2024-03-28T20:08:47Zhttp://dugi-doc.udg.edu/dspace-oai/requestoai:dugi-doc.udg.edu:10256/117492016-01-15T06:49:35Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El Rol de les infraestructures de mobilitat en la reinterpretació del territori contemporani: el cas de les comarques gironines: de la jerarquia a la isotropia
Baquer Font, Francesc
Plana Ferrés, Laura
Estudi del territori de les Comarques Gironines que posa al centre el rol de les infraestructures i els projectes mobilitat en la construcció del territori. La hipòtesi sostinguda és que en un moment com l’actual de crisi econòmica, social i ambiental sigui necessari re-imaginar el futur del territori i que les infraestructures de la mobilitat siguin un possible punt de partida per a fer-ho. Pensar el projecte de les infraestructures de mobilitat esdevé l’ocasió per llegir i repensar l’estructura territorial
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/11749
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11749/1/TFG.pdf
382791db34df60ddf85bfd160db648e5
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11749/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Ordenació del territori -- Catalunya -- Girona (Província)
Desenvolupament urba sostenible -- Catalunya -- Girona (Província)
Infraestructures de transport -- Catalunya -- Girona (Província)
Mobilitat residencial -- Catalunya -- Girona (Província)
Transport de viatgers -- -- Catalunya -- Girona (Província)
Sustainable urban development -- Catalonia -- Girona (Province)
Regional Planning -- Catalonia -- Girona (Province)
Transportation buildings -- Catalonia -- Girona (Province)
Transportation -- Passenger traffic -- Catalonia -- Girona (Province)
Residential mobility -- Catalonia -- Girona (Province)
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/117502018-06-19T07:34:53Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
68.644 cases per la finestra: pla de dignificació de les urbanitzacions de la Costa Brava: estratègia arquitectònica, política i urbanística
Soler Valls, Míriam
Rodrigo Olivé, Laura
L’estudi sobre la Costa Brava i la proposta d’intervenció que
se’n deriva, enfocats des d’una mirada arquitectònica i també
social, s’ha de contextualitzar dins un àmbit de projecte final
de carrera amb els mitjans i coneixements que això suposa.
S’ha pretès treballar amb una temàtica actual i, per tant,
comprometre’s en assolir la màxima responsabilitat i veracitat possibles
pel que refereix a la tasca de recerca i obtenció de dades.
El producte resultant de l’estudi és una documentació que parteix
d’una problemàtica molt genèrica i que acaba concretant-se en solucions
tangibles de les quals cada coautora se’n responsabilitza d’una.
L’objectiu principal és, doncs, poder veure reflectit, en la solució final,
un procés d’aprenentatge del territori i una voluntat de dignificació
de la situació actual de la Costa Brava i les seves urbanitzacions
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/11750
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11750/1/TFG.pdf
12840ffc8782927995fed821aa1f901b
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11750/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Arquitectura i turisme -- Catalunya -- Costa Brava
Turisme i urbanisme -- Catalunya -- Costa Brava
Zones costaneres -- Ordenació -- Catalunya -- Costa Brava
Tourist trade and city planning -- Catalonia -- Costa Brava
Architecture and tourism -- Catalonia -- Costa Brava
Coastal zone management -- Catalonia -- Costa Brava
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119992016-02-06T01:01:06Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Memòria viva: projecte de recuperació del paisatge de Beuda: intervenció a l’antiga fàbrica de guix
Aguayo Barragan, Carme
Projecte d'actuació a la zona natural de l'Alta Garrotxa concretament en el municipi de Beuda. Ens trobem que és un municipi amb un paisatge molt característic, i amb un patrimoni arquitectònic de l'època romànica molt important. Un paisatge amb una topografia abrupta que destaca pels assentaments disgregats i l'abundància de zona boscosa enfront a la cultivada, i on les pedreres de guix juguen un paper molt important ja que conformen el motor principal de l'economia del municipi des del passat fins a l'actualitat, el qual ha anat deixant un rastre important en el paisatge, un rastre format per mines, forns, fabriques. totalment oblidades.
Totes aquestes peculiaritats del territori ens donen pistes per poder-lo entendre.
A causa de la seva morfologia fa que sigui un municipi molt destinat al turisme rural que ofereix una gran varietat d'itineraris de tot tipus i per tots els gustos, on el visitant pot gaudir de
l'experiència de la natura en primera persona.
Si parem doncs una mica més l'atenció, i intentem llegir allò que en un principi sembla imperceptible, ens adonem que al llarg de la historia, per diferents causes econòmiques, socials i de creixement, una gran quantitat del patrimoni popular ha quedat obsolet i perdut enmig del
paisatge (patrimoni medieval i industrial). El que ens interessa doncs, més enllà de la materialitat la importància social i històrica que envolta cada un d'aquests objectes, és aquest patrimoni inherent, intangible, allò que sentim i que ens transmeten aquestes ruïnes, aquesta connexió entre el passat i el present que et fan descobrir quan tenim l'oportunitat de viure-les.
Així doncs aquest projecte, tindrà com a motor, ja sigui per la seva estratègica situació com pel simbolisme que l'envolta, l'actuació a l'antiga fàbrica de guix situada en el Collet de la Farigola, a pocs minuts del nucli de Beuda. Rehabitem aquest espai obsolet amb una triple finalitat: crear un recorregut intencional basat en sensacions, a través del qual poder conèixer el món del guix en una visió completa de les particularitats socials, físiques, industrials i econòmiques d'aquest material, dotar al municipi d'una necessària infraestructura sociocultural complementària de la qual actualment està mancat, i crear un punt d’informació turística a través del qual es promogui el coneixement de manera didàctica i experimental del paisatge de Beuda, millorant els itineraris ja existents i projectant punts d'informació, guaita i repòs, tot això a través de la memòria oblidada, les ruïnes
2015-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/11999
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11999/1/TFG.pdf
f94822a4ecbf539132f5a96a431c6566
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11999/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Fàbriques -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Beuda
Equipaments culturals -- Catalunya -- Beuda
Turisme i urbanisme -- Catalunya -- Beuda
Edificis industrials -- Remodelació per altre ús
Ordenació del territori -- Catalunya -- Beuda
Factories -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Beuda
Regional planning -- Catalonia -- Beuda
Industrial buildings -- Repair and reconstruction
Arts facilities -- Catalonia -- Beuda
Tourist trade and city Planning -- Catalonia -- Beuda
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120002020-10-13T10:50:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Reunificació de Llagostera: connectant portes
Comas Vilà, Marc
Llagostera es troba situat a l’extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal
limita amb els municipis de Santa Cristina d’Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva. La seva situació
estratègica l’ha convertit en terra de pas i de connexió de l’interior amb la Costa Brava.
Durant el segle XXI, degut a la seva situació i amb el contagi dels anys del boom immobiliari s’ha desenvolupat un gran sector
a l’est del poble, el qual ha doblat la superfície del nucli urbà. L’urbanisme d’aquest sector s’ha desenvolupat mitjançant
una retícula de carrers autònoma i deslligada interiorment de la resta del poble.
Aquest fet deriva del no desenvolupament d’un polígon d’actuació urbanística (PAU-2) el qual es troba actualment entre
les dues trames urbanes del nucli de Llagostera: una representativa dels nous sectors desenvolupats durant el segle XXI i
introduïda anteriorment, i l’altre, desenvolupada fins la dècada dels anys 90, corresponent al creixement durant tota la seva
història al voltant del nucli antic.
Per tant, l’àmbit anomenat PAU-2 ha esdevingut el centre de gravetat del poble, però tanmateix, la peça que el desconnecta
completament, com a conseqüència del desnivell topogràfic que pateix en el seu interior i de la continuïtat edificatòria en
gran part del seu perímetre.
Precisament, la topografia, conjuntament amb la complexitat parcel•laria de l’àmbit i les presses característiques dels anys
anteriors a la crisi econòmica, són els motius que han generat l’encallament durant els últims 20 anys d’aquesta peça, condicionant
així, la vida diària dels habitants de Llagostera, els quals fan vida entre dos “pobles” separats per una esquerda
entre trames urbanes.
El projecte neix de la comprensió de la potencialitat que té, i que ha adquirit amb el pas dels anys,
l’àmbit objecte d’estudi, considerat durant els últims 20 anys, la problemàtica no resolta del nucli urbà, i un condicionant en
la vida diària dels habitants de Llagostera.
L’objectiu és convertir l’actual esquerda entre les dues bandes del poble, amb el nexe d’unió d’aquestes adquirint un tercer
element (el parc), aprofitant la condició de centre geomètric del nucli urbà, i el buit i la seva continuïtat, que permeten
connectar el sòl no urbanitzable del poble, aconseguint un corredor d’espai lliure que travessa i relliga les desconnexions
existents. Es treballa amb el concepte de parc i d’espai lliure, ja que aquest és el més adient per adaptar-se a la complexa
topografia i parcel·lació de l’àmbit, amb l’objectiu de minimitzar al màxim les parcel•les involucrades dins del projecte, i així,
reduir la complexitat de gestió d’aquest PAU-2, un dels motius més importants que han fet, fins el moment, que el desenvolupament
d’aquest sector fos inviable.
Atenent a la importància d’aquest nou espai lliure dins el nucli urbà, aquest no només serà l’element que canalitzi els fluxos
de vianants diaris cap als equipaments i serveis a banda i banda del poble, sinó que tanmateix, donarà servei tant al propi
barri, com a la resta del nucli urbà, incorporant l’emplaçament del mercat setmanal, actualment en una de les dues vies
rodades de connexió de les dues polaritats del poble, fi res, festes majors, en defi nitiva, els esdeveniments i les activitats a
gran escala que es realitzen al poble.
Finalment, com a solució puntual entre dues mitgeres, tot i que dins de l’estratègia de realització d’un sòcol interior, es projecta
un edifici, que actua com a focus permanent d’activitat i de recolzament del parc, donant solució a un programa basat
en dotar d’espais a les diferents associacions del poble, plantejat per l’ajuntament com a una necessitat actual del municipi
2015-09-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12000
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12000/1/TFG.pdf
924c02b0a38c35dbdb9d208c0490f754
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12000/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Ordenació del territory -- Catalunya -- Llagostera
Urbanisme -- Catalunya -- Llagostera
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Llagostera
Regional planning -- Catalonia -- Llagostera
City planning -- Catalonia -- Llagostera
Urban renewal -- Catalonia -- Llagostera
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120012016-02-06T01:01:31Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Hotel (I + R): el Celler de Can Roca. Girona
Guerrero Jimenez, Astrid
El projecte consisteix en realitzar un hotel i uns laboratoris i espais de recerca i creació per al
restaurant el Celler de Can Roca.
Primerament s’estudiaran els orígens dels seus propietaris per entendre exactament com
han arribat a tenir aquestes necessitats. Els projectes que desenvolupen, els de futur i els
espais dels quals disposen.
Després de conèixe’ls es realitzarà una anàlisi sobre la parcel•la de la qual disposen per
desenvolupar l’actuació, per veure el seu emplaçament en detall i finalment es definirà el
projecte.
El projecte haurà d’adequar-se a les seves necessitats quant al lloc, la forma, el material
i el programa, sent realista i conscient de la seva situació a la perifèria de la ciutat
2015-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12001
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12001/1/TFG.pdf
95e28a3733b22638bcdfe281fce9cbb8
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12001/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Celler de Can Roca -- Projectes
Restaurants -- Catalunya -- Girona -- Projectes
Roca (Família)
Hotels -- Catalunya -- Girona -- Projectes
Hotels -- Catalonia -- Girona -- Designs and plans
Restaurants -- Catalonia -- Girona -- Designs and plans
Celler de Can Roca -- Designs and plans
Roca (Family)
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120022016-02-06T01:00:48Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Ampliació del Celler-Masia Can Tutusaus
Nafría Febrer, Marta
Projecte d’ ampliació del Celler-Masia Can Tutusaus a Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). La proposta que es fa és fer
créixer aquest
celler de manera que es pugui incloure dins
la xarxa d’enoturisme del Penedès. El celler actualment
té una producció de 60000 ampolles/
any, i la seva activitat es limita a la producció
de vi i cava.
La intenció del projecte és fer una ampliació
que pugui arribar a les 100000 ampolles i dotar
el celler de més oferta turística i lúdica. L’oferta
de Can Tutusaus serà doncs a més a més
del celler un museu, una sala de tallers, un
restaurant i dos apartaments per a turisme rural.
Part d’aquest programa es posarà a les construccions
de l’actual celler i altres edificacions
existents, i d’altres seran de nova construcció
2015-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12002
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12002/1/TFG.pdf
c92a5e0f9d228a1d1f8a18f3070b066d
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12002/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Cellers -- Catalunya -- Olesa de Bonesvalls -- Projectes
Masos, masies, etc -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Olesa de Bonesvalls
Wine cellers -- Catalonia -- Olesa de Bonesvalls -- Designs and plans
Farmhouses --Conservation and restoration -- Catalonia -- Olesa de Bonesvalls
Enoturisme -- Catalunya -- Olesa de Bonesvalls
Wine tourism -- Catalonia -- Olesa de Bonesvalls
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120032016-02-06T01:01:11Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Granja escola el Mas Blanc: recuperació d’espais rurals de la Garrotxa
Roura Capdevila, Cristina
Estudi i identificació dels nuclis de masies juntament amb naus industrials, ramaderes o agrícoles de la Baixa Garrotxa triant-ne un en concret; el Mas Blanc, situat a la carretera de Riudaura.
El projecte parteix de conceptes molt bàsics com la integració del paisatge, la recuperació de les antigues construccions com a símbol identitari de la zona i la reutilització de tot l’espai en desús com a granja escola. Aquest serà un centre de recuperació de la cultura catalana rural que s’ha anat perdent i d’aquesta manera es vol donar una solució a la tendència actual d’abandonament de les àrees rurals. A la granja escola el Mas Blanc hi haurà un sol producte, el porc, i es podrà treballar o aprendre en cadascun dels procés que comporta des de la seva vida animal fins a l’elaboració dels aliments que ens aporta. S’hi podran fer visites puntuals, estades curtes o de llarga jornada on els joves aprenguin l’ofici treballant i al mateix temps convisquin amb l’habitatge i l’ofici familiar
2015-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12003
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12003/1/TFG.pdf
c232d2a9f85f374f7eb89b0f888cfab6
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12003/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Granges escoles -- Projectes
School farms -- Designs and plans
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120042019-03-22T13:43:43Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
L’Escola d’Art al Parc de les Pedreres de Girona
Sánchez Fernandez, Carles
L’objectiu d’aquest projecte és realitzar una anàlisi a nivell territorial per tal d’identificar una sèrie de problemàtiques i trobar una solució tot fent una aproximació cap al focus amb més potencial i possibilitats.
El projecte planteja un sistema de treball desglossat en tres escales diferents, per la qual cosa aquest document s’ha organitzat en tres parts. La primera engloba tot el parc de les pedreres, pensant en una escala territorial i paisatgística. La segona es focalitza en una ruta que travessa tant la ciutat de Girona com el parc de les pedreres denominada “la ruta de la pedra de Girona”. La tercera escala és l’arquitectònica, en la qual es defineix l’arquitectura i les seves qüestions tècniques
2015-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12004
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12004/1/TFG.pdf
67407a190bcf13a3ae07a0c4c8b9f460
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12004/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Escoles de Belles Arts -- Catalunya -- Girona -- Projectes
Urbanisme -- Catalunya -- Girona
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Girona
Arquitectura del paisatge -- Catalunya -- Girona
Parc de les Pedreres (Girona, Catalunya)
Art schools – Catalonia – Girona -- Designs and plans
City planning -- Catalonia -- Girona
Urban renewal -- Catalonia -- Girona
Landscape architecture -- Catalonia -- Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120052016-02-06T01:00:57Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Front del Segre: recuperació d’un paisatge oblidat
Navau i Rubinat, Elisabet
El projecte neix de la necessitat i voluntat de
la recuperació de la Memòria Històrica del Front
del Segre a partir de les restes existents de la
Guerra Civil, les quals es troben repartides per
diferents municipis de la província de Lleida a la
comarca de La Noguera.
L’abast d’aquest projecte es centra en l’àrea
del Cap de pont de Balaguer, línia de combat
que es va desenvolupar al nord del riu Segre (La
Noguera), i que s’estén des del tossal de Déu, la
Sentiu de Sió, Bellcaire d’Urgell i fins Vallfogona
de Balaguer. Aquesta àrea consta d’un conjunt de
ruïnes històriques de les batalles que tingueren
lloc durant la Guerra Civil.
L’objectiu principal d’aquest projecte és la
recerca d’un recorregut paisatgístic que ens
connecti amb la nostra història i rememori els
actes de la Guerra Civil.
Aquest projecte vol ser una petita aportació per
a recuperar i divulgar el nostre passat col•lectiu i
lluitar contra l’oblit de la nostra història.
El projecte vol fer una aproximació a tots
aquests elements peculiars de la zona. Per
aquest motiu es proposa dibuixar un itinerari que
passi per tots aquests punts característics i que
la població de Bellcaire d’Urgell en sigui l’inici i
el final.
Per poder dissenyar aquest itinerari es realitza
una anàlisi de tots els vials, camins i senders que
existeixen a la zona; molts d’ells són utilitzats
majoritàriament per tractors i maquinària pel
camp.
Per poder fer una recuperació, i fomentar
la memòria s’ha projectat un centre museístic
d’interpretació de la memòria històrica de la
Guerra Civil a Lleida entre 1936 - 1939.
Aquest centre d’interpretació formaria part
de l’itinerari fent que fos el punt de sortida i
arribada de l’itinerari
2015-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12005
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12005/1/TFG.pdf
e5d1dbbe1b155526e645a2ff9818fcef
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12005/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Allotjament turístic -- Projectes
Equipaments culturals -- Projectes
Segre, Batalla del, 1938-1939 -- Circuits turístics
Tourist camps, hostels, etc -- Designs and plans
Arts facilities -- Designs and plans
Segre, Battle, 1938-1939 -- Tours
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/127662016-09-29T00:01:20Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rehabilitació asil Surís: l’art per a la incluso social de les persones majors
Ararà Desfossé, Carlota
El projecte vol proposar la incorporació del col.lectiu que viu a l’asil dins la societat mitjançant dos passos: el primer és que el jardí passa a ser pùblic, d'ùs per a la ciutat i transitat peatonalment al llarg del dia; l'altre, la rehabilitació de l'asil, donant-li una nova arquitectura, i una nova funció. A Sant Feliu de Guíxols l'art sempre ha tingut un paper molt re¬llevant. És aquí on la persona gran pot aportar un bocinet a d'altres persones, i al mateix temps, evi¬tant la marginació. El projecte tracta d'incorporar la ciutadania a l'asil, on els avis puguin realitzar les tasques d'ensenyament, direcció i exposició d'aquest art, encara present en les seves mans.
Es planteja doncs, una arquitectura molt oberta i diàfona, d'espais àmplis i versàtils, que convidi al barri, a la ciutat i al turisme a formar part de l'art de Sant Feliu de Guíxols, de la mà de la nostra gent gran. És sabut que trobem grans artistes a Sant Feliu, així doncs, que aquests puguin trans¬metre els seus coneixements a d'altres, formant una mena de taller i de aplec artístic on es poden exposar obres realitzades i fomentar la cultura de la pintura, escultura, etc.
El projecte analitza l'entorn Surís a diferents es¬cales, començant per la de la Costa brava, fins a acabar al estat actual de l'edifici
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12766
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12766/1/Arar%C3%A0+Desfosse%2C+Carlota.pdf
1173a50901e6a6072d36fb434560254d
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12766/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Residències de persones grans -- Conservació i restauració
Residències de persones grans -- Catalunya -- Sant Feliu de Guixols
Urbanisme -- Catalunya -- Sant Feliu de Guixols
Equipaments culturals -- Catalunya -- Sant Feliu de Guixols
Persones grans -- Aspectes socials
Old age homes -- Conservation and restoration
Old age homes -- Catalonia -- Sant Feliu de Guixols
Art centres -- Catalonia -- Sant Feliu de Guixols
Regional planning -- Catalonia -- Sant Feliu de Guixols
Older people -- Social aspects
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/127672018-11-13T12:33:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Centre social d’oficis i creativitat per la generació de recursos per persones amb necessitat d’inserció social
Jorquera Callau, Raül
Aquest projecte té la intenció d’anar més enllà de la pura intervenció arquitectònica.
La seva intenció es desgranar la manera de viure actual de la societat en la que vivim i en el lloc en el que ens trobem, ajustada als temps que corren i a les condicions de vida que ens gobernen.
Aixi doncs, la finalitat és incidir en la conciència arqutectònica, en replantejar la manera d’intervenir, canviar el punt de partida per programar espais, o si més no, oferir un enfoc més, que s’hauria de contemplar amb certa rellevància.
L’ànalisi principal es basa en el moment que vivim ara, un moment de canvis, un moment on pesen massa decisions preses erròniament en moments d’abundància, un moment, on el Planeta en que vivim, comença a manifestar el seu descontent amb nosaltres.
L’habitatge, els equipaments, l’urbanització... tot això forma part del dret fonamental de viure, és la nostra manera d’arrelar i assentar-nos en l’entorn. Per tant ,s’ha de ser especialment sensible en el moment en que nosaltres ens implantem i ocupem un lloc
2016-09-28
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12767
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12767/1/Jorquera+Callau%2C+Raul.pdf
59a752877cd0fe0975bcbc3839adbd66
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12767/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Habitatge públic -- Catalunya -- Girona
Habitatge públic -- Catalunya -- Salt
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Salt
Rehabilitació urbana -- Catalaunya -- Girona
Public housing -- Catalonia -- Girona
Public housing -- Catalonia -- Salt
Urban renewal -- Catalonia -- Girona
Urban renewal -- Catalonia -- Salt
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/127682016-09-29T00:01:31Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Cosint sobre l’autopista de Massachusetts, Boston
Martí i Batllori, Pola
Estudi de l’urbanisme de la ciutat de Boston
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12768
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12768/1/Mart%C3%AD+Batllori%2C+Pola.pdf
d236d0676528a004c6047a1338075770
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12768/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Urbanisme -- Boston
City Planning -- Boston
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/127692016-09-29T00:01:40Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Hotel - Celler: la granja del Castell de Perelada
Martí Mallorquí, Albert
Aquest treball final de grau proposa un tema actual, que té molta projecció de futur i
que ja té un gran reconeixement a nivell internacional des de fa molts anys: les noves
bodegues, l’enoturisme, la vinya i el vi.
En aquest cas, es vol realitzar el nou hotel-celler de les Caves del Castell de Peralada.
Aquest celler haurà d’estar preparat per rebre visitants i per això es planteja un conjunt
format per la rehabilitació de l’antic edifici de la Granja del Castell, actualment abandonat,
juntament amb l’obra nova del nou celler
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12769
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12769/1/Mart%C3%AD+Mallorqu%C3%AD%2C+Albert.pdf
18e71c7a4fb5bf8bbfdf13c95f916eb0
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12769/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Masos, masies, etc. -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Peralada
Enoturisme -- Catalunya -- Peralada [untranslated]
Wine cellers -- Catalonia -- Peralada -- Designs and plans
Cellers -- Catalunya -- Peralada -- Projectes
Farmhouses -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Peralada
Wine tourism -- Catalonia -- Peralada
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/127702020-04-02T13:25:03Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Camí de cavalls: proposta de refugis costaners a Menorca
Martínez Martínez, Aitor
El Camí de Cavalls és una ruta llarga i dura, amb una gran quantitat d’obstacles a superar i amb un vincle amb la natura molt intens. Per al caminant, ciclista o genet representa un repte de superació personal i una recerca de les meravelles naturals amagades al litoral menorquí, descobertes des d’un punt de vista únic i privilegiat
La proposta d’aquest projecte es centra en l’establiment d’uns equipaments d’allotjament low cost amb les infraestructures mínimes necessàries per a garantir l’abastiment d’aigua, la higiene i el descans dels excursionistes que vulguin completar la volta a l’illa de Menorca
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12770
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12770/1/Mart%C3%ADnez+Mart%C3%ADnez%2C+Aitor.pdf
fb7e0c454314613f9cefec52dd679880
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12770/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Allotjament turístic -- Projectes -- Illes Balears -- Menorca
Camins -- Illes Balears -- Menorca
Senderisme -- Illes Balears -- Menorca
Tourist camps, hostels, etc -- Designs and plans -- Illes Balears -- Menorca
Trails -- Illes Balears -- Menorca
Hiking -- Illes Balears -- Menorca
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/127712016-09-29T00:01:55Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Biblioteca a Sevilla, porta al parc, balcó al riu
Requena Osete, JMA
Els objectius d’aquest
projecte són els següents:
Realització de un estudi sobre la Ciutat de
Sevilla per tal de veure i comprovar si la
demanda de quin equipament s’escau més al
voltant del riu Guadalquivir.
Analitzar el riu Guadalquivir i la seva ruïna al
voltant de Sevilla amb motiu de l’exposició
universal del 92. Guardant relacions entre
els espais públics i els equipaments i com
s’esdevé la relació entre ells i el riu.
La realització d’ un projecte sota el lema porta
al parc i balcó al riu acostant així la ciutat al riu
i el verd del riu a la ciutat.
La modificació del parc Maria Cristina, fent-lo
un lloc amb més visibilitat i que ens permeti la
relació entre riu i ciutat.
Resoldre un equipament públic al lloc que es
troba i fer-lo relacionar amb el parc, la ciutat
i el riu sota els criteris arquitectònics d’ un
equipament net, el qual tingui una planta
ordenada que permeti la ràpida comprensió
del lloc.
Resoldre les raons constructives, estructurals i
de confort de dins de l’edifici pròpies de un
projecte arquitectònic
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12771
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12771/1/Requena+Osete%2C+Josep+Maria.pdf
97f2403cfc8d9235dbd1413ff2650318
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12771/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Biblioteques -- Projectes -- Sevilla
Urbanisme -- Projectes -- Sevilla
Libraries -- Designs and plans -- Sevilla
City planning -- Sevilla -- Designs and plans
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/127722016-09-29T00:01:14Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Cosint teixits: rehabitar l’antiga Colònia tèxtil Burés d’Anglès
Serrano i Masoliver, Ariadna
El municipi d’Anglès, pertanyent al conjunt Ter Brugent, hi predomina una percepció de zona deprimida econòmicament que té dificultats per a retenir la població. D’altra banda, la localitat s’envolta d’un entorn natural privilegiat, escassament explotat i aïllat, protagonitzat pel riu Ter, boscos de ribera i hortes.
Davant aquesta situació, la proposta de projecte parteix del cosit de l’entorn urbà i natural, recuperant el front del Ter, en què la Colònia tèxtil Burés n’és la protagonista. D’aquesta manera es planteja una reordenació de l’espai establint nous fluxos i cicles dinàmics entorn una economia sostenible i paral•lelament, rehabitant els antics blocs de pisos dels obrers, com a peces de valor patrimonial a conservar
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/12772
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12772/1/Serrano+Masoliver+Ariadna.pdf
17726255b0eee7b7895fdc0a17ac6343
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/12772/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Urbanisme -- Projectes -- Catalunya -- Anglès
Colònia Burés (Catalunya) -- Conservació i restauració
Colònies industrials -- Projectes -- Catalunya -- Anglès
Colònia Burés (Catalonia) -- Conservation and restoration
Labor camps -- Designs and plans -- Catalonia -- Anglès
City planning -- Catalonia -- Anglès -- Designs and plans
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/130022016-11-03T11:32:50Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Influència de la pressió de fabricació i temperatura de cocció en la resistència a compressió i conductivitat tèrmica de la ceràmica porosa fabricada amb fangs procedents de centrals d’àrids
Canal Prat, Jordi
L’objectiu principal es fer un estudi de la conductivitat tèrmica del comportament de la ceràmica
amb pressions de fabricació de 30kg/cm², 40kg/cm² i 50kg/cm² i les temperatures de cocció de
800ºC a 950ºC amb intervals de 50ºC. Realitzant l’estudi tèrmic mitjançant l’assaig de la caixa
calenta calibrada amb la caixa actual al laboratori de la UDG i fabricant una nova caixa millorant
les prestacions de l’anterior comparant els resultats de les dues caixes.
Posteriorment i com a segon objectiu s’ha realitzat l’assaig de densitat mitjançant la balança
hidrostàtica per trobar les densitats, l’absorció, la porositat i la compacitat de les peces per
relacionar una possible connexió amb la millora tèrmica de les provetes.
Les provetes també van ser analitzades al SEM “Scanning Electron Microscope” per trobar la
porositat real interior i la composició química dels materials.
Com a últim objectiu i no menys important, s’ha realitzat l’assaig a compressió de totes les peces
assajades anteriorment, ja que és l’assaig més determinant alhora de comprovar les
característiques de la ceràmica, i d’aquesta manera trobar la relació pressió de fabricació-cocció
de la peça ceràmica més adequada respectes els assajos realitzats
2016-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13002
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13002/1/Canal-Prat-Jordi.zip
c1e61c0ce1f7f570ca8144443f92c94b
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13002/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Materials de construcció -- Proves
Ceràmica industrial
Materials ceràmics -- Propietats tèrmiques
Àrids (Materials de construcció) -- Residus
Ceramics
Building materials -- Testing
Ceramic materials -- Thermal properties
Aggregate industry -- By-products
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/130052016-11-04T01:01:12Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Puig de Sant Martirià: el recorregut del dol
Colomer Payet, Jordi
El tema és projectar el recorregut del dol en el paisatge.
És el recorregut que realitzen les persones quan experimenten
una pèrdua, quan algú estimat ha fet el seu propi recorregut, el
pas de la vida a la mort, i d’aquesta vida a la resurecció. Per tant
aquest fet ha provocat un desequilibri emocional que s’ha de
superar i acceptar..Així doncs, es proposa fer un recorregut per als
vius, per als que han sofert una pèrdua, pateixen un desequilibri
emocional i han de superar, i tornar a l’equilibri per seguir vivint.
I aquest recorregut s’intentarà expressar en un entorn natural,
un entorn simbòlic que ajudi a expressar, mostrar i superar els
diferents estadis del desequilibri, els estadis del dol.
El recorregut en si s’ha de convertir en un simbolisme. Un
relació entre l’espai,el temps i el ritual, seria el temps seqüencial
i la utilització del paisatge
2016-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13005
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13005/1/Colomer+Payet%2C+Jordi.pdf
14a899afdb0ce954b11ca59695c5d445
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13005/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Cementiris -- Catalunya -- Banyoles
Arquitectura del paisatge -- Catalunya -- Banyoles
Monuments funeraris -- Catalunya -- Banyoles
Cemeteries -- Catalonia -- Banyoles
Landscape architecture -- Catalonia -- Banyoles
Sepulchral monuments -- Catalonia -- Banyoles
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/130062017-10-04T12:13:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Centre cultural El Canal
Juvinyà Jordà, Anna
El projecte té la voluntat d’aportar una intervenció arquitectònica a partir de la creació de l’Escola Municipal de Música i la reordenació urbana del tram comprès entre el Passeig del Ter i el Canal de Manlleu, en concret a la zona dels jardins de Can Mataró, a través del sanejament i obertura d’aquest espai
2016-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13006
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13006/1/Juviny%C3%A0+Jord%C3%A0%2C+Anna.pdf
1fa466a92c1e699741d25d73d2df5a7e
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13006/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Equipaments culturals -- Catalunya -- Manlleu -- Projectes
Arts facilities -- Catalonia -- Manlleu -- Designs and plans
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/134842017-11-14T16:49:58Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Centre de les hortes i les deveses: rehabilitació del Molí i de l’antic escorxador municipal com a equipament per al Parc de les Deveses de Salt
Collell Puig, Jordi
Aquest projecte consisteix en la rehabilitació d’un conjunt d’edi¬ficis industrials de Salt, situats en l’àmbit de la Sèquia Monar, al seu pas per la zona de les Guixeres, al Veïnat que és la zona de Salt que hi ha entre el nucli antic del poble, a l’oest, i el poble de Santa Eugènia, a l’est, que ara forma part de Girona. El lloc del projecte està al límit nord de Salt, sobre la Sèquia, que el separa de les hor¬tes i les deveses que hi ha entre el poble i el riu Ter.
El projecte proposa la rehabilitació de dos edificis del patrimoni industrial de Salt com a equipament socio-educatiu lligat a l’en¬torn natural. Aquests edificis són l’antiga fàbrica del Molí i l’antic escorxador municipal, que són part del conjunt format per aquests i la central del Molí, la Farga o torre dels Santdionís i la Sèquia Monar, que és la raó de ser de tot els altres.
Cada edifici és diferent dels altres tant en l’ús com en l’època i les tècniques amb què va ser construït però tots tenen en comú la relació amb l’aigua del canal per als seus usos industrials
2016-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13484
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13484/1/u1905448.pdf
9baf512c9736a5154b12157e292f8115
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13484/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Equipaments culturals -- Catalunya -- Salt -- Projectes
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Salt
Edificis -- Remodelació
Escorxadors -- Remodelació per altre ús
Arts facilities -- Catalonia -- Salt -- Designs and plans
Urban renewal -- Catalonia -- Salt
Buildings -- Repair and reconstruction
Slaughtering and slaughter-houses -- Repair and reconstruction
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/134852017-11-14T16:48:55Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El Museu dels volcans: rehabilitació de la Plaça de Braus d’Olot
Colom Ibañez, Albert
El projecte del Museu dels Volcans i el Parc dels Volcans pretén ser la peça clau que exerceixi d’unió entre el perímetre urbà d’Olot, el Volcà del Montsacopa i el Parc Natural amb el bell mig centre de la ciutat.
Recupera la secció topogràfica primitiva, es a dir, l’anterior a l’acon-dicionament de l’urbanisme pel pas dels carrers i la circul•lació de vehicles, d’aquesta manera, aporta a l’àmbit la concepció de la pro-longació del Montsacopa cap a l’interior de l’urbanisme i, mitjançant la pavimentació i la mateixa topografia, deixa apreciar la fusió de les dues colades de lava provinents del Puig del Roser i de Sant Francesc.
L’arena central de l’edifici passa de ser una extensió plana i circular de tortura animal introvertida, a una prolongació topogràfica d’unió de dues realitats físiques diferents però complementàries, un lloc dinà¬mic, de pas o estàtic de visitant, de públic i d’exposició. El cel i el buit generat per un perímetre tancat, s’apodera de l’espai i recull les inclemències i el contacte de l’exterior a partir d’un gran òcul
2016-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13485
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13485/1/u1906709.pdf
f91ada061c6b229b6b9a9e5c511172fb
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13485/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Museus -- Catalunya -- Olot -- Projectes
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Olot
Places de toros -- Catalunya -- Olot -- Projectes
Edificis -- Remodelació
Museu dels Volcans
Museums -- Catalonia – Olot -- Designs and plans
Urban renewal -- Catalonia -- Olot
Buildings -- Repair and reconstruction
Bull rings -- Catalonia – Olot -- Designs and plans
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/134862017-02-03T01:01:36Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Escola pública a Banyoles
Mercader Brosa, Albert
El treball fi nal de Grau que es mostra a continuació és una aproximació a alguns dels
reptes actuals dels centres educatius des d’un punt de vista arquitectònic. Sovint es
parla de millorar el nostre model educatiu però poques vegades es parla de com han
de ser els edifi cis escolars, els espais i l’entorn on els infants passaran tantes hores en
una etapa tant important per a la seva vida. Quina ha de ser la relació de l’escola amb
la ciutat? Com s’adapta el centre educatiu al lloc on s’implanta? Quin ha de ser el seu
programa? El projecte desenvolupat d’escola pública d’educació infantil i primària a la
ciutat de Banyoles només pretén ser una petita contribució a refl exionar sobre aquestes
qüestions
2016-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13486
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13486/1/u1905367.pdf
3358937885ae69c6c35989c367ffe757
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13486/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Edificis escolars -- Catalunya -- Banyoles -- Projectes
Edificis industrials -- Remodelació per altre ús
Adoberies -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Banyoles
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Banyoles
Edificis -- Remodelació
School buildings -- Catalonia -- Banyoles -- Designs and plans
Urban renewal -- Catalonia -- Banyoles
Buildings -- Repair and reconstruction
Industrial buildings -- Repair and reconstruction
Tanneries --Conservation and restoration -- Catalonia – Banyoles
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/134902017-02-03T01:01:14Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Proposta de dinamització de l’entorn proper a la Bisbal d’Empordà: cooperativa Empordà
Ruiz Franco, Daniel
El municipi de La Bisbal d'Empordà va esdevenir una població emergent
amb una potent estructura industrial a principis del s.XX, gràcies a les
indústries del suro i, sobretot de la ceràmica.
Per contra, en el present, ens trobem un municipi estancat a nivell
econòmic i social. Als efectes de la crisi global econòmica cal afegir la
decadència del model turístic de La Costa Brava, que fins ara havia
sostingut el nivell econòmic de la zona, l'estancament del sector de la
construcció, tan arrelat al municipi i, la incapacitat del món ceramista per
reinventar-se i mantenir l'interès per la ceràmica del municipi.
Per aquests motius, es contempla la idea de realitzar un projecte
arquitectònic que presenti un programa d'activitats relacionat amb la
dinamització econòmica i productiva del municipi.
Principalment, aquest projecte pretén assolir dos objectius:
- Objectiu I: definició d'una idea/estratègia que pugui formar part
del ventall de propostes que busca l'Àrea de Promoció de la
Ciutat, per obtenir possibles solucions a l'estancament econòmic i
social del municipi.
- Objectiu II: definició arquitectònica del programa derivat de la
idea/estratègia, generada en l'objectiu inicial. Més concretament,
la part del programa que es situa a La Bisbal d'Empordà
2016-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13490
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13490/1/u1060194.pdf
f6d87f5ac08807e77b2eda3191a9cf06
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13490/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Rehabilitació urbana| -- Catalunya -- La Bisbal d’Empordà
Fàbriques -- Conservació i restauració -- Catalunya -- La Bisbal d’Empordà
Cooperatives agrícoles -- Catalunya -- La Bisbal d’Empordà -- Projectes
Urban renewal -- Catalonia -- La Bisbal d’Empordà
Factories --Conservation and restoration -- Catalonia -- La Bisbal d’Empordà
Agriculture, Cooperative -- Catalonia -- La Bisbal d’Empordà -- Designs and plans
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/134912017-11-14T16:43:02Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Centre d’esports de muntanya: recuperació de la zona del Castell de Camprodon per a la promoció turística de la vall
Sanz Torres, Lluc
El treball parteix de l’anàlisi del paisatge i funcionament de la Vall de Camprodon seguidament
es centra en el municipi de Camprodon, en el seu estat actual i la seva evolució per llavors estudiar
una peça clau del patrimoni del poble com és el Castell de Sant Nicolau en estat de ruïna i oblit.
A continuació es presenta la proposta que busca recuperar la zona del castell per mitjà de
l’emplaçament del projecte, que juntament amb un programa d’ús vinculat a la promoció dels esports
de muntanya aporti un canvi al model de turisme, ja esgotat, del qual viu directa o indirectament
gran part de la població de la Vall de Camprodon
2016-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13491
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13491/1/u1069433.pdf
16b2b509e5e9b9bf0600c34dbd88e7a3
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13491/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Castell de Sant Nicolau (Camprodon, Catalunya) -- Conservació i restauració
Instal·lacions esportives -- Catalunya -- Camprodon -- Disseny i construcció
Castell de Sant Nicolau (Camprodon, Catalonia) -- Conservation and restoration
Llocs de vacances -- Catalunya -- Camprodon -- Projectes
Sports facilities -- Catalonia -- Camprodon -- Design and construction
Resorts -- Catalonia -- Camprodon -- Designs and plans
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/134922017-02-03T01:01:30Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Centre sociosanitari Sant Jaume, Olot
Vila Camprodon, Pau
L’objectiu del projecte és millorar i mantenir la l’actual funció de centre geriàtric de la Fundació Sant Jaume i, alhora, complementar-la amb altres usos que ajudin a tenir un projecte més dinàmic, intergeneracional i autofinançat. Altres usos que permetin generar activitat en l’espai públic i que solucionin una necessitat real de la ciutat, com és en aquest cas, una residència per a estudiants de l’Escola d’Art (inexistent actualment, a la ciutat)
2016-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/13492
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13492/1/u1902855.pdf
f95ea3a3d213fba8e0ef642943748f68
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13492/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Residències de persones grans -- Conservació i restauració -- Catalunya -- Olot
Col•legis majors universitaris-- Catalunya -- Olot -- Projectes
Edificis -- Remodelació
Old age homes -- Conservation and restoration -- Catalonia -- Olot
Dormitories -- Catalonia -- Olot -- Designs and plans
Buildings -- Repair and reconstruction
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/145442017-11-15T14:50:25Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
La Catalana: de la ceràmica al circ
Heras Casademont, Ramon
Remodelació i adaptació de la fàbrica La Catalana, la qual és d’una tipologia típica del segle XX, quan dels tradicionals obradors de terrissa s’evolucionà a noves formes de producció i de treball i demandaven una espai diferent al tradicional. La fàbrica es composa de quatre naus que han estat ampliades al llarg del anys i d’una sèrie d’edificacions adherides. Els espais ocupats per les naus es destinaran a construir una Escola de circ
2017-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/14544
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14544/1/Heras+Casademont.pdf
61ce3da371379586f8b235fe763d9e66
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14544/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Edificis industrials -- Remodelació
Equipaments culturals -- Catalunya -- Salt -- Projectes
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Salt
Circ
Circus
Arts facilities -- Designs and plans
Urban renewal -- Catalonia -- Salt
Industrial buildings -- Catalonia -- Salt -- Repair and reconstruction
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/163482019-03-14T13:23:47Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Complex familiar a Can Record: projecte final
Baró Sabé, Francesc
Projecte de tres habitatges dins d’un mateix complex residencial, propietat d’una mateixa família. S’utilitza la fusta com a material principal per a la seva construcció. El terreny està situat a la Urbanització de Can Record de Sant Esteve de Palautordera
2017-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/16348
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16348/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16348/1/Bar%C3%B3+Sab%C3%A9+Francesc.pdf
72be481d7687278e2c6634a6bdba9ec3
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Habitatges unifamiliars -- Catalunya -- Sant Esteve de Palautordera
Fusta d’obra
Housing, Single family -- Catalonia -- Sant Esteve de Palautordera
Timber
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/163862019-03-22T12:45:40Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Traces, ruïnes i ornaments: què queda d’un poble després de la guerra civil i quasi 100 anys de despreocupacions
Vázquez Balló, Víctor
Aquest projecte rau de la recerca d’altres realitats, de veure amb mètode i rigor que és l’arquitectura quan ho deixa de ser. L’arquitectura, com a disciplina,, és una manera d’entendre el món i, al cap i al fi, la vida. Perquè quan parlem d’arquitectura, parlem de construcció, d’art, de paisatge i, sobretot, de persones en un lloc.
Així doncs, aquest projecte final de carrera busca treure a la llum una realitat: la petjada de la Guerra Civil Espanyola segueix latent i l’estem deixant perdre. Estem deixant perdre, per una banda, la memòria d’un lloc però també, igual o més important, la memòria col·lectiva.
D’aquesta manera, el projecte d’arquitectura té dues finalitats: una d’investigació i una pràctica. Aques¬ta vessant teòrica, no és més que la recerca d’entendre la ruïna i, al cap i a la fi, la memòria col·lectiva d’uns habitants d’un poble que ja no existeix. Al mateix temps, la vessant pràctica entén l’atmosfera del lloc en el que hi rauen unes preexistències fortes.
geografies
Parlem de geografies, parlem de pobles que ja no són pobles. Són fantasmes, són petjades arquitectòni¬ques que han quedat oblidades i sacsejades pel temps. Hi ha límits geogràfics i temporals. Aquests pobles són destruïts per la Guerra Civil Espanyola i, tot i no ser habitats, segueixen sent arquitectura.
No hi ha arquitectura sense entendre que forma part d’un territori i un temps.
D’aquesta manera, es crearà una col·lecció de geografies de pobles oblidats, ruines arquitectòniques de no són de gran rellevància arquitectònica però, tot i això, són de gran importància de memòria dels seus antics habitants.
belchite
El projecte es composarà d’una col·lecció de pobles fantasmes. Tot i això, al ser tan extens i cadascun tan ambigu i diferent, s’acotarà l’àmbit d’actuació a la zona de Belchite. Belchite es com el Déu grec Janus que té dues cares. Dins d’un mateix món, hi habiten dos paisatges totalment oposats. Està composat per dos sec¬tors: Belchite Nuevo on viuen els habitants i Belchite Viejo on l’únic que rau és el silenci.
ignificat a aquestes ruïnes, s’entendrà l’espai i el paisatge com un lloc de gran centralitat amb límits geopolí¬tics i temporals.
museu d’escultures
Es proposa un museu d’escultures que reculli la memòria d’un paisatge sòrdid ple de records ja obli¬dats. A partir de donar-li sentit i significat a aquestes ruïnes, s’entendrà l’espai i el paisatge com un lloc de gran centralitat amb límits geopolítics i temporals
2018-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/16386
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16386/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16386/1/V%C3%A1zquez+Ball%C3%B3%2C+V%C3%ADctor++-+u1921511.pdf
e907512781d813c400411440d54804ce
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Rehabilitació urbana -- Aragó -- Belchite
Urbanisme Projectes -- Aragó -- Belchite
Museus d'art -- Aragó -- Belchite -- Projectes
Ciutats desaparegudes, en ruïnes, etc. -- Aragó -- Belchite
Espanya -- Història -- 1936-1939, Guerra Civil
Urban renewal -- Aragon -- Belchite
Art museums -- Aragon -- Belchite
Extinct cities -- Aragon -- Belchite
Spain -- History -- Civil War, 1936-1939
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/163882019-03-22T13:02:38Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Escola d’art a la pedrera Anglada
Frigola Mató, Albert
Per tal de desenvolupar un projecte arquitectònic amb un programa que respongui a les necessitats socials i urbanístiques del territori és totalment imprescindible l’estudi detallat de les seves característiques.
L’anàlisi per dur a terme el present projecte s’inicia a nivell de país i es va acotant fins a arribar a l’emplaçament de la intervenció, passant per diversos moments històrics necessaris per comprendre la forma de la ciutat actual i les seves futures necessitats.
A Girona hi conflueixen dues realitats fàcilment perceptibles, per una banda tot i ser un municipi petit pel que fa el nombre d’habitants (97.000) és reconeguda per ser una ciutat universitària, ja que al voltant de 16.000 joves cursen alguns dels estudis que ofereix la Universitat de Girona i els seus centres adscrits repartits per tot el territori, dotant la ciutat d’un tarannà jove i culturalment ric que es trasllada directament a l’ambient.
D’altre banda, Girona ha estat sempre una ciutat molt dinàmica a nivell cultural on històricament han destacat artistes molt reconeguts com ara Domènech Fita i Torres i Monsó, que han contribuït amb obres repartides a la ciutat i en alguns casos integrades en l’arquitectura gironina.
Moltes d’aquestes escultures es concentren en la zona del barri vell tal i com es pot veure a l’esquema d’escultures urbanes de la ciutat, posant encara més èmfasi en l’atmosfera historicoartística d’aquest entorn. Alguns artistes més contemporanis, com ara Pep Ametlla han apostat per unir aquestes dues realitats, el món artístic i l’universitari.
Per tant, és evident que Girona compta amb una gran oferta d’estudis i reuneix les condicions adequades per introduir-ne de nous.
Així doncs es proposa la formació d’una nova escola d’art que cobreixi aquesta part d’estudis que requereix la ciutat i es planteja emplaçar-la a les pedreres de Girona, un entorn directament relacionat amb la part més artística de la vila, com és el Barri Vell
2018-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/16388
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16388/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16388/1/Frigola+Mat%C3%B3%2C+Albert+-+u1059043.pdf
041d9ed0e0ffc1fae5aca1d7219c643a
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Escoles de Belles Arts -- Catalunya -- Girona -- Projectes
Urbanisme -- Catalunya -- Girona
Rehabilitació urbana -- Catalunya -- Girona
Arquitectura del paisatge -- Catalunya -- Girona
Pedreres, Les (Girona, Catalunya)
Art schools -- Catalonia -- Girona -- Designs and plans
City planning -- Catalonia -- Girona
Urban renewal -- Catalonia -- Girona
Landscape architecture -- Catalonia -- Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/163892019-03-22T13:11:40Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Can Pujamunt: rehabilitació integral d’un habitatge i transformació en Hotel
Cantó Campins, Clara
L’objecte d’estudi es tracta d’un habitatge
entremitgeres, de més de 100 anys d’antiguitat, situat
en el Casc Antic d’Artà, Mallorca.
El Projecte consisteix en la rehabilitació d’aquest
habitatge, d’arquitectura típica Mallorquina. L’edifici
té la característica especial de ser l’antic habitatge
d’un personatge molt important dintre del món de la
Farmàcia i la Botànica, Llorenç Garcias i Font, conegut
popularment com l’apotecari Pujamunt.
Es tracta d’un habitatge format per tres
parcel·les en planta baixa i una en planta pis. Antigament
hi va viure la família Pujamunt, destinant part de
l’habitatge a Apotecaria, i més endavant introduinthi
una consulta mèdica. Per diversos motius ha estat
molts anys deshabitada.
Es proposa rehabilitar l’habitatge per complet,
convertint-lo en un Allotjament de Turisme d’Interior
amb restaurant, sempre mantenint l’estètica i el
caràcter de l’arquitectura Mallorquina.
Per tal de començar el projecte, primerament
és necessari conèixer on es situa, entendre perquè
pot ser factible la creació d’un nou allotjament turístic
dintre el poble d’Artà, i estudiar bé l’habitatge de treball.
Finalment es plantejarà una possible actuació, la qual
es desenvoluparà arribant al màxim detall possible
2018-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/16389
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16389/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16389/1/Cant%C3%B3+Campins%2C+Clara+-+u1912806.pdf
4059be801bbee401c392553bddb59e85
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Edificis -- Remodelació -- Illes Balears -- Artà
Arquitectura -- Conservació i restauració -- Illes Balears -- Artà
Allotjament turístic -- Projectes -- Illes Balears -- Artà
Tourist camps, hostels, etc. -- Designs and plans -- Balearic Islands -- Artà
Buildings -- Repair and reconstruction -- Balearic Islands -- Artà
Architecture -- Conservation and restoration -- Balearic Islands -- Artà
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/163902019-03-22T13:42:13Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Escola de Formació Professional del Medi Ambient al Parc de les Pedreres a Girona
Freixes Hernández, Jordina
S’aporta una proposta al Pla Especial del Parc de les Pedreres de Girona per a que aquest espai esdevingui un parc periurbà de la ciutat. Donades les grans dimensions i la complexitat tant del lloc triat com del Pla es planteja donar resposta a algunes de les problemàtiques que sorgirien en intentar executar-lo. És per això que s’escull com a punt de partida dur a terme un projecte de construcció d’una Escola de Formació Professional del Medi Ambient, revaloritzant per una banda la zona a través del desenvolupament d’una activitat, i per l’altra oferir a través d’aquesta una possible solució al alt cost que suposaria la recuperació i manteniment continuat del Parc.
Amb la construcció disgregada i estratificada adaptada a la topografia i amb l’ús de materials autòctons es pretén dotar de significat al paisatge i a l’entorn, posant èmfasi en el medi natural mitjançant l’arquitectura. L’activitat escollida també va en consonància: l’aprenentatge de feines per la recuperació del medi ambient. A través del manteniment de l’espai forestal, com la revitalització de conreus en l’espai de les feixes, es pretén recuperar i posar en valor els espais lliures que actualment hi ha a la muntanya de Les Pedreres de Girona, a tocar de la seva área urbana, i fer ressorgir de l’oblit un espai que formar part de la història de aquesta ciutat
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/16390
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16390/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16390/1/Freixes+Hern%C3%A1ndez%2C+Jordina+-+u1906520.pdf
4f14b454ee16d4b58ec4d0cb1ea230da
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Parcs urbans -- Catalunya -- Girona
Parc de Les Pedreres (Girona, Catalunya)
Edificis escolars -- Catalunya -- Girona
Urban parks -- Catalonia -- Girona
Parc de Les Pedreres (Girona, Catalonia)
School buildings -- Catalonia -- Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179162020-03-25T09:27:15Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Complex familiar a Can Record
Baró Sabé, Francesc
Aquest Treball de final de grau és un projecte de construcció de tres habitatges en un mateix solar, situat a Sant Esteve de Palautordera.
S’aprofita aquest treball per aprofundir en el principal tipus de material que s’utilitzarà, la fusta
2017-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/17916
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17916/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17916/1/u1068859.pdf
72be481d7687278e2c6634a6bdba9ec3
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Dwellings -- Design and construction -- Catalonia -- Sant Esteve de Palau Tordera
Habitatges -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Sant Esteve de Palau Tordera
Construcció en fusta
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179172020-03-25T11:47:36Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rehabilitació del Teatre Arnau de Barcelona
Cañigueral Triadó, Albert
El teatre Arnau està ubicat al número 60 de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona, en la confluència amb els carrers Nou de la Rambla i de les Tàpies. Construït al 1903, conforma avui dia el darrer vestigi del Paral·lel de principis del s.XX, l’últim reducte de la Barcelona de l’època. Abandonat des del 2004 i en un estat de conservació molt deficient, reclama una urgent intervenció i es planteja com una gran oportunitat perquè el veïnat disposi d’un espai de cultura comunitària i recuperi part de la memòria d’aquell Paral·lel. Urbanísticament, l’edifici es troba immers en un teixit urbà complex i carregat d’un fort component històric, avui dia pràcticament oblidat.
Es realitzarà un estudi de l’entorn del projecte, especialment de l’Avinguda del Paral·lel, per tal d’entendre el que havia significat per a la ciutat i determinar quins futurs usos i serveis demana el nou edifici. També es complementarà amb un estudi de les arts escèniques de la ciutat de Barcelona, per tal de justificar les necessitats actuals en aquest àmbit i el perquè d’un espai escènic diferent
2017-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/17917
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17917/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17917/1/u1901027.pdf
342a3d694fbe978d3abf69e411b931ed
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Teatres -- Remodelació per altre ús -- Catalunya -- Barcelona
Theater architecture -- Remodeling for other use -- Catalonia -- Barcelona
Equipaments culturals -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Barcelona
Arts facilities -- Design and construction -- Catalonia -- Barcelona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179182020-03-25T11:45:06Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Revitalització del grup Verge Maria de Salt : Propostes de millora habitacional i reforma de les plantes baixes amb la implantació d’un conjunt d’equipaments socio-educatius
Quiñones Pujadas, Sergi
El projecte final de grau que a continuació es planteja pren com a base de treball el Grup Verge Maria de Salt. El seu objectiu principal serà el de revitalitzar el grup en els dos aspectes principals: millorar els habitatges que hi són presents i reformar les plantes baixes per tal de reactivar-les i fer-les més permeables amb el seu entorn més immediat
2017-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/17918
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17918/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17918/1/u1902488.pdf
c0a6d6fc99d2e3c569f8b060527a621c
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Equipaments col·lectius -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Salt
Infrastructure (Economics) -- Design and construction -- Catalonia -- Salt
Edificis -- Remodelació -- Catalunya -- Salt
Buildings -- Repair and reconstruction -- Catalonia -- Salt
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179192020-03-25T11:25:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Projecte d’allotjament per a nens hospitalitzats
Maria Macià, Raquel
En aquest treball es projecta un espai de nova creació i amb una funcionalitat que respon a les necessitats del territori.
La idea del projecte es basa en crear un espai d’acollida a Barcelona per
als nens malalts i les famílies que han de desplaçar‐se temporalment a l’hospital per rebre un tractament de llarga durada. Aquesta idea parteix d’un programa semblant al que es plantejava inicialment, amb diferents espais lúdics i d’oci per als nens, però en comptes de crear únicament aules per a l’educació el propòsit és crear espais i estàncies que permetin oferir allotjament a les famílies mentre el seu fill estigui hospitalitzat. Així doncs, la finalitat d’aquest projecte és crear un espai que respongui i satisfaci aquesta necessitat de moltes famílies i nens; una necessitat real ique ara per ara no està sustentada des d’un punt de vista arquitectònic
2017-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/17919
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17919/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17919/1/u1917790.pdf
2ebe06e19c39aca0d2a1e37247bdac31
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Edificis -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Barcelona
Buildings -- Design and construction -- Catalonia -- Barcelona
Equipaments col·lectius -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Barcelona
Infrastructure (Economics) -- Design and construction -- Catalonia -- Barcelona
Infants -- Assistència hospitalària
Children -- Hospital care
Malalts -- Relacions familiars
Sick -- Family relationships
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179202020-03-25T11:58:27Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Residència d’estudiants a Can Jombi
Montero Baleri, Cristina
El projecte que es planteja en aquest treball, de fer una residència d’estudiants a Olot, té una semblança amb les masoveries urbanes, ja que es pretén fer una residència en un espai amb un potencial històric molt alt i on es pugui donar un bon ús.
La idea és rehabilitar un edifici sense la necessitat de construir de forma expansiva per a tot el terme municipal. Ja que hi ha espais que es poden rehabitar, recuperant així el teixit social i vital de la ciutat.
L’edifici escollit per a realitzar el projecte d’una residència d’estudiants a Olot és una antiga fàbrica tèxtil de la postguerra de la ciutat d’Olot. S’anomena Can Jombi, actualment acull els serveis de la Brigada Municipal de l’Ajuntament d’Olot. Era una fàbrica de gènere de punt situada a la riba del Fluvià, al costat del pont de Santa Magdalena.
Al voltant del riu Fluvià es situaven les fàbriques per aprofitar la força de l’aigua per a crear energia hidràulica amb el corrent del riu per moure la maquinària de la fàbrica de teixits
2017-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/17920
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17920/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17920/1/u1921442.pdf
34c33f155c1e96db34b890b63864b6ed
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Col·legis majors universitaris -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Olot
Dormitories -- Design and construction -- Catalonia -- Olot
Fàbriques de teixits -- Remodelació per altre ús -- Catalunya -- Olot
Textile factories -- Remodeling for other use -- Catalonia -- Olot
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179212020-03-25T13:19:43Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rehabitació del trull de ca l’Agulló a Peralada : estudis previs
Rio Vilatge, Andreu Del
El projecte que es planteja té lloc en una finca situada dins el nucli urbà de Peralada, on hi trobem un testimoni tangible del nostre passat que ha resistit l’embat de l’acció humana a causa d’una admirable i quasi inexplicable desatenció. Es tracta d’un complex d’indústria local que sorgeix a finals del s.XIX i que ocupa uns 500 m2 de superfície. S’articula al voltant d’un erm que dóna accés a un trull d’oli, un molí de blat, habitatges per alguns treballadors i construccions annexes.
Es proposa la creació d’un Centre d’Innovació i Divulgació de l’Oli, amb espai de taller, habitatges per investigadors i públic convidat, espai d’exhibició i tast. L’antic trull de Ca l’Agulló es reconverteix, accepta la seva nova realitat urbana que li impedeix tornar a funcionar com a indústria però no renuncia al seu compromís amb el sector agrari empordanès. Alhora és un espai viu, no museïtzat sinó viscut, com al seu moment havia estat
2017-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/17921
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17921/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17921/1/u1921608.pdf
cb7d9d8a91ddd6800f9cb7c327c1acd6
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Molins d'oli d'oliva -- Remodelació per altre ús -- Catalunya -- Peralada
Olive oil mills -- Remodeling for other use -- Catalonia -- Peralada
Centres d'investigació -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Peralada
Research institutes -- Design and construction -- Catalonia -- Peralada
Oli d’oliva -- Espanya
Olive oil -- Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/179262020-03-26T09:13:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Escola de Formació Professional del Medi Ambient al Parc de les Pedreres de Girona
Freixes Hernández, Jordina
L’objectiu d’aquest projecte pretén recuperar i posar en valor els espais lliures de l’àmbit de la muntanya de les Pedreres molt propera a l’àrea urbana, que forma part intrínseca de la història de la ciutat i que actualment és un paisatge oblidat en els darreres del casc històric. Es fa una proposta per a la seva recuperació ambiental i millora paisatgística a través d’un projecte arquitectònic i paisatgístic.
Es proposa, doncs, la creació d’una Escola de Formació Professional en el Medi Ambient, la qual en primer lloc, oferiria una porta d’entrada al Parc de les Pedreres, i alhora aquest nou equipament estaria connectat amb altres equipaments de caràcter educatiu. En segon lloc, oferiria una solució optima als possibles alts costos del manteniment continuat de la zona, tant en les seves zones forestals, com agrícoles. De manera que s’establiria un procés simbiòtic entre el Parc i l’Escola de Formació Professional, ja que entre la relació d’aquests dos organismes els dos en resultarien beneficiats. Els estudiants del propi centre serien els encarregats del manteniment del Parc de les Pedreres, i aquest oferiria als estudiants un extens àmbit per el seu aprenentatge
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/17926
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17926/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17926/1/Freixes+Hern%C3%A1ndez%2C+Jordina+-+u1906520.pdf
4f14b454ee16d4b58ec4d0cb1ea230da
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Centres de formació professional -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Girona
Vocational training centers -- Design and construction -- Catalonia -- Girona
Arquitectura del paisatge -- Catalunya -- Girona
Landscape architecture -- Catalonia -- Girona
Medi ambient -- Protecció
Environmental protection
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/180312020-04-22T09:08:05Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Projecte d’hotel al Castell de Beuda
Cuesta Amer, Mariona
En aquest treball es planteja fer una rehabilitació i canvi d’ús del Castell nou de Beuda, passant d’un habitatge d’ús particular a un hotel amb encant. Es pretèn anar més enllà, aprofitant les possibilitats de la propietat, així com la proximitat al nucli urbà, i fer alguna edificació annexa per al seu ús com sala de reunions, espais de tasts de vins, show cooking, etc. encarat a una diversitat de possibles clients relacionats amb el món gastronòmic. Així doncs, el treball consistirà en una recerca d’informació del municipi, de la història, del paisatge i activitats a fer pel voltant. A més de l’anàlisi de les normatives que s’hauran de tenir en compte per fer la proposta del nou projecte i acabant amb la descripció de la construcció que hi ha a l’actualitat i la informació del que es pretendrà amb el nou projecte de rehabilitació i canvi d’ús.
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/18031
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18031/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18031/1/Cuesta+Amer%2C+Mariona+-+u1921780.pdf
3a76668a8b3dcdb993e28b92091fd397
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Buildings -- Remodeling for other use -- Catalonia -- Beuda
Castles -- Catalonia -- Beuda
Edificis -- Remodelació per altre ús -- Catalunya -- Beuda
Castells -- Catalunya -- Beuda
Castells -- Conservació i restauració -- Catalunya
Castles -- Conservation and restoration -- Catalonia
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/180322020-04-22T09:30:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Projecte turístic a Palma de Mallorca
Darder Estrades, Bàrbara
El propòsit del present treball és analitzar i presentar les possibilitats de la rehabilitació d’un edifici dels anys 60 que es troba situat en una zona d’un gran moviment turístic i local a la ciutat de Palma de Mallorca, Illes Balears.
Una de les principals problemàtiques actuals en el camp del model de la ciutat és la rehabilitació d’aquest edifici. L’immoble va ser construït per a oficines per una companyia d’electricitat i gas.
L’any 2007, l’edifici Gesa (així anomenat popularment) va ser declarat Bé Catalogat però des de fa una dècada aquesta construcció ha estat abandonada i amb desenes d’idees sobre el seu futur, però sense portar-net cap a terme.
L’edifici a rehabilitar es convertiria en un centre per l’aprenentatge en l’hostaleria, hoteleria, direcció d’esdeveniments i sommeliers. Es rehabilitaria l’espai per disposar d’un restaurant, bar, hotel i sala per esdeveniments, tot portat per estudiants que estan aprenent i en pràctiques. Gràcies a la ubicació de l’edifici, no hi hauria problema en la demanda de serveis d’allotjament i restauració tant per part dels turistes com dels autòctons de l’illa.
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/18032
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18032/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18032/1/Darder+Estrades%2C+B%C3%A0rbara+-+u1926930.pdf
423ea0372f1cf61a639ac568cc774da3
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Edificis -- Remodelació per altre ús
Patrimoni cultural -- Conservació i restauració -- Illes Balears -- Palma de Mallorca
Buildings -- Remodelation for other use
Cultural property -- Conservation and restoration -- Illes Balears -- Palma de Mallorca
Centres de formació professional -- Edificis -- Disseny i construcció -- Illes Balears -- Palma de Mallorca
Vocational training centers -- Buildings -- Design and construction -- Illes Balears -- Palma de Mallorca
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/180332020-04-22T10:00:06Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rehabilitació i canvi d’ús de l’antic Molí de la Pedrera al municipi de Palafolls
Gálvez de la O, Cristina
El que es pretén amb aquest treball és un apropament al que va ser el Molí de la Pedrera o Molí Vell de Palafolls (Maresme). Aquesta edificació ha estat motiu de discussió a l’ajuntament ja que fa gairebé 20 anys que es troba totalment abandonat. Al 1999 es va tancar per un desacord amb el lloguer i no es va aconseguir vendre l’edificació.
La primera mirada del projecte és estudiar quina ha estat la història d’aquest emplaçament, deduir les fases de la construcció, ja que amb les fotografies, es poden veure canvis en l’aparença no només exterior, sinó interior.
El projecte vol fer l’estudi de rehabilitació de l’edificació i també una reflexió sobre tots aquells edificis que tenen una història potent i llarga dins els municipis i que per una o altra raó han quedat abandonats.
Per tant, l’estructura del treball planteja aquest estudi previ de la història i les preexistències que donaran pas a un projecte de rehabilitació i canvi d’ús de l’antic Molí de la Pedrera o Molí Vell-Hostal Vell.
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/18033
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18033/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18033/1/G%C3%A1lvez+de+la+O%2C+Cristina+-+u1915887.pdf
a77327dca8669a9d90b85eb97e32026d
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Molí de la Pedrera
Edificis -- Remodelació per altre ús -- Catalunya -- Palafolls
Buildings -- Remodeling for other use -- Catalonia -- Palafolls
Equipaments col·lectius -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Palafolls
Infrastructure (Economics) -- Design and construction -- Catalonia -- Palafolls
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/180342020-04-22T10:20:16Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Projecte del mercat municipal a Palamós: Intervenció de l’espai públic
Martí Llobet, Salvi
És un treball pel projecte de mercat municipal de Palamós amb una doble dimensió: una vessant d’anàlisi de nous models i estratègies de mercats i una vessant de proposta inicial per al nou mercat municipal. Amb un enfocament interdisciplinari, el treball vol agregar diferents metodologies per estudiar les tendències de mercat actuals; entendre les necessitats dels consumidors; la problemàtica de l’actual edifici del mercat, i resoldre-la en un entorn nou que doni resposta a les necessitats del present.
Des de l’ajuntament de Palamós es busquen noves alternatives per repensar l’edifici actual i la possibilitat de realitzar un nou mercat que substitueixi l’actual, en el mateix o en un altre emplaçament. A prop del mercat s’hi troba un pàrquing que antigament havia estat un camp de futbol de terra. La seva posició propicia projectar el mercat en aquest nou espai i dotar-lo d’un nou ús juntament amb la idea d’una nova plaça que actuï a nivell municipal com a focus del poble.
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/18034
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18034/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18034/1/Mart%C3%AD+Llobet%2C+Salvi+-+u1927965.pdf
3fc97c2a665f95dbab5d403e1d8548a0
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Mercats -- Catalunya -- Palamós
Markets -- Catalonia -- Palamós
Buildings -- Repair and reconstruction
Edificis -- Remodelació
Urbanisme -- Catalunya -- Palamós
City planning -- Catalonia -- Palamós
Edificis públics -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Palamós
Public buildings -- Design and construction -- Catalonia -- Palamós
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/180352020-04-22T10:46:32Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Estudi per a la realització del projecte de la nova biblioteca d’Olot
Muntada Sala, Albert
Aquest treball consisteix en la realització d’un nou equipament cultural; específicament es tractarà d’una nova Biblioteca Pública a la Ciutat d’Olot responent a l’augment de la població i la demanda que existeix i cobrint així mateix les necessitats de la ciutat.
Per això, la meta és proposar una biblioteca que aporti una solució i, una resposta adequada i eficient a la població actual i futura, una correcta integració en el seu entorn i una bona relació amb els altres serveis.
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/18035
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18035/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18035/1/Muntada+Sala%2C+Albert+-+u1926301.pdf
4ac8745ab380ba2f6d0b8e4642901977
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Biblioteques (Edificis) -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Olot
Library buildings -- Design and construction -- Catalonia -- Olot
Edificis públics -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Olot
Public buildings -- Design and construction -- Catalonia -- Olot
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/180362020-04-22T11:12:22Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Proposta d’un centre educatiu d’infantil i primària : Creació d’espais educatius adaptats a un mètode alternatiu
Rigau Gurnés, Judit
Proposta d’un centre educatiu d’infantil i primària : Creació d’espais educatius adaptats a un mètode alternatiu
L’educació és un pilar essencial per garantir l’evolució de la societat, es per això que cal assegurar-ne unes condicions òptimes de treball. Els espais d’aprenentatge són també una peça clau per garantir una qualitat educativa durant el desenvolupament de l’infant.
El treball que es presenta a continuació consisteix en la creació d’un centre educatiu que substitueixi a l’actual situat en barracons i que s’ajusti de la millor manera possible a les necessitats del mètode educatiu emprat del centre escollit, als usuaris, a l’emplaçament de l’edifici i als requeriments d’aquest. El centre escollit per aquest projecte ha estat l’Escola Balandrau de Girona.
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/18036
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18036/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18036/1/Rigau+Gurn%C3%A9s%2C+Judit+-+u1927145.pdf
2f195d2ca868e8560462d62831534442
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Edificis públics -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Girona
Public buildings -- Design and construction -- Catalonia -- Girona
Escoles públiques -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Girona
Public schools -- Design and construction -- Catalonia -- Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/180372020-04-22T11:28:20Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Projecte d’un equipament cultural a Vic
Serra Parés, Oriol
El projecte resultant d’aquest treball pretén ser un nou equipament cultural i social, que servirà de complement a altres ja existents, així com a entitats, col•lectius o associacions que en vulguin gaudir.
Es tracta d’aprofitar, potenciar i complementar uns equipaments existents com són l’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona, o el barri de les Adoberies, però també, de crear un nou espai on es pugui desenvolupar amb més comoditats la vida associativa de la ciutat.
I és que una de les parts del projecte consisteix en la construcció d’una nova plaça per a la ciutat de Vic. Un nou espai de reunió i trobada a l’aire lliure, però amb la diferència, que aquesta, comptarà amb una estructura que en cobrirà la seva superfície.
Aquest espai estarà complementat per un edifici amb eminent caràcter cultural i social, un espai de reunió i trobada per les entitats de la ciutat, i que aprofitant la proximitat del teatre Atlàntida, permetrà oferir un nou model d’espectacle a l’aire lliure.
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/18037
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18037/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/18037/1/Serra+Par%C3%A9s%2C+Oriol+-+u1927877.pdf
64ec3904f71fcdf8ca3176b200b001c1
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Edificis públics -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Vic
Public buildings -- Design and construction -- Catalonia -- Vic
Edificis – Remodelació per altre ús -- Catalunya -- Vic
Buildings -- Remodeling for other use -- Catalonia -- Vic
Espais públics -- Disseny i construcció -- Catalunya -- Vic
Public spaces -- Design and construction -- Catalonia -- Vic
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/220762022-11-14T08:50:23Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Intervenció urbanística a Herculaneum
Morales Rubino, Mara
La idea d’aquest projecte sorgeix arran d’un concurs d’idees per estudiants que es convoca l’abril del 2018 per realitzar una intervenció a Herculà organitzat per Start for Talents. Es tractava de dissenyar una escola d’arqueologia en un solar al costat de les ruïnes. Aquest solar va quedar buit en els últims anys. Es troba en una cota elevada del jaciment arqueològic amb vista a aquest i en el transcurs del camí de la Milla d’Or, via que connecta diferents viles Vesuvianes de rellevància. Es demanava crear un signe contemporani que es relacionés amb les ruïnes, i que a part de ser un centre educatiu fos un important punt de reactivació urbana. El tema em va semblar molt interessant i motivador, i durant els primers mesos de treball d’aquest projecte es van seguir les pautes imposades pel concurs. No obstant això, a mesura que estudiava el lloc vaig trobar que el projecte em portava per altres camins. El fet que sota el solar de treball es tenia constància de l’existència de ruïnes, i que l’antiga ciutat s’estenia sota l’actual Ercolano, i especialment la poca i mala relació entre els espais urbans de les dues ciutats van ser factors determinants per canviar el curs del projecte. D’aquesta manera encara que tenia plantejat l’edifici de l’escola, la idea de poder fer una intervenció urbanística que tractes aquests temes principals em va resultà tan imperiosa que vaig desestimar el projecte anterior i em vaig dedicar íntegrament a la nova intervenció, que encara que era més amplia em resultava molt més al·licient.
The idea of this project arises as a result of a competition of ideas for students that is convened in April 2018 to carry out an intervention in Herculà organized by Start for
Talents It was about designing an archeology school on a plot of land next to the ruins. This lot has been empty in recent years. It is located at a high altitude of archaeological site overlooking this and in the course of the Golden Mile route, via which connects different Vesuvian towns of relevance It was required to create a contemporary sign that
was related to the ruins, and that apart from being an educational center was an important point of urban reactivation. I found the topic very interesting and motivating, and during the first months of work the guidelines were followed for this Project imposed by the competition. However, a as I studied the site I found that the project took me along other paths. The the fact that under the work site there was evidence of the existence of ruins, and that the old city extended under the current Er colano, and especially the little and bad relationship between the urban spaces of the two cities were determining factors to change the course of the project.
In this way, even though the school building was planned, the idea of power
make an urban planning intervention that you deal with these main themes turned out to be so imperative that I dismissed the Project previous and I dedicated myself entirely to the new intervention, which, although it was more extensive, was much more enticing to me.
2019-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/22076
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22076/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22076/1/Morales+Rubino%2C+Mara+-+u1060741.pdf
d0a556adff3dcc1f837d303607bd3769
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Ercolano -- Urbanisme
Ercolano -- City planning
Escoles -- Construcció -- Itàlia -- Ercolano
Schools – Building – Italy -- Ercolano
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/220772022-11-14T08:38:30Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Arranjament del Monestir de Sant Salvador de Breda. Centre artesanal de la ceràmica i nou museu Josep Aragay : Intervenció en la memòria històrica i col·lectiva de Breda
Pla Ribó, Albert
Aquest projecte pren el punt de partida en el monestir de Sant Salvador de Breda amb la voluntat de recuperar la memòria històrica i col·lectiva del poble. Es tracta d’un edifici catalogat per la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català com a Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) el qual originàriament (S XI) s’havien desenvolupat les funcions derivades a la vida benedictina dels monjos de Sant Salvador. El monestir va abandonar definitivament el seu ús original després que es fes oficial la desamortització de bens eclesiàstics de 1835. Des de llavors l’edifici va prendre el caràcter d’habitatges entre mitgeres que van començar a modificar la composició d’obertures, forjats i divisòries com també la incorporació del pati de l’abadia i el claustre, molt deteriorats, en la trama de carrers del nucli del poble. L’abast d’aquest treball és investigar i documentar-se sobre el monestir de Sant Salvador, des dels seus orígens fins el seu estat actual; com també la repercussió i influència del monestir en el creixement del poble i de la seva morfologia, l’aprofitament del sòl i l’explotació d’aquest, el treball, la vida quotidiana, les festivitats i tot alló que forma part del teixit social, econòmic i cultural del poble. A partit d’aquí l’objectiu és fer una radiografia dels condicionants i elements que conformen el seu entorn a nivell paisatgístic, urbà, social, cultural, i d’oportunitat d’ús. És per això que el treball s’ha centrat en l’entorn més proper i els elements més singulars del poble: el monestir, la terrissa i la figura de Josep Aragay.
This project takes its starting point in the monastery of Sant Salvador
of Breda with the will to recover the historical and collective memory
of the town It is a listed building under Law 9/1993 on Heritage
Catalan Cultural as a Cultural Property of National Interest (BCIN) which originally (S XI) had developed the functions derived from life
Benedictine of the monks of Sant Salvador. The monastery left
definitively its original use after the confiscation of ecclesiastical assets in 1835 became official. Since then the building took
the character of houses between midges that began to modify the
composition of openings, forgings and partitions as well as the incorporation of the
courtyard of the abbey and the cloister, very deteriorated, in the network of streets of
core of the town.
The scope of this work is to investigate and document the monastery
of Sant Salvador, from its origins to its current state; how
also the repercussion and influence of the monastery on the growth of the town
and its morphology, the utilization of the soil and its exploitation, the
work, everyday life, festivities and everything that is part of the fabric
social, economic and cultural of the town.
Starting from here, the objective is to make an X-ray of the conditions and elements that make up its environment at landscape, urban, social,
cultural, and opportunity for use. That is why the work has focused on
the closest surroundings and the most unique elements of the town: the monastery,
the pottery and the figure of Josep Aragay.
2019-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/22077
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22077/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22077/1/Pla+Rib%C3%B3%2C+Albert+-+u1909388.pdf
1ff2d5ff1df61e96ca842d4deb67e7d3
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Patrimoni cultural -- Protecció -- Catalunya -- Breda
Cultural property -- Protection -- Catalonia -- Breda
Monestir de Sant Salvador de Breda (Catalunya, Breda) -- Història
Monestir de Sant Salvador de Breda (Catalunya, Breda) -- Conservació i restauració
Monestir de Sant Salvador de Breda (Catalunya, Breda) -- Conservation and restoration
Monestir de Sant Salvador de Breda (Catalunya, Breda) -- History
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222602022-12-07T18:52:44Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Salut i arquitectura : Noves formes de viure l’habitatge en quarentena
Ripoll Palmes, Mar
Els efectes mundials de la pandèmia inclouen la inestabilitat social i económica, el racisme i xenofòbia i la decisió de confinar països sencers a quedar-se a casa. A mesura que el món s’enfronta a noves amenaces globals, cal dissenyar la casa del demà en èpoques onla quarentena pot formar part de la nostra vida quotidiana. Això ens demostra que existeix un fort lligam entre la salut i l’arquitectura, i que aquesta ha d’evolucionar i adaptar-se constantment.
L’aportació d’aquest treball será poder resoldre les necessitats de l’habitatge en época de quarentena responent a preguntes com les següents:
Quan milions de persones estan aïllades i treballen des de casa, quines característiques ha de tenir una llar? Quan la gent no se li permet acudir a espais públics, com canvien les ciutats i els espais públics? En termes de centres de salut i d’interiorisme, quins són els detalls arquitectònics higiènics de la realitat pandémica? Com es pota conseguir una llar confortable i sana sense l’ansietat de sortir a fora? …
També aprofundiré en la construcción d’habitatges independents i sostenibles, amb subministrament d’aigua, calefacció i electricitat propis.
The global effects of the pandemic include social and economic instability, racism and xenophobia and the decision to confine entire countries to stay at home. As the world faces new global threats, it is necessary to design the house of tomorrow in times where quarantine can be part of our daily life. This shows us that there is a strong link between health and architecture, and that architecture must constantly evolve and adapt. The contribution of this work will be to be able to solve housing needs during quarantine by answering questions such as the following: When millions of people are isolated and working from home, what characteristics should a home have? When people are not allowed to go to public spaces, how do cities and public spaces change? In terms of health centers and interior design, what are the hygienic architectural details of the pandemic reality? How can you get a comfortable and healthy home without the anxiety of going outside? … I will also delve deeper into the construction of independent and sustainable homes, with their own water supply, heating and electricity.
2020-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/22260
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22260/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22260/1/Ripoll+i+Palm%C3%A9s%2C+Maria+del+Mar+-+u1939971.pdf
1fc6f3ec4606617f4036431a954f1004
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Pandèmia de COVID-19, 2020-
COVID-19 Pandemic, 2020-
Arquitectura domèstica -- Disseny i construcció
Architecture, Domestic -- Design and construction
Public buildings -- Design and construction
Edificis públics -- Disseny i construcció
Housing and health
Habitatge i salut
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222662022-12-12T08:46:22Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Evolució de la forma i l’espai expositiu : L’obra d’art condiciona l’arquitectura museística? = Evolution of form and exhibition space : Does the artwork condition the museum architecture?
Font-Bennàssar, Maria
Based on an analysis of the evolution of museum architecture and its respective characteristics in each period, this article highlights the existence of a dialectical relationship that can be established between architecture and museology. However, there are several roles played by museum architecture, which is why this document focuses on the analogy between the work of art and the exhibition space. A series of specificities are highlighted that will give rise to a typological analysis methodology through a critique of history that will be structured into three main groups, depending on the degree of relationship established between the object (text) and the museum (context). Both are understood as narrative structures and are studied depending on the relationship of subordination between each of them.
Partint de l’anàlisi de l’evolució de l’arquitectura dels museus i les seves respectives característiques de cada època, aquest article posa en rellevància l’existència d’una relació dialèctica que es pot establir entre l'arquitectura i la museologia. No obstant, són diversos els papers que juga l’arquitectura museística, per aquest motiu el present document es focalitza en l’analogia entre l’obra d’art i l’espai expositiu. S’extreuen una sèrie d’especificitats que seran les que donaran lloc a una metodologia d’anàlisi tipològica a través d’una crítica de la història que s’estructurarà en tres grans grups, depenent del grau de relació que s’estableix entre l’objecte (text) i el museu (context). S’entenen els dos com a estructures narratives i s’estudien depenen de la relació de supeditació que es du a terme entre cada un d’ells.
2022-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/22266
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22266/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22266/1/Font+Benn%C3%A0ssar%2C+Maria+-+u1953969.pdf
e42d49c4d0f8534c96eb4cef789ba32d
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Museus -- Arquitectura
Museum architecture
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222672022-12-12T09:20:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Utopies de Cristall : La il·lusió arquitectònica de les ciutats utòpiques = Crystal Utopias : The architectural illusion of utopian cities
Hermoso-Muñoz, Eduard
Bruno Taut's crystalline utopia is related to other utopias, creating links between them through architecture. The origin of utopias is investigated by Thomas More in order to understand the future interpretations of these utopias, which architects imagine and propose over the years. The specific case of Bruno Taut and his utopias "Alpine Architecture" (1917) and "The City Crown" (1919) is studied in order to discuss the concepts and relationships between geometry, hierarchy, nature and the city. The organisation and structure of Taut's utopian theory of cities is explained, in order not only to explain his idea, but also to interpret it through reinterpretations of his illustrations. By means of a collage to adapt them to each other, creating relationships between utopias and current architecture of the 21st century. To discuss why utopia is revalued in our current context in the 21st century.
La utopia cristal·lina de Bruno Taut es relaciona amb altres utopies creant vincles entre elles mitjançant l’arquitectura. S’investiga l’origen de les utopies de la mà de Thomas More per entendre les futures interpretacions sobre aquestes, les quals arquitectes s’imaginen i plantegen al llarg dels anys. S’estudia el cas específic de Bruno Taut, i de les seves utopies “Alpine Architecture” (1917) i “The City Crown” (1919), per debatre els conceptes i les relacions entre la geometria, la jerarquia, la natura i la ciutat. S’explica l’organització i l’estructura de la teoria utòpica de Taut per les ciutats, per tal de no només explicar-ne la idea, sinó també interpretar-la mitjançant unes reinterpretacions de les seves il·lustracions. Mitjançant un collage per adaptar-les entre elles, creant relacions entre les utopies i l’arquitectura actual del segle XXI. Per tal de debatre sobre per què es revalora la utopia en el nostre context actual al segle XXI.
2022-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/22267
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22267/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22267/1/Hermoso+Mu%C3%B1oz%2C+Eduard+-+u1953983.pdf
4c753ef8a8a033ca907af926d95525d5
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Taut, Bruno, 1880-1938 -- Escrits
Arquitectura fantàstica -- Alemanya
Fantastic architecture -- Germany
Utopies arquitectòniques
Visionary architecture
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222852022-12-13T09:47:25Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Anàlisi d'unions encaixades en estructures de fusta = Analysis of embedded joints in timber structures
Pulido Casellas, Bernat
Les unions encaixades de fusta han estat una de les solucions més rellevants
històricament arreu del món, fins a l’arribada dels components metàl·lics dins del
camp estructural. Actualment, en un context on es tendeix a una construcció
enfocada en el desenvolupament sostenible, és quan aquest tipus d’unió pot tornar
a jugar un paper important. En les següents pàgines s’ofereix una visió general
dels diferents estudis publicats en els últims anys sobre les tipologies i bases de
càlcul referents a la unió fusta - fusta. Aquesta recerca servirà per ajudar a
entendre el comportament estructural de la unió i discutir no sols la seva eficiència
sinó l’aplicació de noves tecnologies en el sistema d’encaix en estructures de
fusta.
Timber interlocking joints have historically been one of the most relevant solutions
worldwide, until the advent of metal components in the structural field. Nowadays,
in a context where the trend is towards a construction focused on sustainable
development, this type of joint can once again play an important role. The following
pages provide an overview of the different studies published in recent years on the
typologies and calculation bases for timber-timber connections. This research will
help to understand the structural behaviour of the joint and discuss not only its
efficiency but also the application of new technologies in the assembly system in
timber structures.
2022-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/22285
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22285/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22285/1/Pulido+Casellas%2C+Bernat+-+u1939973.pdf
1187d6454f03370f25f8134afdae7e6d
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Construcció en fusta
Building, Wooden
Fusta, Treballs amb (Arquitectura)
Architectural woodwork
Juntures (Enginyeria)
Joints (Engineering)
Disseny d'estructures
Structural design
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/222902022-12-13T10:51:31Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
La reconversió d'infraestructures ferroviàries : El re-ús d'infraestructures ferroviàries com a element principal d'una transformació urbana = The reconversion of railway infrastructures : The re-use of rail infrastructure as the main element of an urban transformation
Brussosa-Arnau, Nil
The work aims to further study on the reuse of obsolete or disused railway areas, so
that they can be converted into a new urban framework that not only regenerates
their state but also their environment. From the development of a list of projects
about this nature, the most relevant ones will be narrowed down and three of different
areas will result: district, urban and regional level. Of these, the previous and
subsequent state of the environment will be analysed, as they are presented and the
results that can be extracted. The results will determine what kind of socio-economic
impact these cases of rail infrastructure transformations have. Finally, common
guidelines will be defined to address new projects for the transformation of these
infrastructures.
El treball pretén aprofundir en l'estudi del re-ús d'àrees ferroviàries obsoletes o en
desús, per tal de poder-les reconvertir dins un nou marc urbà que no només regeneri
el seu estat, sinó també el seu entorn. A partir del desenvolupament d’un llistat de
projectes d’aquest tipus, s’acotaran els més rellevants i en resultaran tres de
diferents àmbits: a escala de barri, urbà i regional. D’aquests, s’analitzarà l’estat
anterior i posterior de l’entorn, com es plantegen i els resultats que se’n puguin
extreure. Els resultats ens determinaran quin impacte socioeconòmic en resulta
d’aquests casos de transformacions d’infraestructures ferroviàries. Finalment, es
definiran unes pautes comunes que serviran per encarar nous projectes
d’aprofitament d’aquests espais.
2022-09
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/22290
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22290/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/22290/1/Brussosa+Arnau%2C+Nil+-+u1953988.pdf
09cdd30e0ee916140c7d53ddc5d76d6a
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Ferrocarrils -- Vies -- Reutilització
Railroad rails -- Re-use
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/245782024-03-07T09:44:11Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
De la imatge prefigurada a la realitat, Empuriabrava = From the envisioned image to reality, Empuriabrava
Valls-Kapp, Paula
Empuriabrava, una innovadora urbanització singular situada a la Costa Brava, sorgida d’iniciativa privada i en plena eufòria turística dels anys seixanta, precisament construïda per l’arribada del turisme de masses. En aquest treball ens submergim en un recorregut des del naixement d’Empuriabrava fins a dia d’avui de les postals turístiques, de la mà de la teoria d’Alicia Fuentes Vega, que ens porta a dur a terme un anàlisi dels canvis de la urbanització reflectits en les imatges, identificant l’imaginari a través dels elements més destacables. A partir de la comparació de les postals classificades en dècades es conclou que l’ambiciós projecte inicial de la marina residencial d’elit ha anat perdent la seva essència al llarg del temps. No obstant, això no es reflexa en les postals turístiques, on la imatge que presenten no correspon amb la realitat absoluta del que és avui Empuriabrava
Empuriabrava, an innovative and unique urbanization located on the Costa Brava, emerged from private initiative during the tourist boom of the 1960s, specifically built to accommodate mass tourism. In this study, we delve into the journey from the birth of Empuriabrava to the present day through tourist postcards, guided by Alicia Fuentes Vega's theory. This analysis examines the changes in the urbanization reflected in the images, identifying the imaginary through its most notable elements. By comparing the categorized postcards by decades, it is concluded that the ambitious initial project of an luxury residential marina has gradually lost its essence over time. However, this is not reflected in the tourist postcards, where the presented image does not correspond to the current reality of Empuriabrava
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24578
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24578/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24578/1/TFG_DOC_P_Valls.pdf
1dccbfd184ccb6c2f4325d839c2dd834
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Urbanisme -- Catalunya -- Empuriabrava
Ubanism -- Catalonia -- Empuriabrava
Empuriabrava (Catalunya) -- Història
Empuriabrava (Catalunya) -- History
Turisme i urbanisme
Tourist trade and city planning
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/245812024-03-07T11:40:00Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Arquitectura de vacances: els càmpings de la Costa Brava = Holiday Architecture: the campsites of the Costa Brava
Parés - Estapé, Estel
La Costa Brava ha estat pionera d'una nova forma d'allotjament turístic a Catalunya
i Espanya, els càmpings. Al llarg dels gairebé 215 km de costa hi ha més de 60
establiments que ofereixen una experiència de vacances en contacte amb la natura
i fomenten la vida en comunitat. Però no sempre ha estat així. El treball indaga en
els principis més primitius dels càmpings a Catalunya amb l'objectiu de veure quina
ha estat la seva evolució fins als nostres dies, i posteriorment, a través d'un estudi
dels càmpings de la Costa Brava, ofereix una visió de la importància que han tingut
aquests establiments turístics des dels seus inicis, als anys cinquanta, fins a
l'actualitat tenint en compte la seva ubicació respecte els nuclis urbans més propers,
la seva superfície en el terreny i els serveis que ofereixen als seus clients, amb la
finalitat de trobar una relació entre aspectes que permeti classificar-los
The Costa Brava has been at the forefront of introducing a new type of tourist
accommodation in Catalonia and Spain: campsites. Spanning over approximately
215 km of coastline there are more than 60 establishments that offer a unique holiday
experience immersed in nature and promote a sense of community. Nonetheless,
the development of campsites in Catalonia has undergone significant changes over
time. This study investigates the earliest principles of campsites in Catalonia aiming
to trace their evolution to the present day. Additionally, through an examination of
campsites along the Costa Brava, the research offers insights into the impact these
tourist establishments have had from the fifties to the present day. The study takes
into account various factors such as location in relation to the nearest towns, surface
area and services they offer to their customers, with the objective of identifying a
correlation between the factors
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24581
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24581/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24581/1/TFG_DOC_E_Par%C3%A9s.pdf.pdf
ffee9a058d06f7391e2692a01f53f8b8
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Turisme i urbanisme
Tourist trade and city planning
Allotjament turístic
Tourist camps, hostels, etc.
Càmpings -- Costa Brava (Catalunya)
Camp sites, facilities, etc. -- Costa Brava (Catalonia)
Càmpings -- Costa Brava (Catalunya) -- Història
Camp sites, facilities, etc. -- Costa Brava (Catalonia) -- History
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/245822024-03-07T12:02:32Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
L’evolució de l’espai de joc de videojocs : relacions entre l’espai material i l’espai virtual = The evolution of playspaces : relations between material and virtual space
Banús-Caparrós, Joel
La invenció dels videojocs, des del seu naixement (en els anys seixanta), ha suposat
la creació tant d’espais virtuals com d’espais materials on aquests seran jugats i
desenvolupats. L’espai de joc de videojocs (i, per tant, l’arquitectura), en un constant
i simultani intercanvi d’afectacions amb els videojocs, ha anat evolucionant i
reorganitzant-se espacialment amb el pas del temps i els avenços tecnològics en
l’àmbit. Tal ha estat l’evolució de la indústria i el seu respectiu espai de joc, que s’ha
arribat al punt on l’espai material s’ha fusionat amb l’espai virtual, canviant-ne així
les possibilitats d’ús. L’arquitectura, qui abans era la clara referència pels espais
virtuals, és qui ara es val dels videojocs i les seves eines per evolucionar
The invention of video games, since its birth (in the 1960s), has meant the creation
of both virtual and material spaces where they will be played and developed. The
playspace (and, therefore, the architecture), in a constant and simultaneous
exchange of affectations with vídeo games, has been evolving and reorganising itself
spatially over time and thanks to technological advances in the field. Such has been
the evolution of the industry and its respective playing space, that it has reached the
point where the material space has merged with the virtual space, thus changing its
usage possibilities. Architecture, which used to be the clear reference for virtual
spaces, is now using vídeo games and their tools to evolve
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24582
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24582/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24582/1/TFG_DOC_J_Ban%C3%BAs.pdf
e0b17374f608a9bd611997969e365680
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Arquitectura i tecnologia
Architecture and technology
Videojocs
Video games
Realitat virtual en l'arquitectura
Virtual reality in architecture
Realitat augmentada
Augmented reality
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/245982024-03-12T09:40:05Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El turisme com a element transformador del paisatge mediterrani de la Costa Brava : estudi del complex turístic “Costa d’Aro” de l’arquitecte Antoni Bonet i Castellana = Tourism as a transforming element of the Mediterranean landscape of the Costa Brava : study of the “Costa d’Aro” tourist complex by the architect Antoni Bonet
Tarradas-Martínez, Laia
La Costa Brava ha sigut un important punt d’atracció per a totes les mirades, tant
locals com estrangeres, des de principis de segle. El canvi tendencial cap a un
turisme massiu al voltant dels anys 50, provoca una sèrie de planejaments i
urbanitzacions que van modificar part d’aquest paisatge mediterrani. Aquest article
d’investigació es focalitza en un projecte turístic, de l’arquitecte Antoni Bonet i
Castellana: el complex turístic Costa d’Aro a Platja d’Aro. La finalitat principal és
treure a la llum material inèdit que relaciona aquesta arquitectura turística dels anys
50-60 amb la transformació del nostre paisatge mediterrani. A més d’analitzar el
projecte Costa d’Aro com a cas d’estudi principal, també se’l relaciona amb d’altres
que han tingut poca repercussió i reconeixement al llarg de totes les investigacions
realitzades fins a dia d’avui, descobrint uns elements en comú que defineixen una
manera de projectar i tractar el paisatge pròpia de l’arquitecte
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24598
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24598/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24598/1/TFG_DOC_L_Tarradas.pdf
a2980c852c35596d767fbcfe91901ba0
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Tourist trade and city planning
Turisme i urbanisme
Costa Brava (Catalunya)
Tourist trade and city planning -- 1950-1960
Turisme i urbanisme -- 1950-1960
Bonet Castellana, Antoni, 1913-1989
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/245992024-03-12T10:01:42Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Millora dels fonaments: una anàlisi en profunditat de la tècnica d’injecció de resines = Foundation improvement: an in-depth analysis of the resin injection technique
Terricabras-Bigas, Ivet
La fonamentació és un element essencial en l’estructura d’un edifici que, amb el temps, pot patir desperfectes a causa de canvis en l'edifici o en el terreny que el suporta. Afortunadament, s’ha investigat molt en el tema i existeixen moltes tècni-ques de millora de la fonamentació, entre les quals hi ha les tècniques de millora del terreny. A diferència dels mètodes de suport tradicionals, les tècniques de millora del terreny, especialment les injeccions, no intervenen en l'estructura de l'edifici, per la qual cosa tenen un impacte menor sobre el mateix. En els darrers anys, la injecció de resina expansiva s’ha convertit en una opció popular a causa de la seva eficàcia i la seva rapidesa d’execució. Aquesta tècnica consisteix en l’aplicació de resina en el terreny que s’expandeix consolidant el sòl adjacent, reforçant així la base de l’edi-fici. Aquest article té com a objectiu entendre teòricament com funciona la injecció de resina expansiva i com és la seva implantació en obra per aconseguir una millora efectiva de la fonamentació
The foundation is an essential element in the structure of a building that, over time, may suffer damage due to changes in the building or in the supporting soil. Fortu-nately, much research has been conducted on the subject, and there are many tech-niques for improving the foundation, including ground improvement techniques. Un-like traditional support methods, ground improvement techniques, especially injec-tions, do not interfere with the structure of the building, making their impact less sig-nificant. In recent years, the use of expandable resin injection has become a popular option due to its effectiveness and quick execution. This technique involves the ap-plication of resin into the soil, which expands and consolidates the adjacent soil, thereby strengthening the building's foundation. The aim of this article is to provide a theoretical understanding of how expandible resin injection works and how is its on-site implementation to achieve an effective improvement of the foundation
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24599
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24599/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24599/1/TFG_DOC_I_Terricabras.pdf
0e74083d459f142f185d5bfeb56d7c18
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Fonaments -- Disseny i construcció
Foundations -- Design and construction
Emplaçament de construccions
Building sites
Revestiments protectors
Protective coatings
Gomes i resines
Gums and resins
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/246002024-03-12T10:45:10Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Construint amb aire : el ressorgir d’una arquitectura inflable = Building with air : the resurgence of an inflatable architecture
Costa-Quintana, Arnau
This research aims to study the trajectory of pneumatic architecture, as well as the challenges presented by these structures in immediate the future, using air as the main and supporting material. I start searching for historical antecedents with a timeline from the origins to the present. The work analyzes and classifies these pneumatic architectures in different typologies, studying the main characteristics of each system and how they have evolved to adapt to the present and new needs. Next, the case studies are extracted from the typological and chronological classification, these are analyzed in depth to identify the characteristics of each one and, through the comparative analysis, the evolutionary trajectory and future development of this one. Subsequently, a categorization is made, the results and conclusions are drawn
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24600
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24600/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24600/1/TFG_DOC_A_Costa.pdf
dd378fe60f4fc86cd8a4b644bd8b5aff
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Estructures pneumàtiques
Air-supported structures
Arquitectura efímera
Construccions provisionals
Temporary structures (Building)
Ephemeral architecture
Bini, Dante, 1932-
Yukata Murata
Grimshaw, Nicholas, 1939
Tange, Kenzo, 1913-2005
Prada Poole, J. M. de
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/246012024-03-12T11:10:35Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Innovació constructiva de la façana d’obra vista : anàlisi comparativa amb el sistema tradicional = Constructive innovation of the brick facade Comparative analysis with traditional system
Quero-Rodriguez, Mireia
La façana d’obra vista ceràmica és una de les unitats constructives més utilitzades
en la construcció d’edificis del nostre país. Des de la industrialització de la mateixa
peça que compon el sistema constructiu fins a l’intent d’alguns fabricants per
millorar el mateix procés de construcció dels murs de façana d’obra vista, la
construcció de façanes d’obra vista ha presenciat una evolució significativa al llarg
dels anys. Aquest treball presenta un anàlisi constructiu detallat de les façanes
d’obra vista, centrant-se en les noves tècniques i aplicacions que estan al mercat.
S’examinen les tècniques tradicionals i s’exploren enfocs més innovadors. Es
comparen els sistemes constructius industrialitzats, amb la finalitat de determinar
si aquests compleixen amb les condicions d’ambient i d’integritat, i quin d’ells
presenta millors prestacions. De l’anàlisi comparativa entre ells, es conclou que
cada sistema té els seus mètodes per tal de garantir les condicions estudiades
The exposed brick facade is one of the most widely used construction units in the
construction of buildings in our country. From the industrialisation of the same
piece that makes up the construction system to the attempt by some manufacturers
to improve the construction process of the exposed brickwork façade walls
themselves, the construction of exposed brickwork façades has seen a significant
evolution over the years. This paper presents a detailed constructive analysis of
exposed brickwork façades, focusing on new techniques and applications that are
on the market. Traditional techniques are examined and more innovative
approaches are explored. Industrialised building systems are compared in order to
determine whether they meet environmental and integrity conditions, and which of
them performs best. From the comparative analysis between them, it is concluded
that each system has its own methods to ensure the conditions studied
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24601
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24601/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24601/1/TFG_DOC_M_Quero.pdf
88697aa8785394f52a092ef07cfea44a
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Murs exteriors
Exterior walls
Construccions de maó
Brick houses
Façanes -- Disseny i construcció
Facades -- Design and construction
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/246022024-03-12T11:23:07Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Pla Parcial d’Ordenació d’Aigua Gelida : una proposta per a la integració turística en el paisatge de la Costa Brava = Partial Plan for the Ordering of Aigua Gelida A proposal for touristic integration in the landscape of Costa Brava
Matas-Hugas, Adrià
Les obres d’Antoni Bonet Castellana són tot un referent a nivell internacional en l’àmbit de les urbanitzacions turístiques, però les seves propostes per a la Costa Brava no han rebut l’atenció que es mereixen. No obstant això, l’arquitecte ha tingut gran impacte en la configuració paisatgística actual d’aquesta zona de la costa catalana. Per aquest motiu, aquest article analitza el Pla Parcial d’Ordenació d’Aigua Gelida redactat per Bonet entre el 1965 i 1970, un projecte que cal situar en el marc del boom turístic a la Costa Brava. L’article reflecteix la investigació que s’ha dut a terme sobre la urbanització actualment construïda i la dissenyada per l’arquitecte català, on es descobreixen documents inèdits, s’analitza el context històric, i es reconstrueixen els successos que han portat a Aigua Gelida a ser tal com és avui en dia. En definitiva, aquest article pretén mostrar el valor arquitectònic i històric del Pla Parcial d’Ordenació d’Aigua Gelida, i la seva contribució en l’urbanisme turístic de la Costa Brava
The works of Antoni Bonet Castellana are an international reference in the field of tourist urbanizations, but his proposals for the Costa Brava have not received the attention they deserve. However, the architect has had a significant impact on the current landscape configuration of this area of the Catalan coast. For this reason, this article analyses the Partial Plan for the Ordering of Aigua Gelida drafted by Bonet between 1965 and 1970, a project that must be placed within the framework of the tourist boom on the Costa Brava. The article reflects the research that has been carried out on both the currently built urbanization and the one designed by the Catalan architect, where unpublished documents are discovered, the historical context is analysed, and the events that have led Aigua Gelida to be as it is today reconstructed. In conclusion, this article aims to showcase the architectural and historical value of the Partial Plan for the Ordering of Aigua Gelida and its contribution to the tourist urbanism of the Costa Brava
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24602
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24602/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24602/1/TFG_DOC_A_Matas.pdf
0be567ff3395cf52f75628fb3148d1d5
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/246162024-03-15T12:18:08Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Sistemes bioclimàtics en la rehabilitació d’edificis plurifamiliars = Bioclimatic systems in the rehabilitation of multi-family buildings
Martínez-Bautista, Judit
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24616
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24616/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24616/1/TFG_DOC_J_Mart%C3%ADnez.pdf
408935e6060f74b961f3d5a9df2ea369
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Arquitectura bioclimàtica
Arquitectura sostenible
Sustainable architecture
Arquitectura i estalvi d'energia
Architecture and energy conservation
Edificis -- Remodelació
Buildings -- Repair and reconstruction
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/246172024-03-15T12:27:54Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11583RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Infraestructura verda a la ciutat : L’evolució de la infraestructura verda de la ciutat de Girona = Green infrastructure in the city : the evolution of the green infrastructure of Girona city
Vilà Muñoz, Carla
El rol del verd al planejament ha sigut canviant, mostrant una relació simbòlica entre
la planificació i el concepte de medi ambient. Aquest article revisa l’evolució del rol
dels espais verds de la ciutat de Girona, a partir d’un anàlisi que es categoritza en
tipologies, classificació i estructura dels espais verds en els Plans Generals
d’Ordenació Urbana del 1955, 1971 i 1987. El període d’anàlisi es caracteritza per
concordar amb l’important creixement demogràfic que es va donar a la ciutat durant
el franquisme i la primera democràcia. El marc teòric analitza el rol del verd a la
planificació urbana a Espanya, reflexionant sobre les tendències que es donen prei
post- democràcia. Vegem com el rol dels espais verds es va transformant des d’un
concepte per a proporcionar identitat a la ciutat de Girona, amb la justificació de la
seva necessitat pel benestar dels ciutadans, cap a un mètode per a generar una
estructura a la planificació
The role of green in planning has been changuing, showing a symbolic relationship between
planning and the concept of the environent. This article reviews the evolution of the role of
green spaces in the city of Girona, based on an analysis which is categorized into typologies,
classification and structure of green spaces in the General Urban Development Plans of 1955,
1971 and 1987. The period of the analysis is characterized by agreening with an important
demographic growth that took place in the city during the regime and first democracy. The
theoretical framework analyzes the role of green in urban planning in Spain, reflecting on
before and after democracy trends. Let’s see how the role of green spaces is being
transformed fom a concept to provide identity to the city of Girona, as a justification for the
well-being of citizens, towards a method to generate a structure in urban planning
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/24617
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24617/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/24617/1/TFG_DOC_C_Vil%C3%A0.pdf
2683c1d32ee40ed9272aaddc05095738
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Urbanisme -- Aspectes ambientals
City planning -- Environmental aspects
Urbanisme -- Aspectes socials
City planning -- Social aspects
Zones verdes -- Girona