Recerca i transferència tecnològica
Grup de Recerca en Innovació Tecnològica al Sistema Productiu (GITASP)
En aquest article volem presentar el treball de recerca i transferència tecnològica que s’està duent a terme en l’àrea d’organització d’empreses quant a la recerca més lligada a l’àrea d’estudis tècnics. Com bé sabeu, també tenim una forta presència en altres àmbits com són els relacionats amb els estudis d’Economia i Ciències Empresarials o en l’àmbit del Turisme.
Quan va néixer la Universitat de Girona (1992) es van organitzar els departaments de la millor manera que es va poder. Un exemple va ser el Departament d’Enginyeria Industrial, en què s’incloïa tot un conjunt d’àrees de coneixement que anaven des de física fins a arquitectura i tecnologia de computadors, passant per organització d’empreses. A mesura que han anat passant els anys i el volum de personal acadèmic s’ha anat incrementant, els departaments s’han anat reorganitzant, dividint i/o han annexat àrees de coneixement, fins a arribar als departaments tal com estan ara. D’una manera paral•lela, s’han anat formant diferents grups de recerca.
En l’àrea de coneixement d’organització d’empreses hi ha hagut principalment dues línies de recerca: d’una banda, la vinculada a aspectes de la gestió de la producció i qualitat, i de l’altra, la relacionada amb aspectes més d’administració d’empreses, economia i gestió de la innovació.
En el camp de la producció i la fabricació es va crear i ha crescut de manera significativa el grup
GR3P (Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció), lligat a l’àrea d’enginyeria de processos de fabricació, i en el segon camp és on es va desenvolupar el grup
GRADIENT (Recerca Avançada sobre la Dinàmica Empresarial i Impacte Econòmic de las Noves Tecnologies), que es va especialitzar en temes relacionats amb la innovació a l’empresa.
Aquests dos grups han desenvolupat projectes de recerca de manera independent (
projecte MEC Gradient,
llibre La inversió en R+D... (Gradient),
projecte MEC1 Gr3p,
projecte MEC2 Gr3p), així com convenis de col•laboració amb empreses i entitats lligats a transferències tecnològiques. No obstant això, des de l’inici de les seves activitats aquests dos grups van començar a col•laborar en projectes conjunts i van ser reconeguts com a
grup de recerca consolidat - 2005SGR 00615 per la Generalitat de Catalunya sota la denominació de GITASP (Grup de Recerca en Innovació Tecnològica al Sistema Productiu) el novembre de 2005, liderats pel doctor Jaume Valls. En el GITASP hi col•laboren professors convidats d’universitats de prestigi. Han participat en les seves activitats professors de diversos centres, entre els quals volem destacar: Universitat de Malardalens (Suècia), Universitat de Cranfield, Universitat de Cardiff i Universitat de Sussex (Regne Unit), Universitat Louis Pasteur - Estrasburg i Universitat d’Alberta (Canadà), Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey (Mèxic), ITAM (Mèxic), entre d’altres.
Fruit també d’aquesta col•laboració, el curs 2006-2007 va néixer en format d’estudi oficial i després de dos cursos pilots el
màster Business Innovation and Technology Management, que ja va per la tercera edició i té com a fet característic que es fa íntegrament en anglès. En el màster hi coincideixen estudiants de diferent procedència tant geogràfica (Alemanya, França, Holanda) com d’estudis (enginyers, economistes, geògrafs, biòlegs), i això és degut a la interdisciplinarietat del màster, que ajunta la idea dels màsters MBA amb l’aplicabilitat en l’àmbit de la innovació i tecnologia. Aquest màster és un bon planter per desenvolupar projectes de recerca lligats a les línies de recerca i aplicació industrial esmentades anteriorment.
En aquest article, com a carta de presentació del que desenvolupa el GITASP, es presenten molt sintèticament els resultats d’un dels projectes internacionals més significatius en el qual han participat investigadors del GITASP:
l’European Manufacturing Survey. Aquesta enquesta (en català denominada Enquesta europea d’innovació en producció) té el seu origen al Fraunhofer Institute for Systems and Innovation Research (ISI) amb seu a Karlsruhe (Alemanya), que va desenvolupar la metodologia i lidera la xarxa europea constituïda l’any 2003. Des de l’edició de l’enquesta de l’any 2006, el GITASP va ser acceptat com el membre de l’Estat espanyol de la xarxa, a través d’alguns dels seus investigadors adscrits acadèmicament al Departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte de la Universitat de Girona.
Aquesta participació en l’enquesta del 2006 ha permès l’obtenció d’alguns resultats d’investigació que pel seu interès hem cregut oportú publicar en un document de treball en el qual els resultats obtinguts són àmpliament desenvolupats. EL GITASP ha publicat
3 booklets amb la finalitat de donar a conèixer la recerca que s’ha portat a terme. La tercera publicació de la sèrie, editada el juliol del 2008, és la referida a l’European Manufacturing Survey (EMS) 2006.
Des de la dècada dels anys noranta, el terme innovació està associat de manera clara al manteniment i a la millora de la competitivitat empresarial. Nombrosos estudis han contribuït a posar en relleu que la innovació és font de competitivitat ja que va associada a l’obtenció d’algun tipus d’avantatge amb relació als competidors: en prestacions, qualitat, costos...
És conegut també que aquesta incorporació generalitzada de la innovació al corpus de coneixement de l’administració i direcció d’empreses té lloc en un marc terminològic divers i heterogeni, en el qual, per la mateixa naturalesa del fenomen, el procés innovador és estudiat des de perspectives i enfocaments molt variats. El reconeixement de la innovació com “un procés” que incideix de manera transversal en les organitzacions i els sistemes productius ha contribuït sens dubte a l’existència d’aquesta multiplicitat d’enfocaments i interpretacions.
Amb més o menys difusió s’han incorporat al vocabulari de la gestió i direcció d’organitzacions termes com innovació en serveis, innovació organitzativa, innovació institucional, innovació en màrqueting, etc. Per veure els efectes de polítiques encaminades cap a la innovació podeu llegir un interessant estudi (
Èxit de mercat i innovació) que va ser elaborat per membres del grup.
Els eixos principals de l’enquesta a partir dels quals es basa el disseny són:
- Ús de noves tecnologies de fabricació i de la informació.
- Aplicació de noves estructures organitzatives.
- Implementació de pràctiques de gestió millors.
Els tres eixos se cenyeixen a la definició ampliada d’innovació del Manual d’Oslo (2005) per tal d’avaluar la introducció i el nivell d’aplicació d’innovacions en tecnologies i en nous mètodes organitzatius i de gestió, tant internament com en les relacions amb els agents exteriors a l’empresa. Així mateix, amb la finalitat de poder establir relacions entre variables, també s’hi inclouen característiques pròpies de l’empresa i de la fabricació, i també diversos indicadors per poder avaluar l’èxit empresarial.
Dels resultats extrets de l’enquesta del 2006 es pot demostrar que en l’apartat de cooperació amb centres d’investigació o altres empreses, que és molt important per avançar en la innovació tant de procés com de producte, resulta que les empreses espanyoles estan per sota del conjunt de les empreses europees. A més, com a fet diferencial prefereixen acords cooperatius bilaterals i són reticents a establir cooperacions amb més d’un soci. A part d’això, tots aquests acords es caracteritzen per la formalització de contractes i convenis de col•laboració, quan en altres països estan més avesats a col•laboracions més permanents i duradores i no tan reglamentades. Segons els resultats de l’enquesta, als altres països participants en el projecte EMS hi ha més tendència a la cooperació que a l’Estat espanyol. Un altre resultat de l’enquesta és la ubicació geogràfica de la cooperació. L’Estat espanyol és també l’únic país en el qual en algunes àrees la cooperació regional està per sobre de la cooperació nacional i internacional (àrea de R+D, en producció i en formació). Aquesta manca d’orientació internacional en aspectes tan importants en la competitivitat són punts que conviden a la reflexió i haurien de ser punts d’atenció per als òrgans competents i les associacions empresarials.