentació agrícola. Això m’ha permès col•laborar en investigació de primer nivell en fructicultura i, per tant, adquirir coneixements de manera continuada i de primer ordre. Això és un avantatge i una sort per a un professional d’un sector on, tal com dèiem quan estudiàvem, dos i dos mai no fan quatre.

L’he requerit, tot i que, a desgrat meu, no tinc els coneixements que voldria. Sempre he estudiat anglès i ara em trobo que en fructicultura França i Itàlia són els països que més visito. Tot i així, l’anglès és internacional i crec que suficient.

Sí. A l’empresa hem buscat sempre diplomats amb perfil agrícola, però en els últims anys s’ha contractat estudiants que han cursat Medi Ambient o Biologia a causa de la manca d’estudiants d’agricultura. També n’han vingut d’altres universitats. Hem tingut demanda d’enginyers tècnics agrícoles i no l’hem cobert; per tant, penso que pot ser una bona opció de futur estudiar aquesta especialitat.

Molt bé, tot i que no ho deixaria només en mans de les universitats ni ho faria obligatori per a tothom.

Les empreses haurien de codecidir, juntament amb l’EPS, sobre diferents aspectes de les pràctiques, per millorar el benefici que ambdues parts en poguessin treure i, alhora, acostar una mica l’escola a l’empresa privada. A més, crearia un servei o tutor d’assessorament a l’estudiant per encaminar-lo, juntament amb l’empresa, a obtenir un major rendiment i ser, en el futur, un possible valor per a aquesta.

L’obligatorietat, a voltes, és contraproduent. Hauria de ser més una inquietud de l’estudiant remunerada amb crèdits o qualsevol altre sistema