2024-03-28T20:17:12Zhttp://dugi-doc.udg.edu/dspace-oai/requestoai:dugi-doc.udg.edu:10256/96462019-04-12T09:29:47Zcom_10256_1247com_10256_2943com_10256_14231col_10256_1545col_10256_14232RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Alcalde, Gabriel
Burch, Josep
Carbonell Camós, Eliseu
Domènech i Casadevall, Gemma
2014-11-07T11:15:34Z
2014-11-07T11:15:34Z
2012
2174-6796
http://hdl.handle.net/10256/9646
017179
In recent years, it can be observed an increasing participation of local population in processes of making heritage or “heritagization”, formerly driven from academy or government and, more recently, from civil society. But these processes do not escape from conflicts of interest and often conflicting views on what should be identified as heritage and how these processes should be conducted. The patrimonial processes that affect specific areas of the territory are a good example of it. In this article the authors, researchers at the Catalan Institute for Cultural Heritage Research, present an analysis of the ways in which conflicts arise and are faced in three territories: an urban beach located in the Maresme region, north of Barcelona; a major geographical feature such as the Cabo de Creus situated inside a Natural Park; and, a large rural area in the region of Empordà, in the province of Girona, where is located the archaeological site of Ullastret and that affects several municipalities. With these three cases the authors intend to show the complexity of the conceptualizations of heritage and the conflicts this creates, which ultimately expresses a greater involvement of society towards cultural heritage
En los últimos años se observa una creciente participación de la población en los procesos de patrimonialización impulsados antaño desde estamentos académicos o gubernamentales y, más recientemente, por la sociedad civil. Estos procesos no se escapan a los conflictos de intereses y visiones a menudo contrapuestas sobre qué debe ser identificado como patrimonio y sobre cómo deben conducirse dichos procesos. Un buen ejemplo de ello son los procesos de patrimonialización que afectan a áreas concretas del territorio. En este artículo los autores, investigadores del Instituto catalán de investigación en patrimonio cultural, presentan un análisis sobre los modos en que afloran y se enfrentan los conflictos por la patrimonialización de territorios como son una playa urbana situada en la comarca del Maresme, al norte de Barcelona, un importante accidente geográfico como el Cabo de Creus incluido en un Parque Natural y una extensa área rural de la comarca del Ampurdán, en la provincia de Girona, donde se ubica el conjunto arqueológico de Ullastret y que afecta a varios municipios. Con estos tres casos se pretende mostrar la complejidad de las conceptualizaciones patrimoniales y los conflictos que ello genera, lo cual en último término expresa una mayor implicación de la sociedad hacia el patrimonio
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Paisatge -- Protecció -- Catalunya
Landscape protection -- Catalonia
Ordenació del territori -- Catalunya
Regional planning -- Catalonia
Identificaciones patrimoniales en conflicto: un análisis a partir de tres casos en Cataluña
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/107772016-07-27T10:10:56Zcom_10256_1247com_10256_2943com_10256_14231col_10256_1545col_10256_14232RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rojas, Antoni
2015-07-23T08:13:45Z
2015-07-23T08:13:45Z
2007
1136-0267
http://hdl.handle.net/10256/10777
2014-8291
Sobre els assentaments íbers del Baix Empordà i la seva relació amb el paisatge
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Ibers -- Catalunya -- Baix Empordà
Iberians -- Catalonia -- Baix Empordà
Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell : Jaciment arqueològic)
Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell : Archaeological site)
El poblament ibèric costaner del Baix Empordà i el seu paisatge
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/127112016-09-17T00:00:58Zcom_10256_1247com_10256_2943com_10256_14231col_10256_1545col_10256_14232RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rojas, Antoni
Carbonell Camós, Eliseu
Alcalde, Gabriel
2016-09-16T06:02:44Z
2016-09-16T06:02:44Z
2012-07
1132-6581
http://hdl.handle.net/10256/12711
022618
2014-6310
Amb la recerca que resumim en aquest article aportem una primera aproximació a l’ús social i econòmic dels oficis tradicionals presents en fires i mercats temàtics d’oficis que actualment es fan a les comarques del Baix Empordà i l’Alt Empordà. L’objectiu d’aquesta recerca feta en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ha estat documentar etnogràficament els diferents oficis analitzant, d’una banda, la relació de cada un dels oficis representats amb les formes artesanes preindustrials de producció, i, en segon lloc, calibrar la importància d’aquestes representacions teatralitzades de la producció artesana en l’activitat general dels artesans que actualment acudeixen a aquestes fires i mercats
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Oficis -- Catalunya -- Empordà
Professions -- Catalonia -- Empordà
Etnologia -- Catalunya
Ethnology -- Catalonia
Oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà: un estudi de l’ús social i econòmic del patrimoni etnològic
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/134192017-01-18T01:00:57Zcom_10256_1247com_10256_2943com_10256_14231col_10256_1545col_10256_14232RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Nadal i Farreras, Joaquim
2017-01-17T09:40:29Z
2017-01-17T09:40:29Z
2016
0213-6791
http://hdl.handle.net/10256/13419
http://dx.doi.org/10.2436/20.1001.01.156
025393
2013-3995
This article reveals new documents, found in the Diocesan Archives, about
the Commission for the Artistic and Archaeological Heritage of Girona. Especially
focusing on its internal operational system, these documents help us shed
new light on aspects of the everyday life of the Commission, its relationship
with public administrations and citizens, the lack of material support and the
ambition of its different projects. It also clarifies the figure of Josep Pujol Albanell,
the only unidentified member, and reveals different aspects related to the
finding, recovery and preservation of a Bohemian medieval manuscript (Martirologi
d’Usuard) and on the partial destruction of St. Peter’s parish church of
Figueres and the failure to prevent it
Aquest article presenta nova documentació de la Comissió del Patrimoni
Artístic i Arqueològic de Girona procedent de l’Arxiu Diocesà. Molt centrada
en el funcionament intern, permet aclarir aspectes de la vida quotidiana
de la Comissió, de la seva relació amb les administracions i la ciutadania, de
la precarietat de mitjans i de l’ambició dels seus projectes. També s’aclareix la
personalitat de Josep Pujol Albanell, membre mal conegut de la Comissió, es
desvetllen aspectes sobre la troballa i la preservació del Martirologi d’Usuard
i sobre la destrucció parcial de l’església de Sant Pere de Figueres i els intents
frustrats d’impedir-la
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de Girona
Patrimoni cultural -- Protecció
Cultural property -- Protection
Usuard, m. 876 o 7. Martyrologium
Església de Sant Pere de Figueres
La revolució de la màquina d'escriure: notes sobre la comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de Girona (1936-1938)
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/135722018-03-08T09:56:29Zcom_10256_1247com_10256_2943com_10256_14231col_10256_1545col_10256_14232RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Nadal i Farreras, Joaquim
2017-02-08T08:56:12Z
2017-02-08T08:56:12Z
2016
2339-9309
http://hdl.handle.net/10256/13572
http://dx.doi.org/10.7238/fit.v0i4.3091
025956
2014-511X
This article presents two unpublished texts from the Actes Capitulars
from the Girona Chapter Archives. They were written in the immediate postwar
period by the doctoral canon Dr. Josep Maria Morera Sabater, and they
show how, after the Republican municipal council had made attempts to establish
distance relative to the Church, once the war had finished the latter returned
to its old complicity with the state, which the church authorities used to condemn the recent past, ensure the material reconstruction of assets as well
as the financing thereof, and lay the ideological foundations and pragmatic
values of national Catholicism
L’article presenta dos textos inèdits de les Actes Capitulars de l’Arxiu Capitular
de Girona escrits en la immediata postguerra pel canonge doctoral Dr.
Josep Maria Morera Sabater, que mostren com, després dels intents del Consistori
municipal republicà de marcar distàncies amb l’Església, aquesta retorna
un cop acabada la guerra a les velles complicitats amb l’Estat, que les autoritats
eclesiàstiques aprofiten per condemnar el passat recent, assegurar tant
la reconstrucció material del patrimoni com el seu finançament i posar les
bases ideològiques, però també els valors pragmàtics, del nacionalcatolicisme
cat
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution 3.0 Spain
Morera i Sabater, Josep, 1887-1971
Girona -- Història -- 1931-1939, Segona República Espanyola
Girona (Spain) -- History -- Republic, 1931-1939
Girona -- Història -- 1936-1939, Guerra Civil
Girona (Spain) -- History -- Civil War, 1936-1939
'Para perpetua memoria': l'església de Girona de la República al franquisme (1931-1940): un testimoni des del Capítol de la Catedral
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148622018-04-19T11:07:24Zcom_10256_14231com_10256_2943col_10256_14232RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Nadal i Farreras, Joaquim
2018-01-09T11:29:21Z
2018-01-09T11:29:21Z
2017
0213-6791
http://hdl.handle.net/10256/14862
https://doi.org/10.2436/20.1001.01.164
027492
2013-3995
The correspondence exchanged between Jordi Rubió i Balaguer and Joan
Subias i Galter reveals the strength of the public libraries project conceived first
by the «Mancomunitat» (joint administration of the four provinces of Catalonia)
and then in the 1930s by the Catalan government (Generalitat). Even
in the midst of the Spanish Civil War the project did not falter, despite the
difficulties, going on to become a model of commitment to building up an infrastructure
at the service of culture. The libraries in Palafrugell, Palamós, Olot,
Figueres and Girona lie at the heart of Rubió and Subias’ collaboration in the
province of Girona and have become a paradigm for such policies
La correspondència que van intercanviar Jordi Rubió i Balaguer i Joan
Subias i Galter mostra la força del projecte de les idees de la Mancomunitat
primer i de la Generalitat després en el camp de les biblioteques públiques. En
plena Guerra Civil, els projectes no es van aturar, malgrat les dificultats, i van
esdevenir un model de compromís per construir un sistema d’infraestructures
al servei de la cultura. Les biblioteques de Palafrugell, Palamós, Olot, Figueres i
Girona se situen a l’eix de la col·laboració entre Rubió i Subias a la demarcació
de Girona i esdevenen el model d’una política
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Biblioteques -- Catalunya -- Història -- 1936-1939, Guerra Civil
Libraries -- Catalonia -- History -- Civil War, 1936-1939
Rubió i Balaguer, Jordi, 1887-1982
Subias Galter, Joan, 1897-1984
“Un gris verdós, clar, si l’ensopeguen, pot fer bonic”. Biblioteques i guerra: una correspondència de Jordi Rubió i Balaguer amb Joan subias i Galter (1927-1938)
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/152112019-07-29T10:19:16Zcom_10256_14231com_10256_2943com_10256_1247col_10256_14232col_10256_1545RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Bosch Ballbona, Joan
2018-03-15T12:53:29Z
2018-03-15T12:53:29Z
2016
1135-9722
http://hdl.handle.net/10256/15211
https://doi.org/10.5565/rev/locus.266
029124
2014-8798
After revealing new documentary sources to recompose the pictorial collections belonging to Pedro de Toledo, the 5th Marquis of Villafranca, and particularly to reunite Camillo and Giulio Cesare Procaccini’s pictorial series of the Life of the Virgin and the Passion of Christ, respectively, this article proposes incorporating the hitherto unknown Way to Calvary to the second series and begins to delineate the first series beginning with The Visitation of the Virgin at the Blanton Museum of Art in Austin, Texas, The Presentation of the Virgin Mary at the Prado Museum of Madrid and The Adoration of the Shepherds and Marriage of the Virgin currently in the art market. Moreover, for the first time, the Procaccini collection belonging to Don Pedro de Toledo is linked to The Ecstasy of the Magdalen by Giulio Cesare exhibited at the National Gallery of Art in Washington
Una vez reveladas nuevas bases documentales para la recomposición de las colecciones pictóricas de don Pedro de Toledo, quinto marqués de Villafranca, y, en particular, de las series pictóricas de la Vida de la Virgen y de la Pasión de Cristo, de Camillo y Giulio Cesare Procaccini, respectivamente, el artículo propone incorporar una inédita Calle de la Amargura a la segunda y comenzar a delimitar la primera a partir de La Visitación de la Virgen, del Blanton Museum of Austin; La Presentación de la Virgen en el Templo, del Museo del Prado, y la Adoración de los pastores y los Desposorios de la Virgen, actualmente en el mercado de antigüedades. Además, por vez primera se vincula al grupo de los Procaccini de don Pedro de Toledo, quinto marqués de Villafranca, el Éxtasis de la Magdalena de Giulio Cesare, exhibido en la National Gallery of Art de Washington
Un cop revelades noves bases documentals per a la recomposició de les col·leccions pictòriques de Pere de Toledo, cinquè marquès de Villafranca, i, en particular, de les sèries pictòriques de la Vida de la Verge i de la Passió de Crist, de Camillo i Giulio Cesare Procaccini, respectivament, l’article proposa incorporar un inèdit Carrer de l’Amargor a la segona i començar a delimitar la primera a partir de la Visitación de la Verge, del Blanton Museum of Austin; La Presentació de la Verge al Temple, del Museu del Prado, i l’Adoració dels pastors i les Noces de la Verge, actualment al mercat d’antiguitats. A més, per vegada primera es vincula al grup dels Procaccini de Pere de Toledo, cinquè marquès de Villafranca, l’Èxtasi de la Magdalena de Giulio Cesare, exhibit a la National Gallery of Art de Washington
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial 3.0 Spain
Toledo Osorio, Pedro de, marquès de Villafranca del Bierzo, 1546-1627
Col·leccionistes i col·leccions
Collectors and collecting
Sobre el quinto marqués de Villafranca, Camillo y Giulio Cesare Procaccini
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/165392019-04-26T10:32:40Zcom_10256_14231com_10256_2943com_10256_1247col_10256_14232col_10256_1545RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Domènech i Casadevall, Gemma
2019-04-26T10:32:40Z
2019-04-26T10:32:40Z
2011
2038-0925
http://hdl.handle.net/10256/16539
https://doi.org/10.4000/diacronie.3384
026616
In the early thirties in Catalonia there is an evident identification of interests between a group of young architects interested in modernization and the republican and progressive policy. Together they try to modify the citizens’ living conditions. Politicians and architects share the same concern for the lodging of working classes, the town planning, the design of public and social use and for protection of the artistic heritage. After the war because of this identification between the innovative architecture movement and the Republic, the modern architecture is rejected and many of its protagonists underwent acts of retaliation (imprisonment, professional disqualification, exile…)
Nei primi anni Trenta in Catalogna si afferma una chiara comunione di interessi all’interno di un gruppo di giovani architetti mossi da inquietudini verso la modernizzazione e percorsi dall’ideologia politica repubblicana e progressista. Insieme cercano di modificare le condizioni di vita dei cittadini. Politici e architetti condividono la preoccupazione per il modo di abitare delle classi lavoratrici, per la pianificazione delle città, il design di uso pubblico sociale e di tutela dei beni culturali. Dopo la guerra, come conseguenza di questa identificazione tra il movimento d’architettura innovativa e la Repubblica, l’architettura moderna viene respinta e molti di suoi attori subiranno rappresaglie nelle forme dell’reclusione, interdizione professionale, o dell’esilio
ita
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Arquitectura moderna -- Catalunya -- 1931-1939
Architecture, Modern -- Catalonia -- 1931-1939
Guerra civile e architettura spagnola moderna: la fine di un sogno
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/165402019-04-26T10:58:16Zcom_10256_14231com_10256_2943com_10256_1247col_10256_14232col_10256_1545RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Domènech i Casadevall, Gemma
2019-04-26T10:58:16Z
2019-04-26T10:58:16Z
2017
0211-2663
http://hdl.handle.net/10256/16540
026957
2339-8868
La seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya té l’origen en el
Museo Provincial (1845) i durant dècades fou l’únic de la ciutat. Després
van venir el Museu Diocesà (1942), embrió del futur Museu d’Art de
Girona (1979), el del Tresor de la Catedral (1952), el d’Història (1960), el
del Cinema (1998) i el dels Jueus (2000).
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Museus -- Catalunya -- Girona
Museums -- Catalonia -- Girona
Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona
El primer museu per als gironins: l’actual MAC-Girona és el museu públic més antic de la demarcació
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/165462019-04-29T07:21:03Zcom_10256_14231com_10256_2943com_10256_1247col_10256_14232col_10256_1545RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Nadal i Farreras, Joaquim
2019-04-29T07:21:02Z
2019-04-29T07:21:02Z
2015
0537-3522
http://hdl.handle.net/10256/16546
024366
2339-6989
Sobre l'estat de la qüestió de la Guerra de Succesió a Cataluya des d'un punt de vista historiogràfic
spa
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution 4.0 International
Guerra de Successió, 1702-1714 -- Historiografia
Spanish Succession, War of, 1701-1714 -- Historiography
1714-2014: Balance de una conmemoración
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/165532019-04-29T11:23:37Zcom_10256_14231com_10256_2943com_10256_1247col_10256_14232col_10256_1545RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Domènech i Casadevall, Gemma
Gil, Rosa Maria
2019-04-29T11:23:37Z
2019-04-29T11:23:37Z
2010
1134-0274
http://hdl.handle.net/10256/16553
026615
2013-9977
“Les cases Modernes”, “Arquitectura Nova”, “L’estètica en
la casa moderna”, “Arquitectura moderna” i “Blocs de cases
per a obrers”, són alguns dels suggerents títols amb els que
l’arquitecte gironí Josep Claret des de les pàgines de
Mirador, D’Ací i d’Allà, L’Autonomista, Hèlix i Acció
Ciutadana, lliura el seu personal combat per donar a
conèixer una nova manera de concebre l’arquitectura, un
nou model que havia de servir per modernitzar el país. La
majoria d’aquestes capçaleres orbiten a l’entorn de
l’Esquerra República de Catalunya
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Claret i Rubira, Josep Maria, 1908-1988
Arquitectes -- Catalunya
Architects -- Catalonia
Arquitectura moderna -- S. XX
Architecture, Modern -- 20th century
Josep Claret, combat per la Nova arquitectura
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/173132019-12-09T07:53:24Zcom_10256_14231com_10256_2943com_10256_1247col_10256_14232col_10256_1545RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Nadal i Farreras, Joaquim
2019-12-09T07:53:24Z
2019-12-09T07:53:24Z
2016
0213-6228
http://hdl.handle.net/10256/17313
025942
2339-9937
After four hundred and forty-four years
of uninterrupted presence in the Mercadal
district, the Bernardine convent of Girona
was burnt down and sacked shortly after
the July 1936 military uprising. The building
was subsequently demolished by the
City Council in order to free the site for
urban development. The first Francoist
City Council deplored the episode, but also
saw it as an opportunity to be exploited.
The present article analyses the recovery
of the Martyrology of Usuard and related
incidents, the steps taken by Abbess Maria
Josefa Tenas and Abbess Bernarda Thió i
Rodés to recover the community’s rights
and re-establish community life elsewhere
and the successive urban development
projects for the site
El convent de les Bernardes de Girona
després de 444 anys de presència
continuada al barri del Mercadal de
Girona va ser cremat i saquejat en els
primers dies posteriors a la sublevació
militar de juliol de 1936 i després va
ser enderrocat per acord de l’Ajuntament
que hi veia una oportunitat
urbanística. Aquesta visió també fou
compartida pel primer ajuntament
franquista que tot i condemnar els fets
va considerar que s’havia d’aprofitar
l’oportunitat. S’aclareixen aspectes de
la troballa del Martirologi d’Usuard i la
seva peripècia, s’estudien les gestions
realitzades per les abadesses Ma. Josefa
Tenas i Bernarda Thió per recuperar
els drets de la comunitat i restaurar
en altres indrets la vida comunitària i
s’analitzen els diferents projectes urbanístics
successius d’utilització del
solar resultant
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Convent de les Bernardes (Girona, Catalunya)
Convents -- Catalunya -- Girona
Convents -- Catalonia -- Girona
Desamortització -- Catalunya -- Girona
Secularization -- Catalonia -- Girona
El convent de les Bernardes: exclaustració i restitució (1936-1939)
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/177412020-02-17T09:58:13Zcom_10256_14231com_10256_2943col_10256_14232RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Nadal i Farreras, Joaquim
2020-02-17T09:58:13Z
2020-02-17T09:58:13Z
2019
0211-2663
http://hdl.handle.net/10256/17741
031110
2339-8868
L’entitat esportiva, arrelada a l’imaginari de Girona, ha seguit un fil conductor de cultura i catalanitat
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Excursionisme -- Catalunya -- Girona
Hiking -- Catalonia -- Girona
Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Girona)
Excursionisme -- Societats, etc. -- Catalunya -- Girona
Mountaineering -- Societies, etc. -- Catalonia -- Girona
El GEiEG fa cent anys
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/182042023-11-28T10:50:09Zcom_10256_8075com_10256_2943com_10256_14231com_10256_1766col_10256_19759col_10256_14232col_10256_1768RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Donaire, José Antonio
Zerva, Konstantina
Palou Rubio, Saida
Blasco Franch, Daniel
2020-06-18T07:08:18Z
2020-06-18T07:08:18Z
2019-12-12
http://hdl.handle.net/10256/18204
https://doi.org/10.21138/bage.2835
030513
2605-3322
More than 20 plans were rolled out in Barcelona from 2010 to 2019, some of which have had a
direct impact on tourism. The new strategic planning approach proposes new governance methods
while testing new methods of preparing and developing such plans; as far as tourism planning is
concerned, the plans assume that tourism is one of the central axes of urban identity, so that, in
order to maintain this identity, it is necessary to limit tourist activity. The new strategic and tourism
plans rolled out over the last decade have also contributed to the creation of new urban and
tourism narratives. This article analyzes the tourism and city plans of Barcelona developed between
2010 and 2019, focusing on the strategic character that is attributed to tourism, its configurative
potential of the city and its management needs
Durante el período 2010–2019 se llevan a cabo más de 20 planes en la ciudad de Barcelona,
algunos de los cuales con una afectación directamente turística. La nueva planificación estratégica
propone nuevos métodos de gobernanza al mismo tiempo que ensaya nuevos métodos de
elaboración y desarrollo; en cuanto a la planificación turística, los planes asumen que la condición
turística es uno de los ejes centrales de la identidad urbana, de modo que, para mantener dicha
identidad, es necesario limitar la actividad turística. La nueva planificación estratégica y turística
llevada a cabo durante el último decenio también contribuye a la creación de nuevas narrativas
urbanas y turísticas. El artículo analiza los planes de turismo y de ciudad realizados entre 2010 y
2019 fijándose en el carácter estratégico que se atribuye al turismo, su potencial configurador de
la ciudad y sus necesidades de gestión
eng
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial 4.0 International
Turisme -- Catalunya -- Barcelona
Tourism -- Catalonia -- Barcelona
Do not cross the line: planning the limits of tourism in Barcelona
info:eu-repo/semantics/article
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/202722021-12-16T12:01:21Zcom_10256_14231com_10256_2943col_10256_14232RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Domènech i Casadevall, Gemma
2021-12-15T13:04:15Z
2021-12-15T13:04:15Z
2020
1579-7414
http://hdl.handle.net/10256/20272
https://doi.org/10.15304/qui.19.5757
033606
2340-0005
In March 1937, the architect Jordi Tell Novellas (Barcelona, 1907 – Fredrikstad, Norway, 1991) was
jailed in A Coruña Provincial Prison, having been returned from Germany, where he had been arrested
by the Gestapo for his support for the Spanish Republic. During his 15 months in captivity, Tell gave
free rein to his true vocation: drawing and painting. The interior of his cell, as well as portraits and
caricatures of other prisoners, are the focus of the more than 40 drawings catalogued to date. This
artistic drive helped Tell at different points in his life, from both a material and psychological point of
view. It is a further demonstration of how art nourishes the soul
En marzo de 1937 el arquitecto Jordi Tell Novellas (Barcelona, 1907 – Fredrikstadt, Noruega, 1991) ingresa en la Prisión Provincial de A Coruña procedente de Alemania, donde ha sido detenido por la Gestapo por su apoyo a la República Española. En los quince meses de reclusión Jordi Tell da rienda suelta a su auténtica vocación: el dibujo y la pintura. El interior de la celda, los retratos y las caricaturas de sus compañeros protagonizan los más de cuarenta dibujos inventariados hasta ahora. Una pulsión artística que ayuda a Jordi Tell durante diferentes etapas de su vida tanto des del punto de vista material como en el anímico. Una demostración más de como el arte actúa como alimento del alma
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Tell i Novellas, Jordi, 1907-1991
Franquisme
Francoism
Dibuix -- S. XX
Drawing -- 20th century
Arte en prisión. Jordi Tell en el penal de A Coruña
info:eu-repo/semantics/article