Presentació

El 1976, amb la programació dels estudis d’Agricultura i Arquitectura Tècnica, l’Escola passà a denominar-se Escola Universitària Politècnica de Girona (EUPG), integrada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En aquesta etapa de la EUPG es programen, el 1987, els estudis d’Enginyeria Tècnica en Informàtica.

El 1992, ja integrats a la Universitat de Girona, es programen els estudis d’Enginyeria Industrial i d’Enginyeria Informàtica i l’Escola es converteix en l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Finalment, el 2005 s’inicien els estudis d’Arquitectura, que identifiquen la Politècnica com una vertadera Escola Politècnica Superior d’Enginyeria i Arquitectura.

Tots els que hem intervingut des d’aquell moment en les activitats de l’Escola —professors, personal d’administració i serveis— ens sentim satisfets per la seva preparació professional i humana, i per les altes cotes de qualitat assolides.

Tot el que hem exposat és un apunt del nostre passat i present, fruit del treball, dedicació i professionalitat de molts, però hem de pensar en el futur. I el futur és l’Espai Europeu d’Educació Superior, és la mobilitat d’estudiants i titulats per tota la Unió Europea, és l’aplicació de noves metodologies docents, és aconseguir que tota titulació universitària s’identifiqui amb una activitat professional, és materialitzar la relació universitat-empresa o, el que és el mateix, universitat-societat, és avançar en la relació entre l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i l’Espai de Recerca Europeu (ERE), i és aconseguir unes estructures universitàries de centres, departaments i instituts coherents, que tinguin com a únic objectiu la formació i la recerca.

L'oportunitat que representen les reformes de Bolonya, la diversitat tecnològica que ens ofereix l’EPS i el suport incondicional dels sectors professionals ens motiven per assolir l’excel•lència en la formació dels nostres estudiants, en la creació i transmissió de coneixement, i en la transferència de tecnologia.

Tot això només es pot aconseguir amb un projecte d’Escola basat en una Escola Politècnica Superior d’Enginyeria i Arquitectura forta, amb una massa crítica suficient per optimitzar recursos, aconseguir grans objectius i afrontar el repte europeu amb garanties d’èxit. El futur comença el 2010, data límit per a la implantació de l‘EEES, per assolir-lo cal continuar creient en la cultura de l’esforç i valorant-la. Cal conciliar les modes i/o demandes d’estudis amb les necessitats de titulats universitaris que té la societat i cal, també, incrementar la quantitat de coneixement, però mesurant al mateix temps la productivitat d’aquest coneixement.

Tots els que som o hem estat professors, personal d’administració i serveis i estudiants de la Politècnica al llarg d’aquests 35 anys hem de felicitar-nos per aquest aniversari, perquè entre tots n'hem fet un centre capdavanter, amb inquietuds de millora, amb un elevat nombre d’alumnes que participen en els intercanvis internacionals d'estudiants, i que s'integra en el nostre entorn social amb l'ajuda de les institucions, empreses i col•legis professionals del Patronat de l’EPS.


Joaquim Velayos Solé

Director de l'Escola Politècnica Superior

Amb aquest número encetem el tercer lliurament de la rEPiSta. Seguint amb l’estructura dels números anteriors procurem aportar novetats i despertar l’interès del lector en els diferents àmbits de la nostra escola.

Us presentem un apartat de Tecnologia que creiem us pot resultar molt interessant: com es gestionen els imprevistos i la incertesa tècnica, on podreu trobar cinc articles amb diferents plantejaments sobre el tema, des de com s’afronten els imprevistos en l’agricultura a com s’acota la incertesa en el càlcul estructural de les edificacions, passant per l’estudi més estadístic dels imprevistos, la incertesa en la informàtica, els riscos de la indústria o bé reflexions més profundes sobre la incertesa tècnica.

En l’apartat de Docència s’analitza l’evolució de les pràctiques en empreses dels alumnes de l’EPS fins a arribar a les estades en l’entorn laboral (EEL), amb els avantatges que aquest nou model té respecte dels convenis de cooperació educativa tradicionals, i es fa una àmplia exposició de l’evolució de les EEL des de la seva instauració a l’EPS el curs 2005-2006.

Recerca i Transferència Tecnològica presenta tres grups de recerca de l’EPS: l’AMADE (Anàlisi de Materials Avançats per al Disseny Industrial), l’EDMA (Equacions Diferencials, Modelització i Aplicacions) i el GITASP (grup de recerca en Innovació Tecnològica al Sistema Productiu). La presentació dels diferents grups de recerca de l’EPS té la important funció de donar a conèixer a la comunitat educativa que s’està fent a l’EPS.

L’entrevista al guanyador del premi Ramon Muntaner 2008 de literatura juvenil, alumne d’Arquitectura, ocupa l’apartat d’Estudiants. I en l’aparat de Professionals s’entrevista un antic alumne d’Enginyeria Tècnica Agrícola, responsable del departament tècnic d’una important cooperativa fructícola.

L’apartat de Patronat continua la presentació de les empreses que en formen part, en aquest número es presenten el CECAM (Centre d’Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials, SLU) i DISTEC Grup Tecnològic.

Finalment, acabem amb les Activitats que s’han dut a terme a l’EPS i les que estan previstes que es facin en els mesos vinents.

Esperem que passeu una bona estona llegint aquest tercer número i que tots aprenem una mica més sobre que es fa a l’EPS i ens puguem conèixer tots un xic millor. No voldríem acabar sense fer esment a l’actual situació de crisi, la qual ens ha de fer plantejar a tots ser més competitius i molt més “enginyosos”!


Lluís Bosch, Martí Fàbregas, Joan Fontàs, Narcís Gascons, Joan Puigmal

Consell de redacció de la rEPiSta

Adrià Bofarull, Lluís Bosch, CECAM (Centre d'Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials, SLU), DISTEC Grup tecnològic, Martí Fàbregas, Joan Fontàs, Grup de recerca AMADE, Grup de recerca EDMA, Grup de recerca GITASP, Miquel Francesc Llop, Miquel Llorens, Josep Antoni Martin, Francesc Raset, Albert Ribera, Joaquim Velayos, Pere Vilardell.