2024-03-29T09:59:56Zhttp://dugi-doc.udg.edu/dspace-oai/requestoai:dugi-doc.udg.edu:10256/114482015-11-06T01:00:43Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
La Ejecución de la pena de muerte en los Estados Unidos de América: evitar la crueldad mediante su medicalización
Fernández Joals, Aina
El proceso de ejecución de la pena de muerte en EE.UU. y las personas que se ven involucradas en él, tanto los ejecutados como los ejecutores. Rol que desempeñan los profesionales sanitarios en los procesos de ejecución y las controversias éticas que se derivan de ello
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/11448
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11448/1/Fernandez_Joals.pdf
6a1c2010ab667b4a9ff079b007e46118
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11448/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Pena de mort -- Estats Units d’Amèrica -- Aspectes ètics i morals
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/114702019-03-06T08:48:25Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Abusos sexuals a menors: tractament penal i victimització secundària
Sanquirgo Sanmartí, Anna
Estudi sobre la victimització en els processos judicials d’abús sexual infantil. S’analitzen els punts febles del procés on es pot produir en el menor la victimització secundària: el temps de demora del procediment, l’elevat nombre d’intervencions i la falta d’especialització dels agents de justícia per poder fer una petita aproximació pràctica de quant real resulta ser el maltractament institucional
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/11470
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11470/1/Sanquirgo_Sanmarti.pdf
e1aa11349bd0969ef4ea321019794b09
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11470/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Abús sexual envers els infants -- Espanya
Abús sexual envers els infants -- Unió Europea
Processos -- Abús sexual envers els infants -- Espanya
Processos -- Abús sexual envers els infants -- Unió Europea
Infants víctimes d'abús sexual -- Espanya
Infants víctimes d'abús sexual -- Unió Europea
Maltractament infantil -- Espanya
Maltractament infantil -- Unió Europea
Víctimes d'abús sexual -- Espanya
Víctimes d'abús sexual -- Unió Europea
Child sexual abuse -- Spain
Child sexual abuse -- European Union
Trials (Child sexual abuse) -- Spain
Trials (Child sexual abuse) -- European Union
Sexually abused children -- Spain
Sexually abused children-- European Union
Sexual abuse victims -- Spain
Sexual abuse victims -- European Union
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/114832019-03-06T08:51:47Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
L’Escola bressol com a motor per la igualtat d’oportunitats: una proposta metodològica
Juanola Aulet, Marc
In this article, I will try to come up with a methodology for the purpose of carrying out a scientific study which allows me to analyse if access to nurseries contributes to equalize life chances
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/11483
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11483/1/Juanola_Aulet.pdf
a7377b9abe55e4d4c83ae06f731d5489
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11483/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Educació infantil -- Catalunya
Infants pobres -- Catalunya
Igualtat -- Catalunya
Marginació social -- Catalunya
Education, Preschool -- Catalonia
Child poverty -- Catalonia
Equality -- Catalonia
Marginality, Social -- Catalonia
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/115652015-11-20T01:00:42Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El desengaño ocupacional en prisión: un análisis de la situación actual de las mujeres en las prisiones catalanas y su oferta laboral
Núñez Pertíñez, Abraham
The study of women in the criminal justice system is increasingly his role in today's criminology. While remaining a subject which is little studied in Spain, recent studies show us a problem that affects women who are in prison. In this article we will inquire about the jobs offered in prison and how limite them their achivements, while reproducing the patriarchal stereotype that still abounds nowadays
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/11565
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11565/1/Nu%C3%B1ez_Perti%C3%B1ez.pdf
683782a42e85de23552ecd559e8eff2e
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11565/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Presons de dones -- Catalunya
Preses -- Catalunya
Dones--Treball -- Catalunya
Discriminació sexual en el treball -- Catalunya
Reformatories for women -- Catalonia
Women presoners -- Catalonia
Women--Employment -- Catalonia
Discrimination in employment -- Catalonia
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118682016-01-15T01:00:51Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Característiques dels progenitors víctimes de la violència filioparental
Arteaga Llinàs, Andreu
Tradicionalment els estudis sobre la violència en les relacions familiars s’han centrat en el maltractament infantil i en la violència dins les relacions conjugals, tot i que cada vegada s’està consolidant un nou tipus de drama familiar protagonitzat pels fills que converteixen els seus pares en víctimes. Aquest nou model de violència intrafamiliar és l’anomenat filio parental. L’objectiu del meu treball és estudiar les característiques dels progenitors que són víctimes d’aquest tipus de violència
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/11868
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11868/1/Arteaga_Llinas.pdf
610d336b220ed05346090e244ebed997
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11868/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Víctimes de la violència familiar
Violència juvenil
Pares i fills
Victims of family violence
Violence in adolescence
Parent and child
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118692016-01-15T01:00:54Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Teoría del código de la delincuencia
Martínez i Blanco, Sergi
En el presente trabajo escogeremos como objeto de estudio todo comportamiento delictivo, definido como la acción o secuencia de comportamientos (iter criminis) que dañan un bien jurídico. Ampliaremos su cuerpo al recoger las repercusiones psicológicas y sociales conectadas a la figura del delincuente (en lugar de centrarnos en la víctima); y, aún más importante, no podemos obviar sus dimensiones emocional y cognitiva, en cuanto a las construcciones mentales que hacen posible el injusto al dotarlo de un significado
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/11869
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11869/1/Martinez_Blanco.pdf
cfeabe4fc08261ea5c9a7d0685946d3a
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11869/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Delinqüents -- Aspectes socials
Delinqüents -- Aspectes psicològics
Criminals -- Social aspects
Criminals -- Psychological aspects
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118722016-01-16T01:01:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El Dret d’informació a les víctimes de delictes: especial referència a les víctimes de violència de gènere
Ferrer Teixidó, Laura
Aquesta investigació ha vingut motivada per l’interès que em va sorgir en llegir la legislació vigent respecte als drets de les víctimes en el procés penal, una legislació que, des d’una perspectiva pràctica no em queda del tot clar si es compleix o no. Per dur a terme la recerca respecte al dret d’informació de la víctima en el procés penal, concretament de les víctimes de violència de gènere, m’he formulat la següent pregunta d’investigació: Es vulnera el dret d’informació a la víctima de violència de gènere, en el procés penal?
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/11872
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11872/1/Ferrer_Teixido.pdf
8cab73ebb6d05544d0fae056bda0fccc
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11872/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Violència envers les dones -- Espanya
Violència envers les dones -- Unió Europea
Víctimes de delictes -- Drets civils -- Espanya
Víctimes de delictes -- Drets civils -- Unió Europea
Dones -- Drets civils -- Espanya
Dones -- Drets civils -- Unió Europea
Procediment penal -- Espanya
Procediment penal -- Unió Europea
Women -- Abuse of -- Spain
Women -- Abuse of -- European Union
Women -- Civil rights -- Spain
Women -- Civil rights -- European Union
Criminal procedure -- Spain
Criminal procedure -- European Union
Victims of crimes -- Civil rights -- Spain
Victims of crimes -- Civil rights -- European Union
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118742016-01-16T01:00:49Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Derecho a la vida vs. aborto: evolución de la regulación en España
Itarte Arrieta, Noelia
El objetivo principal de este trabajo es realizar un análisis de la legislación que ha habido en España en materia de aborto hasta el día de hoy. Este tema está de plena actualidad y suscita mucha polémica. En la Constitución Española aparece el derecho a la vida recogido dentro del Título I. De los derechos y deberes fundamentales, Capítulo II. Derechos y libertades, Sección I. De los derechos fundamentales y de las libertades públicas. Ante el debate de hasta qué punto es punible o no el hecho del aborto aparecen diferentes posiciones ideológicas: la conservadora extrema, la conservadora moderada, la eugenésica y la ética. A continuación se desarrollarán las distintas leyes en materia de aborto que ha habido en nuestro país desde la Constitución Española de 1978 y cómo han influido las diferentes visiones de los partidos políticos que han estado en el poder a la hora de regular esta temática
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/11874
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11874/1/Itarte_Arrieta.pdf
6b53963b12bf13e2a5cf997bf96565ca
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11874/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Avortament -- Dret i legislació -- Espanya
Dret a la vida -- Espanya
Abortion -- Law and legislation -- Spain
Right to life -- Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119112016-01-19T12:11:55Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
L'Empremta del finançament del terrorisme: el paper dels paradisos fiscals
Tomás Pomar, Laura
L’objectiu principal del treball és aclarir el paper que juguen els paradisos fiscals en vers al finançament del terrorisme. Però de manera més específica aquest objectiu es pot dividir en dos blocs: per un costat la realització d’una investigació sobre els paradisos fiscals, englobant la majoria de conceptes que es deriven d’aquests territoris i fer una exposició de tots aquells aspectes essencials que ens ajuden a entendre què són; l’altre objectiu és fer una aproximació criminològica al terrorisme i a les tècniques empleades pels grups terroristes per tal de finançar-se i determinar la importància d’aquestes pràctiques per dur a terme el seu objectiu final
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/11911
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11911/1/Tomas_Pomar.pdf
02fcf878029e56cc14f493ca77c6825c
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/11911/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Frau fiscal
Paradisos fiscals
Delictes econòmics
Terrorisme
Tax evasión
Tax havens
Commercial crimes
Terrorism
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/139712017-07-24T07:40:05Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Las Mujeres en prisión
Fernández Castro, Allende
Este trabajo va a hacer una revisión bibliográfica sobre la vida de las mujeres en prisión. Primero estudiaremos cuál y cómo ha sido la evolución del sistema penitenciario, y qué es ésta institución. Después nos centraremos directamente en la mujer, el feminismo y la Criminología de Género. Y, por último, veremos el perfil de las mujeres encarceladas y las consecuencias de que vivan entre rejas.
La pena de prisión supone una serie de castigos más allá de la privación de libertad. Y esas consecuencias negativas se ven agravadas en el sector de las mujeres. Éstas sufren el hecho de que las prisiones sean centros creados por y para hombres, sufren la "inadaptación" de los centros, que pocas veces, por no decir que ninguna, satisfacen sus necesidades básicas, como la rehabilitación (y la rehabilitación en caso de drogodependencia), y la reinserción social. Coloca a las penadas en una situación de exclusión social, una situación que incrementa los factores criminógenos que las incitan a delinquir, e implica la ruptura de los lazos familiares, la desubicación geográfica, y, si además son madres, supone también una presión adicional en cuanto a que se ven separadas de sus hijos o, en el caso de que sus hijos estén con ellas, se sienten mal por criarlos dentro de una prisión. Así, la institución penitenciaria encarcela a las mujeres, y castiga a sus hijos. ¿Por qué, si no se puede condenar a quien no delinque, se castiga a los hijos de las mujeres que están en prisión?
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/13971
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13971/1/Fern%C3%A1ndez_Castro.pdf.pdf
70fd4da4d267d9bded271bd1ddc83660
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/13971/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Presons de dones -- Espanya
Preses -- Aspectes sociològics -- Espanya
Fills de preses -- Espanya
Children of women prisioners -- Spain
Women prisoners -- Sociological aspects -- Spain
Reformatories for women -- Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/143132018-11-13T10:41:26Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Aplicant la criminología narrativa: moviments socials a l'Ateneu Popular Salvadora Catà
Carbó Molven, Mireia
És en els casos d'accions delictives o conflictives que entra en joc la criminologia narrativa. En base a fer que les persones narrin la seva vida (o la seva percepció o versió sobre uns fets), es pretén comprendre quin és el context i la idiosincràcia de les persones concretes. L'anàlisi no és només del contingut, sinó també de la forma lingüística en què es narra. A banda de la comprensió, en última instància es pretén entendre què fa o faria possible que la persona deixés de realitzar la conducta considerada delictiva o desviada. Al tractar-se d'un paradigma molt nou (de fet, en aquest treball, la majoria de bibliografia específica sobre criminologia narrativa no té més de dos anys), no hi ha treballs fets ni a l'Estat espanyol, ni a països mediterranis, ni a molts estats del món. La gran majoria fan referència a països nòrdics com Noruega i Dinamarca o als Estats Units. És per això que l'objectiu d'aquest treball és portar a la pràctica la criminologia narrativa en un context català, i avaluar si les eines presentades per aquesta generen, o no, els resultats esperats
2017-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/14313
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14313/1/Carb%C3%B3-Molven.pdf
584a90ed552b794747e9fb357037fdea
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14313/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Ateneu Popular Salvadora Catà
Criminologia narrativa
Criminologia -- Catalunya -- Girona
Okupes -- Catalunya -- Girona
Delinqüents -- Catalunya -- Girona
Narrative criminology
Criminology -- Catalonia -- Girona
Squatters -- Catalonia -- Girona
Criminals -- Catalonia -- Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/143142017-07-24T11:34:45Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Joves i policia: una aproximació al coneixement, valoració i confiança dels joves en la policía
Masachs Badia, Carina
Aquest estudi parteix d’una primera hipòtesis o idea inicial: hi ha una gran distància entre els joves i la policia. Aquesta distància és creada principalment per un desconeixement important per part dels joves de què és i quina funció fa un policia, per una desconfiança comuna cap aquest col•lectiu i finalment per una valoració molt negativa dels joves cap a la policia. La pregunta d’investigació que guia aquest projecte és: quina percepció tenen els joves de la policia? Per poder respondre-la amb rigor i de forma general, caldria una recerca molt més àmplia que la que s’ha pogut dur a terme. Tanmateix, aquest treball busca de forma exploratòria esbrinar respecte d’una mostra de joves estudiants de secundària: 1. el grau de coneixement dels joves de la policia; 2. el grau en què recorrerien a la policia per solucionar alguns dels seus problemes; 3. conèixer quin grau de confiança hi tenen i 4. conèixer com valoren la policia. Addicionalment, de manera temptativa, s’intentarà detectar si hi ha alguns factors rellevants que puguin influir en aquesta confiança i valoració
2017-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/14314
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14314/1/Masachs-Badia.pdf
8a399c02ffacb53e574ad90e75e5859a
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14314/3/license.txt
0d4b4c458d95d1eb4b29247ea5bd4e04
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Policia -- Catalunya -- Opinió pública
Joves -- Actituds -- Catalunya
Police -- Catalonia -- Public opinión
Youth -- Attitudes -- Catalonia
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148902018-11-13T10:11:50Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
¿Pobreza tras las rejas?: análisis de la discrecionalidad judicial en la determinación de la responsabilidad penal subsidiaria por impago de multa
Balan, Raluca Angelica
En el presente proyecto de investigación se pretende analizar el ejercicio del margen de discrecionalidad del que disponen los aplicadores del derecho respecto a la determinación de la pena a imponer como responsabilidad subsidiaria por impago de multa (RPS, en adelante). Investigaciones pioneras en España que han estudiado este momento procesal, alertan de una reacción judicial mayoritaria mediante penas de prisión ante los impagos de multa. De aquí la pregunta formulada en la portada ¿pobreza entre las rejas?, dado que, tanto a nivel teórico como a nivel práctico parece desprenderse que el mecanismo de RPS, cuando se impone mediante pena de prisión, produce un efecto de criminalización de la pobreza. Con el presente proyecto de investigación se pretende averiguar si los jueces de lo Penal de la ciudad de Girona, en el ejercicio de la discrecionalidad conferida por la ley, logran eliminar la manifiesta discriminación derivada de la redacción legal, o bien la matizan o la plasman en la realidad
2017-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/14890
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14890/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14890/1/balan_pdf.pdf
be1ba40a230edd66980fce320aaffe7b
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Multes -- Catalunya -- Girona
Discrecionalitat judicial -- Catalunya -- Girona
Impagament -- Catalunya -- Girona
Fines (Penalties) -- Catalonia -- Girona
Judicial discretion -- Catalonia -- Girona
Default (Finance) -- Catalonia -- Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148942018-01-22T12:48:41Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
La Transgresión de la norma de género: experiencias de las identidades “trans” con los Servicios de Salud
Cárdenas del Río, Marcos
En esta investigación se pretende explorar el terreno cambiante del género hoy día. ¿Qué es el género y qué es lo que lo determina? ¿Cómo puede ser el sexo de alguien al nacer (su anatomía) diferente que su identidad de género? Y ¿si los roles de género son rechazados por completo? ¿Qué pasa con las personas que no se consideran ni hombres ni mujeres? ¿A qué procesos están obligados a someterse las personas transexuales y bajo la custodia de quién? ¿Qué entes garantizan el cumplimiento de la norma?, ¿Cómo viven esas experiencias? Existe una gran parte de la sociedad que no se siente representada por los estándares del género impuestos en ninguna o alguna de sus variantes. Los estereotipos marcados para determinar claramente quien es hombre y quien es mujer se ven cuestionados por las circunstancias de una parte de la población mundial que no cumple con las expectativas del género. Existe una gran variedad de circunstancias donde se pueden conjugar las variables sexo anatómico, género, expresión de género y sexualidad, de la que resultan realidades diferentes a la realidad normativa impuesta. Me dispongo a hacer una revisión de los conceptos involucrados en la cuestión de las identidades trans, dar un paseo por la historia de la transexualidad, el origen de su consideración como trastorno, algunas teorías sobre el género y la relación con el rol que el facultativo ha asumido en la constante búsqueda de su causa y solución, para por último adentrarme en las experiencias de personas transexuales con los servicios médicos del territorio español, y así comprender mejor esta realidad
2017-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/14894
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14894/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14894/1/c%C3%A1rdenas_del+rio.pdf
3dcc0f9a89b289a8217b019daa1e1bb5
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Orientació sexual
Identitat sexual
Gènere
Canvi de sexe
Transsexualitat
Sexual orientation
Gender identity
Sex change
Gender
Transsexualism
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148972018-01-22T17:01:27Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Del conflicto intrafamiliar a la delincuencia juvenil
Landeira Palau, Pol
El ser humano debe organizar la convivencia con los demás, a fin de que se dé un ambiente de respeto, paz y armonía. Éste es el punto de partida del trabajo, y es el hecho de que los humanos se relacionan los unos con los otros, debido a que su naturaleza les predetermina para actuar de este modo. De dicha relación, puede nacer un conflicto, ya que se pueden presentar diversas formas de afrontar una situación, tener diferentes puntos de vista, u opiniones. Por tanto, debido a la relación que se establece entre los seres humanos, nacen los conflictos. Me centraré en los conflictos familiares, y en las repercusiones que puedan tener en terceras personas. Por tanto, la hipótesis que planteo es la que sigue: ¿Aplicando la mediación para resolver los conflictos que se llevan a cabo en el seno familiar, se pueden reducir las posibilidades de que los hijos tiendan a cometer los mismos comportamientos que sus modelos de referencia? Aquí, principalmente trataremos aquellos casos donde se actúa con violencia, ya que reaccionar de dicha manera tiene repercusiones a terceras personas. La técnica que aquí se expondrá es la mediación, que consiste en que unas partes lleguen a un acuerdo gracias a una tercera persona imparcial, neutra que las ayudará en el proceso
2017-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/14897
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14897/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14897/1/landeira-palau.pdf
0b66ae06ab08856cc3472e290048997a
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Mediació familiar
Gestió de conflictes
Delinqüència juvenil
Family mediation
Conflict management
Juvenile delinquency
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/148982018-01-22T17:46:29Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Aplicación de la legítima defensa en situaciones de maltrato: desigualdad en el derecho penal
Jimenez García, Claudia
El siguiente trabajo trata de examinar de qué manera la jurisprudencia ha ido aplicando, en los últimos diez años, la eximente de legítima defensa en aquellos casos de mujeres maltratadas que deciden matar a sus maridos para poner fin a esa situación. El objetivo consiste en demostrar cómo existen normas que bajo su aparente neutralidad y objetividad, esconden un punto de vista androcéntrico que perjudica a la mujer. Para poder verlo se realizará un estudio jurisprudencial de aquellos casos que se han dado en los últimos diez años (2007-2016), analizando cómo el derecho penal responde ante ello, cuál es su visión, qué requisitos exige para que estas mujeres puedan acogerse al derecho de la legítima defensa, qué alternativas utiliza y cuáles son entonces, las consecuencias. Tener en cuenta las diferencias en cómo hombres y mujeres son tratados en el sistema penal es esencial para un cambio hacia una sistema más justo
2017-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/14898
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14898/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14898/1/jimenez-garcia.pdf
609ea9b6d006a9ecbfb72d36e39cbdc8
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Violència envers les dones -- Dret i legislació -- Espanya
Accions i defenses (Dret) -- Espanya
Legítima defensa -- Jurisprudència -- Espanya
Women -- Abuse of -- Law and legislation -- Spain
Actions and defenses -- Jurisprudence -- Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/149432018-01-29T08:22:55Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El Papel de la víctima en la fase penitenciaria: ¿la intervención de la víctima en la ejecución de la pena contribuye a una mayor victimización secundaria?: análisis del artículo 13 de la Ley 4/2015, de 27 de abril, del Estatuto Jurídico de la Víctima del Delito en España
Mateos Castell, Núria
The Law of Legal Status of the Victim of Crime, which entered into force in October 2015, introduces in its article 13 the possibility that the victim may intervene in the execution phase of the sentence by recourse to some acts of the Judge of Penitentiary Surveillance. This novelty is presented as a breakthrough for their rights. The objective of the present work is to determine what the use of this new faculty will suppose for the victim. The results suggest that its application will increase the risk of double victimization because, on the one hand, the right is configured in a very questionable way and ignores the prison reality. And, on the other hand, it does not take into account the main needs of the target group. The data show that victims give more importance to other issues such as improving care, protection and to be listened throughout the process. Therefore, it is also possible to conclude that the inclusion of the new law responds to the vindictive demands of associations of victims against terrorism, making the law lose the restorative possibilities it provides, and making it a further example of punitive populism
2017-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/14943
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14943/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14943/1/mateos-castell.pdf
e4489d19719ae0e9ee9436508848aeca
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Víctimes de delictes -- Espanya
Execució (Dret penal) -- Espanya
Procediment pena -- Espanya
Penes -- Espanya
Victims of crimes -- Spain
Criminal procedure -- Spain
Corrections -- Spain
Punishment -- Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/149452018-01-29T09:32:36Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Grafitis y Pintadas en Malgrat de Mar
Ponsdomènech Núñez, David
The present Final Degree Project consists in an investigation of the graffiti phenomenon in Malgrat de Mar. From the beginning, the graffiti has always been seen as an act of vandalism and uncivil by a great portion of the society, for that reason, in the present project theoretical framework, an extended doctrinal debate has been included. A great part of the investigation consists in an observation and analysis of different streets of the location with the objective of determining if there is actually a graffiti problem in Malgrat. The use of qualitative techniques like the open interview, has allowed me to recognize the institutional perception about this phenomenon. After performing the observation and doing the interviews, the existence of a problem in the streets of Malgrat has been proven. Consequently, I’m contributing with a set of criminological recommendations that can help to the inclusion of the graffiti in society and also to reduce the number of graffiti and defacement that can be found in the urban environment. A good example of these recommendations consists in improving the education, releasing public spaces for the creation of graffiti and improving the communication between the youth and the city council
2017-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/14945
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14945/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14945/1/ponsdomenech-nunez.pdf
eba9e538b8e111a56738cf9a9415edb1
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Grafits -- Catalunya -- Malgrat de Mar
Art al carrer -- Catalunya -- Malgrat de Mar
Vandalisme -- Catalunya -- Malgrat de Mar
Graffiti -- Catalonia -- Malgrat de Mar
Street art -- Catalonia -- Malgrat de Mar
Vandalism -- Catalonia -- Malgrat de Mar
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/149462018-01-29T10:07:55Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Más allá del preso: un estudio sobre las consecuencias familiares del encarcelamiento en los centros penitenciarios catalanes en el siglo XXI
Vane, Denisa Remona
The loss of freedom of a person is an event that involves a series of consequences not only
for the person but also for also for the people in their immediate environment, especially the family.This fact has triggered the question: ‘What are the consequences of imprisonment on the families in the Catalan correctional facilities in the 21st century?’ The main consequences of imprisonment on the families of those incarcerated will be described after a revision of the literature on the topic. A qualitative method has been used in this project in order to complement the theory and acquire further knowledge on how prison affects the family setting and what the main difficulties are and, consequently, the needs resulting of that. Three interviews to professionals in the correctional system have been conducted, in particular to a jurist and a teacher in the prison of Puig de les Basses, and to a social worker in the Open Centre in Girona. As for the structure of the project, firstly the key points of the research will be described. Secondly, the main aims and the methodology used will be put forward and thirdly, the results obtained in the interviews will be assessed. Finally, the conclusions will be discussed
2017-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/14946
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14946/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/14946/1/vane.pdf
c515fbaa9e3c377720fe28c9dde2d337
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Empresonament -- Aspectes socials -- Catalunya
Presos -- Relacions familiars -- Catalunya
Institucions penitenciàries -- Catalunya
Imprisonment -- Social aspects -- Catalonia
Prisoners -- Family relationships -- Catalonia
Correctional institutions -- Catalonia
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/161762019-01-07T09:48:48Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El Informe criminológico aplicado a la valoración del riesgo de reincidencia en delitos viales: diseño e implantación de un proyecto piloto en la Policía Local de Salt
Bruns Ledesma, Daniel
Since 2008, several local police forces and academic institutions have been developing projects for the elaboration of criminological reports to assess the risk of recidivism in driving offences. Driven by the Office of the Prosecutor, these reports are considered as a very useful tool for the treatment of the phenomenon of criminal recidivism at the wheel. This paper presents the pilot project carried out in the Local Police of Salt (Girona), which develops a model for pre-sentence reports to evaluate the risk of recidivism in driving crimes. This paper starts with an exhaustive documentary and exploratory analysis, in which previous pilots are addressed, explain the methodology used to build the model and the impact that this type of reports can have in the judiciary, and discusses some conclusions that can be significant for the future development of studies of this kind
2018-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/16176
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16176/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/16176/1/bruns-ledesma.pdf
0dbe15947f0f7d830e2918acfb438fa3
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Circulació -- Infraccions -- Avaluació del risc -- Catalunya -- Salt
Reincidència -- Catalunya -- Salt
Policia local -- Catalunya -- Salt
Traffic violations -- Risk assessment -- Catalonia -- Salt
Recidivism -- Catalonia -- Salt
Police -- Catalonia -- Salt
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/174022020-01-09T09:46:22Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Rehabilitación y karate ¿Puede ayudar el karate en la rehabilitación de los presos?
Mas Oliver, Maria
The rehabilitation of persons who have committed a crime is essential so that they can return to live together in society, avoid repeating the history and, therefore, not only relying on punishment. Based on some criminological theories on the causes of crime, we will see what can bring the Karate to avoid new commissions of crime or anti-social behavior. In addition, we will observe how Karate can help life inside prison and contribute to the process of rehabilitation for a re-education and social reintegration effectiveness, as said in the article 25.2 of the Spanish Constitution on the orientation of the penalties prescribed deprivation of liberty. Karate is a traditional martial of Eastern origin which can assist in this process in various aspects, including: education in social values, respect, humility, discipline, self-control, acceptance, cooperation, physical, and mental strength commitment, self-knowledge, etc. Nevertheless, we should emphasize that it is not the only guarantee of a successful rehabilitation process since many other factors are involved
2019-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/17402
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17402/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17402/1/mas-oliver.pdf
b4add86a22b6c11a713d8389d5f041d5
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Delinqüents -- Rehabilitació
Presons
Karate
Esports -- Aspectes psicològics
Criminals--Rehabilitation
Sports--Psychological aspects
Prisons
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/174032020-01-09T10:10:59Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
La experiencia de los menores víctimas de violencia de género en los juzgados especializados de Girona
Ribera i Cano, Mireia
L’objectiu principal d’aquest treball és investigar si es produeix victimització secundària dels menors que han patit violència de gènere, dins del context judicial, concretament als jutjats, i quines mesures es prenen per tal de prevenir-ho. A l’haver poca literatura científica sobre aquest tema tan específic, s’analitza aquesta possible afectació de les víctimes, menors d’edat, a partir de les dades i entrevistes que es sostreuen del Jutjat sobre violència de la dona de Girona. S’estudia també l’impacte del sistema penal en aquests menors
2019-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/17403
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17403/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17403/1/ribera-cano.pdf
e1ff6b475d79ee990eb4c05eccd8a752
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Procediment penal -- Catalunya
Menors -- Situació legal, lleis, etc. -- Catalunya
Infants víctimes d'abús sexual -- Situació legal, lleis, etc. -- Catalunya
Maltractament infantil -- Notificació -- Catalunya
Abús sexual envers els infants -- Notificació -- Catalunya
Infants maltractats -- Assistència mèdica -- Catalunya
Infants maltractats -- Assistència institucional -- Catalunya
Infants maltractats -- Protecció, assistència, etc. -- Catalunya
Minors -- Catalonia
Abused children -- Medical care
Abused children -- Institutional care
Criminal procedure -- Catalonia
Child sexual abuse -- Reporting -- Catalonia
Child sexual -- Reporting -- Catalonia
Sexually abused children -- Legal status, laws, etc. -- Catalonia
Children -- Legal status, laws, etc.-- Catalonia
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/174042020-01-09T10:34:38Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El papel de las víctimas en la política criminal española
Vázquez Couso, Ana María
In recent years, the criminal policy of western countries tends towards the model of punitive populism, characterized by a tightening of criminal law and the use of it with electoral purposes. The evolution of Spanish criminal policy towards punitive populism can be explained by the relation between political parties, the mass media, public opinion and the victims. The political parties use this tightening of sentences as an electoral argument, in order to achieve a greater number of votes. For this, they are based on the fascination use of the media when transmitting information related to delinquency. At the same time, the victims are manipulated by political parties and the media
2019-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/17404
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17404/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/17404/1/vazquez-couso.pdf
fe68e6d8b1f484063e462ad53654caee
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Campanyes electorals
Political campaigns
Sentences (Criminal procedure) -- Public opinion
Sentències (Dret penal) -- Opinió pública
Populism
Populisme
Justícia penal -- Administració -- Opinió pública
Criminal justice, Administration of -- Public opinion
Penes -- Opinió pública
Punishment -- Public opinion
Política criminal -- Opinió pública
Criminal policy -- Public opinion
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/218172022-10-14T09:29:15Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Estafas en las nuevas tecnologías de la información y comunicación : un análisis de sus efectos en la tercera edad
Alesanco Perich, Sergi
En este trabajo se han tratado las Nuevas Tecnologías de la Información y Comunicación como un nuevo espacio de oportunidad criminal, centrándose en explicar los delitos de Phishing, Vishing y estafas a través de mensajería instantánea. Se ha propuesto, como objetivo, analizar el impacto que tienen estos delitos sobre las personas mayores de 65 años; debido a las desigualdades de acceso y vulnerabilidades que tienen hacia estas tecnologías. Se ha querido observar si realmente hacen un uso menor de ellas, pero a la vez son victimizadas en mayor medida que los más jóvenes. También se ha querido analizar si actúan de manera distinta ante estos delitos, sobre todo en la tendencia a denunciar. Se ha realizado una encuesta, obteniendo 165 respuestas, y de losresultados, se ha deducido que existen diferencias en cuanto a la victimización, no solo por edad, sino también por género. En el grupo de los hombres mayores de 65 años existen prácticamente el mismo número de víctimas que en el grupo de los más jóvenes, no obstante, en el caso de las mujeres, las víctimas mayores de 65 años son prácticamente el doble. En cuanto a la manera de actuar; los hombres mayores de 65 años no tienen tendencia a denunciar y las mujeres lo hacen en mayor medida que las más jóvenes. Se han discutido los resultados, y se ha visto que el conocimiento sobre estas tecnologías constituye una variable que se puede correlacionar con estas diferencias en cuanto victimización y manera de actuar. Por último, se han explicado las limitaciones del estudio junto a propuestas de mejora.
This work has dealt with New Information and Communication Technologies as a new area of criminal opportunity, focusing on explaining the crimes of phishing, vishing and instant messaging scams. The objective was to analyse the impact of these crimes on people over 65 years of age, due to the inequalities of access and vulnerabilities they have towards these technologies. The aim was to observe whether they really use them less, but at the same time they are victimised to a greater extent than younger people. We also wanted to analyse whether they act differently in the face of these crimes, especially in terms of their tendency to report them. A survey was carried out, obtaining 165 responses, and from the results, it was deduced that there are differences in terms of victimisation, and in terms of the number of victims, not only by age, but also by gender. In the group of men over 65 years of age there are almost the same number of victims as in the younger age group, However, in the case of women, the number of victims over 65 years of age is almost twice as high as in the younger age group. In terms of behaviour, men over 65 years of age do not tend not to report and women do so to a greater extent than younger women. The results have been discussed, and it has been shown that knowledge of these technologies is a variable that can be correlates with these differences in victimisation and behaviour. Finally, the limitations of the study have been explained along with proposals for improve.
2022-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/21817
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21817/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21817/1/alesanco-perich.pdf
9ffe468bde8c0c7d2fb1dbf3cee34f83
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Bretxa digital
Digital divide
Information society
Societat de la informació
Delictes informàtics
Computer crimes
Ciberdelicte
Cybercrime
Phishing
Vishing
Older people
Persones grans
Swindlers and swindling
Estafa
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/218182022-10-14T09:35:22Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Suicidios feminicidas : una aproximación a las sensibilidades de la judicatura. = Femicide suïcides : an approximation to the judiciary sensitivities
Jiménez Alcalá, María del Carmen
El fenómeno del suicidio feminicida comprende los suicidios de mujeres producidos como consecuencia de la violencia de género. Aun habiendo evidencia científica que constata la correlación entre suicidios y violencia de género, dichos suicidios no quedan recogidos en las estadísticas oficiales sobre violencia. De ahí la preocupación de conocer qué sucede con los mismos. Una víctima de violencia de género puede entrar en contacto con diferentes recursos e instituciones, uno de ellos, el estamento judicial. Este estudio pretende averiguar en qué medida, cómo son detectados y qué respuesta reciben estos casos por parte de los Juzgados de Primera Instancia e Instrucción. Para ello, se ha utilizado una metodología mixta, que ha supuesto un análisis documental junto con un estudio exploratorio de tipo cualitativo basado en 6 entrevistas semi estructuradas que han permitido hacer una aproximación a las sensibilidades de la judicatura.
The femicide-suicide phenomenon is understood as women committing a suicide as a result of intimate partner violence. Even though there is scientific evidence that shows the correlation between suicides and gender violence, these kinds of suicides are not included in official statistics about intimate partner violence. Out of this comes a concern to find out what is happening in these situations. A victim of intimate partner violence can go through various referral procedures and institutions, one of them being, the courts. This study aims to find out how these suicides are detected, and what treatment they receive from the lower courts. In order to do this, a mixed methodology has been used involving documental analysis and an exploratory qualitative study, based on six semi-structured interviews that have enabled an approximation to judiciary sensibilities.
2022-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/21818
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21818/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21818/1/jimenez-alcala.pdf
a057dd3f9d9daf2c773570ada2d84037
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Suicidis -- Prevenció
Suicides -- Prevention
Dones -- Suïcidis -- Estudi de Casos
Women -- Suicides -- Case studies
Violència envers les dones
Women -- Abuse of
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/218192022-10-14T09:41:18Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Delictes de menors a Blanes : un estudi comparatiu amb Lloret de Mar i Castell - Platja d’Aro
Millet Ibarz, Ariadna
L'objectiu d'aquest estudi és analitzar la situació actual de Blanes pel que fa a delictes de menors i comparar-la amb dos municipis amb característiques similars (Lloret de Mar i Castell-Platja d'Aro) per intentar entendre si Blanes és un cas aïllat. Per poder realitzar aquesta investigació s'ha elaborat una anàlisi exhaustiva de dades proporcionades pel servei de transparència de la Generalitat i la Policia Local de Blanes. Els principals resultats que s'han obtingut han estat que Blanes és el municipi amb més incidència delictiva, sobretot durant els últims quatre anys, en comparació amb els altres municipis i que un dels motius que explica aquest augment és l'aplicació del Real Decret 21/2020, relatiu a les mesures de seguretat Covid-19, i la consegüent introducció d'una nova tipologia delictiva. També s'ha demostrat que a Blanes hi influeix la residència del menor infractor i la zona en la qual es comet.
The aim of this study is to analyze the current situation in Blanes in terms of juvenile crimes and compare it with two municipalities with similar characteristics (Lloret de Mar and Castell-Platja d'Aro) to try to understand if Blanes is an isolated case. In order to carry out this research, it has been developed an exhaustive analysis of data provided by the transparency service of the Generalitat and the Blanes Local Police. The main results that have been obtained have been that Blanes is the municipality with the highest crime incidence, especially during the last four years, compared to the other municipalities and that one of the reasons for this increase is the application of the Royal Decree 21/2020, relating to Covid-19 security measures, and the consequent introduction of a new criminal typology It has also been shown that in Blanes the residence of the minor offender has an influence the area in which it is committed.
2022-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/21819
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21819/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21819/1/millet-ibarz.pdf
e02d1f5663c91b96d81a95f59bcae0c7
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Delinqüència juvenil -- Catalunya -- Blanes
Delinqüència juvenil -- Catalunya -- Lloret de Mar
Juvenile delinquency -- Catalonia -- Blanes
Juvenile delinquency -- Catalonia -- Lloret de Mar
Juvenile delinquency -- Case studies
Delinqüència juvenil -- Estudi de casos
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/218202022-10-14T09:45:42Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El temps a presó afecta o influeix en la decisió de cometre un delicte? : escola clàssica. teoria de l’elecció racional
Pascual Pérez, Marina
Aquest treball de final de grau pretén aplicar o posar en pràctica una de les teories criminològiques etiològiques bàsiques. Es tracta de la Teoria de l’Elecció Racional (coneguda com a TER), la qual ve a ser una actualització de l’anterior Escola Clàssica. Així doncs, el treball té l’objectiu d’exposar i fer una revisió o anàlisi d’aquestes teories criminològiques però no només a nivell teòric sinó que vol anar un pas més enllà, comprovant si les premisses de la Teoria de l’Elecció Racional es compleixen. Per poder dur a terme aquesta tasca em basaré en un dels delictes regulats al Codi Penal. Concretament, el delicte del tràfic de drogues, previst i penat a l’article 368 CP. El 2010 el Codi Penal va patir una reforma en la qual es va modificar la pena associada al delicte de tràfic de drogues. Així és que, la penalitat associada a aquest en la modalitat de substàncies que causen greu dany a la salut es va veure rebaixada, passant d’una pena privativa de llibertat de 3 a 9 anys (anterior a la reforma del 2010) a una pena màxima de 3 a 6 anys de presó (post reforma). D’aquesta manera, el treball pretén analitzar o comprovar si es compleixen les bases i premisses de la Teoria de l’Elecció Racional a partir d’aquesta reducció de la pena privativa de llibertat pel delicte de tràfic de drogues. El que es trobarà en aquest treball és una comparació dels delictes de tràfic de drogues comesos anteriors al 2010 respecte tots aquells comesos a partir del mateix any, és a dir, post reforma. Així es podrà observar si s’ha produït algun canvi en la tendència d’aquest delicte al veure’s rebaixada la pena privativa de llibertat associada al mateix.
This end-of-degree work aims to implement or implement one of the basic etiological criminological theories. It is the Theory of the Rational Choice (known as TER), which is an update of the previous Classical School. Thus, the work aims to expose and review these criminological theories, but not only theoretically, but also wants to go one step further, checking whether the premises of the Theory of the Rational Choice are met. In order to be able to carry out this task, I will build on one of the offences regulated in the Penal Code. Specifically, the crime of drug trafficking, which is provided for and punished in Article 368 CP. In 2010 the Penal Code underwent a reform in which the penalty associated with the crime of drug trafficking was changed. Thus, the penalty associated with it in the form of substances that cause serious health damage was reduced, from a custodial sentence of 3 to 9 years (pre-reform 2010) to a maximum penalty of 3 to 6 years in prison (post-reform). In this way, the work is intended to analyse or check whether the basis and premises of the Theory of the Rational Choice are met from this reduction in the custodial penalty for the crime of drug trafficking. What will be found in this work is a comparison of the drug-trafficking offences committed prior to 2010 compared to all those committed from the same year, that is, post-reform. It will be possible to observe whether there has been any change in the trend of this crime, since the private penalty of freedom associated with it has been reduced.
2022-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
spa
http://hdl.handle.net/10256/21820
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21820/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21820/1/pascual-perez.pdf
11f47dcbbc1eb28956a9ae77faf28ba6
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Drogues -- Tràfic
Drogues -- Traffic
Criminologia
Punishment
Penes
Criminology
Execució (Dret penal)
Corrections
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/218212022-10-17T06:51:23Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
El paper de delegats i les delegades d’execució en la supervisió de les dones penades : més enllà del control penal
Ruiz Hernández, Nicole
En la present investigació es pretén analitzar l’experiència dels delegats i delegades d’execució de mesures penals alternatives amb les dones penades. Per això, s’ha realitzat una investigació qualitativa, consistent en entrevistes semiestructurades a una mostra de cinc delegats i delegades encarregades d’executar les mesures penals a l’Àrea de Girona. Els resultats obtinguts es divideixen en dos blocs. El primer bloc de resultats subratlla que la funció dels delegats i delegades no es limita al control penal de la mesura, adquirint especial importància, la relació professional que estableixen amb les persones penades. El segon bloc de resultats exposa tot un seguit de situacions, problemàtiques i necessitats que presenten les dones amb les quals han treballat els/les professionals.
En la presente investigación se pretende analizar la experiencia de los delegados y delegadas de ejecución de medidas penales alternativas con las mujeres penadas. Para ello, se ha realizado una investigación cualitativa, consistente en entrevistas semiestructuradas a una muestra de cinco delegados encargados de ejecutar las medidas penales en el área de Girona. Los resultados obtenidos se dividen en dos bloques. El primer bloque de resultados subraya que la función de los delegados y delegadas no se limita al control penal de la medida, adquiriendo especial importancia, la relación profesional que se establece con las personas penadas. El segundo bloque de resultados expone toda una serie de situaciones, problemáticas y necesidades que presentan las mujeres con las cuales han trabajado los/las profesionales.
The aim of this research is to analyze the experience of the delegates in charge of the execution of alternative penal measures with convicted women. For this purpose, a qualitative research has been carried out, consisting of semi-structured interviews with a sample of five delegates in charge of executing penal measures in the area of Girona. The results obtained are divided into two blocks. The first block of results underlines that the function of the delegates is not limited to the penal control of the measure, acquiring special importance, the professional relationship that is established with the convicted persons. The second block of results exposes a whole series of situations, problems and needs presented by the women with whom the professionals have worked.
2022-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/21821
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21821/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21821/1/ruiz-hernandez.pdf
a2134406720b0718e555d1110b8b9cd8
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Preses
Women prisoners
Delegats d’execució (Dret penal)
Corrections
Execució (Dret penal)
Alternatives to imprisonment -- Catalonia -- Girona
Empresonament -- Alternatives -- Catalunya -- Girona
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/218222022-10-17T07:01:36Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Violència masclista i suïcidi: paper dels advocats del torn d’ofici sobre aquesta problemàtica
Coll Gordillo, Nadine
La violència masclista és un problema que tot i ser reconegut, no s’erradica, i cada any hi ha un gran nombre de morts a conseqüència d’aquesta problemàtica. Aquest projecte s’ha dut a terme degut al fet que els estudis demostren que les dones que pateixen o han patit violència masclista tenen més risc de suïcidi que les dones que no n’han patit mai. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la relació entre la violència masclista i el suïcidi, i el paper dels advocats i advocades que pertanyen al torn d’ofici especialitzat en violència masclista sobre aquesta problemàtica. Els principals resultats obtinguts guarden relació amb què al torn d’ofici especialitzat en violència masclista no reben formació de cap tipus sobre la relació entre la violència masclista i el suïcidi, així com que no disposen d’indicadors per poder detectar aquest risc en les víctimes amb les quals treballen; tot i que la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, contempla el feminicidi com una forma d’inducció al suïcidi per part de la parella que maltracta.
Although violence against women it’s a recognized problem, it’s not eradicated yet, and every year there are a lot of deaths as a consequence of that issue. This project has been done due to the fact that studies demonstrate that women’s who suffers violence has more suicide risk than women’s who has never suffered it. The purpose of this study is analyse the relationship between violence against women and suicide, and the paper of court-appointed lawyers specialized on violence against women about this problem. The main results obtained are that court-appointed lawyers specialized on violence against women don’t receive training about the relationship between the violence against women and suicide, neither they don’t have indicators to detect the risk of victims; even though the “Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista” considers femicide as a form of suicide inducement by the abusive partner.
2022-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/21822
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21822/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/21822/1/coll-gordillo.pdf
ea7f5d450e68e9183a8f0407f669d383
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Suicidis -- Prevenció
Suicides -- Prevention
Dones -- Suïcidis -- Estudi de Casos
Women -- Suicides -- Case studies
Violència envers les dones
Women -- Abuse of
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/238502023-12-13T13:36:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Les apropiacions indegudes de menors a Espanya i Argentina: crim reconegut o encobert?
Ricart Ramon, Aina
Aquest treball s’emmarca en un anàlisi comparatiu, sobre el fenomen d’apropiació indeguda de menors en dos règims dictatorials: la dictadura de Francisco Franco a Espanya, que va tenir els seus inicis al 1939, i la dictadura militar argentina, la qual va començar amb el cop d’Estat del 24 de març de 1976. La finalitat és comprendre si a Espanya s’ha vulnerat el dret a la veritat de les víctimes i, per tant, si es tracta d’un crim reconegut, o bé encobert
This article is framed in a comparative analysis of the phenomenon of misappropriation of minors in two dictatorial regimes: the dictatorship of Francisco Franco in Spain, which began in 1939, and the military dictatorship in Argentina, which began with the coup d'état of March 24, 1976. The aim is to understand whether the victims’ right to the truth has been violated in Spain and, therefore, whether it is an acknowledged crime or a cover-up
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/23850
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/23850/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/23850/1/ricart-ramon.pdf
232e5b83a6d3180bf9fdc2ce80f8e355
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Infants i guerra -- Espanya
Crims de guerra -- Espanya
Espanya -- Història -- 1936-1939, Guerra Civil -- Infants
Infants -- Delictes contra -- Espanya – Història
Dictadura -- Argentina -- Història -- S. XX -- Infants
Argentina -- Política i govern -- 1955-1983
Infants i guerra -- Argentina
Crims de guerra -- Argentina
Infants -- Delictes contra -- Argentina -- Història
Children and war -- Spain
Children and war -- Argentina
Dictatorship -- Spain
Dictatorship -- Argentina
Children -- Crimes against -- Spain
Children -- Crimes against -- Argentina
Kidnapping
Segrest
Sostracció de menors
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/238522023-12-14T09:48:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
Impacte del temor de les dones a ser agredides sexualment
El Hadef Louah, Yasmine
La present investigació pretén aproximar-se al fenomen de la por que pateixen les dones a ser
víctimes d'una agressió sexual. És a dir, la manera en el que el temor a patir aquest tipus de
delicte pot condicionar les vides de les dones i el seu dia a dia. La inseguretat moltes vegades
fa que s'interioritzin conductes, creences, pors, hàbits,... Que passen desapercebuts i
s'assumeixen com normals, i normalitzar-los impedeix que es qüestionin. Però és possible que,
si parlem de dones, la font d'aquesta inseguretat que experimenten no només vingui de factors
que en general susciten inseguretat a tot el món, independentment del sexe o gènere. És possible
que aquest temor a patir una agressió sexual tingui un origen més profund i més estructural a
causa del sistema patriarcal en el qual convivim. Tenint en compte això, durant el treball
s'aprofundirà en els aspectes que influeixen en el temor de les dones a patir una agressió sexual
i en les conductes que aquestes es veuen obligades a realitzar per tal de lidiar amb aquest temor
This research aims to approximate the phenomenon of the fear of women being victims of
sexual aggression. In other words, the way in which the fear of this type of crime can affect
women's lives and their everyday lives. Insecurity often causes behaviors, beliefs, fears,
habits,... That they go unnoticed and are assumed to be normal, and standardising them
prevents them from being questioned. But it is possible that, if we are talking about women, the
source of this insecurity that they experience does not only come from factors that generally
lead to insecurity around the world, regardless of gender or gender. This fear of sexual
aggression may be more deeply and structurally rooted in the patriarchal system in which we
live together. With this in mind, during the work, the aspects that influence the fear of women
suffering from sexual assault and the behaviors that they are forced to conduct in order to deal
with this fear will be examined in depth
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/23852
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/23852/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/23852/1/El+Hadef_Louah_Yasmine.pdf
ffe3723cbf1b650cbd3c04298f90d650
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Sex crimes
Dones -- Delictes contra
Women -- Crimes against
Víctimes de violació
Rape victims
Víctimes d'abús sexual
Sexual abuse victims
Violència envers les dones
Women -- Abuse of
Dones maltractades
Abused women
Por -- Aspectes psicològics
Fear
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/238532023-12-14T10:55:20Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11426RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
L’aplicació de les neurotecnologies als membres de les forces i cossos de seguretat: una distinció entre teràpia i augment
Vila Crespo, Judith
Al present treball es tracta, en forma de revisió bibliogràfica, un dels avenços tecnològics que es contempla actualment: La introducció de la tecnologia al cervell dels éssers humans (o neurotecnologies). En primer lloc, es realitza un extens estudi descriptiu sobre l’estat de la qüestió a nivell general i els objectius d’aquestes intervencions. Seguidament, es plantegen alguns dels reptes de naturalesa conceptual a l’hora de reflexionar sobre la temàtica. A continuació, i per a exemplificar la teoria, es fa un anàlisi concret respecte les forces i cossos de seguretat, i el paper que hi tenen (i hi tindran) les neurotecnologies. Es tracta de diferenciar entre les aplicacions terapèutiques i les d’augment o millora. Veurem que és rellevant fer la diferenciació per a considerar l’ètica i l’adequació de cada una d’elles, però no resulta tasca fàcil. Es segueix amb el plantejament d’un conjunt de qüestions ètiques que comporten l’ús d’aquests dispositius, per acabar amb unes reflexions de caire personal a les conclusion
2023-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
cat
http://hdl.handle.net/10256/23853
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/23853/3/license.txt
8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/23853/1/JudithVilaCrespo_TFG.pdf
bb5268f13a6b896535c4663bc0c626d5
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Neurociències
Neurosciences
Formació policial
Police training
Cognició
Cognition
Militars
Soldiers
Neurotecnologia
Neurotechnology
Policia
Police
Teràpia de la conducta
Behavior therapy