2024-03-29T00:19:35Zhttp://dugi-doc.udg.edu/dspace-oai/requestoai:dugi-doc.udg.edu:10256/130872019-03-05T16:14:38Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-11-08T10:50:09Z
urn:hdl:10256/13087
Transformació del grup Sagrada Família
Casadevall Gubau, Eva
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Barris -- Catalunya -- Salt
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Salt
Edificis -- Remodelació
Neighborhood -- Catalonia -- Salt
Urban renewal -- Catalonia -- Salt
Buildings -- Repair and reconstruction
“Reparació” d’un conjunt d’edificis existents que en un moment donat, degut a la seva ubicació i deteriorament físic, havien de ser enderrocats per tornar a ser construïts de nou. Es tracta del conjunt d’habitatges Sagrada Família situat al Sector Centre de Salt (Gironès).
Degut a la necessitat real d’actuació per a la millora de les edificacions del Sector Centre de Salt, aquest projecte planteja la transformació d’uns dels edificis afectats pel pla de renovació urbana però amb una intervenció menys dràstica i més acord a la situació econòmica actual. La proposta es realitza a un únic conjunt d’edificis però amb la intenció que aquesta manera d’actuar serveixi de precedent per a la resta d’edificis del barri, millorant així la qualitat de vida dels seus habitants i per extensió, ajunta a millorar la ciutat
2016-11-08T10:50:09Z
2016-11-08T10:50:09Z
2016-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/13087
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.7921897514684133; north=41.97405704312799; name=Conjunt d'habitatges 'Sagrada Família' de Salt
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179112020-03-24T12:08:06Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2020-03-24T12:08:06Z
urn:hdl:10256/17911
Natura Tectum : Comunitat de retir al pantà d'Eiras
Fernández Míguez, Alba
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Comunitats
Arquitectura
Granges col·lectives
Collective settlements
Pantano de las Eiras
Partint de la idea de natura com a element projectual es proposa la creació d’una comunitat de retir autosuficient. Un lloc on experimentar un model de convivència alternatiu a la quotidianitat de les ciutats, on la natura i el paisatge es tornen imprescindibles en el procés tant de plantejament de projecte com de esperitualitat envers les persones que formaran part de la comunitat. Un col·lectiu utòpic de 40 persones que decideixen unir-se, viure i afrontar una realitat diferent, retrobant-se amb la vessant més introspectiva, íntima i enllaçada amb l’essencialitat que transmet la natura, el bosc... Paral·lelament als espais dedicats al procés de reconciliació interior i al benestar psicològic i físic “comunicar i meditar” es planteja una part d’hosepdatge permanent, i una part d’hospedatge temporal per aquelles persones que vulguin formar part d’aquest projecte de manera puntual
Starting from the idea of nature as a project element, it proposes the creation of a community of self-sufficient retirement. A place to experience an alternative model of coexistence in everyday life
of cities, where nature and landscape become indispensable in the process of both project approach and spirituality towards the people who will be part of the community.
A utopian group of 40 people who decide to unite, live and face a different reality, re-encountering the most introspective side, intimate and linked with the essence that nature, the forest transmits ... In parallel the spaces dedicated to the process of inner reconciliation and the psychological and physical well-being "communicate and meditate" are considered a part of permanent accommodation, and a part of temporary accommodation for those who wish to be part of this project in a timely manner
2020-03-24T12:08:06Z
2020-03-24T12:08:06Z
2018-09-01
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/17911
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=-8.4903865; north=42.3461379; name=Encoro de Eiras
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179122020-03-24T12:45:48Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2020-03-24T12:45:48Z
urn:hdl:10256/17912
Com a casa : Un espai per a nens hospitalitzats i familiars
Maria Macià, Raquel
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Arquitectura
Hospitals -- Arquitectura
Hospital architecture
Edificis hospitalaris
Hospital buildings
Hospitals infantils
Children -- Hospitals
El principal criteri a l’hora de triar el tema del treball va ser que el projecte que volia dur a terme havia de ser el resultat de la conformació d’un espai de nova creació, és a dir, sense tenir la necessitat d’intervenir dins un espai ja existent. D’aquesta manera, vaig descartar des d’un primer moment fer un projecte de reforma, ja que em sentia més còmode generant un projecte “des de zero”, sense haver de partir de cap premissa arquitectònica preexistent
The main criterion when choosing the theme of the work was that the project that I wanted to carry out had to be the result of the formation of a new creation space, that is, without the need to intervene. within an existing space. In this way, I ruled out a reform project from the beginning, as I was more comfortable generating a project from scratch, without having to start from any pre-existing architectural premise
2020-03-24T12:45:48Z
2020-03-24T12:45:48Z
2018-09-01
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/17912
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179132021-10-30T09:51:00Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2020-03-24T14:03:10Z
urn:hdl:10256/17913
Estació de creació : Transformació de l’estació de càrrega de Zizkov, Praga
Rull Masdéu, Mireia
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Estació de càrrega
Edificis -- Conservació i restauració
Edificis industrials -- Disseny i construcció
Industrial buildings -- Design and construction
L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en un tema tant contemporàni
com l’adaptació d’antics edificis industrials a les ciutats actuals. La reinterpretació d’aquests espais tant únics i que formen part de la memòria històrica, per a satister nous usos pel que no van estar dissenyats.
Es treballarà en un exemple real d’una estació de càrrega a la ciutat de Praga
The purpose of this work is to delve into a subject so contemporary
such as the adaptation of old industrial buildings to today's cities. The reinterpretation of these spaces that are so unique and that are part of the historical memory, to satister new uses for which they were not designed. We will be working on a real example of a charging station in the city of Prague
2020-03-24T14:03:10Z
2020-03-24T14:03:10Z
2018-09-01
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/17913
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=14.458558864510183; north=50.084210971406996; name=
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/193962021-04-08T11:11:50Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2021-04-08T11:11:50Z
urn:hdl:10256/19396
Centre de Dia : espai per a la reintegració dels nens talibés
Martin Hidalgo, Melissa
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Arquitectura i infants -- Senegal
Architecture and children -- Senegal
Infants -- Protecció, assistència, etc. -- Senegal
Child welfare -- Senegal
Actualment al Senegal al voltant d’uns 200.000 nens van casa per casa amb una llauna de tomàquet de cinc quilos buida pidolant menjar, diners i el que vulguin o puguin donar-los. Són els anomenats “nens Talibés”. L’Associació “Els nens de la llauna” (2013) juntament amb una altra Associació han fet el projecte “Le Royaume des Enfants” (El Regne dels Nens).Un dels objectius d’aquest és la construcció d’un Centre de Dia el qual vol ser una veritable alternativa de suport i protecció a tots aquests nens que no tenen unes mínimes condicions de vida en qüestions tan primordials com són: alimentació, higiene, afecte i una educació que
els pot obrir les portes a un futur que ara per a ells és inexistent. L’edifici estarà situat a la ciutat de Rufisque, on la regidora de l’Ajuntament ha cedit una parcel·la per poder desenvolupar-lo.
La meva aportació serà la de projectar aquest centre que donarà lloc a un espai destinat a realitzar les diverses activitats organitzades amb l’objectiu de donar a aquests infants la qualitat de vida que no han tingut fins ara i que en un futur puguin integrar-se a la societat. Per tenir unes bases de disseny s’han estudiat aspectes com el clima, la tradició arquitectònica del lloc i els materials locals. Aquest projecte es basarà en tenir sempre molt present la idea de pati interior al voltant i dins del qual es durà a terme l’educació dels nens amb els diferents tipus d’activitats que es desenvoluparan tant al seu interior com a l’exterior
2021-04-08T11:11:50Z
2021-04-08T11:11:50Z
2018-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/19396
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=-17.270929; north=14.71554; name=Rufisque
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/213442022-07-14T10:22:46Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-07-14T10:22:46Z
urn:hdl:10256/21344
Un refugi a la memòria: rehabilitació i canvi d’ús de la fàbrica Bonaventura Costa Font a Barcelona en allotjaments i serveis per a persones sense llar
Camprubí Fort, Gerard
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Edificis industrials – Catalunya – Barcelona – Remodelació
Fàbriques – Catalunya – Barcelona – Remodelació
Industrial buildings -- Catalonia -- Barcelona -- Reconstruction
Factories -- Catalonia -- Barcelona -- Reconstruction
Fàbrica Bonaventura Costa Font – Catalonia -- Barcelona -- Remodelació
Bonaventura Costa Font Factory -- Catalonia -- Barcelona --Reconstruction
Al districte de Sant Martí de Barcelona, per encàrrec de la indústria textil Bonaventura Costa, es va projectar de la mà de Francesc Mitjans l’any 1946 una fàbrica que ocupà dues illes completes del districte. Una part del conjunt la va adquirir l’empresa Alchemika, que es dedicava a la fabricació de plàstics i es va mantenir activa fins a finals dels noranta.
Després d’un llarg procés de reivindicació veïnal, l’antiga fàbrica ha acabat acollint un conjunt d’equipaments municipals: una Escola Bressol, la Biblioteca Caterina Albert, espais per a diverses associacions i un centre de dia, però encara queda tota una illa del conjunt, de la qual una part està destinada a aparcaments i trasters.
La fàbrica és un símbol per al barri, la gran dimensió que ocupa li dona un carácter d’entitat important i part d’aquesta ha acabat com un espai residual.
El reciclatge industrial és un concepte que ha guanyat importància en els darrers anys; també ha donat peu a reflexions profundes respecte a la dualitat que generen els conceptes de ruïna i conservació. Un gran nombre de fàbriques i restes industrials s’han anat incloent en el registre patrimonial i han causat l’aparició d’una clara consciència del valor històric que representen.
El patrimoni industrial s’ha convertit en un recurs de reocupació d’espais implementant un programa de desenvolupament sostenible. Els edificis industrials han anat perdent la seva funció productiva original però encara contenen recursos socials que val la pena destacar i reutilitzar. Des del punt de vista de la localització les naus industrials es col·locaven al límit urbà però amb l’expansió urbana han quedat absorbides millorant el valor del seu sòl i quedant d’aquesta manera integrades en la trama urbana.
La consciència creixent patrimonial de la indústria ha permès conservar aquests edificis de gran valor però en la majoria de casos s’han mantingut sense ús i han acabat transformant-se en espais residuals com és el cas de la nau petita del conjunt Costa Font.
L’objecte del treball és la de rehabilitar la nau petita i d’aquesta manera convertir el conjunt Costa Font en una nova centralitat per al barri. La proposta es desenvolupa tant a nivell urbanístic com a nivell constructiu i distributiu a l’interior de la nau. A nivell urbanístic redefinirà l’accés al conjunt i es relacionarà les dues naus actualmente separades per un carrer de trànsit rodat, a més es pacificaran els accessos a l’Escola Balmanya situada a la nau de major dimensió.
A nivell de programa s’actuarà sobre una problemática prominent que va en augment a la ciutat i es dotarà a la nau d’un conjunt d’habitatges per a persones sense sostre i diversos serveis necessaris per a la seva reinserció, alhora que s’inclouran diversos espais d’ús públic que mantinguin una sinergia amb els equipaments existents i poder convertir el conjunt en un nou nucli social per al barri.
Recuperació del patrimoni, oxigenació i pacificació dels carrers de la zona, oferiment de serveis i espais de relació als residents del barri i de refugi als més necessitats són alguns dels punts més importants de l’actuació duta a terme.
El treball realitzat a la fàbrica es realitza gairebé en la seva totalitat a l’interior de la nau i en tot moment s’intenta respectar els elements primigenis de la planta mirant de modificar el mínim l’essència industrial de l’àmbit.
El producte final es pot dividir en l’actuació urbana i l’actuació a l’interior de la nau. L’actuació urbana consisteix en la transformació del carrer Trinxant en un passeig verd que cus les dues naus industrials, a part de transformar el carrer també es generen tres espais diferenciats al llarg del recorregut verd: una àrea per a gossos, una zona esportiva a l’aire lliure i una zona de joc infantil.
De cara a la reforma interior a planta baixa es generen diversos espais oberts al barri, també es projecten un menjador social amb capacitat de fins a 155 persones, diversos banys públics repartits per la planta, dutxes i bugaderia per a les persones sense sostre que no resideixin al centre, quatre aules de formació i un auditori. Per altra banda a la planta primera i a l’edifici encarat al carrer Trinxant es col·locaran els habitatges per a persones sense sostre.
Es construirán un total de 30 habitatges, 18 a l’interior de la nau i 12 a l’edifici frontal. Els habitatges de la nau serán individuals i se n’habilitaran dos per a persones amb mobilitat reduïda; al carrer Trinxant hi haura quatre habitatges individuals i la resta per a famílies de, com a màxim, tres persones
2022-07-14T10:22:46Z
2022-07-14T10:22:46Z
2021-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21344
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.182366559378597; north=41.41708297865019; name=Fàbrica Bonaventura Costa Font
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/213892022-07-20T08:37:37Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-07-20T08:37:37Z
urn:hdl:10256/21389
Biblioteca estesa: revitalització del sector fluvial Llevant d'Igualada
Bouchikh El Jarroudi, Hayat
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Biblioteques -- Arquitectura -- Catalunya -- Igualada
Biblioteques (Edificis)
Biblioteques -- Utilització de l'espai -- Catalunya -- Igualada
Library architecture -- Catalonia -- Igualada
Library buildings
Libraries -- Space utilization -- Catalonia -- Igualada
Donades les limitacions de la biblioteca d’Igualada actual, juntament amb les mancances i falta de previsió d’espais culturals en el districte Llevant, es pren com espai d’oportunitat una zona degradada de l’esmentat districte per ubicar-hi una nova biblioteca multifuncional.
El projecte tracta de revitalitzar una zona fluvial, tot replantejant el programa i rol de la biblioteca en una era més digital i segons els canvis de la societat actual. El programa s’estén més enllà de l’ús de les biblioteques tradicionals i engloba espais cultural, formatius, de treball, lúdics i serveis que s’organitzen de forma lliure i flexible.
A més, el projecte de biblioteca també contempla un parc fluvial, de manera que el conjunt esdevé una transició entre la zona urbana i la natural, així com també permet un apropament dels municipis veïns a Igualada. Tanmateix el projecte no es límita a l’estructura física de l’edifici sinó que s’estén al llarg del parc permetent activitats culturals a l’aire lliure.
Per tant, el projecte edificat es desenvolupa segons els pols d’activitat del voltant i les traces urbanes. Es configura un edifici baix de planta baixa i semisoterrada amb certa component longitudinal. Els dos volums principals de la planta baixa es comuniquen mitjançant una pèrgola i alhora es relacionen amb una gran terrassa que mira al paisatge. La planta semisoterrada actua com un sòcol i té una relació directa amb el parc. L’estructura i materialitat predominant és la del formigó, combinat amb tancaments de fusta
Due to the limitation of the Igualada current library, as well as the scarcity and lack of foresight of cultural spaces in the East district, a degraded area of this district is taken as a space of opportunity to locate a new multifunctional library.
The project seeks to revitalize a river area, rethinking the program and role of the library in a more digital era and according to the changes of today’s society. The program extends beyond the use of traditional libraries and encompasses cultural, educational, work, ludic and service spaces that are organized freely and flexibly.
In addition, the library project also includes a river park, so that the whole becomes a transition between the urban and natural area, as well as allows an approach of the neighbouring municipalities to Igualada. Likewise, the project is not limited with the physical structure of the building but extends along the park allowing outdoor cultural activities.
Therefore, the built project is developed according to the surroundings activities poles and urban traces. The building is configurated in a ground floor and a semi-basement, longitudinally. The two main volumes on the ground floor are connected by a pergola, and at the same time interact with a large terrace that admires the landscape. The semi-basement acts as a plinth and has a direct relationship with the park. The predominant materiality and structure in the project is the concrete, combined with wooden closures
2022-07-20T08:37:37Z
2022-07-20T08:37:37Z
2021-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21389
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=1.63415912241212; north=41.57466189250358; name=Igualada. Districte Llevant
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/213902022-07-20T11:30:23Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-07-20T11:30:23Z
urn:hdl:10256/21390
Escola primària a Marsassoum: una construcció adaptada al territori
Masó Martí, Laia
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Escoles primàries – Edificis – Senegal – Marsassoum
Equipaments escolars – Senegal – Marsassoum
Elementary school buildings – Senegal – Marsassoum
School facilities – Senegal -- Marsassoum
Al Senegal hi ha regions on només el 50% dels infants en edat escolar tenen accés a l’educació i les aules solen estar massificades, arribant a 80 estudiants per classe degut al limitat nombre d’infraestructures disponibles.
Tot i ser un dels països amb major estabilitat política i econòmica del continent africà, les seves escoles d’educació primària i secundària tenen una baixa taxa d’alfabetització (prop del 43%) i de matriculació. El 38% dels estudiants de primària abandonen l’escola abans d’arribar a l’educació secundària.
Com a resultat d’això, molts infants són víctimes del treball infantil, la mendicitat o la venda al carrer. S’esti¬ma que al voltant de 100.000 infants senegalesos deambulen pels carrers demanant diners i menjar. Les conseqüèn¬cies de la crisis educativa en la societat són: estrés econòmic, violència i delinqüència, falta de civisme i comunitats amb greus dificultats en general.
Arran d’aquesta problemàtica, un grup de persones es va organitzar per crear l’associació LBMS (Let’s Build My School), amb la missió de construir escoles en àrees remotes per donar l’oportunitat a cada infant d’un futur millor i participar en el desenvolupament econòmic del seu país. Per això, van organitzar un concurs on podia participar qualsevol perso¬na que aportés una solució vàlida, tant individualment, com en equips.
Un dels propòsits actuals de l’associació és construir una escola primària a Marsasoum, un poble de la regió de Séd¬hiou, al Senegal. L’enfocament de la construcció es basa en utilitzar materials reciclats d’origen local i en actuar com a labo¬ratori d’investigació de tècniques de construcció innovadores i de baix cost. Aquesta iniciativa permet a la comunitat local implementar les habilitat i tècniques adquirides on i quan sigui necessari. Aquesta tranferència d’habilitats els dóna oportunitats pràctiques i rendibles per expandir el seu poble, construir cases i agre¬gar més aules a una escola.
La proposta de l’escola ha tingut en compte tots els condicionants: la parcel·la (pel que fa a nivell urbanístic i d’orienta¬ció), la comunitat (indicant les necessitats i capacitats de construcció) i la climatologia de Marsassoum (ja que té unes exigències específiques).
Els aspectes que han influit més en el disseny han estat:
- Les tècniques de construcció. S’utilitzen mètodes fàcils d’executar, d’aprendre i de baix cost. És un aspecte important poder inspirar a les persones de la comunitat per tal que puguin construir les seves pròpies cases utilitzant la citada tècnica.
- Els materials. Han de ser locals, ja que importar-los seria massa car. En aquesta zona es troba argila, bambú, sorra, fusta i metalls.
- La sostenibilitat. Es tracta d’una comunitat on l’aigua i els aliments són molt escassos. A través de l’arquitectura s’ha de contribuir amb millores que integrarien sistemes de recolecció de l’aigua de la pluja, preveient un espai on cultivar vegetals i una zona per a la cria d’aviram.
- El clima. Cal tenir en compte l’alternança d’èpoques de pluges intenses i temporades càlides amb altes temperatures. L’escola ha de preveure tenir zones ventilades de manera natural.
L’objectiu principal és crear un espai on els infants aprenguin, creixin i es relacionin entre ells. Per això, les classes s’arti¬culen al voltant d’un pati central, que aporta ombra i frescor a l’espai. Les sales s’organitzen amb tres ales independents però connectades entre elles. En aquests blocs s’hi troben les set aules, la biblioteca, una aula auxiliar, els banys, els despatxos i una cantina. Es comuniquen a través d’un porxo exterior cobert.
Totes les sales compten amb un sistema de finestres amb lamel·les que permeten la relació directa amb el pati, l’entrada de llum quan és necessari i la privacitat quan es requereix.
Els sistemes constructius s’han dissenyat basant-se en els materials que es poden trobar a la ciutat de Marsassoum i amb els que els membres de la comunitat estan acostumats a treballar. Aquest són, bàsicament, la terra per als murs, el ciment per a la base i el metall per a la coberta.
Els fonaments són sabates corregudes de formigó ciclopi i una riostra de formigó armat. Aquí s’hi aixequen els murs de càrrega amb blocs de terra comprimida (BTC), compostos per argila, llim, sorra i grava. A tots aquests materials en la seva forma natural i, per estabilitzar-los, s’hi incorpora ciment en un 7%.
La coberta està formada per una estructura d’encavallades metàl·liques que es recolzen sobre els murs de BTC. A so¬bre es cobreix amb una xapa nervada de zinc. L’encavallada separada la coberta de l’edificació per permetre la ventilació constant i, juntament amb un sostre lleuger de bambú teixit, evitar la transmissió de la calor a l’interior.
Les fusteries estan pensades perquè les puguin realitzar els propis serrallers de la ciutat. Es tracta de finestres me¬tàl·liques amb lamel·les orientables i plegables cap a dalt. Al situar les obertures de manera oposada en totes les sales, s’aconsegueix una ventilació creuada permanent.
En el cas dels tancaments exteriors, es busca un acabat estètic i natural; així doncs, no es necessita un recobriment o aca¬bat especial, cosa que ajudarà a disminuir els costos. Els murs de BTC tenen una espessor suficient per garantir un com¬portament higrotèrmic adequat. Pel que fa a les particions interiors, també s’utilitzen els blocs de BTC deixats vistos.
Les instal·lacions, s’han dissenyat a través de sistemes que aporten beneficis relatius al cost i a la sostenibi¬litat. Es prioritzen les conduccions enterrades i, si això no és possible, es realitzen vistes
2022-07-20T11:30:23Z
2022-07-20T11:30:23Z
2021-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21390
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=-15.9773322; north=12.836481; name=Marsassoum
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/213962022-07-21T07:24:30Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-07-21T07:24:30Z
urn:hdl:10256/21396
Transformació de l’edifici des sindicat des Vi de Felanitx en Facultat de Belles Arts i Museu d’Art Contemporani.
Bauzá Piña, Victor
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Cellers cooperatius -- Remodelació -- Mallorca -- Felanitx
Museus d’Art -- Mallorca -- Felanitx -- Projectes
Equipaments universitaris -- Mallorca -- Felanitx -- Projectes
Wine cellar -- Repair and reconstruction -- Mallorca -- Felanitx
Art museus -- Mallorca -- Felanitx -- Designs and plans
College facilities -- Mallorca -- Felanitx -- Design and plans
Felanitx és una localitat situada al Llevant de l'illa de Mallorca amb dos nuclis urbans significatius: per una banda el nucli històric del municipi i per l'altra Porto Colom. L'àmbit es troba ubicat l’edifici fruit del meu estudi és al límit Nord-oest de la trama urbana del nucli de Felanitx, separat de la mateixa per la via Ma-5120.
El Celler Cooperativa de Felanitx, Es Sindicat, fou una Societat fundada al 1919. Es dedicava a la fabricació i venda de vi, producte que fins al 1923 només es comercialitzava a Felanitx.
L'edifici, obra de l'arquitecte Guillem Forteza, amb influència de l'arquitectura catalana noucentista en la seva vessant més barroca es va començar a construir el gener de 1920. Les obres finalitzaren el 1922.
Paral·lelament a l'aparició de la resta de denominacions d'origen de vins al territori insular, l'activitat d’Es Celler va començar a disminuir fins que a principis dels anys 90 va passar a ser administrat per La Caixa, posteriorment subhastat i venut a un particular i finalment, segons la resolució del 17 de maig de 2001, el Consell Insular de Mallorca va declarar l'edifici com a BIC (Bé d'Interès Cultural), amb categoria de monument. Aturar el Procés de deteriorament i cuidar els seus elements singulars serà un dels pilars fonamentals de la proposta.
Es Sindicat és un conjunt d'edificacions de característiques constructives ben diferenciades, despenent del moment en què es portaren a terme. Els tancaments són de Tapial, formigó en massa i formigó armat, marès o bloc de formigó. L'estructura de la coberta és de formigó, acer o fusta i les cobertes són de teula àrab, placa de fibrociment ondulada o rajola cerámica.
A mida que es van anar necessitant es van fer diverses ampliacions. Aquestes es construïen a mida que la demanda de vi augmentava i es necessitaven espais més grans per poder dur a terme amb èxit les tasques necessàries per augmentar la seva capacitat productiva.
A nivell constructiu es diferencien 4 naus distintes: la de recepció, la de premsat, de fermentació i emmagatzemament del vi. Cada área ha tingut diferents funcionalitats i s’han construït en diferents èpoques la qual cosa fa que el factor temps es noti en la seva aparença.
El projecte consisteix en la reconversió d’Es Celler Cooperatiu del Sindicat des Vi en un centre internacional d'Arts Plàstiques que inclogui d'una banda el programa de Facultat de Belles Arts i de l'altre un Museu d'art Contemporani. Aquest programa sorgeix de la intenció existent en l'actualitat, per part del Consell de Mallorca, d'encabir aquests dos programes dins l'edifici.La proposta es fonamenta en els següents punts:
D'una banda la mobilitat llunyana que es realitzarà mitjançant cotxe i autobús; per això es facilita la creació d'un nou aparcament que doni servei als nous programes que apareixen al Sindicat. S'observa que el solar que queda dins la trama urbana del poble i que es troba enfront del Sindicat és utilitzat com a aparcament de manera no reglada i que al poble existeix un greu problema d'aparcament. de Belles Arts i de l'altre un Museu d'art Contemporani. Aquest programa sorgeix de la intenció existent en l'actualitat, per part del Consell de Mallorca, d'encabir aquests dos programes dins l'edifici.La proposta es fonamenta en els següents punts:
D'una banda la mobilitat llunyana que es realitzarà mitjançant cotxe i autobús; per això es facilita la creació d'un nou aparcament que doni servei als nous programes que apareixen al Sindicat. S'observa que el solar que queda dins la trama urbana del poble i que es troba enfront del Sindicat és utilitzat com a aparcament de manera no reglada i que al poble existeix un greu problema d'aparcament. Per això es pensa que d'alguna manera la intervenció que es realitza pot donar resposta a la necessitat que té el poble quant a la manca de places d'aparcament. Seguint la tendència actual es proposa que aquest nou aparcament substitueixi amb el temps el que ara està ubicat de manera poc ordenada al solar límit de la trama i que possiblement a l'estar inclòs dins el sòl urbà ordenat algun dia hi tingui alguna construcció i per tant ja no es pugui usar com a bossa d'aparcament.
Per l'altra banda cal pensar amb el flux de gent que ve des del poble, veïnats que després de molts d'anys tenen oportunitat de recuperar un gran àmbit d'espai lliure i cultural pel municipi. Per això s'ha analitzat la via Ma-1520 que separa l'àmbit d’Es Sindicat de la trama urbana del poble i s'ha fet una proposta de reordenació de la circulació per tal de donar prioritat al vianant mitjançant una plataforma única que, mitjançant ressalts, pacifica el pas del cotxe per l'àmbit donant una alta prioritat als recorreguts a peu.
Fer un passeig pel Sindicat des Vi és com fer un viatge per la història del formigó armat, atès a què l'edifici va començar la seva construcció quan aquest material tot just es començava a emprar a Espanya. Per això tractar de mantenir en la mesura del possible les estructures existents es considera molt important. Tan sols és plantegen les substitucions totals en els casos on l'estat de conservació ha arribat a un punt de degradació sense retorn. No menys importants que les estructures són les Tines de fermentació del vi, que conformen un conjunt d'un caràcter i singularitat molt especial i característica.
Dins el conjunt de l'edifici hi conflueixen els usos de Museu, Facultat de Belles Arts i Galeria d'art Pública que travessa tota l'edificació i que permet gaudir de les qualitats arquitectòniques d’Es Sindicat sense haver de participar expressament en els programes privats que s'hi instal·len.
L'edifici s'ordena mitjançant la reconversió de la Nau fermentadora pròxima al cos de l'entrada principal en un Atri on hi conflueixen el programa de Museu, el de la Facultat i el de la Galeria pública. A aquest nou Atri s'hi accedeix des de la façana principal i des d'una gran obertura que es realitza al lateral de la nau al nivell de planta baixa per tal de connectar amb el parc d'escultures i fer entrar l'espai exterior dins l'atri. Des d'aquest atri es pot accedir mitjançant escales i ascensors al nivell de P1 on s'hi troba la galeria pública que travessa tot l'edifici. L'obertura de l'atri divideix el conjunt de l'edifici en dos blocs construïts ben diferenciats, d'una banda, el cos de l'entrada principal que dona cabuda al programa de la universitat, inclou una biblioteca amb vocació no sols de ser la biblioteca de la universitat sinó de disposar d'una bona part d'ella per ús com biblioteca pública del municipi, aspecte que l'Auntament busca incloure dins el programari d’Es Sindicat sigui quin sigui el projecte que s'hi acabi portant a terme. A la universitat també es distribuïxen usos d'administració, propis del funcionament d'un edifici d'aquest tipus, despatxos per al professorat i aules tant de taller com teòriques, totes connectades al que va ser la nau d'envasat i expedició i ara es reprograma com la Nau Taller de la Facultat, un espai ampli pensat per la producció artística de gran format. La coberta d’aquest espai es substitueix pel seu mal estat de conservació per una encavallada de fusta laminada de la qual es despenja la passera de les aules.
A l'altra banda de l'atri i confrontat amb l'entrada principal de l'edifici hi ha l'entrada al museu de la qual l'Atri es el gran Foyer. El museu inclou una de les intervencions més significatives del projecte ja que per tal d'alliberar l'espai en planta baixa es proposa de mantenir les closques de les tines a la cota de P1 de manera que la seva imatge com a conjunt es segueixi mantenint dins i alhora es pugui utilitzar l'espai en Planta Baixa que abans ocupaven els cossos de les tines. El criteri fonamental d’ordenació del museu ha estat el d’utilitzar les característiques pròpies de foscor dels dipòsits de formigó per col·locar-hi exposicions de pintura, protegides de la llum solar i garantint la seva bona conservació; la resta d’espais on hi entra llum natural s’han dedicat a l’exposició d’escultura, seguint l’exemple de la Fundació Miró de Barcelona de l’arqutiecte Josep Lluís Sert
2022-07-21T07:24:30Z
2022-07-21T07:24:30Z
2021-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21396
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.1420773; north=39.47084559999999; name=Es Sindicat de Felanitx
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/214912022-09-06T12:54:41Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-07-29T08:56:41Z
urn:hdl:10256/21491
Centre de creació de l'art del Circ
Guixeras López, Jordi
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Escola de Circ -- Catalunya -- Bisbal d'Empordà -- Edificis -- Projectes
Bisbal d'Empordà (Catalunya) -- Edificis -- Projectes
El projecte neix a partir de la necessitat de tenir un espai propi per a l’Escola de Circ de La Bisbal (Baix Empordà), creada i coordinada l’any 2011, per l’entitat de la Fira de Circ al carrer d’aquesta ciutat. Aquest projecte no és limita a respondre a la demanda d’un espai físic per a l’esmentada Escola, sinó que també combina els seus espais amb Centre de Creació d’aquest art i Residència per a artistas d’aquesta disciplina. La necessitat d’un centre de creació de les arts circenses també és interessant a nivell de territori català, ja que aquesta formació s’ensenya pràcticament en la seva totalitat a la província de Barcelona.
El projecte es localitza al Barri del Convent, situat al sud de la ciutat, on actualment hi conviuen dues realitats. En primer lloc trobem un teixit urbà tradicional de cases unifamiliars en filera, el qual ha respectat l’estructura tradicional de la zona, i per altra banda, tres agrupacions d’edificis plurifamiliars, resultants de l’especulació dels anys 60. Són habitats principalment per famílies obreres i immigrants (tant de la migració arribada els anys 60 i 90, com de l’actual). Aquest barri, degut al seu desenvolupament i caràcter perifèric, ha esdevingut residencial, amb baixa activitat social i cultural, generant així el risc d’esdevenir un sector d’exclusió social. A partir de l’emplaçament estratègicament seleccionat, es vol intentar potenciar-lo al màxim i així actuar com a punt de interès cultural per al barri i el municipi.
El projecte sorgeix amb la finalitat de donar resposta als següents problemes i necessitats:
El creixement de la Fira de Circ al carrer i l’Escola de Circ, ha originat unes noves necessitats a nivell d’espais. En primer lloc, la capacitat de l’Escola ha augmentat, quedant obsolet l’ús d’instal·lacions a temps parcial, com els gimnàs de les escoles i l’institut de La Bisbal, el qual no permet una continua pràctica sinó que s’ha de muntar tot de nou cada vegada que s’utilitza per a no destorbar les altres activitats dels alumnes d’ambdós centres. I en segon lloc, l’inici de noves propostes de l’entitat, com la creació d’una residència per a artistes de circ, creant així la necessitat d’un espai per a la seva estada, assaig i administració.
Per tal de dur a terme el projecte s’han seguit els següents criteris i estratègies: Un criteri econòmic molt concret ja que no és assumible realitzar un edifici d’alt pressupost.
Es plantegen petites construccions lleugeres, (exceptuant el volum principal d’assaig, que per les exigències d’ús necessita uns espais mínims de majors dimensions) les quals integren, per mitjà de reculades, la vegetació en els seus espais, integrant-se d’aquesta forma amb el paisatge. S’utilitza pràcticament en la seva totalitat obra seca prefabricada, de forma que en cas de remoure’s la petjada sigui mínima. D’acord amb la realitat de l’entitat i el municipi, s’ha de considerar la possibilitat d’una reubicació futura. Així doncs el sistema adoptat és desmuntable i extrapolable a altres solars. Es proposa una col·locació perimetral dels mòduls, i descentralitat del volum principal de la carpa, generant així un gran espai exterior lliure on poder realitzar activitats, representacions i assaigs amb grans estructures. Els mòduls del projecte es situen formant placetes elevades per mitjà de tarima que actuen com a prolongació dels interiors.
L’Escola de Circ requereix tenir un gran espai diàfan per a la seva pràctica, un zona administrativa, zona docent de taller d’escenografia, aules, vestuari i cambres higièniques.
El centre de Creació necessita els mateixos espais citats i també altres zones d’assaig i de creació individuals.
La residència d’artistes donarà servei a companyies que utilitzen el centre de Creació, amb una capacitat màxima per a quatre companyies de 2 persones per companyia. Aquesta funció requereix un espai d’habitar de caràcter col·lectiu, en el que es proposen uns mòduls col·lectius de cuina i menjador, sala d’estar, sala d’assaig musical i gimnàs. I 4 mòduls individuals (entenent com a individuals, destinats a una companyia o grups de 2 persones) que consten d’una petita sala, cambra higiènica i dormitori.
El funcionament de l’edifici segueix una organització per tres sectors. El sector d’assaig format per la carpa, els mòduls d’assaig individuals i els serveis corresponents. El sector docent i administratiu, format per despatxos d’administració i tècnic, i sala de reunions per a l’organització, companyies i tècnics. El sector creatiu, format per dues aules, i taller d’escenografia. I finalment el sector de residència format per una zona de nit on s’ubiquen els mòduls de dormitori i una zona de dia on es situen els mòduls de sala, menjador, cuina, gimnàs i sala de música.
El funcionament de l’edifici segueix els següents criteris:
a. Permeabilitat, de manera que es pugui accedir als espais lliurament per diferents punts, afavorint d’aquesta manera la llibertat de recorregut.
b. Relació d’espais: Els espais interiors es relacionen entre ells per mitjà dels espais exteriors, els quals es conformen per unes placetes entarimades, que contenen un seguit d’estructures que permeten el seu ús per a fixar estructures, etc. Aquestes actuen com a propagació dels espais interiors de forma que l’activitat no queda reduïda a l’interior sinó que es propaga per aquests espais.
c. Valor de l’exterior: Tal i com s’ha comentat a l’apartat anterior, el projecte no es focalitza en l’activitat interior, sinó que per les característiques del seu ús i la socialització del circ, és de gran importància posar en valor l’exterior de forma que es pugui realitzar les activitats de forma òptima.
Pel que fa a la resolució constructiva, s’ha pensat sempre des d’un criteri de sostenibilitat, economia i temporalitat.
Així doncs s’ha plantejat un sistema que en cas de ser remogut deixi la menor empremta possible al terreny. D’aquesta forma s’utilitza un sistema d’elements prefabricats, que aporten uns criteris d’optimització del temps de producció i execució, de manera neta i ràpida. Utilitzant fonamentació prefabricada tipus PILOEDRE, murs, divisions i forjats utilitzant el sistema CLT, i un sistema de costelles de fusta contra laminada encolada, realitzades a fàbrica per a la formació de la carpa
2022-07-29T08:56:41Z
2022-07-29T08:56:41Z
2020-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21491
cat
Màster en Arquitectura
http://hdl.handle.net/10256.1/6857
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.0364603034576554; north=41.95087257067777; name=La Bisbal d'Empordà. Barrí del Convent
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/214932022-07-29T12:25:16Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-07-29T12:25:16Z
urn:hdl:10256/21493
El Molí d'en Jordà: proposta de reforma d'una masia per a la creació d'un hotel rural
Juanola Serra, Carles
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Masos, masies, etc. -- Remodelació -- Catalunya -- Pont de Molins
Hotels -- Catalunya -- Pont de Molins -- Projectes
Farmhouses -- Repair and reconstruction -- Catalonia -- Pont de Molins
Hotels -- Catalonia -- Pont de Molins -- Design and plans
L’objectiu del treball és reformar una antiga masia que data del s. XVIII-XIX, la qual antigament havia estat un molí de farina i convertir-la en un hotel rural.
El projecte parteix d’entendre no només la masia sinó també l’entorn que l’envolta, millorant-lo i sent adaptat al nou ús.
L’edifici ha patit diverses modificacions al llarg de la seva història. La primera construcció va ser una masia que data del s. XVIII. Posteriorment s’hi va afegir un nou edifici passant a tenir dues edificacions aïllades i més tard, al s. XIX, va ser transformat en un molí de farina.
Actualment es feia servir d’habitatge i s’havia adaptat per poder practicar activitats ramaderesJu amb els diferents annexos que això comporta.
Per condicionar el menys possible l’estructura de la masia es mantindrà l’estructura
principal de les parets de càrrega d’aquesta.S’anivellaran els forjats i la coberta de la part antiga amb les plantes de la resta de l’edifici, es crearan dos accessos verticals interiors i dues escales d’emergència exteriors per facilitar l’evacuació de l’edifici; es reforçarà l’estructura de la part central i es construirà un nou volum annex a l’edifici a causa de les necessitats del programa
2022-07-29T12:25:16Z
2022-07-29T12:25:16Z
2018-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21493
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.914471199999999; north=42.3168573; name=El Molí d'en Jordà
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/214962023-01-23T07:20:04Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-08-01T10:40:28Z
urn:hdl:10256/21496
Escola Municipal de Música Juli Garreta i Arboix
Milena Segura, Rubén
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Escoles de música -- Catalunya -- Sant Feliu de Guíxols -- Edificis
Sant Feliu de Guíxols (Catalunya) -- Edificis
Music schools -- Catalonia -- Sant Feliu de Guíxols -- Buildings
Sant Feliu de Guíxols (Catalonia) -- Buildings
El projecte neix principalment de la necessitat d’ampliar els espais de l'actual Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, donada la creixent demanda de places durant els darrers anys.
L'emplaçament triat es considera idoni en trobar-se entre equipaments de tipus cultural com son el Teatre Municipal Narcís Masferrer, el conjunt històrico-artístic del Monestir i la Porta Ferrada, el Museu d'Història de la ciutat, l'actual Espai Thyssen, així com del futur Museu Thyssen. També es troba molt a prop de l'actual Escola de Música i d’altres equipaments on es realitzen diverses activitats extraescolars, com són el Pavelló Poliesportiu i la Piscina Municipal de La Corxera.
Així doncs, el projecte també té per objecte generar una reordenació urbana, on l’edifici proposat s'establirà com a lligam d'aquest nucli d'equipaments, generant alhora un gran espai de relació en forma de plaça i donant ús a un espai que actualment es troba marginat i descontextualitzat, amb funció de aparcament en superfície, tot i trobar-se en un indret privilegiat. A més a més, aquest espai podrà ser utilitzat com zona complementària del Festival Porta Ferrada, situant-se a escassos metres del monument i relacionant-se amb el principal tret carasterístic del mateix, la Cultura. Cal afegir que el solar en qüestió es troba classificat al POUM amb la clau E4 per a Equipaments Culturals, la qual cosa fa viable la seva implantació.
El projecte passa doncs per resoldre tot un programa d'escola de música, incorporant també la dansa, el teatre i les arts plàstiques, que actualment es desenvolupen en escoles públiques del municipi, no disposant-se a la ciutat d'un espai propi per la realització d'aquestes activitats. Alhora, es pretèn desenvolupar un espai públic de relació entre tots els equipaments.
Pel que fa a la implantació, donada la geometria irregular de la parcel.la, la diferència d'alineacions amb els carrers i edificis llindants, així com les servituds existents a la parcel.la per accés al teatre o al pavelló, es fa a priori dificultós establir unes directrius que responguin a tota la problemàtica com a conjunt.
La planta baixa de l'edifici proposat, s'adapta i absorbeix les desalineacions existents entre tots els elements llindants a la parcel·la, com son la carretera de Tossa, el Carrer Callao, el Teatre Municipal i el Pavelló, tot alineant-se amb el seu moviment amb cadascun dels condicionants de l'entorn. La proposta d’aquesta planta a més resol el desnivell amb la Ctra de Tossa, mentre que el moviment, ens ajuda a direccionar ; l’usuari a cadascuna de les entrades del que es pretén que sigui un edifici polivalent capaç de independitzar els diferents però complementaris usos. El programa de dansa es situa a la mateixa planta baixa, reduint d'aquesta manera la transmissió acústica per impacte a altres estances i és complementat amb usos comuns (administració i consergeria, bar i auditori). Al centre de la planta, es troben els espais de gestió (secretaria i consergeria) així com les sales tècniques per donar servei al conjunt de l’edifici. Elements tècnics com l’estació transformadora, la caixa general de protecció, els comptadors d’aigua, etc. tenen també l’espai reservat a planta baixa en compliment de la normativa vigent essent totalment accessibles des de l’exterior.
Pel que fa a les plantes superiors, aquestes s’alineen ortogonalment al Pavelló Municipal, tot resolent el programa majoritari d'escola de música, que és complementat amb aules de arts plàstiques, informàtica, zona de professors i amb un espai annex amb accés independent per la Ctra. de Tossa, per a ús de corals, grups locals i estudi de gravació, usos que tot i ser complementaris a l'escola de música, podrien ser independitzats de la mateixa.
Cal dir que al sostre de planta segona es situa un gran lluernari que pretén donar il·luminació a aquelles estances que no estan directament obertes a façana.
Així doncs, es pretén que l'edifici sigui un nexe aglutinador d'arts, des del seu programa amb contingut artístic (dansa, música, teatre i arts plàstiques) com per al propi volum proposat com a continent també artístic (escultura, arquitectura). Així doncs, a les façanes principals es procura vetllar per la puresa volumètrica per dotar el conjunt de certa monumentalitat, complementada amb la puresa material; per això s'utilitzaran materials "al natural" com el formigó i l'obra de fàbrica vista, tot alineant-se amb els acabats dels edificis llindants, mostrant respecte per l'entorn i establint un diàleg amb aquests
2022-08-01T10:40:28Z
2022-08-01T10:40:28Z
2020-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21496
cat
Màster en Arquitectura
http://hdl.handle.net/10256.1/6983
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.02503497691208; north=41.78091603369875; name=Escola de Música Municipal Juli Garreta i Arboix (Projecte)
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/214972022-09-20T12:13:28Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-08-04T08:27:37Z
urn:hdl:10256/21497
Reapropiarse del espacio
Monsalvo González, Maximiliano
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Edificis multifuncionals -- Illes Balears -- Llucmajor -- Projectes
Multipurpose buildings -- Balearic islands -- Llucmajor -- Design and plans
El proyecto se basa en la intervención de un edificio en S’Arenal de Llucmajor, una localidad de Mallorca. El motivo del proyecto es que desde hace algunas décadas la costa mallorquina se ha visto afectada por el turismo de manera negativa debido a la falta de opciones laborales durante todo el año. Este problema se ha visto reflejado en el Proyecto de Reforma Integral promovido por el Consorcio de la Costa de Palma de Mallorca y en el concurso EUROPAN 14 también se ha abordado dicho conflicto para afrontarlo desde la disciplina arquitectónica.
Por lo tanto, el proyecto consiste en que, mediante la intervención de un edificio ya existente
actualmente clausurado, pueda habitarse y se pueda trabajar en él además de que se pueda lograr un entorno local más saludable y sostenible.
El programa del entorno se obtiene a partir de contemplar las ordenanzas, se relocalizan
aparcamientos actuales en otros sitios previstos y se promueven espacios de relación pública frente al edificio, aparcamientos para bicicletas y zonas sombreadas que conjuntamente con la vegetación puedan ayudar a mejorar el entorno.
El programa del edificio contempla que, para conseguir mejorar la calidad de los espacios, se generan nuevas conexiones a través del edificio para conectar todo a su alrededor. Se propone un edificio híbrido en el que trabajar y residir. Para ayudar a construir una economía local sostenible se implantan 3 salas comunes de oficinas en PB, pensadas para que se complementen con el hostal en Planta PRIMERA, y para la segunda y la tercera planta se proyectan 16 viviendas tipo apartamento que tienen entre 60 y 80m². se consigue la configuración del programa a partir de dividir en tres un único volumen. Por lo
tanto, se ha trabajado aprovechando las virtudes de la estructura preexistente, que es el punto de partida, para conseguir iluminación y ventilación natural, demoliendo casi 1000² de forjados y haciendo más evidente la estructura.
Para poder concluir el edificio se cierran los 3 volúmenes con placas ligeras prefabricadas tipo muro cortina, y se pasan todas las instalaciones por falso techo para poder acondicionar el programa.
Se ha intentado realizar el análisis estructural con la mayor franqueza, claridad y simplicidad
posible, aunque la propuesta resultante es un boceto para poder acercarse al concepto
arquitectónico y a las actividades que deberían ejecutarse en tal caso. Llevar este proyecto
requiere de una gran inversión y el motivo de este documento es incentivar a que un día pueda materializarse.
Esta sería la propuesta para que entidades públicas como el Ayuntamiento de Llucmajor o el IBAVI (Instituto Balear de la Vivienda) puedan mejorar la localidad y reapropiarse del espacio clausurado de S’Arenal de Llucmajor
Aquest projecte es basa en la intervenció en un edifici a S’Arenal de Llucmajor, a Mallorca. Fa algunes dècades que la costa mallorquina s’ha vist afectada negativament pel turisme degut a que aquest força a que els llocs de treball siguin de temporada i no es puguin mantenir durant tot l’any. Aquest problema s’ha vist reflectit en el Projecte de Reforma Integral promogut pel Consorci de la Costa de Palma de Mallorca; en el concurs EUROPAN 14 també s’ha abordat l’esmentat conflicte que s’ha volgut afrontar des de la disciplina arquitectònica.
Així doncs, el projecte consisteix a que, mitjançant la intervenció d’un edifici ja existent i actualment clausurat, es pugui habitar i s’hi pugui treballar, a més d’aconseguir un entorn local més saludable i sostenible.
El programa de l’edifici contempla que, per aconseguir millorar la qualitat dels espais, es generen noves connexions a través d’aquest per interconnectar tot al seu voltant. Per ajudar a construir una economia local sostenible s’implanten tres sales comunes d’oficines a la planta baixa, pensades per a que es complementin amb l’hostal ubicat a la primera planta; per a la segona i tercera plantes es projecten 16 vivendes tipus apartament d’entre 60 i 80m². S’aconsegueix la configuració del programa a partir de dividir en tres un únic volum. S’ha treballat aprofitant les virtuts de l’estructura ja existent per aconseguir una il·luminació i ventilació naturals, demolint quasi 1000m² de forjats i fent més evident l’estructura. Per poder concloure l’edifici es tanquen els tres volums amb plaques lleugeres prefabricades tipus mur cortina i es passen totes les instal·lacions per un fals sostre.
El programa de la zona exterior s’obté considerant les corresponents ordenances, es relocalitzen aparcament actuals en altres llocs ja previstos i es promouen espais de relació pública davant de l’edifici, aparcaments per a bicicletes i zones ombrejades que, juntament amb la vegetació, poden ajudar a millorar l’entorn.
S’ha intentat realitzar l’anàlisi estructural amb la major franquesa, claredat i simplicitat possible, tot i que la proposta que en resulta és un esbós per poder acostar-se al concepte arquitectònic i a les activitats que caldria executar en aquest cas. Tirar endavant aquest projecte requereix una gran inversió i el motiu de la confecció d’aquest document és incentivar-lo per tal que algún dia la seva materialització pugui ser possible. Aquesta és la proposta a fer a entitats públiques com l’Ajuntament de Llucmajor o l’IBAVI (Institut Balear de la Vivenda) per tal que puguin contribuir a millorar aquest municipi i, concretament, recuperar mitjançant la seva remodelació, aquest espai enguany clausurat de S’Arenal de Llucmajor
2022-08-04T08:27:37Z
2022-08-04T08:27:37Z
2020-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21497
spa
Màster en Arquitectura
http://hdl.handle.net/10256.1/6860
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.755884525463097; north=39.49997878504703; name=S'Arenal de Llucmajor
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/214982022-08-04T09:32:49Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-08-04T09:32:49Z
urn:hdl:10256/21498
Restauració de Molinàs
Puig i Lobato, Eduard
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Edificis -- Remodelació -- Catalunya -- Colera
Arquitectura rural -- Catalunya -- Colera
Buildings -- Repair and reconstruction -- Catalonia -- Colera
Farm buildings -- Catalonia -- Colera
Es proposa la reconstrucció del veïnat de Molinàs, actualment abandonat, per a establir-hi una colònia neorural, amb la voluntat d’acollir aquelles persones que desitgin recuperar la vida en contacte amb la natura i el treball de la terra, en un entorn privilegiat per la seva situació aïllada, però propera al nucli urbà de Colera. La solució arquitectònica proposada pretén aprofitar les crugies dels edificis existents, creant noves volumetries seguint la forma d’edificacions tradicionals de la zona-, amb murs de formigó ciclopi recuperant les pedres de les construccions enderrocades, minimitzant els elements constructius prescindibles i que impedeixen experimentar plenament la vida tradicional al camp. Es plantejen elements constructius senzills, com la volta catalana i els sostres de fusta, basats en l’arquitectura tradicional de la zona i que permeten un cert grau d’autoconstrucció. A nivell de programa es planteja construir habitatges i edificis públics que permetin una vida comunitària
2022-08-04T09:32:49Z
2022-08-04T09:32:49Z
2020-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21498
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.1053777; north=42.407355; name=Molinàs
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/215012022-08-30T10:46:05Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-08-30T10:46:05Z
urn:hdl:10256/21501
Centre d'alt rendiment de Surf a Sant Sebastià
Cabruja Casadevall, Judit
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Surf -- País Basc -- Sant Sebastià -- Projectes
Instal·lacions esportives -- Edificis -- País Basc -- Sant Sebastià -- Projectes
Surfing -- País Vasco -- San Sebastian -- Designs and plans
Sports facilities -- -Buildings -- Designs and plans
L’objectiu d’aquest projecte és recuperar i posar en valor el límit est de la línea de costa de la ciutat de San Sebastián, una part intrínseca en la història de la ciutat que actualment ha esdevingut un extrem urbà inacabat entre el barri de Gros, el mar i la muntanya d’Ulia.
És per aquest motiu que s’efectua una proposta arquitectònica per a la revitalització d’aquest espai tant a nivell de ciutat, paisatgístic i social mitjantçant el surf i la seva cultura com a motor.
Per a realitzar-ho es procedeix a un anàlisis a nivell urbanístic, per una banda poder conèixer la història de la ciutat i entendre la seva actual condició i per altre banda corroborar la compatibilitat del projecte a nivell normatiu. Es fa un segon anàlisis paisatgístic per a conèixer les possibles problemàtiques de l’entorn i del lloc, i d’aquesta manera, a través d’unes intencions clares aproximar-se a una solució òptima per a realitzar el projecte arquitectònic.
Prèviament a l’identificació de l’actual emplaçament s’ha fet un estudi de diferents possibles localitzacions per a aquest equipament. Dins aquest procés prèvi s’ha estudiat la Illa de Lanzarote a les Canàries i la platja de Zarautz al País Basc fins a arribar a la conclusió que l’escollit era l’idoni per a un projecte d’aquesta índole.
El projecte s’organitza en tres parts. La primera engloba la definició programàtica de l’edifici a través de vàries referències de projectes similars. La segona part es focalitza en la part d’anàlisi i la tercera concreta l’arquitectura i els aspectes tècnics del projecte
2022-08-30T10:46:05Z
2022-08-30T10:46:05Z
2019-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21501
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=-1.9712940483642605; north=43.32931048554108; name=Playa de la Zurriola
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/215022022-08-31T09:04:09Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-08-31T09:04:09Z
urn:hdl:10256/21502
Plaça porxada: projecte del mercat municipal de Palamós
Martí Llobet, Salvi
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Mercats coberts -- Edificis -- Catalunya -- Palamós
Urbanisme -- Catalunya -- Palamós
Covered markets -- Buildings -- Catalonia -- Palamós
City planning -- Catalonia -- Palamós
Covered markets -- Buildings -- Catalonia -- Palamós
El Treball Final de Màster del mercat municipal de Palamós és un projecte amb una triple dimensió: un vessant d’anàlisi urbanística i de redefinició d’un espai urbà; un vessant d’anàlisi del model de mercat que el municipi de Pa¬lamós necessita i que es veurà traduït en el propi projecte arquitectònic, i un vessant estructural que va íntimament lligat amb la tipologia de mercat en qüestió.
Des de l’Ajuntament de Palamós es busquen noves alternatives per repensar l’edifici actual i la possibilitat de realit¬zar un nou mercat que substitueixi l’actual, en el mateix o en un altre solar. A prop del mercat s’hi troba un pàrquing que antigament havia estat un camp de futbol de terra. La seva posició propicia projectar el mercat en aquest nou espai i dotar-lo d’un nou ús juntament amb la idea d’una nova plaça que actuï a nivell municipal i es converteixi en focus del poble
2022-08-31T09:04:09Z
2022-08-31T09:04:09Z
2019-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21502
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.130402563105772; north=41.85001578862767; name=Mercat municipal de Palamós - Projecte
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/215032022-09-02T05:59:34Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-08-31T11:43:47Z
urn:hdl:10256/21503
Colònia 3.0 : rehabilitació i autogestió d'una colònia industrial autosuficient
Colomer Tuneu, Marc
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Fàbriques de teixits -- Remodelació -- Catalunya -- Torelló
Edificis industrials -- Remodelació -- Catalunya -- Torelló
Autogestió (Economia) -- Catalunya -- Torelló
Textile factories -- Reconstruction -- Catalonia -- Torelló
Industrial buildings -- Reconstruction -- Catalonia -- Torelló
Management -- Employee participation -- Catalonia -- Torelló
Aquest treball es basa en la proposta d’una nova manera de viure la qual està lligada amb la producció de l’alimentació. El projecte es duu a terme a Can Tarrés, antiga Colònia siutada en el terme municipal de Torelló.
La relació directa i l’acostament entre producció i consum alimentari elimina el transport i mitjançant un sistema d’energia circular i aprofitament de residus aconseguiríem no només una comunitat que no malmet l’entorn, sinó que el restaura.
Es tracta d’un sistema tancant on tots els factors que es necessiten per subsistir s’alimenten dels residus o de la força d’un factor anterior. Aquest sistema sintetitzat com a un gran engranatge garanteix l’alimentació i l’energia necessària per als habitants de la Colònia.Parteix dels residus generats als habitatges: es duen a una planta de selecció de residus interna del complex on es seleccionen bàsicament els residus orgànics que seran aprofitats posteriorment.Tota la resta de residus seran dipositats als contenidors de reciclatge municipal. Una part d’aquests residus orgànics serviran per al desenvolupament de larves que creixeran de la podridura d’aquests i que seran el principal aliment pels peixos dels acuapònics; l’acuaponia genera una simbiosi entre els peixos i els vegetals cultivats únicament amb aigua. Els excrements dels peixos són un generadador d’aigua rica en nutrients per a les plantes i viceversa amb els peixos.
Una altra part dels residus orgànics serveixen com a aliment per al bestiar. Els fems d’aquests s’utilitzen en petites quantitats com a adob dels cultius tradicionals però la major part juntament amb residus vegetals dels horts, alimenten una planta de biomassa de la qual se n’obté l’energia calorífica del complex, tant per a l’aigua calenta sanitària com per a la calefacció.
L’energia elèctrica s’obté mitjançant les turbines hidràuliques existents ja a la Colònia.Tota aquest sistema ha de ser autogestionat pels seus habitants i permet generar tot el que necessiten per subsistir.
Finalment per tal que els habitants de la Colònia també puguin desenvolupar els seus projectes personals i obtenir una font neta d’ingressos es destina una part del complex a espais de treball tipus coworking que permet acollir una gran varietat de professions relacionades amb el món empresarial.
Del total dels 5000 m2 construits la major part del programa estan destinats a habitatges i una altra part a les loggies o terrasses exteriors comunitàries. Hi ha una zona d’uns 700 m2 dedicats a coworking així com un espai per a tallers. Serveis com cuines, menjadors comunitaris, un ateneu i un supermercat on es venen els excedents dels horts a un preu just també tindràn el seu espai.
El gran nombre de colònies i fàbriques de riu amb producció hidroelèctrica seria una gran oportunitat per desenvolupar projectes semblants al llarg del Ter, els quals podrien ser complementaris entre ells.
Si aquest patrimoni industrial s’acabés recuperant i no es deixés perdre en l’oblit, la conca del Ter Mitjà podria acabar esdevenint un dels recorreguts més bonics del país amb la combinació del patrimoni industrial i la biodiversitat que ofereix el riu
2022-08-31T11:43:47Z
2022-08-31T11:43:47Z
2019-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21503
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.2548365592956543; north=42.041213688587895; name=Can Tarrés
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/215132022-09-02T08:48:32Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-02T08:48:32Z
urn:hdl:10256/21513
Pati - recorregut - acupuntura : teixit en xarxa d'espais buits del Barri Vell
Planas i Beltran, Adrià
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Girona
Disseny urbà -- Catalunya -- Girona
Planificació de barris -- Catalunya -- Girona
Urban renewal -- Catalonia -- Girona
City planning -- Catalonia -- Girona
Neighborhood planning -- Catalonia -- Girona
La ciutat és un microorganisme en constant evolució. La seva capacitat d’ecosistema
és comparable als milers de moviments i accions que tenen lloc en el mateix espai-temps
en un rusc d’abelles. Petites accions amb objectius molt clars, executats de manera
conjunta que tenen una incidència important en el desenvolupament de la seva vida.
Això és la ciutat, individus desenvolupant accions que incideixen en el conjunt del seu
funcionament. Però, no com actuen les abelles, nosaltres exercim la nostra individualitat,
i a vegades, ens oblidem de l’impacte que podem exercir sobre la col·lectivitat.
El treball s’ha centrat en la recerca d’espais desocupats que poguessin aportar noves maneres
d’incidir en la col·lectivitat del Barri Vell. L’estudi de camp ha pogut constatar l’existència
d’agrupacions d’espais buits que podien ser revertits en el bon funcionament social de la ciutat.
Ara bé, durant el procés de treball d’aquest projecte s’ha pogut observar com alguns d’aquests
espais canviaven i es convertien de nou en espais ocupats. Ho han fet, en la seva gran
majoria, en nous habitatges amplis i moderns que sedueixen els compradors estrangers.
Les dades extretes en l’inici del treball han ajudat al traçat dels usos del diferents edificis que formen el conjunt. La definició arquitectònica dels espais ha constatat les aproximacions numèriques dels usos que s’havien fet.
El teixit en xarxa ha obligat a repensar constantment els usos de cada espai del projecte i a
entendre si existia alguna duplicitat del programa que s’estava plantejant. La dificultat del
terreny pel seu gran desnivell van provocar una lenta aproximació a l’entesa de tot el conjunt.
La decisió de separar el projecte en tres elements que el vertebraven i enllaçaven a l’hora va fer de cop molt més clares totes les idees que s’havien anant plantejant. Els elements tenien sentit en si mateix,una connexió conceptual amb el barri, i al mateix temps apropaven el projecte al nivell de l’usuari
2022-09-02T08:48:32Z
2022-09-02T08:48:32Z
2019-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21513
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.826030537773878; north=41.98603431511618; name=Mirador de les dones
east=2.8259777772807837; north=41.98390197421984; name=Pujada de la Llebre
east=2.82482498586178; north=41.98265599005032; name=Carrer Nou del Teatre
east=2.8242877; north=41.9814668; name=Carrer del Vern
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/215142022-09-02T10:34:58Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-02T10:34:58Z
urn:hdl:10256/21514
Cosint teixits : Can Vera : creació d'un centre de dansa
Jiménez Boada, Sergi
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Fàbriques de teixits -- Remodelació -- Catalunya -- Olot
Festivals de dansa -- Edificis -- Catalunya -- Olot
Urbanisme -- Projectes -- Catalunya -- Olot
Textile factories -- reconstruction -- Catalonia -- Olot
Dance festivals -- Buildings -- Catalonia -- Olot
City planning -- Catalonia -- Olot -- Designs and plans
La proposta arquitectònica es planteja a la nau principal de la fàbrica tèxtil de Can Vera. A nivell urbanístic es genera un nou espai verd amb una plaça pública, perquè funcioni com un lloc de reunió i trobada dels veïns, els quals actualment no tenen aquest espai.
La nova plaça pública ha de fer la funció d’unir dos teixits urbans i alhora ha de servir d’enllaç per la zona verda del barri, situada al sud, amb el corredor verd que genera el riu Fluvià. Aquesta plaça també, és l’encarregada de recuperar l’antiga esplanada on si celebrava la festa major del barri. Aquest espai estava situat just a la trobada entre els dos teixits urbans i quedava delimitat per un mur de contenció que l’emmarcava, degut al pendent del carrer. A mesura que van anar passant els anys, aquesta esplanada va
anar quedant reduïda pel creixement de la fàbrica i va obligar a substituir aquest lloc de festa major per un carrer proper. Actualment, aquest punt del barri ha passat a ser un espai residual on hi ha un carrer amb forta pendent i que els veïns només utilitzen com aparcament.
Aquest emplaçament és rellevant també, perquè és el punt on s’enllaça amb el barri vell de la ciutat i connecta amb una de les vies principals. La creació d’un nou carrer, ajuda a unir aquestes vies i serveixper descongestionar l’artèria que travessa la ciutat, i que en hores punta es col·lapsa.
El festival de dansa Sismògraf va néixer l’any 2009 amb la voluntat d’agrupar en un cicle les propostes de dansa que es feien dins la programació cultural de la ciutat d’Olot. Va arrencar gràcies a l’impuls del projecte europeu Ciutats 3.0 però sobretot gràcies a dos factors: l’existència de ballarins i coreògrafs professionals i amateurs i d’un públic receptiu cap a la dansa.
Durant sis edicions el festival va portar propostes de dansa de tot tipus al Teatre Principal d’Olot i també als carrers, parcs i places de la
ciutat, a més d’organitzar activitats paral·leles per apropar la dansa als ciutadans com les maletes del DanDanDansa o el projecte Tots dansen.
El festival va anar creixent fins que en l’edició del 2015 va passar a ser un dels festivals estratègics per a les arts escèniques de la Generalitat com el Trapezi de Reus, Fira Tàrrega o La Mostra d’Igualada.
Des de llavors, Sismògraf treballa per ser l’epicentre de la dansa a Catalunya, amb una doble vessant: ser alhora un mercat i una festa de la dansa. Propiciar un espai perquè professionals i creadors es trobin i així expandir la dansa dins les programacions culturals de les ciutats i, a la vegada, donar l’oportunitat al públic de gaudir d’espectacles de dansa de tots tipus
2022-09-02T10:34:58Z
2022-09-02T10:34:58Z
2019-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21514
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.4953846484100417; north=42.18256811950199; name=Fàbrica tèxtil Can Vera
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/215982022-09-15T08:29:44Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-15T07:01:12Z
urn:hdl:10256/21598
El moviment co-living: edifici d’habitatges col·lectiu en l’actual Clínica Girona
Pujol Bosch, Aniol
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Habitatges -- Disseny i construcció
Habitatges -- Aspectes socials -- Catalunya -- Girona
Dwellings -- Design and construction
Dwellings -- Social aspects -- Catalonia -- Girona
L’àmbit d’actuació de la proposta correspon al solar on actualment es troba l’edifici de la Clínica Girona, ubicada al carrer Joan Maragall i edificis contigus. Actualment, hi ha la voluntat d’implantar unes noves instal·lacions en l’espai de la carretera de Barcelona.
El Co-living fa que socialitzar i connectar-se amb altres sigui molt més fàcil per disseny, ja que vius en un edifici ple de persones que compartiexen espais comuns per cuinar, fer exercici, mirar la televisió, relaxar-se... La vida col·lectiva genera una relació entre els habitants a través de la col·lectivització de les feines i activitats domèstiques. L'espai compartit es converteix en la connexió del veïnat Les noves generacions estan disposades a invertir més en experiències que en possessions materials.
S’opta per una rehabilitació encarada a la realització únicament de vivenda residencial vinculada a la trama urbana existent, a diferencia del Pla d’Actuació Urbanística actual del sector, on es proposa un enderroc total de l’edifici i la destinació d’aquest àmbit en equipament comunitari d’ús docent, equipament comercial i un soterrani per a ús d’aparcament, a més d’una zona re¬sidencial a les plantes superiors.
Les obres de rehabilitació es troben dins l’àmbit d’aplicació de la Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació (LOE 38/199) pel que és d’aplicació el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE RD, 314/2006).
Es planteja un projecte de rehabilitació on es pretén donar una solució idònia en el solar, desenvolupant una proposta adient dins el sector i complint amb les necessitats dels futurs residents.
Les premises per la creació d’un edifici de vivendes adoptant una solució de rehabilitació es basen en:
La conservació del valor formal, simbòlic i històric de l’edifici existent, de gran importància per la ciutat i la disminució de l’impacte en les emissions de carboni, i per tant, d’un impacte directe a la terra.
L’edifici es sotmetrà a una renovació total en la distribució interior, mantenint sempre l’estructura vertical prexistent, i també s’optarà per un canvi estètic en la seva volumetria, creant obertures que provocaran un millor confort en el conjunt de la pro¬posta.
La intervenció consisteix en l’enderroc de la totalitat de la planta soterrani i gran part de la planta baixa, conservant els elements estructurals verticals i creant un forjat sanitari que permeti un accés des del carrer Joan Maragall a la mateixa cota que aquesta.
Part dels murs estructurals d’obra de fàbrica es substituiran per pilars metàl·lics a fi de generar un espai més diàfan i poder aprofitar i distribuir millor l’espai de planta baixa.
En el cas de les plantes tipus, s’opta per mantenir l’estructura vertical de pilars i murs de càrrega, només creant obertures quan sigui necessàri en els habitatges i substituint aquests per pilars metà·lics en el cas de les zones comunes de l’edifici
2022-09-15T07:01:12Z
2022-09-15T07:01:12Z
2020-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21598
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.8207055423278504; north=41.979051625369536; name=Antiga Clínica Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/216052022-09-27T11:11:38Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-16T08:59:51Z
urn:hdl:10256/21605
Cohousing per a gent gran L'Olivar
Saballs Vilà, Ivet
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Persones grans – Habitatge – Catalunya – Vulpellac
Habitatges – Disseny i construcció
Older people -- Housing -- Catalonia -- Vulpellac
Dwellings -- Design and construction
El Senior cohousing o cohousing consisteix en una forma de convivència en comunitat però amb habitatges independents. Aquesta iniciativa va aparèixer als anys 60 a Dinamarca entre un grup de joves i el concepte d’habitatge col·laboratiu es va anar escampant per tot el món. Ara s’està començant a implantar al nostre país on està tenint especial interès en les persones de la tercera edat. La gent gran prefereix aquesta opció a l’oferta per les residències o a viure a casa dels fills o en soledat. Tot i així, el cohousing pot seguir estant fora de les possibilitats econòmiques per algunes persones (encara que el cost cobreix pràcticament totes les necessitats) de manera que per tal de fer més assequible aquest habitatge de cares al futur, s’està estudiant la possibilitat que el cooperativista pugui cedir la seva vivenda anterior per lloguer i amb això pugui pagar el cost mensual de l’actual.
El terreny on es situa el projecte es troba al límit sud-est d’una urbanització situada en un petit turó que forma part del municipi de Vulpellac, molt a prop del nucli poblacional de La Bisbal d’Empordà. És la part més alta de la urbanització, així que gaudeix de bones vistes i permet apreciar el paisatge de la zona amb les Gavarres com a fons escènic. Compta amb una superfície total de 7.162 m2 i un desnivell total d’uns 10 metres entre la cota més baixa i la més alta. La cota més baixa es situa al sud i es troba a 86 metres sobre el nivell del mar, mentre que la cota més alta es situa al nord i es troba a 96 metres sobre el nivell del mar.
Permet tenir un contacte estret amb la natura i el paisatge, perfecte per aquella gent que vol viure en un entorn més natural, on poder passejar, sense allunyar-se massa dels equipaments i serveis de la capital situats a menys d’un quilòmetre.
El programa del projecte es divideix, a grans trets, en dos: la zona pública i la zona privada. Els espais comunitaris es concentren en un sol edifici en forma de barra, que es va adaptant a la topografia, situat a la banda oest de la parcel·la. Els nou habitatges formats per sala d’estar, equip de cuina, dormitori doble i bany, estan preparats per allotjar de nou a divuit persones. Aquests es situen en tres nivells topogràfics diferents i es comuniquen amb l’edifici comunitari mitjançant uns espais de circulació coberts per lleugeres pèrgoles en sentit est-oest.
Hi ha un vial de circulació rodada a l’oest que connecta els carrers inferior i superior i permet l’accés a l’aparcament, que es troba a la part més alta de la parcel·la. La circulació pública sempre es situa en l’eix nord-sud i la privada en l’eix est-oest. També hi ha tres dormitoris satèl·lit preparats per allotjar a convidats que s’ubiquen al límit de la zona d’habitatges, a la part més propera a l’edifici comú. Aquest conté les zones de recepció i treballadors, el rentador, la sala d’estar i cuines comunitaris, i una sala polivalent on els habitants poden fer esport, tallers i activitats diverses. A més aquest edifici fa de filtre entre el vial (zona pública), els espais comunitaris (zona semi-pública) i els habitatges (zona privada).
La vegetació del paisatge de l’entorn s’endinsa en el projecte i entra en els diferents nivells dels habitatges a través d’unes llengües vegetals que provenen dels boscos i zones verdes de la banda est que limiten amb el terreny i creen els jardins.
En la projecció dels espais es fomenta la vida en comunitat, gràcies a les zones compartides, però en cap moment s’imposa. Cada un dels habitatges conté els espais mínims i necessaris per viure. No disposen de cuina com a tal però tenen un petit equip de cuina a l’interior d’un armari amb capacitat per una aigüera, una nevera, un microones i un zona de treball i emmagatzematge. Així doncs, la persona pot escollir en tot moment si vol menjar a la zona comunitària acompanyat de la resta d’habitants o quedar-se en la privacitat del seu habitatge
2022-09-16T08:59:51Z
2022-09-16T08:59:51Z
2020-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21605
cat
Màster en Arquitectura
http://hdl.handle.net/10256.1/6862
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.0551474; north=41.9601802; name=Vulpellac
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/216182022-09-27T07:26:19Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-19T08:27:16Z
urn:hdl:10256/21618
Biblioteca de la bòbila: nou centre cultural a Figueres
Solés Salesa, Alexandre
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Biblioteques -- Arquitectura -- Catalunya -- Figueres
Biblioteques (Edificis)
Biblioteques -- Utilització de l'espai -- Catalunya -- Figueres
Library architecture -- Catalonia -- Figueres
Library buildings
Libraries - Space utilization -- Catalonia -- Figueres
Degut a l’elevat nombre d’usuaris que assumeix l’actual biblioteca de Figueres, que no només dona servei a la ciutat sinó també als municipis propers, aquesta ha esdevingut petita i insuficient. El projecte parteix de la necessitat de la ciutat d'una segona biblioteca que esdevingui la central, agrupant varis dipòsits, documents i arxius escampats en diferents equipaments secundaris de la ciutat, a la vegada que dona el servei de biblioteca convencional.
La proposta s'emplaça a l'antiga bòbila de Can Carreres, situada a l'extrem sud-est de la ciutat de Figueres. Un espai a menys de 10 minuts caminant del centre que es troba bastant infrautilitzat degut a la seva situació marginal a l'altre banda de les vies del tren.
Així doncs, l’objecte del treball passa per una nova proposta que partirà del reacondiconament i nou ús de diversos edificis preexistents dins el sector de la bòbila així com la construcció d’un nou edifici que lligui tot el nou programa de la biblioteca. La proposta busca que la construcció d’aquest nou equipament serveixi com a dinamitzador de la zona a la vegada que ordeni tot el traçat urbà del sector.
El projecte aprofundeix en la definició de l’entorn immediat del sector, la determinació d’una proposta de biblioteca central amb un de programa variat que doni resposta a les noves necessitats socials i culturals de la ciutat
2022-09-19T08:27:16Z
2022-09-19T08:27:16Z
2020-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21618
cat
Màster en Arquitectura
http://hdl.handle.net/10256.1/6861
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.9714778127197494; north=42.2634007689207; name=Bòbila de Can Carreras
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/216292022-09-19T15:13:48Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-19T15:13:48Z
urn:hdl:10256/21629
Monumentalitat domèstica: tanatori i crematori a Pals - Baix Empordà
Nolla Parals, Albert
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Tanatoris -- Catalunya -- Pals
Crematoris -- Catalunya -- Pals
Funeral homes -- Catalonia -- Pals
Crematoriums -- Catalonia -- Pals
La meva principal intenció era poder fer un projecte al meu municipi (Pals) i per al meu municipi, i això ja el situava dins de la categoría d’Equipament; per tant, el primer que vaig fer va ser dirigir-me a l’Ajuntament i preguntar sobre les mancances i necessitats que hi havia en l’àmbit arquitectònic.
Hi havia vàries opcions, en tots els casos necessàries i que la seva execució podia ser real, és a dir, que es contemplava la seva construcció dins del Pla Urbanístic vigent, per fer la selecció dins de les diferents opcions vaig analitzar-me a mi mateix i vaig buscar les meves inquietuds. Aquestes eren les següents:
La voluntat de fer un projecte poc comú, tant durant la carrera com la possibilitat de projectar-lo al llarg de la vida professional.
Un projecte amb un gran pes sensorial on poder jugar amb textures, diferents materials, llums, ombres, integrar-se amb el paisaje, amb l’escala … i on cada visitant tingui l’oportunitat de fer una lectura personal, on l’Arquitectura i l’Home puguin crear un diàleg, i el factor temps assumeixi un gran pes.
La meva elecció va ser la de projectar un Tanatori amb crematori. Era l’opció que més s’adaptava a les meves inquietuds, i a més, la localització em convencia molt. Amb el tema en mà em vaig disposar a redactar una carta de propòsits amb un seguit de requisits que intentaria complir al llarg de l’elaboració d’aquest treball.
Fer un projecte de caire monumental, ja que la funció demana ser una “icona” arquitectural on emmagatzemar moments vitals i, al mateix temps, compartir amb una escala més domèstica, pensant en les necessitats d’acolliment de les persones que han perdut un ésser estimat; per tant, la recerca d’un edifici fàcilment llegible exteriorment com a monument i alhora càlid com una llar.
Tanmateix, el canvi d’escala ha estat essencial per aconseguir la combinació d’aquestes dues sensacions, i també la utilització de la llum natural i dels espais exteriors com si fossin interiors, buscant la forma de delimitar-los i, al mateix temps alliberar-los , fusionant-los amb el paisatge, tant en forma com en textures i cromatismes
2022-09-19T15:13:48Z
2022-09-19T15:13:48Z
2020-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21629
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.1423101870528036; north=41.973658153880244; name=Pals.Tanatori
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/216392022-09-20T10:35:55Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-20T10:35:55Z
urn:hdl:10256/21639
Tectònica, estructura, matèria i llum: celler al Castell d'Aguilar
Perea León, Joaquim
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Cellers -- Edificis -- França -- Tuissan
Castell d'Aguilar (Tuissan, França)
Wine cellars -- Buildings -- France -- Tuissan
Castles -- France -- Tuissan
El projecte que s’explica a continuació tracta d’un celler a Tuchan, un petit poble al sud de França.
Un viatge personal perseguint els castells càtars de la zona a l’octubre del 2019 em va portar fins aquell indret, mentre vagaven pel meu pensament varis temes sobre els que treballar durant aquest període acadèmic.
I en arribar allà ho vaig tenir clar. Un castell càtar, el Chateau d’Aguilar, presidia un turó, col.locat en el punt més alt, i als lloms d’aquest, hectàrees i hectàrees de vinya.
A través d’un tortuós i estret camí s’arriba als peus del castell, on es troba una parcel.la de generoses dimensions i vistes a 180º de paisatge, que actua com a espai d’aparcament dels seus visitants. En diferents vegades que hi he estat, tot i acompanyar el dia, pocs cotxes s’hi trobaven.
Així que la voluntat de trobar un tema que em motivés, la gran quantitat d’hectàrees de conreu vinícola i la necessitat d’aquella parcel.la de ser algo més del que era, em van empènyer a continuar amb el viatge que havia iniciat l’octubre de 2019
2022-09-20T10:35:55Z
2022-09-20T10:35:55Z
2020-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21639
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.7469863; north=42.89063679999999; name=Castell d'Aguilar
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/216422022-09-30T06:00:27Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-20T11:56:26Z
urn:hdl:10256/21642
Centre de vela: el mar a l'abast de tothom
Sauleda Xifra, Jessica
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Zones costaneres -- Ordenació -- Catalunya -- Pineda de Mar
Supressió de barreres arquitectòniques -- Catalunya -- Pineda de Mar
Coastal zone management -- Catalonia -- Pineda de Mar
Barrier-free desing -- Catalonia -- Pineda de Mar
L’objectiu d’aquest projecte és recuperar i posar en valor els espais lliures de l’àmbit d’actuació costaner de Pineda de Mar i habilitar una zona de bany per a persones amb mobilitat reduïda.
Un cop analitzat l’entorn més immediat s’identifiquen la manca d’accessos adaptats, escassa ombra en les zones de pàrquing, equipaments i serveis en barracons. Equipaments i serveis d’obertura per temporada que causa una zona habitada també per temporades, una pineda amb molt de potencial però poc cuidada, una zona amb moltes possibilitats actualment deserta. Es tracta, bàsicament, d’un espai ric però desert.
Els objectius del projecte, doncs, són recuperar aquest espai i oferir una zona on les activitats a realitzar no només siguin de temporada:
D’una banda rehabilitar les zones d’accés i d’aparcament i millorar la connectivitat amb el poble. Cal també transformar els serveis i equipaments existents adaptant-se a les necessitats de tots.
Es vol potenciar un punt d’identitat pel poble com són les pinedes, creant una zona on convisqui gent de diferents edats, gustos i habilitats.
No menys important és generar un espai proper a la costa habilitat per persones amb mobilitat reduïda i atraure qualsevol tipus de públic on la franja horària no sigui un impediment per donar vida a aquest espai. En definitiva, crear un lloc per a tots i on hi hagi activitat tot l’any
2022-09-20T11:56:26Z
2022-09-20T11:56:26Z
2020-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21642
cat
Màster en Arquitectura
http://hdl.handle.net/10256.1/6863
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.6987007899559146; north=41.623975046003714; name=Pineda
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/216472022-09-30T06:16:06Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-09-21T07:57:48Z
urn:hdl:10256/21647
Sinergia: transformació del barri Centre de Salt
Ventura i Pericot, Pau
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Barris -- Catalunya -- Salt
Planificació de barris -- Catalunya -- Salt
Ordenació del territori -- Catalunya -- Salt
Neighborhood -- Catalonia -- Salt
Neighborhood planning -- Catalonia -- Salt
Regional planning -- Catalonia -- Salt
El projecte de la transformació urbana del Barri Centre de Salt suggereix mirar-se la vila des del seu cor. Aquesta evolució ha de permetre la creació i la generació d’espais que actualment són espais residuals i reconvertir-los en espais d’”oportunitat”. Ha de poder generar una sèrie de connexions amb la resta de barris i els espais verds, tant urbans com rústics. El repte és reorganitzar les circulacions, i aquestes al seu torn tindran repercussió en els moviments generats en la resta del municipi.
Una transformació que catapulti a una dinamització social i espaial i que
aquesta generi canvis en la societat que formem.
El projecte de transformació del Barri Centre vol millorar la qualitat de vida dels seus habitants, basant-se en tres eixos principals:
L’esponjament de la trama urbana existent, la millora de l’espai públic, introduint espais verds continus on puguin alflorar les relacions en el barrii i la implementació d’un un major nombre d’equipaments i dotacions per a les persones dins el barri, per tal de poder crear un pol social i de serveis.
Els objectius que es proposen per aquest projecte són:
- Reordenar la trama urbana del Barri Centre resolent d’aquesta manera els dèficits dotacionals existents.
- Reduir l’alta densitat i massificació del barri.
- Rehabilitar els edificis i, per tant, millorar la qualitat del parc immobilístic de l’àmbit.
- Generar nous espais verds en forma de parc lineal urbà per connectar la població.
- Establir un nou ordre en la mobilitat de la ciutat, prioritzant els recorreguts a peu.
- Augmentar la seguretat ciutadana mitjançant l’eliminació dels espais poc il·luminats.
- Ubicar espais de servei per a les persones, com equipaments, en la zona centre.
- Transformar la imatge urbana negativa del centre de la vila.
- Evitar un procés de gentrificació, és a dir, que no es restitueixi la población actual del barri per població més benestant, degut principalment a l’augment dels preus dels habitatges.
- Augmentar la qualitat de vida i benestar dels veïns i veïnes del barri centre i
també dels saltencs i saltenques.
- Generar espais de cohesió social de la població
2022-09-21T07:57:48Z
2022-09-21T07:57:48Z
2020-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/21647
cat
Màster en Arquitectura
http://hdl.handle.net/10256.1/6864
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.789908774851897; north=41.97356165002825; name=Salt - Barri Centre
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222562022-12-07T17:52:51Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-12-07T17:52:51Z
urn:hdl:10256/22256
Nou capítol a la Possessió de Mossa. Centre d’Investigació i Experimentació Escola Agrària
Company Fiol, Joan Antoni
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Illes Balears -- Mallorca
Architecture -- Conservation and restoration -- Mallorca
Possessió de Mossa -- Illes Balears -- Mallorca
Agricultura -- Aspectes econòmics -- Illes Balears -- Mallorca
Agriculture -- Economic aspects -- Mallorca
A Mallorca les possessions han definit les àrees rurals de des de l’edat mitjana fins a gairebé els nostres dies. Una possessió és el tipus d’hàbitat rural dispers propi de Mallorca que consta de zones d’habitatge i altres dependències per a l’explotació agrícola d’un extens territori circumdant. Però no han de ser exclusivament considerades com un conjunt arquitectònic, ni tampoc només com una unitat productiva per a l’explotació agrària del territori. Les possessions són el reflex d’una identitat i manera de concebre l’illa, d’estructurar la societat, de percebre el temps i d’entendre la vida. Per aquest motiu l’objectiu és intervenir a l’arquetip arquitectònic insular, ara reconvertit i absorbit pel sector turístic. Es concep el projecte com un nou capítol de la història de la Possessió de Mossa, tractant les noves necessitats funcionals, socials i energètiques respectant el valor patrimonial del conjunt i el paisatge que l’envolta a partir d’estratègies i solucions arquitectòniques tradicionals. Agricultura, territori i arquitectura són eixos vertebradors del projecte. Dins el camí cap a la sostenibilitat i l’autoabastiment aquests tres elements es relacionen per encarar el problema. La identitat ha estat la qualitat d’unió, s’ha entès com un aspecte clau i determinant. La sostenibilitat es basa en entendre les característiques del lloc. Per aquest motiu tant el programa, com la intervenció al paisatge i l’arquitectura s’ha pensat amb aquesta condició.
In Mallorca, possessions have defined rural areas since the Middle Ages
until almost our days. A possession is the type of scattered rural habitat
characteristic of Mallorca that consists of housing areas and other dependencies for
in the agricultural exploitation of an extensive surrounding territory. But they shouldn't be
exclusively considered as an architectural ensemble, nor only
as a productive unit for the agricultural exploitation of the territory. The
possessions are the reflection of an identity and way of conceiving the island,
structure society, perceive time and understand life.
For this reason, the objective is to intervene in the insular architectural archetype, now
converted and absorbed by the tourism sector.
The project is conceived as a new chapter in the history of the Possession of
Mossa, treating the new functional, social and energetic needs
respecting the patrimonial value of the whole and the landscape that surrounds it from
traditional architectural strategies and solutions.
Agriculture, territory and architecture are the backbone of the project. Inside of the
path towards sustainability and self-sufficiency these three elements are
relate to address the problem. Identity has been the quality of union, it has been
understood as a key and determining aspect. Sustainability is based on understanding
the characteristics of the site. Hence, both the program and the
intervention in the landscape and architecture has been thought of with this condition.
2022-12-07T17:52:51Z
2022-12-07T17:52:51Z
2021-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22256
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.0175712; north=39.6952629; name=Mallorca
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222652022-12-12T08:39:55Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-12-12T08:39:55Z
urn:hdl:10256/22265
Viviendas discriminatorias: La búsqueda de la inclusividad intercultural en la vivienda = Discriminatory housing : The search for intercultural inclusivity in housing
El Bahri-El Kessisser, Imén
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Engineering design
Enginyeria -- Disseny
Interior architecture
Arquitectura interior
Sociology, Urban
Sociologia urbana
The work focuses on the study of private space, and it proposes to analyze how the spatial configuration and architecture of domestic interiors can condition, and even exclude people of different cultural origins. To do this, the various housing models promoted by the state will be studied, and in this way, we can be able to decipher the patterns and forms of family that promote the current legislation on housing. The question I want to answer is whether the housing model or models that are currently being promoted are discriminatory, and what alternatives we can find that are more inclusive and respectful of the family and social dynamics of immigrant groups, focusing above all on North African cultures.
El trabajo se focaliza en el estudio del espacio privado y propone analizar cómo la configuración espacial y arquitectónica de los interiores domésticos puede condicionar e incluso llegar a excluir a personas de diferentes orígenes culturales. Para ello, se estudiarán los modelos de vivienda pública que promociona el estado para de esta forma descifrar los patrones y formas de familia que promueve la actual legislación en materia de vivienda. La pregunta a responder es si el o los modelos de vivienda que se impulsan actualmente son discriminatorios, y qué alternativas más inclusivas y respetuosas con las dinámicas familiares y sociales de los colectivos inmigrantes podrían ofrecerse, focalizando sobre todo en la emigración procedentes de culturas norteafricanas.
2022-12-12T08:39:55Z
2022-12-12T08:39:55Z
2022-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22265
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222762022-12-12T14:13:25Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-12-12T14:01:15Z
urn:hdl:10256/22276
Rehabitar el patrimoni : La Casa Pastors com un nou node cultural
Sabrià Figueras, Judit
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Architecture -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Girona
Casa Pastors (Girona, Catalunya)
Reconversió d'edificis
Buildings -- Remodeling for other use
El present projecte sorgeix del procés participatiu sobre els usos dels equipaments buits del Barri Vell de Girona dut a terme el juny del 2021 i comissariat per la Universitat de Girona, el Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC i l’arquitecta Itziar González. Aquest debat posa de manifest la gran quantitat d’edificis buits que hi ha actualment al Barri Vell i presenta les necessitats dels habitants del barri. A partir d’un anàlisi previ urbanístic de la zona s’escull la Casa Pastors com a seu del nou Centre d’Art Contemporani. La idea és potenciar l’art i la cultura entre els habitants del barri. Per aquesta raó es crea un equipament destinat a qualsevol persona relacionada amb el món artístic i cultural, tant poden ser estudiants, professionals o investigadors. El punt fort del projecte és la nova connexió entre la Plaça de la Catedral i la Pujada de Sant Feliu a través d’un passatge excavat a la façana posterior de l’edifici i travessant els patis ubicats a planta baixa. Es crea una estructura d’acer corten revestint aquesta façana, la qual pretén fusionar les plantes superiors i el nou accés. A més, permet la creació de balcons, extraient els usos cap a l’exterior. El programa s’organitza en dos nivells. El primer nivell inclou la planta baixa i planta primera de la Casa Pastors i s’hi situen els usos de caràcter més públic, com són la recepció, els espais d’exposició, la sala de conferències, l’administració i la zona de coworking. El segon nivell, ubicat a les plantes superiors, està format pels usos més privats, tals són els habitatges temporals i les zones comunes pels residents.
The present project arises from the participatory process on the uses of empty facilities in the Old Quarter of Girona carried out in June 2021 and commissioned by the University of Girona, the Department of Culture of the Girona Region of the COAC and the architect Itziar González. This debate puts
manifest the large number of empty buildings that currently exist in the Old Quarter and
presents the needs of the inhabitants of the neighborhood.
Based on a previous urban planning analysis of the area, Casa Pastors is chosen as a
headquarters of the new Contemporary Art Center. The idea is to promote art and culture
among the inhabitants of the neighborhood. For this reason, a dedicated equipment is created
to anyone related to the artistic and cultural world, they can
be students, professionals or researchers.
The strong point of the project is the new connection between Plaça de la Catedral and the Cathedral the Pujada de Sant Feliu through a passage excavated in the rear facade
of the building and crossing the courtyards located on the ground floor. A structure is created
corten steel lining this facade, which aims to merge the plants superiors and the new access. In addition, it allows the creation of balconies, extracting them outward uses.
The program is organized in two levels. The first level includes the ground floor
and the first floor of Casa Pastors and the more typical uses are located there
public, such as the reception, the exhibition spaces, the conference room,
the administration and the coworking area. The second level, located on the plants
superiors, it is made up of the most private uses, such as temporary housing
and common areas for residents.
2022-12-12T14:01:15Z
2022-12-12T14:01:15Z
2022-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22276
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.8255704; north=41.9866571; name=Pujada de la Catedral
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222772022-12-12T14:11:13Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-12-12T14:11:13Z
urn:hdl:10256/22277
Mediateca Mirador de les dones : rehabilitació i ampliació antiga zona maristes Mirador del Carrer de les Dones, Barri Vell Girona, Catalunya
Santos Bertran, Gerard
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Architecture -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Girona
Mirador de les dones (Girona, Catalunya)
Reconversió d'edificis
Buildings -- Remodeling for other use
El projecte es situa a la zona dels antics Maristes, entre el carrer del Dr. Miquel Oliva i Prat, un carrer estret i sinuós amb escassa il·luminació i sense facilitat de neteja ni moviment, i el mirador de la Dona, amb vistes sobre Girona. El desnivell que salva i les proporcions del propi carrer, juntament amb les cases laterals fa que sigui un espai incòmode fins i tot pel pas. En alguns punts de la via difícilment poden circular dos vianants de costat. La proposta neix d’agafar allò que es considera infraestructura i transformar-ho perquè tingui un efecte colateral positiu dins el Barri Vell. Un híbrid entre necessitat i utilitat per donar noves possibilitats. L’edifici sorgeix de la necessitat d’unir el carrer inferior amb el mirador superior situat en el solar del Mirador de la Dona per donar utilitat a una zona en desús i en males condicions. La volumetria de l’edifici es presenta en forma d’unes terrasses esgraonades que salven els 15 metres de desnivell (aproximadament) generant al seu da-munt un recorregut verd per no perdre la condició de mirador ni l’espai natural que actualment té la zona dins del barri. El programa de l’edifici queda situat per sota de les pròpies terrasses, sempre enfocant les vistes per sobre de Girona. En ell es proposa crear un espai cultural, una mediateca pública amb uns jardins exteriors que acompanyen a totes les sales de l'edifici. Les biblioteques al llarg de la història de l´arquitectura ha representat una via d´experimentació formal amb l´espai i la llum. La relació entre el llibre i l´arquitectura requereix un difícil equilibri entre l´espai públic que representa la biblioteca i la intimitat que suposa la consulta o lectura d´un llibre. En aquest cas el plantejament és idèntic però es presenta com a Mediateca, un programa similar a la biblioteca però amb una clara aposta digital.
2022-12-12T14:11:13Z
2022-12-12T14:11:13Z
2022-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22277
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.8257116; north=41.9857631; name=Carrer Doctor Oliva i Prat
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222782022-12-13T08:29:18Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-12-12T14:22:27Z
urn:hdl:10256/22278
Escola de cinema El Modern : Reacondicionament de la sala Modern i el centre UNED.
Pagès Bagudà, Eduard
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Musquera Felip, Sílvia
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Architecture -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Girona
Reconversió d'edificis
Buildings -- Remodeling for other use
Cinema Modern (Girona, Catalunya)
El projecte que es proposa es la creació d’una escola de cinema, la qual compartint espais amb l’actual cinema actuï com a eix d’un espai cultural amb certa desconnexió entre cada un dels elements. El principal problema observat es l’enclaustrament de les activitats dins cada un dels edificis de la zona, cosa que fa que la gent del barri l’ sigui difícil descobrir quines activitats s’hi fan i en pugui ser partícip, Així doncs la principal actuació consistirà en obrir l’activitat d’aquesta escola a la ciutat ja sigui mitjançant la cessió d’espais o la oferta d’activitats i exposicions. La proposta plantejada es centre en un espai exterior cobert el qual s’utilitza col·lectivament per a diverses activitats en funció de la necessitat. Principalment es pensa aquest com a un expositor del que passa dins l’escola amb la possibilitat de tot vianant observar les activitats, a la vegada aquest espai es planteja com a un lloc per a efectuar el conegut cinema al carrer, una activitat que agrupa gent de totes les edats promocionant l’espai no sols a nivell de barri sinó de ciutat. Ambdues actuacions anteriors, tenen però com a objectiu transformar l’edifici en l’edifici xarnera del nucli cultural sud, això ha de fer possible una bona comunicació entre els principals espais culturals com la Mercè i el Teatre Municipal. Des dels darrers anys l’actuació a la part posterior del teatre municipal ha proposat l’activació de la plaça del pallol com a nucli cultural i d’activitats exteriors, però la mala comunicació a traves del carrer nou del teatre fan que caigui en desús; la proposta centre la circulació en una escala del Modern, la qual es cedeix a la ciutat per a donar-li un us col·lectiu i afavorir així l’eix lineal Mercè-Modern-Teatre, fent que el recorregut sigui cultural i lúdic en si mateix, proporcionant aquest recorregut per l’interior de l’escola de cinema. Tant el Modern com l’UNED son espais singulars, populars, únics a Girona, per això s’ha tingut clar en tot moment que les obres havien de respectar l’estructura visual dels edificis i centrar-se en l’interior d’aquest i l’espai buit que deixava l’antiga sala el Modern. La recuperació de l’edifici el planteja com un motor a disposició de la ciutadania, una nova vida a un espai oblidat en el cor de la ciutat, un projecte per a cedir a la ciutat. Els espais ofereixen des de refugi en cas de pluja o extrema calor fins a recorreguts immersius dins una docència desconeguda per a molts i d’un àmbit molt present a la nostra ciutat com es el cinema.
2022-12-12T14:22:27Z
2022-12-12T14:22:27Z
2022-06
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22278
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.825; north=41.9825837; name=Carrer Nou del Teatre
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222812022-12-13T08:08:44Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-12-13T08:08:44Z
urn:hdl:10256/22281
UNIÓ Centre de divulgació del convent de Sant Josep : Història d'un projecte de rehabilitació arquitectònica, la unió a través de l'arquitectura
Dragos, Lavinia
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Architecture -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Girona
Convent de Sant Josep (Girona, Catalunya)
Reconversió d'edificis
Buildings -- Remodeling for other use
Convents -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Convents -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Girona
L’objecte de treball és l’edifici del Convent de Sant Josep, actual arxiu històric de
Girona. Un edifici de volumetría complexa, degut al seu creixement progressiu i
els diferents canvis al llarg de la seva historia. En aquest projecte es plantegen
els canvis necessaris en aquest edifici històric per unir-ne els diferents espais
disgregats i mal comunicats mitjançant l’espina del pro-jecte: el passadís.
Aquest element aconsegueix cumplir amb l’objectiu que s’ha tingut des d’un
principi: LA UNIÓ Unir els campus i organismes dispersos d’una mateixa
universitat; unir aquesta universitat amb la ciutat que habita; unir la població amb
el coneixement, la tecnologia i amb la possibilitat de participació; unir l’edifici amb
l’espai públic; la forma amb la funció.
La nova reforma es destina a un centre de divulgació. Aquest centre es basa en
compaginar un espai d’editorial annex a la Universitat de Girona però disponible
també per als veïns del Barri Vell, on està situat, a la vegada que centra un dels
seus espais més representatius, l’esglèsia, a ser un espai de divulgació obert al
públic, que convidi a l’aprenentatge de les disciplines inves-tigades per la
universitat i a oferir un espai d’interacció i participació ciutadana. El programa
d’aquest centre es divideix en dues parts: el públic i el privat.
2022-12-13T08:08:44Z
2022-12-13T08:08:44Z
2022-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22281
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.8257859; north=41.983747; name=Plaça de Sant Josep
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222822022-12-13T08:25:44Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-12-13T08:25:44Z
urn:hdl:10256/22282
Odeón : obrador d'arts escèniques
Plana Ortiz, Joana
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Architecture -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Girona
Cinemes -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Motion picture theaters -- Conservation and restauration -- Catalonia -- Girona
Reconversió d'edificis
Buildings -- Remodeling for other use
Es proposa crear un espai creatiu d’activitats d’arts
escèniques de petit format per a escoles, associacions i
altres col·lectius del barri, la ciutat i la provincia que sigui
inclusiva i alternativa a festivals com Temporada Alta o
Temps de Flors. Construïr, a través del mobiliari, espais
transformables i dinàmics en funció de l’úsuari i les
necessitats d’aquest. Prendre consciència i incorporar
en el projecte el cicle del temps: dia-nit, estacions, etc.
A la Pujada de Sant Domènech, on es troba una
joia amagada als ulls de la ciutat. En estat d’avançat
deteriorament, l’Antiga Sala Odeon es presenta com a
un espai d’oportunitat.
L’edifici consta d’unes característiques d’espai fàcilment
adaptables a l’ús. Ha estat, des de sala de ball i de teatre,
a tallers de fusteria i cromats, i actualment és un espai
desconegut i abandonat en procés de reforç estructural.
Consisteix en un gran espai semi enterrat a la planta
baixa, actualment apuntalat, i un habitatge, actualment
deshabitat, a la planta superior.
? L’Odeon es podria definir com un espai buit
no col·lonitzat del barri, a diferència d’altres llocs que,
tot i ser buits s’han ocupat de diferents maneres.
Per això l’objectiu del projecte és aconseguir reobrir
la sala a la ciutat, visibilitzar aquest espai infrautilitzat
del barri, dotant-lo d’un ús mixt i adaptable, facilitat
l’alternitivitat i simultanïtat d’usos.
També per a donar continuïtat a la tradició escènica de
l’edifici, oferint-li una nova vida adaptada als nous temps.
2022-12-13T08:25:44Z
2022-12-13T08:25:44Z
2022-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22282
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.8264794; north=41.9852207; name=Pujada de Sant Domènec
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222842022-12-13T09:30:04Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-12-13T09:30:04Z
urn:hdl:10256/22284
La comunitat universitària
Puigfel Roselló, Àngel
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Architecture -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Girona
Convent de Sant Josep (Girona, Catalunya)
Convents -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Girona
Convents -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Girona
Residències universitàries -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Girona
Dormitories -- Design and construction -- Catalonia -- Girona
Biblioteques públiques -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Girona
Public libraries -- Design and construction -- Catalonia -- Girona
Reconversió d'edificis
Buildings -- Remodeling for other use
El present projecte parteix del cicle de xerrades Per un nou vell, desenvolupat el maig i juny del
2021 i en el qual hi participaren representants veïnals del Barri Vell, representants de
l’Ajuntament de Girona i tècnics competents en la matèria, entre molts d’altres al tractar-se d’un
procés participatiu obert a tothom.
De les ponències, conferències i rutes temàtiques dins el Barri Vell que succeïren en l’event; se
n’extragueren un seguit de demandes, algunes de les quals foren la projecció d’una biblioteca
de barri i l’augment de residents al barri garantint, així, un millor accés a l’habitatge.
Aleshores, donant resposta a les demandes plantejades, es proposa la reforma de l’actual Arxiu
Històric de Girona (en previsió de trasllat per insuficiència espacial i, per tant, futur equipament
buit), en una residència d’estudiants amb capacitat per a 17 residents i una biblioteca de barri,
de propietat única.
El conjunt arquitectònic de l’antic Convent de Sant Josep està format per l’església i les estances
de l’antic convent, les quals es distribueixen a través d’un claustre. El projecte respecta aquesta
distinció compositiva, projectant la biblioteca a l’espai de l’església i la residència d’estudiants a
les antigues estances.
El motiu pel qual es proposa la projecció d’una residència universitària dins el Barri Vell és per
fornir el Campus Universitari Barri Vell d’un dels serveis més deficitaris: l’habitatge dels
estudiants. En aquest sentit, tenint present que l’habitatge dins el Barri Vell és poc accessible i,
encara més pels estudiants degut al seu poder adquisitiu limitat; es creu convenient la
transformació d’un dels futurs equipaments buits del barri en una residència d’estudiants per
satisfer una de les demandes socials. I és que de les residències d’estudiants que hi ha a la ciutat
de Girona, tenint en compte la màxima de la ciutat dels 15 minuts, solament la Residència
Universitària Pare Claret arribaria a satisfer la màxima per tots aquells estudiants del Campus
Barri Vell (tot i així es trobaria al límit). A més, tenint present l’aforament de 100 residents que
té la residència, la proximitat respecte el Campus Centre i l’entrada anual d’aproximadament
900 estudiants als graus del Campus Barri Vell; es creu que hi ha una descompensació entre
oferta i demanda prou rellevant com per a ser resolta sense demora.
Pel que respecta a la biblioteca; si bé el Barri Vell alberga un gran nombre d’equipaments
culturals, hi ha un dèficit de biblioteques i, en consonància, punts de lectura. Aleshores, per
esmenar aquesta mancança, ratificada per la diagnosi del cicle Per un nou vell, es proposa la
projecció d’una biblioteca de barri. A més, amb la presència d’equipaments culturals a la rodalia
de l’emplaçament com són el Teatre Municipal i el centre audiovisual i digital El Modern, es
genera una retroalimentació amb la biblioteca projectada que, en consonància, afecta també la
Plaça Pallol: nexe d’unió entre tots tres equipaments.
2022-12-13T09:30:04Z
2022-12-13T09:30:04Z
2022-09
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22284
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.8257859; north=41.983747; name=Plaça de Sant Josep
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/224802023-01-19T11:22:54Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2023-01-19T11:22:54Z
urn:hdl:10256/22480
Restaurar, rehabilitar i edificar : Residència per a la tercera edat i centre de dia als Jardins de l'Antiga Casa i Fàbrica Surera Koëpke
Palmada Castells, Sara
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Residències de persones grans
Old age homes
Arquitectura i estalvi d'energia
Architecture and energy conservation
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar el creixement de l’estructura urbana de Figueres
d’aquest últim segle mitjançant ortofotomapes.
L’estudi s’inicia amb l’ortofotomapa del 1946 en que es pot observar el nucli de
Figueres aïllat i envoltat pel sectors agraris. És un model compacte rodejat d’infraestructures que fan accessible la ciutat. S’observa el traçat de la línia de ferrocarril Port
Bou – Barcelona, la carretera nacional cap a França que discorre pel límit oest de la
ciutat consolidada i les traces dels antics camins cap a Peralada, Olot i el Far d’Empordà.
A l’any 1990, s’observen canvis importants. Apareix la carretera Portbou – Figueres,
RVF PCTFSWFN EJTDPSSF QBSBMtMFMB B MB WJB EF GFSSPDBSSJM "RVFTUB WJB FOMMBÎB BNC MB
traça de la ronda est que s’imposa en el territori. Tot hi les millores de mobilitat, el
creixement per l’est de la ciutat no ha sigut favorable degut a les problemàtiques
causades per la via ferroviària, en canvi, el nucli de Figueres s’expandeix per l’oest
mitjançant el desenvolupament de la barriada del Poble Nou i pel nord als peus del
Castell de Sant Ferran construït al 1753 com a fortalesa militar.
A l’any 2000, es pot observar que, fnalment, el nucli de Figueres, Vilafant i Vilatenim
queden connectats. S’enllaça amb Vilatenim mitjançant un eix comercial-industrial
al llarg de la via d’entrada, formant un sector urbà propi. En canvi, a la via FigueresOlot apareix una segona operació de creixement urbanístic, seguint les traces de
QBSDFMtMBDJØ SVSBM
FOMMBÎBOU BJYÓ 'JHVFSFT BNC 7JMBGBOU
La trama urbana segueix expandint-se i consolidant-se a la perifèria, menters el nucli
antic es deteriora i devalua. Actualment, un dels problemes és la manca de rehabilitació del casc antic causant la caiguda del valor immobiliari i essent un reclam per els
immigrants. Per altra costat, la consolidació urbana de ponent manca de circulació
viaria perifèrica, autor del sobreexcedit de l’eix viari per l’interior de Figueres causant
de soroll i perill pel ciutadà
The aim of this study is to analyze the growth of the urban structure of Figueres
of this last century through orthophoto maps.
The study begins with the orthophoto map of 1946 in which the core of
Figueres isolated and surrounded by agricultural sectors. It is a compact model surrounded by infrastructures that make the city accessible. The layout of the Port railway line is observed
Bou – Barcelona, the national road towards France that runs along the western limit of the
consolidated city and the traces of the old roads to Peralada, Olot and the Lighthouse of Empordà.
In 1990, important changes were observed. The Portbou - Figueres road appears,
RVF PCTFSWFN EJTDPSSF QBSBMtMFMB B MB WJB EF GFSSPDBSSJM "RVFTUB WJB FOMMBÎB BNC MB
trace of the east round that is imposed on the territory. All the mobility improvements, the
growth in the east of the city has not been favorable due to the problems
caused by the railway, on the other hand, the core of Figueres expands to the west
through the development of the neighborhood of Poble Nou and to the north at the foot of the
Sant Ferran Castle built in 1753 as a military fortress.
In the year 2000, it can be observed that, finally, the core of Figueres, Vilafant and Vilatenim
they stay connected. It is linked to Vilatenim through a commercial-industrial axis
along the entrance road, forming its own urban sector. On the other hand, in via FigueresOlot a second operation of urban growth appears, following the traces of
QBSDFMtMBDJØ SVSBM
FOMMBÎBOU BJYÓ 'JHVFSFT BNC 7JMBGBOU
The urban fabric continues to expand and consolidate on the periphery, lying in the core
old deteriorates and devalues. Currently, one of the problems is the lack of rehabilitation of the old town causing the drop in real estate value and being a claim by the
immigrants On the other hand, the urban consolidation of the west lacks circulation
peripheral road, author of the excess of the road axis through the interior of Figueres causing
of noise and danger for the citizen
2023-01-19T11:22:54Z
2023-01-19T11:22:54Z
2018-06-01
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22480
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=2.9552692; north=42.2673222; name=Parc-bosc Municipal
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/224812023-01-19T11:30:00Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2023-01-19T11:30:00Z
urn:hdl:10256/22481
Habitatge pel segle XXI. És l’habitatge que tenim el que realment necessitem?
Pagès Bagudà, Eduard
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Habitatge
Housing
Arquitectura domèstica - Conservació i restauració
Architecture, Domestic - Conservation and restoration
Durant el temps de confinament s’han accentuat algunes de les problemàtiques de l’arquitectura domèstica, aquesta
arquitectura passa a ser un espai incòmode, una feina per l’ocupant en lloc d’un espai de protecció i confort. La casa no
s’ha de concebre com un volum sòlid sinó un sistema d’activitats, en el qual tots els canvis dels usuaris i les seves
necessitats afecten directament els requeriments de la llar, aquests requeriments no es poden preveure, però sí que es
poden facilitar solucions que permetin aquesta adaptabilitat en cada una de les etapes de la vida dels residents. La casa
ideal és aquella que cobreix totes les necessitats dels ocupants. Així doncs es qüestiona si la casa que tenim al segle XXI
és la que necessitem, o a causa de reduccions i eliminació dels espais residuals sense usos definits s’han construït uns
espais inhabitables/inhòspits
During the time of confinement, some of the problems of domestic architecture have been highly accentuated, architecture
becomes an uncomfortable space, an employment for the inhabitant instead of a space of protection and comfort. The
house should not be conceived as a solid volume but a system of activities, in which all changes in users and their needs
directly affect the requirements of the abode, these requirements cannot be foreseen, but we can provide solutions that
allow this adaptability at each stage of residents ’lives. The ideal house is one that covers all the needs of the occupants.
So, it is questionable whether the house we have in the 21st century is the one we need, or due to reductions and
elimination of residual spaces without defined uses uninhabitable / inhospitable spaces have been built
2023-01-19T11:30:00Z
2023-01-19T11:30:00Z
2021-06-01
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22481
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/225112023-01-24T10:58:30Zcom_10256_774com_10256_2945col_10256_13077RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2023-01-24T10:58:30Z
urn:hdl:10256/22511
Centre d'interpretació del cap de Creus
Breton Coll, Fèlix
Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior
Creus, Cap de (Catalunya)
Creus, Cape (Spain)
Caps (Costes) - Catalunya
Centre d'interpretació
Construcció d'un centre d'interpretació al Cap de Creus (Catalunya)
2023-01-24T10:58:30Z
2023-01-24T10:58:30Z
2018-06-01
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/10256/22511
cat
Màster en Arquitectura
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
east=3.3149708; north=42.3202451; name=Cap de Creus