2024-03-29T00:20:37Zhttp://dugi-doc.udg.edu/dspace-oai/requestoai:dugi-doc.udg.edu:10256/114432015-11-05T01:00:43Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Gonzalez Puerto, Alejandro
2015-11-04T12:22:32Z
2015-11-04T12:22:32Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11443
Tendència a la privatització de la sanitat pública catalana des d’abans del 2003 fins a l’actualitat aprofitant les competències que el govern català té en aquest àmbit. Diferències amb la política estatal en al mateix sector
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Estat del benestar -- Espanya
Estat del benestar -- Catalunya
Salut pública -- Catalunya
Salut pública -- Espanya
Privatització -- Catalunya
Welfare state -- Spain
Welfare state -- Catalonia
Public health -- Spain
Public health -- Catalonia
Privatization -- Catalonia
El Estado del Bienestar y Sanidad: ¿sigue manteniendo Cataluña en el ámbito sanitario el mismo modelo diferencial y con un fuerte peso del sector privado que en 2003?
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/114452015-11-05T01:00:50Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Granell Cabré, Isaac
2015-11-04T13:05:29Z
2015-11-04T13:05:29Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11445
Els avenços científics i tecnològics poden arribar a tenir un alt preu si no es tenen en compte els riscos i perills a llarg termini. En aquest treball es tracta la biotecnologia aplicada a l’agricultura i s’hi exposen algunes de les raons més discutides: els factors de risc pel medi ambient i per la salut humana, la polèmica sobre la fam al món i, la privatització de les llavors transgèniques
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Seguretat alimentària -- Espanya
Sobirania alimentària
Aliments transgènics
Desenvolupament sostenible
Food security -- Spain
Food sovereignty
Genetically modified foods
Sustainable development
Seguretat i sobirania alimentària: el cas dels aliments transgènics
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/115342020-12-02T10:36:29Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Pedrós Masià, Paula
2015-11-17T15:13:51Z
2015-11-17T15:13:51Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11534
El present treball parteix de la pregunta: per què després de deu anys d’augment progressiu de persones vingudes d’altres països no s’ha aconseguit encaixar en la nostra societat la rellevant funció de la integració de les persones nouvingudes? I tracta de la política d’integració en el sentit més profund i democràtic: l’equiparació fáctica de drets i oportunitats de totes les persones que es troben en una mateixa societat
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Emigració i immigració -- Política governamental -- Espanya
Integració social -- Espanya
Immigrants -- Espanya
Immigrants -- Catalunya -- Salt
Ciutadania -- Espanya
Ciutadania -- Catalunya -- Salt
Nacionalitat -- Espanya
Nacionalitat -- Catalunya -- Salt
Emigration and immigration -- Government policy -- Spain
Emigration and immigration -- Government policy -- Catalonia -- Salt
Immigrants -- Spain
Immigrants -- Catalonia -- Salt
Social Integration – Spain
Social Integration – Catalonia – Salt
Citizenship -- Spain
Citizenship -- Catalonia – Salt
Emigració i immigració -- Política governamental -- Catalunya -- Salt
Integració social -- Catalunya -- Salt
La Integració de la població immigrada: aproximació al cas de Salt
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/115462024-01-26T09:38:42Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Varo Barranco, Anaïs
2015-11-18T09:57:00Z
2015-11-18T09:57:00Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11546
El núcleo de este trabajo se situa en el análisis del concepto de gobierno abierto en Catalunya, a través del estudio de una política pública regulatoria concreta, esto es, mediante el análisis de la reciente Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Govern representatiu -- Catalunya
Transparència política -- Catalunya
Representative government and representation -- Catalonia
Transparency in government -- Catalonia
Luces y sombras del gobierno abierto en Catalunya: aproximación crítica al concepto de gobierno abierto en el contexto legislativo catalán
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/115772015-11-24T01:00:47Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Puigdomènech Clot, Pol
2015-11-23T15:48:32Z
2015-11-23T15:48:32Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11577
Ens trobem en un context en el que la ciutadania ha manifestat reiteradament la seva desafecció i desconfiança envers les administracions públiques espanyoles i els representants polítics. L’aprovació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern pretén esdevenir un bàlsam davant d’aquesta situació
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Llibertat d'informació -- Espanya
Transparència política -- Espanya
Transparència política -- Dret i legislació -- Espanya
Corrupció administrativa -- Espanya
Freedom of information -- Spain
Transparency in government -- Spain
Transparency in government -- Law and legislation -- Spain
Public administration -- Corrupt practices -- Spain
El Dret d’accés a la informació pública a Espanya: naturalesa jurídica i nous reptes en la seva regulació
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/117792015-12-18T01:01:26Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Bayé Masó, Olga
2015-12-17T15:18:53Z
2015-12-17T15:18:53Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11779
La igualtat de gènere en la política s’ha convertit en un problema molt debatut en els últims anys. Nosaltres hem volgut indagar en aquest tema i analitzar la representació de les dones en les institucions polítiques, concretament al Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat de Catalunya
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Dones en la política -- Catalunya -- 2006-2015
Elit -- Catalunya -- 2006-2015
Paritat política -- Catalunya -- 2006-2015
Dones -- Sufragi
Women in politics -- Catalonia -- 2006-2015
Elite (Social Sciences) -- Catalonia -- 2006-2015
Women -- Suffrage
Dones en llocs de representació política: elits governamentals i parlamentàries a Catalunya (2006-2015)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/117852015-12-19T01:00:52Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Busquets Arnau, Gemma
2015-12-18T11:26:52Z
2015-12-18T11:26:52Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11785
Aquest treball té per objecte, l’anàlisi de la reforma local i l’estudi dels problemes que planteja la llei de Racionalitat i Sostenibilitat de l’Administració Local, que va entrar en vigor el 31 de desembre de 2013, per majoria de vots del Partit Popular
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Administració local -- Dret i legislació -- Catalunya
Local government -- Law and legislation -- Catalonia
Efectes de l’entrada en vigor de la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local: racionalització de competències i incidència a Catalunya
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/117982018-11-16T08:50:25Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Serrat Miret, Marc
2015-12-21T16:39:27Z
2015-12-21T16:39:27Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11798
L’explotació dels recursos biològics marins i la competitivitat per poder accedir a ells ha anat creixent. D’aquest impuls, amb el temps, ha sorgit a nivell Internacional la necessitat de regular els espais marítims que ha donat pas a la codificació del Dret del Mar. Amb la necessitat de conservar els recursos pesquers enfront de la creixent sobreexplotació a nivell internacional i de poder garantir un mercat sostenible, la CEE es va anar dotant de mecanismes jurídics configurant així una política comuna en el sector pesquer: la Política Pesquera Comuna (PPC). El present treball té per objecte d’estudi un aspecte específic que es planteja en el marc general de la PPC: els descartaments, especialment, en el Mar Mediterrani
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Pesca sostenible -- Mediterrània, Mar
Unió Europea, Països de la -- Política pesquera
Política Pesquera Comuna
Sustainable fisheries -- Mediterranean Sea
European Union Countries -- Fishery policy
Common Fisheries Policy
Els Descartaments en el mar Mediterrani: una perspectiva global dintre de la política pesquera comuna
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118532017-10-04T12:13:40Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Pérez López, Daniel
2016-01-13T10:46:01Z
2016-01-13T10:46:01Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11853
Aquest treball té l’objectiu de ser útil per al servei de Participació Ciutadana de
l’Ajuntament de Girona, millorar la gestió de l’espai públic i dels recursos
municipals dels quals disposa el servei, i oferir a les entitats i a la ciutadania de
Girona en el seu conjunt una millor ordenació i planificació de les activitats que
es realitzen a la via pública. És bàsicament de caràcter empíric, es centra en l’obtenció de dades que permeten conèixer la tipologia de les entitats gironines, les seves activitats i les seves necessitats logístiques
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Girona (Catalunya) -- Política i govern -- Participació ciutadana
Associacions, institucions, etc -- Catalunya -- Girona
Girona (Catalonia) -- Politics and government -- Citizen participation
Associations, institutions, etc -- Catalonia -- Girona
Estudi de les entitats gironines i les seves activitats
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118542016-01-14T01:00:49Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Battaglia i Vilagran, Ettore
2016-01-13T11:18:14Z
2016-01-13T11:18:14Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11854
En aquest treball parlarem sobre la vaga i la seva concreció jurídica en el nostre ordenament jurídic. Ens centrarem en un àmbit i en un sector concret, en primer lloc ens centrarem en el sector de la funció pública, i pel que fa l‟àmbit concretarem l‟objecte d‟aquest estudi en la titularitat del dret de vaga dels funcionaris públics
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Espanya -- Funcionaris i empleats
Dret de vaga -- Espanya
Spain -- Officials and employees
Right to strike -- Spain
La Titularitat del dret a vaga dels funcionaris públics
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119972016-02-03T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Boira Bella, Mireia
2016-02-02T12:34:09Z
2016-02-02T12:34:09Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11997
Aquest treball d’investigació té el propòsit de fer una comparativa entre diferents relacions que s’estableixen entre els països que formen part de la Unió Europea i els que formen part de l’Associació Europea de Lliure Comerç. Un dels objectius és conèixer els motius verdaders que té cada país per tal de decidir formar part de la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Unió Europea, Països de la -- Tractats comercials
Associació Europea de Lliure Comerç
Unió Europea -- Adhesió
European Union countries -- Commercial treaties
European Free Trade Association (EFTA)
European Union -- Membership
Relacions de la Unió Europea amb els països de l’Associació Europea de Lliure Comerç
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119982016-02-03T01:00:47Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Guisado Biarnés, Berta
2016-02-02T14:40:12Z
2016-02-02T14:40:12Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/11998
Des de principis dels anys noranta, la nostra societat està patint una sèrie de canvis associats a la utilització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). A aquest nou model social, conegut amb el nom de societat de la informació, les administracions públiques s’hi han hagut d’adaptar, introduint les noves tecnologies en la seva activitat quotidiana. El present treball té per objecte realitzar una recopilació bibliogràfica de l’administració electrònica des de diferents punts de vista per tal d’aconseguir que el lector conegui: què és l’administració electrònica, en quin context es desenvolupa, quin marc jurídic hi intervé i conèixer, a partir de l’Ajuntament d’Alella, quina és la situació de l’administració electrònica en l’àmbit local
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Administració electrónica -- Catalunya -- Alella
Transparència política -- Catalunya -- Alella
Internet in public administration -- Catalonia -- Alella
Transparency in government -- Catalonia -- Alella
L’Administració electrònica a l’Ajuntament d’Alella
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120062016-02-06T01:01:06Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Peña Botello, Karen
2016-02-05T10:54:14Z
2016-02-05T10:54:14Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/12006
En aquest treball m’agradaria poder trobar indicis que em condueixin a esbrinar quin grau de sentiment nacionalista té tant la població de la regió catalana com l’escocesa i a què és degut. En la part històrica pretenc entreveure si existeix algun factor històric que propiciï aquest sentiment nacionalista o, com a mínim, entendre d’on pot venir aquesta identitat Escocesa i Catalana, si és que realment existeix
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Nacionalisme -- Catalunya
Nacionalisme -- Escòcia
Sociologia política
Nationalism -- Catalonia
Nationalism -- Scotland
Political sociology
En la recerca d’una nova identitat nacional?
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120132016-02-06T01:01:12Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Santaló Peix, Albert
2016-02-05T11:44:11Z
2016-02-05T11:44:11Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/12013
En aquest treball es veuran els antecedents de la cooperació transfronterera en l’àmbit Europeu, i em centraré en les relacions de l’Estat Espanyol i l’Estat Francès a la frontera pirinenca així com en qui són els diferents actors, dins quin marc jurídic es du a terme aquesta cooperació, en quins àmbits, amb quins instruments és possible desenvolupar-ho. També es mostren alguns exemples de cooperació transfronterera, les problemàtiques específiques de temes concrets i possibles solucions
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Cooperació transfronterera -- Espanya
Cooperació transfronterera -- França
Cross-border cooperation -- Spain
Cross-border cooperation -- France
Cooperació transfronterera -- Europa
Cross-border cooperation -- Europe
La Cooperació transfronterera com a mecanisme de desenvolupament local i regional
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120282016-05-17T09:31:05Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Vieson Barris, Nil
2016-02-08T08:59:58Z
2016-02-08T08:59:58Z
2015-06
http://hdl.handle.net/10256/12028
En aquest treball, tinc la pretensió de fer un anàlisi comparatiu entre les diferents concepcions de Pablo Iglesias i Barack Obama sobre l’ús de tres conceptes diferents de 2 discursos de cadascun. Els conceptes a analitzar són els següents: canvi, país i ciutadania. La pregunta d’investigació és la següent: quin és el sentit dels conceptes de canvi, país i ciutadania al llarg dels discursos? Es pot establir una possible evolució en l'ús d'aquests conceptes al llarg dels discursos a analitzar?
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Oratòria política -- Estats Units d'Amèrica
Oratòria política -- Espanya
Estats Units d'Amèrica -- Política i govern
Espanya -- Política i govern
Political oratory -- United States
Political oratory -- Spain
United States -- Politics and government
Spain -- Politics and government
De Barack Obama a Pablo Iglesias: reinterpretació discursiva del subjecte
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140202017-07-24T07:51:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Arbussà Baños, Núria
2017-05-22T06:56:42Z
2017-05-22T06:56:42Z
2016-06
http://hdl.handle.net/10256/14020
En aquest treball analitzaré si l’administració electrònica és realment per als ciutadans una realitat, o és simplement un mite del segle XXI, i si la introducció de la nova Llei 39/2015 de 1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, suposarà l’ impuls definitiu de l’administració electrònica. L’objectiu del treball és fer una recerca entorn a la normativa que existeix sobre l’administració electrònica, així com també analitzar l’aplicació d’aquesta en l’actualitat, és a dir, si es possible arribar a tots els objectius que planteja la introducció de la nova llei
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Administració electrònica -- Espanya
Administració electrònica -- Dret i legislació -- Espanya
Internet in public administration -- Spain
Internet in public administration -- Law and legislation -- Spain
La Llei 39/2015, suposa un verdader impuls per l’aplicació de l’administració electrònica?
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140222017-07-24T07:59:36Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Bota Puigdevall, Laura
2017-05-22T08:07:06Z
2017-05-22T08:07:06Z
2016-06
http://hdl.handle.net/10256/14022
La paraula “refugiat” ha estat sens dubte una de les més recurrents a la premsa durant l’any 2015 i el que portem de 2016. Tal fet es deu a què durant aquest período milers de refugiats que abans es quedaven als Estats veïns del seu país, fugint de la persecució de la que eren víctimes, decidiren massivament buscar la protecció internacional a la Unió Europea. El que vull aconseguir amb aquest treball no és només fer la “fotografia més nítida i detallada” de la situació viscuda a Grècia, sinó també entendre per què va arribar-se a fins a un punt en que fins i tot es va advertir de l’existència d’una situació de crisi humanitària. Per entendre la situació cal també saber què diuen la llei internacional i la llei europea. És per a això que vull fer una anàlisi de la legislació dels refugiats de la Unió Europea i saber qui és un refugiat, quins drets té i com es considera que una persona és o no refugiada
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Refugiats -- Grècia
Refugiats -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Refugiats -- Política governamental -- Unió Europea, Països de la
Refugees -- Government policy -- European Union countries
Refugees -- Law and legislation -- European Union countries
Refugees -- Greece
Destí Europa: la crisi dels refugiats a Grècia i la legislació europea de protección internacional
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140232017-07-24T09:36:44Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Castillo i Germà, Oriol del
2017-05-22T09:21:02Z
2017-05-22T09:21:02Z
2016-06
http://hdl.handle.net/10256/14023
El projecte analitza el concepte dels Plans de Joventut Municipal, l’evolució de les polítiques de joventut i la planificació que realitzen les Administracions per establir les línies d’actuació, que realitzaran en el futur en el marc de les polítiques públiques de joventut. El treball té l’objectiu de respondre a la pregunta de: Que són els Plans Municipals de Joventut? La metodologia que utilitzaré per respondre aquesta qüestió serà una investigació descriptiva documental basada en la recerca bibliogràfica i legislativa
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Política de la joventut
Catalunya -- Política de la joventut
Espanya -- Política de la joventut
Caldes de Montbui (Catalunya) -- Política de la joventut
Unió Europea, Països de la -- Política de la joventut
Youth -- Government policy
Catalonia -- Youth -- Government policy
Spain -- Youth -- Government policy
European Union countries -- Youth -- Government policy
Caldes de Montbui (Catalonia) -- Youth -- Government policy
L’Activitat de planificació de l’administració municipal: els plans municipals de joventut
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140262017-07-24T09:51:35Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Lupiáñez Mateu, Alba
2017-05-22T10:26:12Z
2017-05-22T10:26:12Z
2016-06
http://hdl.handle.net/10256/14026
Aquest treball té l’objectiu d’estudiar una part de la història política espanyola a través de l’anàlisi sintètica i rigorosa de la ciència històrica i de la descripció literària d’un text novel•lesc. Mitjançant “Los cipreses creen en Dios”, de José María Gironella (Darnius, 1917 - Arenys de Mar, 2003) s’estructura una exposició centrada en el paper que va jugar l’Església durant la Segona República Espanyola i les accions (polítiques, socials o revolucionàries) que l’afecten i incideixen en el seu desenvolupament
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Anticlericalisme en la literatura
Espanya -- Política i govern -- 1931-1939, Segona República
Espanya -- Història -- 1931-1939, Segona República
Anticlericalisme -- Espanya -- Història -- 1931-1939, Segona República
Gironella, José María, 1917-2003. Los Cipreses creen en Dios
Spain -- History -- Republic, 1931-1939
Spain -- Politics and government -- History -- Republic, 1931-1939
Anti-clericalism -- Spain -- History -- Republic, 1931-1939
Anti-clericalism in literature
La Segona República a "Los Cipreses creen en Dios", de J. M. Gironella: la violència i l’anticlericalisme abans de la Guerra Civil
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140292017-07-24T10:28:39Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rodríguez Jareño, Laia
2017-05-22T11:14:46Z
2017-05-22T11:14:46Z
2016-06
http://hdl.handle.net/10256/14029
L’objectiu d’aquest treball se centrarà en analitzar com la clivella lingüística es projecta en el sistema federal belga. Tan és així que, doctrinalment, el seu model de gestió del plurilingüisme s’ha qualificat com un model de federalisme lingüístic. El principi de territorialitat esdevé la clau de volta de les seves polítiques de gestió del plurilingüisme. I a diferencia d’Espanya, i d’aquí l’interès com a model de dret comparat, la clivella lingüística s’ha tingut molt present a l’hora de dissenyar la composició i règim de funcionament de les pròpies institucions federals, un tret característic que comparteix amb d’altres Estats federals plurilingües com Canadà o Suïssa
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Multilingüisme -- Bèlgica
Multilingüisme -- Espanya
Bèlgica -- Política lingüística
Espanya -- Política lingüística
Federalisme -- Bèlgica
Federalisme -- Espanya
Federal government -- Spain
Federal government -- Belgium
Spain -- Language policy
Belgium -- Language policy
Multilingualism -- Spain
Multilingualism -- Belgium
Un model en l’escenari del dret comparat: l’acomodament i protecció del plurilingüisme a les institucions federals belgues
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140352017-07-24T10:17:00Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Nițescu, Petre-Grigore
2017-05-22T14:22:34Z
2017-05-22T14:22:34Z
2016-06
http://hdl.handle.net/10256/14035
El principal objetivo de este trabajo es presentar los años de transición de Rumanía teniendo en cuenta su peculiar ruptura con el régimen del dictador Ceaușescu. Para comprender la transición política en Rumanía es necesario presentar el contexto político en el que se produjeron las transformaciones, a menudo convulsivo y paradójico. El régimen rumano debido a su peculiaridad es difícil de entender y debe ser analizado en su totalidad, pero a pesar de esto intentaré explicar las transformaciones sufridas y el camino emprendido. La transición política de Rumanía es un caso de transición inacabada, teniendo en cuenta que apenas han transcurrido 27 años desde la caída del régimen comunista y dictatorial
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Rumania -- Política i govern -- S. XX
Rumania -- Història
Democratització -- Rumanía -- Història -- 1989
Democratization -- Romania -- History -- 1989
Romania -- History
Romania -- Politics and government -- S. XX
La Transición post-comunista en Rumanía: un lento proceso democratizador
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140362017-07-24T10:19:58Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Puigdemont Giménez, Fiona
2017-05-22T14:47:14Z
2017-05-22T14:47:14Z
2016-06
http://hdl.handle.net/10256/14036
A lo largo de este trabajo realizaré un estudio sobre el régimen del trabajador autónomo. Tendré como objetivo comprender algunos conceptos, por ejemplo; qué son los autónomos, si existen o no diferentes tipos de trabajadores autónomos, como se protege a estos trabajadores, y porque leyes se normativiza este régimen. Este trabajo lo desarrollaré teniendo en cuenta principalmente las siguientes leyes: Ley 20/2007, de 11 de julio, del Estatuto del trabajador autónomo y Decreto 2530/1970, del 20 de agosto por el que se regula el Régimen Especial de la Seguridad Social de los trabajadores por cuenta propia o autónomos
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Treballadors autònoms -- Dret i legislació -- Espanya
Self employed -- Law and legislation -- Spain
Régimen del trabajador autónomo
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148702018-01-15T17:02:15Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Albert Pla, Elisabet
2018-01-15T17:02:15Z
2018-01-15T17:02:15Z
2017-06
http://hdl.handle.net/10256/14870
El nucli del present treball el situaré en l‟anàlisi de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, del Govern de Catalunya. Exposaré, en termes senzills, el context, les obligacions i els reptes de la present Llei, en relació amb la seva aplicació als ajuntaments. Estudiaré l‟aplicació de la llei i em centraré en l‟estudi dels indicadors de transparència i la millora del Portal de Transparència de l‟Ajuntament d‟Hostalric com a repte de futur dins el model de Gestió de la Transparència Municipal
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Transparència política -- Dret i legislació -- Espanya
Transparència política -- Catalunya -- Hostalric
Transparency in government -- Law and legislation -- Spain
Transparency in government -- Catalonia -- Hostalric
La Publicitat Activa en l'àmbit municipal a Catalunya: especial estudi de l'Ajuntament d'Hostalric
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148712018-01-15T18:40:18Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Boada Pradas, Marta
2018-01-15T18:40:18Z
2018-01-15T18:40:18Z
2017-06
http://hdl.handle.net/10256/14871
L'objectiu d'aquest treball se centra en analitzar l'anomenat Proces del Dret a Decidir. Una anàlisi que exigeix prendre en consideració diferents variables i que pot ser estudiat emprant els recursos metodològics que ens ofereixen diferents disciplines, des de les que ens ofereix l'aproximacio mes històrica (d'on venim, quina historia té darrera Catalunya i quina és la repercussio i abast de la reivindicació en les actuals conjuntures polítiques i socials), fins les d'incidència en la disciplina jurídica, perquè en aquest procés, recordem-ho, hi assumeixen un paper especialmente rellevant els arguments no només d'oportunitat política sinó també, i molt especialment, els de legalitat estatutària i constitucional. La recerca s'estructura formalment en dos blocs. El primer proposa una aproximació més conceptual als principals arguments i plantejaments jurídics que planegen en el debat entorn a la questió adreçats a promoure un canvi. La segona part proposa un estudi de la construcció jurídica del dret a decidir que es procura posar en context prenent en consideració els darrers aconteixements històrics que es viuen tan intensament a Catalunya
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Independència -- Catalunya -- S. XXI
Nacionalitat, Principi de -- Catalunya -- S. XXI
Catalunya -- Història -- Autonomia i moviments independentistes -- S. XXI
Autonomy -- Catalonia -- XXI century
Nationalities, Principle of -- Catalonia -- XXI century
Catalonia -- History -- Autonomy and independence movements -- XXI century
Procés del dret a decidir
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148812020-09-08T09:40:43Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Borrell Rosset, Ivet
2018-01-22T07:59:28Z
2018-01-22T07:59:28Z
2017-06
http://hdl.handle.net/10256/14881
Tenint en compte les rellevants tasques que duen a terme els sindicats, i tot allò que representen, aquest treball focalitza la recerca en l’estudi aprofundit d’aquest actor polític en l’àmbit representatiu. Es duu a terme un treball amb dues parts centrals: la primera, en entendre el pas del sindicalisme en la història recent i en l’actualitat; i la segona, de caràcter més aplicat i prescriptiu, buscant un possible millor mètode de representativitat, ja que - tal com s’exposa en el llarg del treball - existeix una falta de representació i representativitat rellevant. Tot això mentre es van desvetllant certs elements – crec jo – necessaris en relació a la representativitat, com són les afiliacions, la participació electoral o el sistema electoral. Per així acabant tenint un marc històric i conceptual d’elements incidents, els quals ajudin a interpretar la realitat sindical catalana i a més, a conèixer altres possibles classes de sindicalisme que maximitzin i millorin la representativitat
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Sindicats -- Catalunya
Sindicalisme -- Catalunya
Sindicats -- Eleccions
Representació proporcional -- Catalunya
Labor unions -- Catalonia
Syndicalism -- Catalonia
Labor unions -- Elections
Proportional representation -- Catalonia
El món sindical català: una aproximació als processos electorals i a la representativitat
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148832018-01-22T08:35:27Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Chillarón Rubio, Àngel
2018-01-22T08:35:27Z
2018-01-22T08:35:27Z
2017-06
http://hdl.handle.net/10256/14883
El objetivo de este estudio es identificar a los principales partidos considerados populistas de nuestro entorno europeo contemporáneo, definir sus principales rasgos ideológicos y analizar su actividad parlamentaria en relación con las demás formaciones de su contexto. El discurso central y común en la mayoría de populismos es su visión bipartita de la sociedad que se concibe dividida en dos masas homogéneas y enfrentadas. Estas masas son el pueblo y la élite política. Para el populismo, que se alinearía con el primer bando, el pueblo tiene unos objetivos o una voluntad que no es compartida con la de la élite.
Esta élite (que puede ser política, económica, religiosa, de los medios de comunicación, etc.) tiene sus propios objetivos, ajenos a los del pueblo. No hay correlación entre las
demandas sociales y las políticas que se aplican. Este es un elemento clave del
populismo: la política debería ser la expresión de la voluntad general del pueblo.
Cuando esto no ocurre, la élite es corrupta y el pueblo debe recuperar el poder
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Populisme -- Europa
Partits polítics -- Europa
Populism -- Europe
Political parties -- Europe
Ideología y actividad política de la expresión populista europea
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148882020-12-02T10:39:10Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Santo Camacho, Margarita
2018-01-22T09:41:23Z
2018-01-22T09:41:23Z
2017-06
http://hdl.handle.net/10256/14888
Des de les primeres eleccions municipals en democràcia l’any 1979 i fins a les últimes del 2015, al municipi de Blanes cap partit polític ha aconseguit la majoria absoluta de regidors al Ple municipal, però amb els resultats de la comparativa de la mostra es pot afirmar que el municipi de Blanes és una excepció en aquest sentit. En aquest treball s’examinen tres hipòtesis; la primera, el nombre de partits polítics que es presenten a les eleccions municipals és molt nombrós, per tant aquest resultat no és significatiu. La segona, entren molts partits polítics al Ple municipal, aquest resultat tampoc és significatiu i, finalment, el motiu és perquè el vot està molt dispers entre els partits polítics presentats a les eleccions municipals, aquí sí que són significatius els resultats. S’ha comprovat que vot al municipi de Blanes està molt dispers entre els partits polítics que es presenten i per això cap partit polític aconsegueix la majoria absoluta de regidors al Ple, o dit d’una altra manera, falta concentració de vot en un partit polític en concret. Un dels indicadors d’aquesta dispersió del vot es pot trobar en l’activitat política de la seva societat, des de la construcció de la fàbrica tèxtil, el moviment obrer, sindicalista i polític han estat molt presents entre els blanencs, tot i així, els seus resultats electorals estan en la línia dels resultats a Catalunya i Espanya
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Eleccions locals -- Catalunya -- Blanes
Municipis -- Govern i administració -- Catalunya -- Blanes
Vot
Partits polítics -- Catalunya -- Blanes
Local elections -- Catalonia -- Blanes
Municipal government -- Catalonia -- Blanes
Voting
Political parties -- Catalonia -- Blanes
La Majoria absoluta de regidors al ple municipal de Blanes
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/161752019-01-07T09:10:37Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Gibernau Rafart, Anna
2019-01-07T09:10:37Z
2019-01-07T09:10:37Z
2018-06
http://hdl.handle.net/10256/16175
In recent years there has been a major visibility of the national claims on Europe and, in consequence, there is an increase of comparisons between different movements. The research consists in seeing the possible existence of similitudes and differences between Catalan nationalism and Croatian and Serbian nationalisms based on the analysis of different factors such as the concept of nationalism, the history, the political organization, the elections or the international reaction. The tendency of Spanish media to deal with the Catalan question in relation to the Ex-Yugoslavian question is also analysed
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Nacionalisme -- Catalunya
Nacionalisme -- Balcans
Nacionalisme -- Sèrbia
Nacionalisme -- Croàcia
Nationalism -- Catalunya
Nationalism -- Balkan Peninsula
Nationalism -- Serbia
Nationalism -- Croatia
Separatisme -- Estudis comparatius
Separatist movements -- Comparative studies
El Nacionalisme català, serbi i croat: realitats comparables?
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/173162020-12-02T10:40:25Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Clos Pujolar, Marc
2019-12-09T11:39:30Z
2019-12-09T11:39:30Z
2019-06
http://hdl.handle.net/10256/17316
En aquest treball, es fa un anàlisi acurat sobre el concepte del clientelisme per entendre realment què era, d’on provenia i en què consistia. S'estudia la figura de Miquel Mateu i Pla (1898-1972) i la seva evolució fins a convertir-se en un autèntic director d’orquestra a escala polític i social i esdevenir una figura rellevant en el marc del franquisme i l'instaurador de la xarxa clientelista a Peralada on marcarà un abans i un després en el desenvolupament d'aquest municipi i dels seus habitants
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Mateu i Pla, Miquel, 1898-1972
Corrupció política -- Catalunya -- Història -- S. XX
Caciquisme -- Catalunya -- Peralada -- S. XX
Elit -- Catalunya -- Peralada -- S. XX
Clientelisme -- Catalunya -- Peralada -- S. XX
Burgesia -- Catalunya -- Peralada -- Història -- S. XX
Patronage, Political -- Catalonia -- Peralada -- S. XX
Political corruption -- Catalonia -- History -- S. XX
Elite (Social Sciences) -- Catalonia -- Peralada -- S. XX
Middle class -- Catalonia -- Peralada -- S. XX
El clientelisme, un factor determinant a Peralada (Miquel Mateu i Pla)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/173182019-12-09T12:18:44Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Llaó Santiago, Francesc
2019-12-09T12:18:44Z
2019-12-09T12:18:44Z
2019-06
http://hdl.handle.net/10256/17318
This project provides new data on conflict reported in Spanish newspapers about the two televised electoral debates that took place during the 2019 Spanish general election campaign. Three different criteria were followed to categorize a given debate as conflictive: the use of sports-related or warlike language, the use of winner versus loser tags, and comments on potential results and future coalitions. Results were compared to similar analyses previously done in order to address whether face to face debates are more prone to be reported more conflictive than debates with multiple candidates. I find that this is not the case
eng
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Anàlisi del discurs -- Espanya -- 2019
Oratòria política -- Espanya -- 2019
Debats electorals -- Espanya -- 2019
Comunicació en la política -- Espanya -- 2019
Eleccions – Espanya -- 2019
Political oratory -- Spain -- 2019
Communication in polítics -- Spain -- 2019
Campaign debates -- Spain -- 2019
Discourse analysis -- Spain -- 2019
Elections -- Spain -- 2019
Press and polítics -- Spain -- 2019
Premsa i política -- Espanya -- Història -- S. XIX
Els debats electorals televisats : el conflicte a la premsa escrita
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/178202020-03-05T10:48:41Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Quintana Poyatos, Noemí
2020-03-05T10:48:41Z
2020-03-05T10:48:41Z
2017-06
http://hdl.handle.net/10256/17820
En aquest treball sobre victimologia en menors s’analitza el dret a la protecció durant el procediment penal i les mesures que es prenen. Es centra, en especial, en els menors que han estat víctimes d’abusos i altres delictes sexuals i mostra com s’aplica la normativa a àmbit internacional, europeu i estatal, fent atenció a la Ley 4/2015, sobre el Estatuto de la víctima del delito. També es proposen millores per reforçar la normativa actual.
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Infants víctimes d'abús sexual
Victims of crimes
Víctimes de delictes
Sexually abused children
Justícia de menors -- Administració
Juvenile justice, Administration of
La protección de las víctimas menores
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/193302021-03-23T10:03:57Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Pallarès Margalef, Marc
2021-03-23T10:03:57Z
2021-03-23T10:03:57Z
2020-06
http://hdl.handle.net/10256/19330
L’incompliment de la reciprocitat en el programa d’exempció de visats entre la Unió Europea i els Estats Units en relació als nacionals de Bulgària, Romania, Xipre i Croàcia és un dels conflictes més controvertits de la política europea de visats. Partint d’aquest cas com a base es farà aquí una anàlisi de les polítiques de visats tant comunitària com estatunidenca i els seus respectius programes d’exempció de visats amb la finalitat d’estudiar, entendre i examinar la vulneració de la reciprocitat per part dels Estats Units
a nacionals de determinats Estats membres la Unió. Finalment, es proposarà un ventall d’iniciatives que podrien ajudar a les institucions europees a revertir la desfavorable situació que estan vivint alguns nacionals dels Estats membres
El incumplimiento de la reciprocidad en el programa de exención de visados entre la Unión Europea y los Estados Unidos en relación con los nacionales de Bulgaria, Romania, Chipre y Croacia es uno de los conflictos más controvertidos de la política europea de visados. Partiendo de este caso como base, se hará aquí un análisis de las políticas de visados tanto comunitaria como estadounidense i de sus respectivos programas de
exención de visados con la finalidad de estudiar, entender i examinar la vulneración de la reciprocidad por parte de los Estados Unidos a nacionales de determinados Estados miembros de la Unión. Finalmente, se propondrá un conjunto de iniciativas que podrían ayudar a las Instituciones europeas a revertir la desafortunada situación que están viviendo algunos nacionales de los Estados miembros
The lack of reciprocity in the Visa Waiver Program between the European Union and the United States in relation to nationals of Bulgaria, Romania, Cyprus and Croatia is one of the most controversial conflicts of the European Visa Policy. An analysis of both visas policies will be made here to study, understand and examine the violation of reciprocity by the United States to the nationals from some member States of the Union. Finally, a set of initiatives will be proposed that could help the European Institutions to resolve such an unfortunate situation that some nationals of the member States are experiencing
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Passaports -- Estats Units d’Amèrica
Passaports -- Unió Europea, Països de la
Passports -- United States of America
Estats Units d’Amèrica -- Emigració i immigració -- Política governamental
United States of America -- Emigration and immigration -- Government policy
Passports -- European Union countries
L’incompliment de la reciprocitat en l’exempció de visat entre els Estats Units i els nacionals de Bulgària, Croàcia, Romania i Xipre : anàlisi, deficiències i nous reptes per a la política de visats comuna
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/193322021-09-15T11:27:28Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rotger Roca, Carlos
2021-03-23T10:16:46Z
2021-03-23T10:16:46Z
2020-06
http://hdl.handle.net/10256/19332
“Teruel Existe” se fundó hace más de 20 años como un movimiento social para reivindicar mejoras en sus infraestructuras y luchar contra la despoblación. En septiembre del 2019 decidió dar un paso más en su repertorio de acción colectiva: presentarse a unas elecciones generales. Se trata, pues, de una institucionalización con la que este movimiento social pretende conseguir sus demandas a través de las Cortes Generales. Con menos de 1000 votos de diferencia con la segunda fuerza más votada y 2000 con la tercera en la provincia de Teruel, esta agrupación de electores (fórmula con la que concurrió) ganó las elecciones generales en la provincia al presentarse por primera vez en unos comicios, obteniendo votos de todas las ideologías, tal y como se refleja con las pérdidas de votos del PSOE, Podemos y sobretodo de Ciudadanos con respecto a las pasadas elecciones de abril, pudiéndose reflejar así esta transversalidad con la que ellos mismos se definían durante la campaña electoral
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Moviments socials -- Activitat política -- Terol
Socials moviments -- Political activity -- Teruel
Partits polítics -- Terol -- 2019
Political parties -- Teruel -- 2019
La irrupción de “Teruel Existe” en las Cortes Generales: análisis electoral del 10-N
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/200872021-11-08T08:18:35Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Viñeta Vergés, Mercè
2021-11-08T08:18:35Z
2021-11-08T08:18:35Z
2021-09
http://hdl.handle.net/10256/20087
Aquest treball pretén analitzar, a través de l’anàlisi comparatiu entre municipis amb característiques semblants i interessos ambientals comuns, la implementació de polítiques publiques ambientals dutes a terme per combatre el canvi climàtic.
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Medi ambient -- Protecció
Environmental protection
Política pública -- Catalunya -- Emporda
Political Planning -- Catalonia -- Empordà
Canvis climàtics -- Política governamental -- Catalunya -- Empordà
Climatic changes -- Government policy -- Catalonia -- Empordà
Política ambiental -- Catalunya -- Empordà
Environmental policy -- Catalonia -- Empordà
Medi ambient -- Protecció -- Catalunya -- Empordà
Environmental protection -- Catalonia -- Empordà
Implementació de polítiques públiques ambientals en diferents municipis empordanesos
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/212312022-06-21T08:55:15Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Mercader i Caro, Aleix
2022-06-21T08:55:15Z
2022-06-21T08:55:15Z
2021-06
http://hdl.handle.net/10256/21231
Este trabajo pretende ofrecer una caracterización del modelo actual de la gestión policial de la protesta de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, a la vez que se intenta ofrecer una nueva metodología de estudio mediante un cruce de diferentes estilos policiales y modelos de gestión policial de la protesta.
Además, esta investigación partirá de la base de que cualquier intervención
policial presenta un mínimo grado de lesividad para el ejercicio de los derechos y libertades y tomará de base una concepción de orden público ofrecida des de la interpretación de la misma Constitución Española y sus límites para ofrecer una buena visualización de la relación entre la salvaguarda del orden público y el derecho de reunión y manifestación.
This work aims to offer a characterization of the current model of the protest
policing model of the Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, while trying to offer a new study methodology through a cross between different police styles and protest policing models.
In addition, this investigation will start from the basis that any police intervention presents a minimum degree of harm to the exercise of rights and freedoms and will take as a basis a conception of public order offered from the interpretation of the same Spanish Constitution and its limits to offer a good visualization of the relationship between the safeguarding of public order and the right of assembly and demonstration.
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Policia -- Catalunya
Police -- Catalunya
Public policy (Law) -- Catalunya
Ordre públic -- Catalunya
Manifestacions
Manifestations
Drets civils -- Espanya
Civil rights -- Spain
Dret de reunió -- Espanya
Assembly, Right of -- Spain
Una caracterización del modelo de orden público de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/217282022-10-03T07:24:19Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Márquez Muñoz, Laia
2022-10-03T07:24:19Z
2022-10-03T07:24:19Z
2022-06
http://hdl.handle.net/10256/21728
The aim of this research project is to delve deeper into participatory processes through a specific analysis of the case of Barcelona. Carrying out research into the relationship between citizens and Barcelona City Council through its participation platform allows us to gain a deeper understanding of the functioning of the municipal administration at a time of change and transformation. In recent years, the way in which direct democracy is approached has been a major issue that has taken hold in the administration and is leading to the implementation of new public policies that are moving in this direction. Barcelona, and not any other municipality, is being studied because it is where Decidim was born and which is subsequently extended to other administrations and organisations. This electronic platform for participation is the most widespread, for now, in Catalonia. Analysing and studying the pioneering city and its evolution allows us to learn about the strengths and weaknesses of direct participation, which can probably be extrapolated to other entities that use Decidim, or other types of platforms.
The general objective of this research is to deepen our knowledge of citizen participation. In terms of specific objectives, this work aims to study the history of Barcelona's participatory processes and to identify opportunities for improvement and strengths. With these objectives in mind, the following research question is posed: What has been the impact of digital platforms on participatory processes?
Amb aquest treball de recerca es pretén aprofundir en els processos participatius, a través de l’anàlisi concret del cas de Barcelona. Realitzar una investigació sobre la relació entre la ciutadania i l’Ajuntament de Barcelona a través de la seva plataforma de participació, permet aprofundir en el coneixement del funcionament de l’administració municipal en un moment de canvi i transformació. En els darrers anys, el com es planteja la democràcia directa és un tema de gran importància que ha calat a l’administració i que està portant a l’aplicació de noves polítiques públiques que van en aquesta direcció. S’estudia Barcelona, i no un altre municipi, perquè és on neix el Decidim i que posteriorment s’expedeix a altres administracions i organitzacions. Aquesta plataforma electrònica de participació és la més estesa, ara per ara, a Catalunya. Analitzar i estudiar la ciutat pionera i la seva evolució permet conèixer els punts forts i dèbils de la participació directa, que molt probablement siguin extrapolables a altres ens que utilitzin el Decidim, o altres tipus de plataformes.
L’objectiu general d’aquesta investigació és aprofundir en el coneixement de la participació ciutadana. En quant als objectius específics, aquest treball pretén estudiar el recorregut dels processos participatius barcelonins i localitzar oportunitats de millora i fortaleses. Amb aquests objectius es planteja la següent pregunta d’investigació: Quin ha estat l’impacte de les plataformes digitals en els processos participatius?
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Participació ciutadana
Citizen participation
Political participation -- Catalunya -- Barcelona
Participació política -- Catalunya -- Barcelona
Plataformes digitals
Digital platforms
Processos de participació
Participatory processes
L’impacte de les plataformes digitals en els processos participatius
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/217302022-10-03T08:36:20Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Avila Navarro, Marina
2022-10-03T08:36:20Z
2022-10-03T08:36:20Z
2022-06
http://hdl.handle.net/10256/21730
En els últims anys el fenomen terrorista ha augmentat la preocupació dels Estats membres per la seguretat de la Unió Europea, sent un dels temes més rellevants a tractar degut a diferents atemptats que han tingut lloc a territori europeu. El fenomen terrorista tal i com el concebem, va començar a prendre forma al segle XX i s’ha anat mantenint fins els nostres dies. Aquest treball d’investigació té com a objectiu principal analitzar la forma en que la Unió Europea va considerar el terrorisme com una greu amenaça i com s’ha anat perfilant des dels atemptats terroristes a Nova York fins a l’actualitat, identificant les mesures que ha pres la Unió Europea per erradicar el terrorisme dins les seves fronteres i valorar-les en temes d’efectivitat.
In recent years, the terrorist phenomenon has increased Member States' concern for the security in the European Union, being one of the most relevant issues to be addressed due to the various attacks that have taken place in Europe. The phenomenon of terrorism has been one of the most relevant issues to be addressed due to the various attacks that have taken place on European territory. The terrorist phenomenon as we understand it began to take shape in the 20th century and terrorist phenomenon, as we understand it, began to take shape in the 20th century and has continued to this day. The main objective of this research project is to analyse the way in which the European Union considered terrorism as a serious threat and how it has taken shape since the terrorist attacks in New York to the present day, identifying the measures that the European Union has taken to eradicate terrorism within its borders and assessing them in terms of their effectiveness.
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Terrorisme -- Unió Europea, Països de la
Terrorisme -- Unió Europea, Països de la -- Prevenció
Terrorism -- European Union -- Prevention
Terrorism -- European Union
September 11 Terrorist Attacks, 2001
11 de setembre de 2001, Atemptats de l', Estats Units d'Amèrica
El desenvolupament de la política antiterrorista de la Unió Europea: la contribució dels fets als discursos polítics i a les mesures dissenyades per l’erradicació del fenomen
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/217322023-06-19T13:02:29Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Jadama Minteh, Mariama
2022-10-03T09:29:37Z
2022-10-03T09:29:37Z
2022-06
http://hdl.handle.net/10256/21732
En el cuerpo del presente trabajo, se realizará un análisis de la historia y la política africanas mediante una extensa revisión bibliográfica. A partir de aquí, se procederá a hacer un breve estudio de los procesos de independencia en países como Ghana, Guinea, Tanzania, Mozambique, Guinea Bissau y Egipto, y su interacción con las ideologías y las potencias beligerantes durante el conflicto de la Guerra Fría.
Al llarg del cos del present treball, es realitzarà un anàlisi de la història i la política africanes mitjançant una extensa revisió bibliogràfica. A partir d'aquí, procedirem a fer un breu estudi sobre els processos d’independència en països com Ghana, Guinea, Tanzania, Moçambic, Guinea Bissau i Egipte, i la seva interacció amb les ideologies i les potències bel·ligerants durant el conflicte de la Guerra Freda.
Along the corpus of the current assignment, a detailed study about African history and politics will be carried out through a bibliographic review. From that point, there will be a brief research about the interaction of ideologies and powers during the Cold War and the different independence processes in countries like Ghana, Guinea, Tanzania, Mozambique, Guinea Bissau and Egipt.
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Guerra freda
Cold war
Àfrica -- Història
Africa -- History
Àfrica -- Política i govern -- 1945-1991
Africa -- Politics and government -- 1945-1991
Àfrica -- Colonització
Africa -- Colonization
Descolonització -- Àfrica -- 1919-1986
Decolonization -- Africa -- 1919-1986
Àfrica -- Història -- Autonomia i moviments independentistes
Africa -- History -- Autonomy and independence moviments
Los procesos de independencia en África y las vías hacia el socialismo
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/217332022-10-03T09:37:29Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Assaghir Ibrahimi, Naual
2022-10-03T09:37:29Z
2022-10-03T09:37:29Z
2022-06
http://hdl.handle.net/10256/21733
L’increment de població migrant a Catalunya durant les darreres dècades ha suposat una transformació social que, naturalment, té implicacions a escala política també. El present treball final de grau presenta una fotografia de la participació política de les persones d’origen estranger a Catalunya, analitzant el comportament polític d’aquest col·lectiu i els factors que influeixen en la seva implicació en els espais polítics. La idea de fons d’aquesta investigació és que existeix una relació entre les condicions socioeconòmiques de les persones d’origen estranger i la formació d’actituds polítiques que influeix en la forma en què prenen partit dins la comunitat política. En aquesta línia, s’elabora un marc reflexiu al voltant de les limitacions a les quals ha de fer front aquest segment de la població i que posen en la qualitat del nostre sistema democràtic.
The increase of the migrant population in Catalonia over the last few decades has meant a social transformation that has implications on a political scale as well. This final degree project presents a picture of the political participation of people of foreign origin in Catalonia, analyzing the political behavior of this group and the elements that influence their involvement in political spaces. The basic idea of this research is that there is a connection between the socio-economic conditions of people of foreign origin and the formation of political attitudes that influence the way they take part in the political community. In this line, a reflective framework is developed around the limitations that this segment of the population has to face and that they put in the quality of our democratic system.
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Participació política – Catalunya
Political participation -- Catalunya
Participació ciutadana -- Catalunya
Citizen participation -- Catalonia
Immigrants -- Activitat política -- Catalunya
Immigrants -- Political activity -- Catalonia
Des dels marges de la democràcia : una aproximació a la participació política de les persones d’origen estranger a Catalunya
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/238462023-12-12T15:46:38Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Alonso Flores, Esteve
2023-12-12T15:46:38Z
2023-12-12T15:46:38Z
2023-06
http://hdl.handle.net/10256/23846
Dins el marc de les protestes contra la reforma de l’edat de jubilació francesa de 2023 (Réforme des retraites), un conjunt de protestes multitudinàries s’han desenvolupat des del gener de 2023, essent de les més grans des del Maig del 68. Per controlar la degeneració d’aquestes protestes, el ministeri de l’interior francès ha posat a prova per primer cop dins un marc ampli el Schéma National du Maintie de l’Ordre, com a doctrina del manteniment de l’ordre públic. En aquest treball s’ha analitzat in situ el desenvolupament del moviment social, per poder comprovar com ha sigut aquesta aplicació i si ha sigut fidel amb la doctrina
In the framework of the protests against the 2023 French retirement-age reform (Réforme des retraites), a series of mass protests have taken place since January 2023, being the largest since May 68’. To control the degeneration of these protests, the french Ministry of Homeland has tested for the first time the Schéma National du Maintien de l'Ordre, as the doctrine for the maintenance of public order. In this work, the development of the social movement has been analyzed at place, in order to verify how this application has been and whether it has been faithful to the doctrine
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Ordre públic -- França
Policia -- França
Revoltes -- França
Riots -- France
Police -- France
Public policy (Law) -- France
Retirement -- France
Jubilació -- França
La doctrina francesa del manteniment de l’ordre: l’aplicació d’un nou model, vist des de dins
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/238472023-12-13T07:57:42Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Pla Rabell, Joaquim
2023-12-13T07:57:41Z
2023-12-13T07:57:41Z
2023-06
http://hdl.handle.net/10256/23847
Aquest treball té com a objecte la realització d’un estudi sobre els esdeveniments que han conduït a la Guerra Civil Síria a través de les revolucions ocorregudes dins el marc de les denominades “Primaveres Àrabs”, ressaltant-ne l’estructura d’oportunitats polítiques que va facilitar el conflicte i elaborant un mapa dels actors que hi intervenen. Com a objecte d’anàlisi, la Guerra Civil Síria ha estat àmpliament estudiada per especialistes en la matèria, però no resulta tan senzill trobar articles que presentin una enumeració dels quatre actors en el conflicte i que n’elaborin una anàlisi partint de l’òptica de l’acció col·lectiva. És, doncs, el meu objectiu oferir una anàlisi des de la perspectiva de l'acció col·lectiva, amb la idea de comprendre l´estructura d´oportunitats polítiques de la revolta contra l´estat, a més de les creences i marcs de sentit que s´han anat delimitant en l´evolució d´aquest conflicte d’acord amb les diverses interaccions entre els individus, grups i interessos que hi participen
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Riots -- Siria
Revoltes – Síria
Primavera àrab, 2010-
Arab Spring, 2010-
Comportament col·lectiu
Collective behavior
Acció social
Social action
Revolucions -- Estats àrabs
Revolutions -- Arabian countries
Estructura d’oportunitats, processos d’emmarcat i mapa d’actors del conflicte sirià
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/238482023-12-13T08:11:08Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Acedo i Ruiz, Nina
2023-12-13T08:11:08Z
2023-12-13T08:11:08Z
2023-06
http://hdl.handle.net/10256/23848
L’escola pública catalana pateix un procés de privatització propi de les polítiques neoliberals i del debilitament de l’estat del benestar. Al llarg dels últims quaranta anys s’ha ampliat aquesta tendència a través de la internacionalització de l’escola, la competició entre centres i alumnes. Aquesta tendència es justifica a través dels índexs de rendiment acadèmic i de rendiment de l’alumnat (les proves PISA), però són organitzacions internacionals com l’OMC, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial qui té un gran interès en l’especialització dels futurs treballadors. L’abandonament de la comprensió de l’educació com a dret social, per introduir l’educació com un bé amb el que es pot comercialitzar a través de les diferents reformes legislatives educatives ens han portat al moment actual: disminució de la despesa pública, augment de la despesa en els centres concertats i augment de la competència. En aquesta investigació, s’ha estudiat quin ha estat el procés que ens ha portat fins aquí i possibles solucions polítiques
The Catalan public school system is currently in a process of privatization driven by neoliberal policies and the weakening of the welfare state. Over the past forty years, this trend has been exacerbated thanks to the internationalization of schools and competition between institutions and students. This trend is justified through academic performance indexes and student performance (such as PISA tests), but there are international organizations such as the World Trade Organization, the International Monetary Fund, and the World Bank who have a big interest in the specialization of future workers. Abandoning the understanding of education as a social right, and introducing education as a commodity that can be commercialized through various educational legislative reforms, has brought us to the current moment: a decrease in public spending, an increase in spending on privately-run schools, and an increase in competition. This research aims to study the process that has brought us to this point, and possible political solutions
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Educació -- Catalunya -- Avaluació
Programme for International Student Assessment
Drets socials -- Catalunya
Educació -- Finançament -- Catalunya
Catalunya -- Política educativa
Education -- Finance
Catalonia -- Political education
Social rights
La mercantilització de l’educació pública: un anàlisi crític del cas català en l’educació secundària obligatòria
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/238492023-12-13T08:18:35Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Martínez Ucero, Santiago
2023-12-13T08:15:56Z
2023-12-13T08:15:56Z
2023-06
http://hdl.handle.net/10256/23849
L'increment dels fluxos migratoris ha estat objecte de debats polítics en els diferents estats d’Europa durant l'última dècada. En el present treball, s'analitza com la nova dreta radical confronta el tema de les migracions a través del seu discurs polític en tres estats europeus diferents: Hongria, Itàlia i Espanya. Per fer-ho, s'ha escollit dues onades migratòries recents: la crisi migratòria del 2015 i la crisi sanitària del 2020. A través de l'anàlisi crítica del discurs, es busca comprendre com els partits de la nova dreta radical i els diferents líders polítics, han utilitzat els seus arguments discursius en contra de la immigració per mobilitzar al seu electorat. D’aquesta manera, el treball aporta una visió crítica i profunda de les estratègies discursives i polítiques de la nova dreta radical amb relació a les migracions viscudes en els diferents estats europeus. A més, aquest estudi també permet oferir una visió comparativa arrel de les conclusions extretes de l’anàlisi del discurs dels partits que es corresponen amb aquests tres casos d’estudi
The increase in migratory flows has been the subject of political debates in the different states of Europe during the last decade. This work analyses how the new radical right confronts the issue of migration through its political discourse in three different European states: Hungary, Italy and Spain. To do this, two recent waves of migration have been chosen: the migration crisis of 2015 and the health crisis of 2020. Through critical discourse analysis, it seeks to understand how the parties of the radical new right and the different political leaders, have used their discursive arguments against immigration to mobilize their electorate. In this way, the work provides a critical and in-depth vision of the discursive and political strategies of the new radical Right in relation to the migrations experienced in the different European states.In addition, this study also allows us to offer a comparative view based on the conclusions drawn from the discourse analysis of the parties that correspond to these three case studies. Keywords: radical new right, migration, xenophobia, refugees, Europe
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Extrema dreta -- Espanya -- 2020
Right-wing extremists -- Spain -- 2020
Xenophobia -- Spain
Xenofòbia -- Espanya
Com la nova dreta radical confronta les migracions a través del discurs: Hongria, Itàlia i Espanya (2015-2020)
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/238512024-01-09T08:58:45Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Pérez i Rovira, Pol
2023-12-14T08:30:16Z
2023-12-14T08:30:16Z
2023-06
http://hdl.handle.net/10256/23851
Aquest treball vol analitzar els actuals partits polítics europeus i conèixer el seu funcionament i
organització per tal de saber fins a quin punt es pot dir si són un partit paneuropeu amb estructures
transnacionals o simplement són una suma dels diferents partits nacionals. Per aconseguir
l’objectiu plantejat s’analitzarà els dos principals partits europeus (EPP i PES) que són els partits
majoritaris del sistema de partits europeus.
S’analitzaran tant l’organització interna com la cohesió ideològica dels dos partits per conèixer la
situació actual dels partits i la possibilitat d’avançar cap a partits més paneuropeus. En relació a
l’organització interna s’estudiarà les estructures internes dels dos partits, l’existència o no d’una
figura que permeti la relació i militància directa amb ciutadans particulars, el personal que treballa
pel partit i el seu finançament. La cohesió ideològica dels partits també juga un paper important
per a poder avançar cap a estructures transnacionals.
A nivell d’organització interna i dels diferents aspectes analitzats dins d’aquest àmbit es pot
concloure que els partits no tenen una organització interna que aposti per la conformació de partits
paneuropeus amb estructures de caràcter transnacional atès que encara depenen dels partits
membres que els conformen. En canvi, existeix una bona cohesió ideològica dins dels partits que
permetria la creació de partits paneuropeus cohesionats i amb objectius propis i comuns
This paper aims to analyse the current European political parties and know their functioning and
organisation in order to know the extent to which they can be said to be a pan-European party
with transnational structures or simply a sum of the different national parties. To achieve the
stated objective, the two main European parties (EPP and PES) that are the majority parties in
the European party system will be analysed.
Both the internal organisation and the ideological cohesion of the two parties will be analysed to
understand the current situation of the parties and the possibility of moving towards more pan-
European parties structures. In relation to the internal organisation the internal structures of the
two parties will be studied and also the existence or not of a figure that allows direct relationship
with the society and the membership of particular citizens, the staff working for the party and its
funding. The ideological cohesion of parties also plays an important role in moving towards
transnational structures.
At the level of internal organisation and of the various aspects analysed within this area, it can
be concluded that the parties do not have an internal organisation that is committed to the
formation of pan-European parties with transnational structures, since they still depend on the
member parties that conform them. Instead, there is good ideological cohesion within the parties
which would allow the creation of pan-European parties that would be cohesive and would have
their own common objectives
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Partits polítics -- Europa
Political parties -- Europa
European People's Party
The Party of European Socialists
Els partits polítics europeus: cap a una perspectiva transnacional
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/239622024-01-11T13:34:18Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11427RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Sot Torrents, Guillem
2024-01-11T13:28:28Z
2024-01-11T13:28:28Z
2019-06
http://hdl.handle.net/10256/23962
Com voten les catalanes i els catalans? Es tracta d’un interrogant que s’hi ha intentat donar resposta des de la recuperació de la democràcia i l’autonomia. Professors, teòrics i investigadors han anat trobant diverses explicacions, algunes de les quals s’han complementat i d’altres que, directament, s’han contradit però totes elles s’han anat sumant a l’extens coneixement en aquest àmbit. Tanmateix, hi ha hagut un robust consens a l’entorn de dues pautes fonamentals que han definit i estructurat les teories sobre el comportament electoral de la població catalana: el vot dual i l’abstenció diferencial.
Una vegada coneguts els resultats i reposats durant més de tres anys hem cregut oportú preguntar-nos si a les eleccions generals celebrades el 20 de desembre de l’any 2015 va registrar-se alguna forma de vot dual respecte a les eleccions autonòmiques que es van celebrar tres mesos abans, el 27 de setembre d’aquell mateix any. Si fos així, ens preguntem si els transvasaments entre els partits polítics afectats van ser, d’una banda, prou significatius i, de l’altra, si seguien uns patrons semblants als d’anys anteriors. També es pretén copsar si els paràmetres que definien el vot dual en èpoques anteriors serien aplicables per tal de descriure la situació d’aquell moment o bé hi ha indicadors que apunten a noves formulacions.
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Vot -- Catalunya -- 2015
Voting -- Catalonia -- 2015
Elections -- Catalonia -- 2015
Eleccions -- Catalunya -- 2015
Participació política -- Catalunya
Sociologia electoral -- Catalunya
Abstencionisme electoral -- Catalunya
Campanyes electorals -- Catalunya
Political participation -- Catalonia
Voting research
Voting -- Abstention
El vot dual: continuïtat o transformació. Un estudi de les conteses electorals de finals de 2015 a Catalunya
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis