2024-03-28T14:13:56Zhttp://dugi-doc.udg.edu/dspace-oai/requestoai:dugi-doc.udg.edu:10256/114472019-03-06T08:50:52Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-11-05T13:45:27Z
urn:hdl:10256/11447
El Estado de bienestar: algunas propuestas de financiación
Hernández Rotllan, Eduard
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Estat del benestar -- Espanya
Finances públiques -- Espanya
Impostos -- Administració i procediment -- Espanya
Frau fiscal -- Espanya
Welfare state – Spain
Finance, Public – Spain
Tax administration and procedure – Spain
Tax evasion -- Spain
El objetivo principal de este trabajo es determinar si el actual estado del bienestar en España es sostenible a largo plazo. ¿Que iniciativas debemos adoptar para salvar el estado de bienestar? ¿De qué forma reformamos el sistema fiscal español para
disponer de una fiscalidad justa y suficiente, con la que obtengamos una estabilidad en los ingresos públicos que acabe con el fraude y la elusión en el pago de los impuestos?
2015-11-05T13:45:27Z
2015-11-05T13:45:27Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11447
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/114862019-03-06T08:45:35Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-11-12T10:25:04Z
urn:hdl:10256/11486
La convivència estable en parella: anàlisi dels efectes de l'extinció per ruptura de la parella
Suru Robles, Marta
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Unions estables de parella -- Espanya
Matrimoni--Dret i legislació – Espanya
Separació conjugal – Espanya
Divorci -- Dret i legislació -- Espanya
Contractes antenupcials -- Espanya
Pensions alimentàries -- Espanya
Obligació d'aliments -- Espanya
Enriquiment injust -- Espanya
Unmarried couples -- Spain
Marriage law -- Spain
Separation (Law) – Spain
Divorce -- Law and legislation -- Spain
Antenuptial contracts -- Spain
Alimony -- Spain
Support (Domestic relations) -- Spain
Unjust enrichment -- Spain
El matrimoni ha estat la via tradicional de constitució de les noves famílies en la darrera dècada del segle XX. En els últims anys, aquesta tipologia de família ha experimentat una davallada entre la població catalana degut a diferents factors com poden ser el retard en l'edat de casar-se, la formació de parelles al marge del vincle matrimonial o l'augment de separacions i divorcis.
Les parelles de fet no tenen una regulació comuna perfectament regulada a Espanya. Per contra, hi ha una proliferació de lleis autonòmiques que intenten regular aquesta figura
2015-11-12T10:25:04Z
2015-11-12T10:25:04Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11486
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/114872015-11-14T01:00:39Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-11-13T10:04:05Z
urn:hdl:10256/11487
Les Taxes judicials i la jurisdicció contenciosa administrativa: la seva incidència en el dret a la tutela judicial efectiva
Raset Toro, Ivette
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Costes (Dret) -- Espanya
Dret a la tutela judicial -- Espanya
Recurs contenciós administratiu -- Espanya
Costs (Law) -- Spain
Due process of law -- Spain
Administrative courts -- Spain
D’acord amb la sentència del Tribunal Constitucional 20/2012, de 16 de febrer, FJ 8 “resulta obvi que la justícia no es gratis”.
La Llei de taxes judicials posa tot el seu esment per tal de que la regulació de la “taxa per l’exercici de la potestat jurisdiccional” no afecti al dret a accedir a la justícia com a component bàsic del dret fonamental a la tutela judicial efectiva proclamat a l’article 24 CE
2015-11-13T10:04:05Z
2015-11-13T10:04:05Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11487
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/115522015-11-19T01:00:57Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-11-18T11:20:26Z
urn:hdl:10256/11552
L’Audiència prèvia en el judici ordinari
Donat Vílchez, Pedro José
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Mediació -- Espanya
Mediació -- Estudis comparatius
Procediment civil – Espanya
Procediment civil – Estudis comparatius
Judici sumari – Espanya
Judici sumari – Estudis comparatius
Mediation -- Spain
Mediation -- Comparative studies
Civil procedure – Spain
Civil procedure – Comparative studies
Summary proceedings – Spain
Summary proceedings – Comparative studies
Aquest treball té com a objecte l’anàlisi de l’audiència prèvia en el judici ordinari. El legislador espanyol va introduir en la LEC 2000 una fase prèvia a la celebració del judici en el procés civil ordinari, per examinar aquelles qüestions processals que podrien impedir al jutge dictar una resolució sobre el fons del litigi. Aquesta fase es va denominar audiència prèvia, i s’ha convertit en una de les fases més importants del procés
2015-11-18T11:20:26Z
2015-11-18T11:20:26Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11552
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/115562015-11-19T01:00:53Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-11-18T14:31:24Z
urn:hdl:10256/11556
Estudio de la protección jurídica del diseño industrial: la legislación del diseño industrial con referencia a la competencia desleal. Relación de complementariedad
Casadevall Portas, Axel
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Disseny industrial -- Dret i legislació -- Espanya
Propietat industrial -- Dret i legislació -- Espanya
Competència econòmica deslleial -- Dret i legislació -- Espanya
Industrial design -- Law and legislation -- Spain
Industrial property -- Law and legislation -- Spain
Competition, Unfair -- Law and legislation -- Spain
El objetivo de este proyecto es estudiar la protección jurídica del diseño
industrial a través de la legislación especial y, posteriormente, hacer referencia a la legislación de competencia desleal y, comprobada la existencia de supuestos en los que ambas legislaciones confluyen, analizar la relación existente entre éstas desde el punto de vista doctrinal y jurisprudencial
2015-11-18T14:31:24Z
2015-11-18T14:31:24Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11556
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/115902015-11-26T01:00:45Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-11-25T10:03:47Z
urn:hdl:10256/11590
La Llibertat religiosa: jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans dels darrers cinc anys
Brunsó Torrent, Núria
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Tribunal Europeu dels Drets de l'Home
Llibertat religiosa -- Espanya
Església i Estat -- Espanya
Religió i Estat -- Espanya
Llibertat religiosa -- Europa
Església i Estat -- Europa
Religió i Estat -- Europa
Freedom of religion -- Spain
Freedom of religion -- Europe
Church and State -- Spain
Church and State -- Europe
Religion and state -- Spain
Religion and state -- Europe
European Court of Human Rights
L’objectiu del present treball és conèixer el contingut que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) atribueix al dret de llibertat religiosa a través de l’estudi de la seva jurisprudència com a màxima autoritat judicial amb competència per interpretar i aplicar el Conveni de Roma
2015-11-25T10:03:47Z
2015-11-25T10:03:47Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11590
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/115922015-11-26T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-11-25T11:59:35Z
urn:hdl:10256/11592
¿Es la justicia una moneda de cambio?: análisis de la jurisdicción universal
Santamaría Villa, Micaela
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Jurisdicció universal
Jurisdicció (Dret internacional)
Universal jurisdiction
Jurisdiction (International law)
El objeto de este trabajo es analizar la jurisdicción universal, título que ha permitido en ocasiones luchar contra la impunidad de genocidas, torturadores y criminales internacionales. La idea es que hay un tipo de crímenes que por su entidad y gravedad se entiende que atacan a la comunidad internacional en su conjunto y que por lo tanto ésta tiene la potestad, y en ocasiones la obligación, de perseguirlos
2015-11-25T11:59:35Z
2015-11-25T11:59:35Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11592
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/116122016-05-05T00:00:50Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-11-30T15:55:53Z
urn:hdl:10256/11612
El principid’oportunitat en el procés penal: anàlisi i reflexions entorn el concepte i la seva incidència actual i futura
Abert i Fernández, Álex
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Procediment penal -- Espanya
Criminal procedure -- Spain
El treball es centra en l’elaboració d’un marc teòric que aborda l’explicació dels diferents tipus de sistemes penals, les tècniques de despenalització de delictes i la qüestió del trasllat de la instrucció al Fiscal. Seguidament d’una exposició sobre el concepte de principi d’oportunitat, les seves classes i aspectes relacionats, i a continuació d’una anàlisi d’aquesta dialèctica des del punt de vista del dret comparat
2015-11-30T15:55:53Z
2015-11-30T15:55:53Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11612
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/117082015-12-15T01:00:48Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-14T12:05:39Z
urn:hdl:10256/11708
Les Mesures cautelars civils en l’espai judicial europeu
Arias Gómez, Agustina
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Mesures cautelars -- Unió Europea, Països de la
Procediment civil (Dret internacional)
Preventive law -- European Union Countries
Civil procedure (International law)
En el món actual en el que els Estats s’interrelacionen entre sí és necessari que
les jurisdiccions també ho facin i això comporta un gran nombre de litigis de caràcter civil
vinculats amb dos o més Estats. La raó de ser d’aquest estudi són les mesures cautelars civils en l’àmbit internacional, fonamentalment en l’àmbit europeu
2015-12-14T12:05:39Z
2015-12-14T12:05:39Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11708
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/117992015-12-23T01:00:42Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-22T11:32:01Z
urn:hdl:10256/11799
L’Ús infractor del dret de marca: en concret la parodia
Bouattaouin El Otmani, Soukaina
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Paròdia -- Dret i legislació -- Espanya
Paròdia -- Dret i legislació -- Estudis comparatius
Marques de fàbrica -- Dret i legislació -- Espanya
Llibertat d'expressió -- Espanya
Drets d'autor -- Espanya
Parody -- Law and legislation -- Spain
Parody -- Law and legislation -- Comparative studies
Trademarks -- Law and legislation -- Spain
Freedom of speech -- Spain
Copyright -- Spain
Un dels objectius principals d’aquest treball és saber si la parodia és admesa i què significa parodia dins del dret, concretament del dret d’autor. Però el focus ha estat la parodia dins del dret de marca. El primer a plantejar-me ha estat si la parodia està prevista dins la nostra legislació. L’article 39 del Real Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (en endavant LPI) la recull però no dóna massa informació
2015-12-22T11:32:01Z
2015-12-22T11:32:01Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11799
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118042015-12-24T01:00:44Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-23T10:20:14Z
urn:hdl:10256/11804
L’Impost sobre vehicles de tracció mecànica: exempció per discapacitat i problemes de gestió
Díaz Gahete, Jesús
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Vehicles de motor -- Impostos -- Espanya
Exempció d'impostos -- Espanya
Discapacitats -- Espanya
Motor vehicles -- Taxation -- Spain
Tax exemption -- Spain
People with disabilities -- Spain
L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica respon al principi de suficiència de les Hisendes Locals que s’ha d’assolir principalment a través dels tributs propis i les participacions en tributs de l'Estat i les Comunitats Autònomes. Com a conseqüència de l’aplicació del règim jurídic d’aquest impost s'han provocat situacions conflictives interadministratives. En aquest context, el nostre estudi es centra en una anàlisi sobre dos punts conflictius del mateix
2015-12-23T10:20:14Z
2015-12-23T10:20:14Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11804
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118052015-12-24T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-23T11:10:53Z
urn:hdl:10256/11805
La Ciutat Intel·ligent com a instrument per a la consecució d’un Govern Obert: problemàtiques i reptes
Erra Barcons, Laura
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Ciutats digitals (Xarxes d'ordinadors) -- Espanya
Ciutats intel·ligents -- Espanya
Transparència política -- Espanya
Participació social -- Espanya
Participació ciutadana -- Espanya
Electronic villages (Computer networks) -- Spain
Smart cities -- Spain
Transparency in government -- Spain
Social participation -- Spain
Citizen participation -- Spain
En el present estudi, s’intentarà oferir al lector una perspectiva general sobre el fenomen actual de Ciutat Intel·ligent. L’objecte central del treball rau en un dels àmbits que abraça la ciutat: el Govern, element clau en tota urb, i en aquest context es busca que sigui transparent, fenomen entès generalment com a Govern Obert
2015-12-23T11:10:53Z
2015-12-23T11:10:53Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11805
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118062015-12-24T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-23T12:41:25Z
urn:hdl:10256/11806
Ordre europea d’investigació en matèria penal: anàlisi i reflexions crítiques
Forcada i Serrabasa, Laia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret penal -- Unió Europea, Països de la
Procediment penal -- Unió Europea, Països de la
Procediment penal -- Espanya
Criminal law -- European Union countries
Criminal procedure -- European Union countries
Criminal procedure -- Spain
Aquest treball pretén realitzar una anàlisi profunda de la Directiva 2014/41/CE del
Parlament Europeu i del Consell de 3 d’abril de 2014 relativa a l’Ordre Europea d’Investigació en matèria penal
2015-12-23T12:41:25Z
2015-12-23T12:41:25Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11806
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118072015-12-24T01:00:47Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-23T14:19:12Z
urn:hdl:10256/11807
La “Doctrina Parot”: problemátia jurídica y tratamiento mediático
Galán Olmos, Manuel
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Empresonament -- Jurisprudència -- Espanya
Sentències (Dret penal) -- Espanya
Mitjans de comunicació de massa -- Espanya
Imprisonment -- Jurisprudence -- Spain
Sentences (Criminal procedure) -- Spain
Mass media -- Spain
This research focuses on the media treatment offered by the "Parot doctrine" in two specific moments. The first concurs with the application of the doctrine by the Supreme Court in 2006, and the second time with the cancellation at the end of 2013. We analyzed 400 news of the four most important newspapers statewide (one hundred of each one): El Pais, El Mundo, La Razón and ABC. The two objectives of this analysis are, firstly, to see if the aforementioned newspapers offer their readers a homogeneous information and, secondly, if there are a position favorable or against the doctrine
2015-12-23T14:19:12Z
2015-12-23T14:19:12Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11807
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118082015-12-29T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-28T11:13:24Z
urn:hdl:10256/11808
Financiación de los entes locales: perspectivas de futuro
Herguedas Rodríguez, María Luisa
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Finances locals -- Espanya
Finances locals -- Estudis comparatius
Local finance -- Spain
Local finance -- Comparative studies
En este trabajo, pretendo plasmar y reflejar la problemática alrededor de la financiación de los entes locales. Su esencia se basa en encontrar los fallos y las posibles soluciones. También se realiza una comparativa a nivel europeo acerca de si existe un único modelo local, o si existen diferencias
2015-12-28T11:13:24Z
2015-12-28T11:13:24Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11808
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118092015-12-29T01:00:48Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-28T12:02:47Z
urn:hdl:10256/11809
La prova electrònica: particular estudi de com ha afectat l’aparició de la prova electrònica en la fase probatòria del procés civil i propostes de millora
López Roca, Gerard
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Prova electrònica
Prova (Dret)
Procediment civil
Innovacions tecnològiques
Electronic evidence
Evidence (Law)
Civil procedure
Technological innovations
Aquest treball versa sobre la prova electrònica, més concretament sobre els problemes que pot comportar aquest tipus de prova en el procés civil. L’aparició de les noves tecnologies ha suposat un canvi en la societat i actualment ens trobem amb una realitat que a les lleis els costa contemplar, ja que és impossible que el dret avanci a la mateixa velocitat que ho fa la tecnologia
2015-12-28T12:02:47Z
2015-12-28T12:02:47Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11809
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118102015-12-29T01:00:48Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-12-28T13:17:21Z
urn:hdl:10256/11810
La Mediació com a mecanisme alternatiu de resolució de conflictes: especial referència a la mediació civil i experiències de dret comparat
Picas Rico, Vanessa
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Mediació
Mediació -- Estudis comparatius
Mediation
Mediation -- Comparative studies
El que es pretén, des de fa temps, és una justícia més eficaç basada en l’acceleració dels processos. S’ha de buscar una legítima solució dels problemes de la justícia (sobrecàrrega i lentitud, principalment). És per això, que trobo interessant analitzar els sistemes alternatius a la jurisdicció per resoldre controvèrsies, en particular la mediació, tema del que tracta aquest treball
2015-12-28T13:17:21Z
2015-12-28T13:17:21Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11810
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118152016-01-09T01:00:45Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-08T11:19:38Z
urn:hdl:10256/11815
Aspectes evolutius de la compensació equitativa per còpia privada
Planas Duch, Adrià
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Drets d'autor -- Espanya
Drets d'autor -- Unió Europea, Països de la
Innovacions tecnològiques
Copyright -- Spain
Copyright -- European Union countries
Technological innovations
L’objectiu d’aquest treball és el de donar una visió general del marc normatiu, així com la situació actual de la regulació de la compensació equitativa per còpia privada ja que aquesta ha estat sempre una figura rellevant en la que han versat les diverses modificacions que ha patit la Llei de Propietat Intel·lectual; modificacions que s’han hagut de portar a terme a raó d’acomodar el sistema de compensació de còpia privada en un món on la tecnologia ha aportat i segueix aportant grans canvis
2016-01-08T11:19:38Z
2016-01-08T11:19:38Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11815
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118162017-06-22T07:32:03Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-08T12:20:47Z
urn:hdl:10256/11816
El Principi de non-refoulement i la seva inserció en el dret de la Unió Europea
Verdaguer i Comas, Carla
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Refugiats polítics -- Situació legal, lleis, etc. -- Unió Europea, Països de la
Asil, Dret d' -- Unió Europea, Països de la
Asylum, Right of -- European Union countries
Political refugees -- Legal status, laws, etc. -- European Union countries
El present treball es refereix el tema del principi de no devolució (non-refoulement) dels refugiats, posant especial èmfasis en la regulació successiva que s’ha portat a terme per la Unió Europea en els darrers anys. La realitat és que la Unió Europea s’enfronta cada dia amb l’arribada de molts estrangers que venen en busca de protecció o simplement d’una millor vida econòmica. En aquest treball em referiré als primers, aquells que fugen dels seus països d’origen i arriben a les fronteres de la UE per sol·licitar asil, la qual cosa suposa que podrien ser considerats, tot i que no sempre, com a refugiats
2016-01-08T12:20:47Z
2016-01-08T12:20:47Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11816
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118172016-01-11T11:36:03Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-11T07:55:25Z
urn:hdl:10256/11817
Mesures limitatives de drets fonamentals: especial referència a l’entrada i registre en lloc tancat i a la intervenció corporal per a la determinació del perfil d’adn de l’imputat
Verdaguer Picazo, Marina
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Procediment penal -- Espanya
Drets civils -- Espanya
Principi de proporcionalitat (Dret) -- Espanya
Delinqüents -- Identificació -- Espanya
ADN -- Dret i legislació -- Espanya
Criminal procedure -- Spain
Civil rights -- Spain
Proportionality in law -- Spain
Criminals -- Identification -- Spain
ADN -- Law and legislation -- Spain
Els drets fonamentals són categories jurídiques que gaudeixen de rang constitucional i constitueixen límits a l’exercici del poder públic de l’Estat. No obstant això, els drets fonamentals no són drets absoluts sinó que el seu exercici està necessàriament sotmès a límits per tal de garantir una convivència pacífica en societat. El present treball parteix d’aquest caràcter limitador i limitat dels drets fonamentals i té per objecte l’anàlisi de les mesures limitatives de drets fonamentals en el marc del procés penal
2016-01-11T07:55:25Z
2016-01-11T07:55:25Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11817
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118232016-01-11T11:36:13Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-11T08:48:57Z
urn:hdl:10256/11823
La Talidomida: desde la perspectiva del daño continuado, permanente y tardío
Armadà Carreras, Claudia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Talidomida -- Efectes secundaris -- Jurisprudència -- Espanya
Danys i perjudicis -- Jurisprudència -- Espanya
Lesions corporals -- Jurisprudència -- Espanya
Prescripció (Dret) -- Espanya
Talidomida -- Side effects -- Jurisprudence -- Spain
Damages -- Jurisprudence -- Spain
Assault and battery -- Jurisprudence -- Spain
Prescription (Law) -- Spain
El presente estudio pretende dar una visión de los daños corporales, desde la
perspectiva de daños permanentes, continuados y tardíos, a efectos de la prescripción. La talidomida constituyó una de las tragedias más considerables de la industria farmacéutica. Se pretende dar una visión de qué es la talidomida y de los efectos que ésta tuvo, en especial, en España. A raíz de las dos sentencias se hace un análisis exhaustivo de los fundamentos que, en primer lugar, llevan al Tribunal de Primera Instancia a considerar no prescrita la acción y, posteriormente, a la Audiencia Provincial a declarar prescrita la acción
2016-01-11T08:48:57Z
2016-01-11T08:48:57Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11823
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118242016-01-11T11:36:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-11T09:55:13Z
urn:hdl:10256/11824
La Regulació de la transparència en la reforma administrativa: llums i ombres de l’Administració Pública
Bruguera Sais, Ricard
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Transparència política -- Espanya
Transparència política -- Catalunya
Administració pública -- Catalunya
Administració pública -- Espanya
Transparency in government -- Spain
Transparency in government -- Catalonia
Public administration -- Catalonia
Public administration -- Spain
Amb aquest treball el que pretenc és, bàsicament i en la mesura del possible, entrar a analitzar el funcionament de les Administracions públiques sempre des de la perspectiva del Dret, en tot el que té a veure amb la transparència. Amb això vull dir que tant important és aquesta transparència a nivell estatal com ho és a nivell autonòmic i local, i per tant, cal que analitzem la incidència d’aquest principi en les diferents Administracions públiques de l’Estat
2016-01-11T09:55:13Z
2016-01-11T09:55:13Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11824
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118252016-01-11T11:36:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-11T11:26:20Z
urn:hdl:10256/11825
Maternidad subrogada: eficacia en España de las certificaciones extranjeras
Paz Martín, Pablo
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Gestació subrogada -- Dret i legislació -- Espanya
Gestació subrogada -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Mares de lloguer -- Dret i legislació -- Espanya
Mares de lloguer -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Surrogate motherhood -- Law and legislation -- Spain
Surrogate motherhood -- Law and legislation -- European Union countries
Surrogate mothers -- Law and legislation -- Spain
Surrogate mothers -- Law and legislation -- European Union countries
En las siguientes páginas voy a tratar de definir qué es la maternidad subrogada y en qué situación se encuentra ahora mismo en los países de la Unión Europea. No busco comparar las legislaciones de los Estados estudiados, se trata de un análisis de la situación en la que nos encontramos, de un estudio de las sentencias más recientes y de las más relevantes en el caso que nos ocupa, así como una observación y comentario de los pronunciamientos que se han hecho al respecto
2016-01-11T11:26:20Z
2016-01-11T11:26:20Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11825
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118272016-01-12T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-11T12:27:25Z
urn:hdl:10256/11827
Los impuestos de salida: régimen jurídico interno y derecho comunitario
Delgado Pintos, Sofía
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Impostos dobles -- Espanya
Impostos dobles -- Unió Europea, Països de la
Doble imposició internacional -- Espanya
Doble imposició internacional -- Unió Europea, Països de la
Double taxation -- Spain
Double taxation -- European Union countries
Los Estados europeos hasta hace poco elaboraban sus propios regímenes tributarios sin mirar más allá centrándose en los intereses financieros de cada nación. Las decisiones legislativas actualmente, en cambio, deben ser compatibles con el Derecho Comunitario. Los impuestos de salida gravan plusvalías latentes, es decir, bienes intangibles como acciones o participaciones que aún no han sido enajenadas y por las cuales los contribuyentes deberán tributar como consecuencia de su traslado a otro Estado. A lo largo del trabajo veremos cuáles son las características generales de los impuestos de salida, como ha evolucionado la jurisprudencia del TJUE al respecto y cuál es el régimen de esta figura tributaria en el derecho español
2016-01-11T12:27:25Z
2016-01-11T12:27:25Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11827
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118292016-01-12T01:00:53Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-11T15:13:39Z
urn:hdl:10256/11829
Análisis y efectos prácticos de la reagrupación familiar a partir de la Directiva 2003/86/CE y su transposición en el ordenamiento español
Escobedo Ferreres, Sandra
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Reagrupament familiar -- Unió Europea, Països de la
Reagrupament familiar -- Espanya
Emigració i immigració -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Emigració i immigració -- Dret i legislació -- Espanya
Treballadors estrangers --Situació legal, lleis, etc. -- Unió Europea, Països de la
Treballadors estrangers --Situació legal, lleis, etc. -- Espanya
Immigrants -- Situació legal, lleis, etc. -- Unió Europea, Països de la
Immigrants -- Situació legal, lleis, etc. -- Espanya
Family reunification -- European Union countries
Family reunification -- Spain
Emigration and immigration law -- European Union countries
Emigration and immigration law -- Spain
Alien labor -- Legal status, laws, etc. -- European Union countries
Alien labor -- Legal status, laws, etc. -- Spain
Immigrants -- Legal status, laws, etc. -- European Union countries
Immigrants -- Legal status, laws, etc. -- Spain
After the promulgation of the Directive 2003/86/EC on the right of family reunification (and its respective transpose to Spanish regulation), the objective of this project is to analyze the current application of a process that is preceded by migration policies of the European Union which are applicable to all third country nationals, establishing a community regime, for those who are European citizens and an extra-eu nationals regime. It consist on a right to which third country nationals can apply, when they stay legally in a European member state territory, by regrouping their family members with them. By this way, they exercise their right to private family live
2016-01-11T15:13:39Z
2016-01-11T15:13:39Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11829
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118382024-02-21T12:48:09Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolectaoai:dugi-doc.udg.edu:10256/118432016-01-13T01:00:54Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-12T12:47:37Z
urn:hdl:10256/11843
La Intervención de las comunicaciones telefónicas en el seno de la instrucción en las causas penales: visión jurisprudencial
Gich de Jaime, Cristina
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret a la intimitat -- Espanya
Intervenció de les comunicacions -- Dret i legislació -- Espanya
Escoltes telefòniques -- Dret i legislació -- Espanya
Investigació criminal -- Espanya
Privacy, Right of -- Spain
Eavesdropping -- Law and legislation -- Spain
Wiretapping -- Law and legislation -- Spain
Criminal investigation -- Spain
Las intervenciones telefónicas permiten el acceso a información de carácter privado sin que el titular de la línea o de otros soportes de almacenamiento masivo de información tenga conocimiento de que está siendo investigado. No obstante, esta práctica es susceptible de vulnerar el derecho a la intimidad y al secreto de las comunicaciones. Este trabajo pretende conocer e investigar la situación actual referente a la práctica de las intervenciones telefónicas, cómo se ha ido desarrollando hasta la fecha con una precaria cobertura legal, cuál ha sido el peso de la jurisprudencia, tanto nacional como comunitaria, y si, en efecto, la reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal va a satisfacer las exigencias del Tribunal de Estrasburgo y de la doctrina científica española
2016-01-12T12:47:37Z
2016-01-12T12:47:37Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11843
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/118442016-01-13T01:00:49Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-12T15:24:33Z
urn:hdl:10256/11844
El Crèdit documentari: estudi del contracte del crèdit documentari i l’anàlisi de la responsabilitat de les entitats de crèdit participants
De Sancha Sánchez, Estefanía
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Crèdit documentari -- Dret i legislació
Crèdit documentari -- Dret i legislació -- Espanya
Bancs -- Responsabilitat civil
Bancs -- Responsabilitat civil -- Espanya
Documentary crèdit -- Law and legislation
Documentary crèdit -- Law and legislation -- Spain
Banks and banking -- Liability (Law)
Banks and banking -- Liability (Law) -- Spain
Mitjançant l’elaboració d’aquest treball s’espera obtenir un major coneixement i funcionament en l’àmbit de les operacions internacionals en matèria mercantil i concretament conèixer bé la figura del crèdit documentari. És un instrument que utilitzen els operadors des de fa anys, malgrat però ha patit canvis per tal de pal·liar les noves situacions que han sorgit i posteriorment s’ha hagut d’abordar per la doctrina i la jurisprudència. Es vol aconseguir que aquest treball pugui ésser utilitzat com a pauta en la didàctica i la docència o simplement d’investigació d’aquesta figura i adquirir un major aprenentatge per els lectors interessats en el crèdit documentari
2016-01-12T15:24:33Z
2016-01-12T15:24:33Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11844
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119152017-06-22T07:31:49Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-19T14:21:33Z
urn:hdl:10256/11915
Els Drets dels pacients a l’assistència sanitària transfronterera
Guzman Bravo, Aïda
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Assistència mèdica -- Unió Europea, Països de la
Pacients -- Situació legal, lleis, etc -- Unió Europea, Països de la
Drets civils -- Unió Europea, Països de la
Medical care -- European Union countries
Patients -- Legal status, laws, etc. -- European Union countries
Civil rights -- European Union countries
El present estudi tracta sobre els drets dels pacients a l’assistència sanitària transfronterera, àmbit relatiu al mercat interior. El motiu d’elecció d’aquest tema és degut a la rabiosa actualitat que presenta i el gran desconeixement que hi ha envers el col·loquialment conegut com “turisme sanitari”. La curiositat per conèixer els drets vinculats a l’estatut de ciutadania, entès en aquest àmbit com a pacient o usuari de l’assistència sanitària, en una vessant tan transcendental com és la salut i la sanitat, juntament amb la recent entrada en vigor de la Directiva 2011/24/UE, relativa als drets dels pacients a l’assistència sanitària transfronterera, m’han animat a escollir el tema que, tot i estar al punt de mira d’Europa, se’ns presenta a la gran majoria de ciutadans com un gran desconegut degut a la manca d’informació que l’envolta
2016-01-19T14:21:33Z
2016-01-19T14:21:33Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11915
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119162016-01-20T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-19T15:05:56Z
urn:hdl:10256/11916
Canvi de domicili dels menors en cas de trasllat dels seus progenitors després d’un procés de separació (“relocation”): anàlisi del millor interès del fill
Iglesias López, Carla
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Fills de pares divorciats -- Espanya
Fills de pares divorciats -- Catalunya
Guarda i custòdia -- Espanya
Guarda i custòdia -- Catalunya
Dret de visita (Dret de família) -- Espanya
Dret de visita (Dret de família) -- Catalunya
Children of divorced parents -- Spain
Children of divorced parents -- Catalonia
Custody of children -- Spain
Custody of children -- Catalonia
Visitation rights (Domestic relations) -- Spain
Visitation rights (Domestic relations) -- Catalonia
Relocation, un nou concepte que afegeix més complicacions a la ja prou enrevessada situació que sorgeix després d’un procediment de separació. La realitat a la que fa referència aquest terme és la següent: després de produir-se la separació i existint un règim a complir, aquell pare o mare que té la guarda i custòdia dels fills, ja sigui compartida o exclusiva, decideix realitzar un canvi de lloc de residència. El problema concretament és la pretensió que aquest té de que els menors que es troben sota la seva custòdia l’acompanyin en aquest canvi, quedant com el perjudicat de la situació aquell progenitor no custodi que no podrà veure complert el règim de visites establert. Així doncs l’objectiu d’aquest treball serà plantejar uns criteris per abordar aquest conflicte i donar una resposta més fonamentada a aquesta controvèrsia
2016-01-19T15:05:56Z
2016-01-19T15:05:56Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11916
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119422016-01-26T01:00:52Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-25T11:14:41Z
urn:hdl:10256/11942
Vicissituds del règim dotal al codi civil espanyol i al dret civil de Catalunya
Camacho Cordonet, Carles
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dot -- Espanya -- Història
Dot -- Catalunya -- Història
Dot (Dret romà)
Dot (Dret germànic)
Dowry -- Spain -- History
Dowry -- Catalonia -- History
Dowry (Roman law)
Dowry (Law, Germanic)
Aquest treball té com a finalitat mostrar les vissicituds que presenta el règim dotal en el
Codi Civil espanyol i en el dret civil de Catalunya a partir de l’estudi de la situació en la qual es trobava aquesta institució en els textos normatius que regulaven el dot a partir del segle XIX fins la seva desaparició, amb la finalitat de veure quina evolució ha patit aquesta figura i com s’ha plasmat, i tanmateix quins són els motius que han propiciat la desaparició del dot
2016-01-25T11:14:41Z
2016-01-25T11:14:41Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11942
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119442016-01-26T01:00:54Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-25T11:50:45Z
urn:hdl:10256/11944
Simbología religiosa en las administraciones públicas
Casas Balló, Aina
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Església i estat -- Esanya
Llibertat de consciencia -- Espanya
Laïcisme -- Espanya
Símbols -- Aspectes religiosos -- Espanya
Church and state -- Spain
Liberty of conscience -- Spain
Laicism -- Spain
Signs and symbols -- Religious aspects -- Spain
En este estudio me interesa poner de manifiesto la relación que mantiene el Estado con las religiones y si ha ido evolucionando a lo largo de los años. Se pretende demostrar la poca eficacia verídica de uno de los principios fundamentales de la Constitución española así como su posible necesidad de modificación para poderse adecuar correctamente al momento en que estamos. A partir del del artículo 16.3 CE, un estudio en profundidad mediante distintas herramientas, como pueden ser los símbolos religiosos aún patentes y presentes en lugares públicos, se podrá observar cómo, aunque el Estado español se configura como un Estado aconfesional, mantiene esa influencia católica que le ha caracterizado en toda la historia, manteniendo privilegios y beneficios
2016-01-25T11:50:45Z
2016-01-25T11:50:45Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11944
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119472016-01-26T01:00:47Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-25T12:55:21Z
urn:hdl:10256/11947
L’Adopció oberta
Castillo Márquez, Estefanía
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Adopció -- Dret i legislació -- Catalunya
Adopció -- Dret i legislació -- Espanya
Fills adoptius -- Drets civils -- Catalunya
Fills adoptius -- Drets civils -- Espanya
Adoption -- Law and legislation -- Catalonia
Adoption -- Law and legislation -- Spain
Adopted children -- Civil rights -- Catalonia
Adopted children -- Civil rights -- Spain
En el nostre sistema, únicament tenim un tipus d’adopció, aquesta s’anomena adopció plena i consisteix en el trencament de tot vincle existent entre l’adoptat i la família biològica. Aquest trencament s’ha vist qüestionat al considerar-se que es podrien donar casos en els quals no s’hagués de produir. Va ser a partir d’aquest moment, en el que es va començar a debatre sobre la possible incorporació de l’anomenada adopció oberta. Al llarg del desenvolupament d’aquest treball podrem observar de l’existència d’una sensació de buit i abandonament que experimenten la majoria de les persones adoptades quan arriben a una certa edat, i com aquesta sensació podria ser evitada si s’incorporés aquest concepte, ja que d’aquesta manera els adoptats podrien mantenir un cert vincle amb la seva família biológica
2016-01-25T12:55:21Z
2016-01-25T12:55:21Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11947
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119522016-01-26T01:01:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-25T15:33:11Z
urn:hdl:10256/11952
La Llibertat religiosa: subjectes, contingut i límits
Castro Canals, Gerard
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Llibertat religiosa -- Espanya
Religions
Pluralisme religiós -- Espanya
Freedom of religión -- Spain
Religious pluralism -- Spain
El següent treball té com a objectiu comprendre la importància del factor religiós dins la nostra societat. No hi ha cap tipus de dubte que dins el panorama social, polític i jurídic del nostre país aquest hi interactua. Però l’àmbit del què parlem és molt extens, així que s’ha optat per centrar-nos d’una forma especial en la titularitat i el contingut del dret a la llibertat religiosa, encara que també parlem de límits. És necessari donar, en un principi, una noció sobre el concepte de llibertat religiosa, per a poder apropar-nos al que serà el tema del treball, i també veure davant quin dret estem, on es troba recollit, i el que això suposa. S’ha de comprendre que es tracta d’un dret fonamental, i que la llibertat religiosa està unida a l’ésser humà, cosa que avui en dia tenim totalment assumit, però que fa uns anys no es reconeixia
2016-01-25T15:33:11Z
2016-01-25T15:33:11Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11952
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/119532016-01-26T01:00:56Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-01-25T16:13:38Z
urn:hdl:10256/11953
L’Evolució dels heretaments a Catalunya: de costum a institució legal codificada: dret de successions
Garcia Vilar, Albert
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Herències i successions -- Catalunya -- Història
Herències i successions (Dret català)
Inheritance and succession -- Catalonia -- History
Inheritance and succession (Catalan law)
Està dedicat aquests treball a l'evolució dels heretaments a Catalunya des del seu ús com a costum fins a la seva primera codificació a la Compilació de 1960, seguit de totes les codificacions posteriors que els han establert al llarg dels anys
2016-01-25T16:13:38Z
2016-01-25T16:13:38Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/11953
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120312016-02-09T01:01:03Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-08T09:33:16Z
urn:hdl:10256/12031
La Erosión de bases imponibles y el traslado de beneficios como mecanismo de planificación fiscal agresiva
González Torres, Verónica
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Empreses multinacionals -- Impostos
Doble imposició internacional
Frau fiscal (Dret internacional)
Dret internacional privat -- Impostos
International business enterprises -- Taxation
Double taxation
Tax evasion (International law)
Conflict of laws -- Taxation
Este trabajo tiene como finalidad otorgar una visión general sobre la problemática de las cada vez más comunes prácticas de las multinacionales para erosionar sus bases imponibles y desplazar sus beneficios en sus estrategias de planificación fiscal internacional con el fin de reducir sus cargas tributarias y maximizar los beneficios de sus entidades en conjunto
2016-02-08T09:33:16Z
2016-02-08T09:33:16Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12031
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120332019-03-06T10:39:51Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-08T10:13:22Z
urn:hdl:10256/12033
Federalisme fiscal: anàlisi des d’una perspectiva autonòmica: el poder segueix a la riquesa
Iglesias Capellas, Carlota
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Federalisme -- Alemanya
Federalisme -- Canadà
Federalisme -- Estats Units d'Amèrica
Federalisme -- Espanya
Federal government -- Germany
Federal government -- Canada
Federal government -- United States
Federal government -- Spain
Relacions fiscals intergovernamentals
Intergovernmental fiscal relations
En aquest treball intentaré presentar els principals elements que defineixen un Estat federal, i descriure’n les característiques principals, seguint els models clàssics com són el dels Estats Units d’Amèrica, Canadà, Alemanya, etc., per saber si l’Estat espanyol conté algun d’aquests elements per definir-se com a Estat federal o si, per contra, n’hi falten i quins n’hi falten
2016-02-08T10:13:22Z
2016-02-08T10:13:22Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12033
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-95.71289100000001; north=37.09024; name=Estats Units d'Amèrica
east=-106.34677099999999; north=56.130366; name=Canadà
east=10.451526000000058; north=51.165691; name=Alemanya
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120402016-02-09T01:01:11Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-08T11:26:10Z
urn:hdl:10256/12040
La Financiación de las Comunidades Autónomas: la deuda pública
Juana Faja, Laia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Finances autonòmiques -- Espanya
Relacions fiscals intergovernamentals -- Espanya
Deute públic -- Dret i legislació -- Espanya
Finance, Public -- Spain
Intergovernmental fiscal relations -- Spain
Debts, Public -- Law and legislation -- Spain
Después de que la Unión Europea se haya visto fuertemente golpeada por una crisis económica, que se dio a escala mundial, muchos países de la zona euro luchan por mantener dicho estado del bienestar. Para que se puedan prestar los servicios de forma correcta, es necesario que los Estados realicen una serie de gastos. En cuanto a España, y su sistema de autonomías, cabe precisar que estos gastos los tienen que llevar a cabo tanto el Estado como también las diferentes Comunidades Autónomas. El presente trabajo, pues, pretende reflejar a qué mecanismos de financiación se pueden acoger los entes autonómicos para hacer frente a las obligaciones que tienen, y una vez determinado esto, analizar cómo se han beneficiado las Comunidades del dinero derivado de la deuda pública, instrumento al que se han tenido que acoger éstas para solventar el déficit que surgió una vez se entró en un estado de recesión y los gastos eran superiores a los ingresos
2016-02-08T11:26:10Z
2016-02-08T11:26:10Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12040
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120452016-02-09T01:01:13Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-08T12:13:36Z
urn:hdl:10256/12045
La Prescripció extintiva i la caducitat de l’acció hipotecària a Catalunya
Julià i Soler, Pol
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Préstecs hipotecaris -- Dret i legislació -- Catalunya
Prescripció (Dret) -- Catalunya
Mortgage loans -- Law and legislation -- Catalonia
Prescription (Law) -- Catalonia
El present estudi està dedicat a l’aplicabilitat dels terminis de prescripció i caducitat dins el territori de Catalunya, amb això vull dir, desenvolupar l’aplicació del Codi Civil de Catalunya en relació amb la prescripció i caducitat que allí figura. El meu propòsit és indagar sobre la possibilitat d’aplicar aquests terminis en el cas que l’objecte d’un litigi sigui un préstec hipotecari formalitzat dins el territori català. És a dir, un préstec bilateral amb garantia real, i no un amb garantia personal o universal
2016-02-08T12:13:36Z
2016-02-08T12:13:36Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12045
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120642016-02-16T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-15T11:58:25Z
urn:hdl:10256/12064
La Retribución de la administración concursal: análisis y perspectivas
López Valverde, Alexandre
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret concursal -- Espanya
Fallida -- Espanya
Deutor i creditor -- Espanya
Bankruptcy -- Spain
Debtor and creditor -- Spain
El tema del presente proyecto es la retribución de la administración concursal (regulada en el artículo 34 de la ley 22/2003, de 9 de julio, Concursal y en el Real Decreto 1860/2004 de 6 de septiembre). Dicha elección descansa en el simple afán de saber cuál es la finalidad del legislador a la hora de implantar dicho derecho mediante el sistema reglamentario y no por otro sistema, qué reglas y especialidades se aplican para su cálculo, qué sujetos tienen derecho a percibir dicha contribución, qué criterios aplica el juez a la hora de determinar y establecer la retribución, y si la última modificación operada por el legislador en el régimen de retribución consigue una mayor eficiencia para el propio proceso concursal
2016-02-15T11:58:25Z
2016-02-15T11:58:25Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12064
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/120652016-02-16T01:00:47Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-15T15:30:57Z
urn:hdl:10256/12065
El Devenir de la prohibición de interceder de la mujer y la situación actual del fiador
Martínez Casanovas, Sònia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Fiances -- Catalunya
Fiances (Dret romà)
Deutor i creditor -- Catalunya
Deutor i creditor (Dret romà)
Suretyship and guarant -- Catalonia
Suretyship and guarant (Roman law)
Debtor and creditor -- Catalonia
Debtor and creditor (Roman law)
Este trabajo tiene por objeto el estudio de la antigua regla romana que prohibía a la mujer interceder a favor de su marido como fiadora y que siguió vigente en la compilación catalana de los años sesenta hasta que finalmente desapareció en la reforma del año 1984. Finalmente se habla de la necesidad que hay hoy en día de que exista una normativa como ésta pero no protegiendo exclusivamente a la mujer, sino una norma que se encargue de proteger a los fiadores/avalistas en general, ya que es un sector que se encuentra prácticamente desprotegido jurídicamente tal y como veremos en los últimos apartados de éste trabajo
2016-02-15T15:30:57Z
2016-02-15T15:30:57Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12065
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/121072016-02-23T01:00:49Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-22T09:35:17Z
urn:hdl:10256/12107
El govern del Poder Judicial: evolució, problemes i perspectives del Consell General del Poder Judicial
Muntadas Serra, Arnau
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Poder judicial -- Espanya
Poder judicial -- Estudis comparatius
Espanya. Consejo General del Poder Judicial
Judicial power -- Spain
Judicial power – Comparative studies
En aquest treball analitzarem el Consell General del Poder Judicial, veurem la seva evolució, els problemes i les perspectives de futur que té aquest òrgan constitucional. El motius que m’han dut a triar aquest tema són la importància que té aquest òrgan dins l’estructura de l’estat espanyol, així com la tenen òrgans de similars característiques a altres països democràtics del món. Per altra banda un dels motius que em va ajudar a escollir aquest tema és la forta polèmica i les múltiples discussions que hi ha hagut envers aquest òrgan des de la seva creació. Finalment també per la falta de coneixement que es té d’aquest òrgan, tothom el coneix però poca gent coneix de veritat les seves funcions, característiques o evolució
2016-02-22T09:35:17Z
2016-02-22T09:35:17Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12107
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/121082016-02-23T01:00:53Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-22T10:11:16Z
urn:hdl:10256/12108
Estudi teòric i jurisprudencial dels nous preceptes d’organització i grup criminal del Codi Penal de 2010
Pladevall Terricabras, Bernat
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret penal -- Legislació -- Espanya
Delicte -- Espanya
Crim organitzat -- Espanya
Criminal law -- Spain
Crime -- Spain
Organized crime -- Spain
L’objecte principal d’aquest treball de síntesi és analitzar detalladament una de les novetats més importants de la reforma operada per Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, la qual va introduir un nou Capítol, el VI, en el Títol XXII del Llibre II, tipificant autònomament com a delicte diverses formes de participació i integració en una organització o grup criminal, amb l’objectiu de corregir les mancances que oferia l’antiga regulació i aportar noves solucions a una de les principals preocupacions que la comunitat internacional i els estats membres de la Unió Europea tenen en ment, la criminalitat organitzada
2016-02-22T10:11:16Z
2016-02-22T10:11:16Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12108
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/121112016-02-23T01:00:45Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-22T11:12:32Z
urn:hdl:10256/12111
La Laicidad en Francia: evolución y actualidad: especial mención al ámbito educativo y al uso de símbolos religiosos
Poli Hardouin, Philippine
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Laïcisme -- França -- Història
Simbolisme -- Aspectes religiosos -- França
Hijab (Indumentària islàmica) -- França
Laicism – France -- History
Symbolism -- Religious aspects -- France
Hijab (Islamic clothing) -- France
El propósito de este trabajo es conocer, analizar y definir el principio de laicidad en Francia. Se trata de desarrollar en primer lugar, la evolución histórica del principio, cómo ha ido evolucionando la secularización de la laicidad a lo largo de la historia, desde los primeros momentos, hasta su completa imposición en la Constitución Francesa de 8 de octubre de 1958. En segundo lugar se trata la diferencia entre el principio de laicidad y el principio de neutralidad, ya que ambos principios en muchas ocasiones puede llegar a confundirse. Finalmente, se examina el principio de laicidad en la enseñanza pública, atendiendo especialmente al uso de símbolos religiosos, y en concreto al velo islámico
2016-02-22T11:12:32Z
2016-02-22T11:12:32Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12111
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=2.213749000000007; north=46.227638; name=França
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/121132016-02-23T01:00:53Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-22T11:46:58Z
urn:hdl:10256/12113
Falta de conformitat en les vendes de béns de consum i remeis per a fer-hi front
Quintana Cerrato, Sheila
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Consumidors -- Protecció -- Dret i legislació -- Espanya
Consumidors -- Protecció -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Consumers protection -- Law and legislation -- Spain
Consumers protection -- Law and legislation -- European Union countries
Actualment ens trobem davant una societat de consum caracteritzada precisament pel consum massiu de béns i serveis, on els consumidors, en la majoria de casos, es troben indefensos davant de pràctiques que poden arribar a ser abusives. En el nostre marc normatiu hi ha lleis que protegeixen al consumidor, però normalment aquest no coneix la normativa i per tant és molt difícil que la pugui al•legar. S’ha decidit dur a terme el treball sobre aquest àmbit perquè és un tema de gran importància. Els consumidors i usuaris solen estar en desavantatge respecte als venedors, per això, han de conèixer els drets que la llei els reconeix per poder-los reclamar de forma justa i legítima
2016-02-22T11:46:58Z
2016-02-22T11:46:58Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12113
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
east=9.247778; north=50.116944; name=Unió Europea
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/121152016-02-23T01:00:47Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-22T12:32:30Z
urn:hdl:10256/12115
El Risc de confusió al dret de marques
Rubinat Lacuesta, Marc
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Marques de fàbrica -- Dret i legislació -- Espanya
Consumidors -- Protecció -- Dret i legislació -- Espanya
Trademarks -- Law and legislation -- Spain
Consumers protection -- Law and legislation -- Spain
Marques de fàbrica -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Consumidors -- Protecció -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Trademarks -- Law and legislation -- European Union countries
Consumers protection -- Law and legislation -- European Union countries
La marca forma part de la propietat Industrial, branca del dret mercantil. Com a element clau en el sistema econòmic actual, la marca necessita d'un mecanisme de protecció adient, i aquest és el risc de confusió. A través del risc de confusió s'intenta donar protecció al consumidor i al titular de la marca. La protecció d'un i altre és possible que no sigui la mateixa i una prevalgui abans que l'altre. El risc de confusió doncs, pretén donar cobertura a dos interessos diferents: als interessos del titular de la marca, i als interessos del consumidor. La protecció contra el risc de confusió constitueix l'objecte essencial del dret de marques
2016-02-22T12:32:30Z
2016-02-22T12:32:30Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12115
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
east=9.247778; north=50.116944; name=Unió Europea
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/121312016-02-24T01:00:48Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-23T15:28:26Z
urn:hdl:10256/12131
Tratamiento jurídico y político de la diversidad: mutilación genital femenina
Rodríguez Rodríguez, Yolanda
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Circumsició femenina -- Aspectes socials
Circumsició femenina -- Dret i legislació -- Espanya
Clitoridectomia -- Aspectes socials
Clitoridectomia -- Dret i legislació -- Espanya
Clitoridectomy -- Social aspects
Clitoridectomy -- Law and legislation -- Spain
Hijab (Indumentària islàmica)
Hijab (Islamic clothing)
La intención de este trabajo es llegar a conocer una práctica como es la mutilación genital femenina desde varios prismas o vértices, ver cómo desde el ámbito jurídico vemos sólo un lado y que resulta necesario ampliar la perspectiva para incorporar el vértice cultural. Trataremos de transmitir ideas y opiniones diversas sobre una práctica tan controvertida, de manera que el lector pueda conocer más sobre el tema y también sobre nuestro ordenamiento jurídico, nuestro sistema político y sobre nosotros mismo como Sociedad. Para poder enriquecer el trabajo, y después las correspondientes conclusiones al final del
mismo, he incluido la tradición islámica del velo, qué tratamiento jurídico recibe a nivel
internacional y nacional
2016-02-23T15:28:26Z
2016-02-23T15:28:26Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12131
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/121382016-02-25T01:00:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2016-02-24T11:01:30Z
urn:hdl:10256/12138
Derechos fundamentales en el tratamiento penitenciario
Serrano Méndez, Lorena
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Presons -- Dret i legislació -- Espanya
Presos -- Drets civils -- Espanya
Prisons -- Law and legislation -- Spain
Prisoners -- Civil rights -- Spain
El objetivo inicial del trabajo es analitzar los puntos de tensión entre el sistema penitenciario y los derechos fundamentales, haciendo especial énfasis en los aspectos de actualidad y que generan mayor preocupación. El ingreso en prisión, entre muchas otras consecuencias, supone el inmediato sometimiento del preso a una legislación distinta que hasta la salida legal de la cárcel va a determinar y conformar el status jurídico de la persona presa. En este trabajo analizaremos los temas más controvertidos de las posibles restricciones de derechos fundamentales, como por ejemplo, las restricciones del derecho a la vida, del derecho a la intimidad, del derecho a la tutela judicial efectiva…entre otros
2016-02-24T11:01:30Z
2016-02-24T11:01:30Z
2015-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/12138
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/137852017-04-05T10:16:19Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-03-27T16:33:40Z
urn:hdl:10256/13785
La Protecció internacional i europea dels drets fonamentals dels nens i els mecanismes de control
Ballesteros Coris, Júlia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000)
Infants -- Drets civils -- Unió Europea, Països de la
Drets civils -- Unió Europea, Països de la
Drets dels infants -- Unió Europea, Països de la
Drets humans -- Unió Europea, Països de la
Els drets humans no han gaudit sempre de la mateixa protecció. De fet, no va ser fins a la segona meitat del segle XX que es va evidenciar la necessitat de crear un marc jurídic que obligués als Estats a reconèixer de forma expressa aquests drets.
La present investigació es centra a obtenir una visió panoràmica de la principal normativa que ha influenciat la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE), i de quin impacte ha tingut sobre aquesta, així com dels seus mecanismes de control i eficàcia jurídica
2017-03-27T16:33:40Z
2017-03-27T16:33:40Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13785
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/138002017-04-05T10:15:28Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-04-03T06:37:41Z
urn:hdl:10256/13800
La Successió en les empreses familiars
Galí Solé, Oriol
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Herències i succesions -- Catalunya
Herències i successions (Dret català)
Empreses familiars -- Successió
L’objectiu d’aquest treball és estudiar la successió en les empreses familiars, és a dir, la continuïtat de l’empresa traduïda en el procés successori. L’interès que ha sorgit per analitzar la successió en les empreses familiars és que es tracta d’un tema que en l’actualitat es pot dir que pateix moltes dificultats. La frase en que es va pensar per realitzar aquest treball va ser: la primera generació crea l’empresa, la segona la manté i normalment la tercera la tanca
2017-04-03T06:37:41Z
2017-04-03T06:37:41Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13800
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/138012017-04-05T10:14:49Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-04-03T08:10:16Z
urn:hdl:10256/13801
El Dret de protesta a l'Estat Espanyol: anàlisi dels efectes de la nova legislació (Reforma del Codi Penal LO 1/2015, i Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana LO 4/2015) en el dret de protesta
Rifà i Arumí, Aleix
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Llibertat d'expressió -- Espanya
Moviments de protesta -- Espanya
Llibertat d'informació -- Espanya
Dret de reunió -- Espanya
En aquest treball s’analitza què s’entén com a dret de protesta, un dret que no està contingut com a tal en l’ordenament jurídic però que el podem desgranar en el dret a la llibertat d’expressió i d’informació, el dret a la llibertat de reunió i manifestació, i altres drets com ara: l’ús de la força per part de les autoritats, la prohibició de la tortura i els mals tractes, o les garanties de les detencions. S’examina el xoc de drets que, inevitablement, es produeix quan s’exerceix el dret de protesta. I s’analitza la possible col•lisió d’interessos entre la nova Llei de Seguretat Ciutadana i la Constitució Espanyola
2017-04-03T08:10:16Z
2017-04-03T08:10:16Z
2016-02
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13801
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/138022017-04-05T10:13:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-04-03T09:14:13Z
urn:hdl:10256/13802
La Sostracció internacional de menors
Aymerich Ribas, Roser
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Segrest de menors pels pares
Segrest de menors pels pares -- Espanya
Guarda i custòdia
Guarda i custòdia -- Espanya
Dret internacional
El present treball té inici amb una síntesi de les normes que regulen la sostracció internacional de menors, enquadrada en un marc jurídic que ens servirà per posar-nos en context i poder comprendre més fàcilment la segona part del treball. A partir d’aquesta, es pretén mostrar com funciona veritablement un procés de retorn d’un menor, ja que en la realitat el procediment es complica i no acaba esdevenint tant idíl·lic com descriuen les normes.
Per dur a terme l’estudi comparatiu entre teoria i pràctica, em serviré d’un cas real que va tenir inici l’any 2012, i el qual em permetrà mostrar com diferents factors poden arribar a alterar el que disposa el Conveni, que en aquest cas és la màxima norma reguladora, segons el qual el menor ha de retornar immediatament al país de residencia habitual si no ha passat un any.
Finalment, el que pretenc demostrar és com en un tema de suma importància i que actualment es troba en auge, les normes no aconsegueixen minvar les dilacions que pateix el procés, i en conseqüència, a qui acaba repercutint personalment tot això no és a ningú més que al menor que es veurà privat –al menys durant un temps si finalment s’aconsegueix la seva restitució- del dret a estar en companyia dels seus pares
2017-04-03T09:14:13Z
2017-04-03T09:14:13Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13802
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/138032017-04-05T10:12:21Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-04-03T10:15:06Z
urn:hdl:10256/13803
Propietat intel·lectual musical
Brandariz Batlle, Carmina
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Drets d'autor -- Música -- Espanya
Propietat intel·lectual -- Espanya
Música -- Indústria i comerç -- Espanya
Aquest treball sorgeix amb la voluntat de voler fer un estudi a fons dels agents del mercat de la música i els diferents drets que se’ls hi atribueixen, així com el seu abast i durada, basant-se en el Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel•lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria. Més en concret, s’estudiarà l’abast i funcionalitat de la LPI, sobretot la seva utilitat en una societat tant immersa en les noves tecnologies i la digitalització com en la que vivim en l’actualitat
2017-04-03T10:15:06Z
2017-04-03T10:15:06Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13803
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/138042017-05-15T07:49:57Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-04-03T11:50:54Z
urn:hdl:10256/13804
La Prova electrònica: concepte, regulació, assegurament i verificació
Caballero Alcobet, Judit
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Procediment civil -- Espanya
Prova electrònica -- Espanya
Prova (Dret) -- Espanya
Tradicionalment els principals mitjans de prova han estat la prova documental, testifical i pericial. Considero que és molt interessant la comparació entre la prova tradicional i l’electrònica, ja que ens permet observar una clara adaptació del dret a la societat actual i ens mostra que aquest no és inamovible i que persegueix un dels seus fins principals: regir la societat. El primer apartat del treball engloba el concepte de prova més tradicional: la documental, i fa una comparació entre aquesta i la prova electrònica. El segon apartat, rubricat procediment probatori civil, tracta l’obtenció, proposició i aportació, admissibilitat, eficàcia probatòria i els drets fonamentals que es poden veure afectats amb les proves electròniques. I el tercer apartat és un recull de diferents mesures d’assegurament i verificació de la prova electrònica
2017-04-03T11:50:54Z
2017-04-03T11:50:54Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13804
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/138052017-04-05T10:05:08Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-04-04T10:24:22Z
urn:hdl:10256/13805
Mediació penal: la seva viabilitat o no en el procés penal
Crespo López, Estelle
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Mediacio penal -- Espanya
Mediacio penal -- França
Mediacio penal -- Alemanya
Procediment penal -- Espanya
Justícia restauradora -- Espanya
Actualment, en el marc del nostre sistema penal es pretén incorporar una “tercera via” de resolució de conflictes que es coneix amb el nom de Justícia Reparadora. Aquest sistema alternatiu es caracteritza per desenvolupar una funció de prevenció, atorga un nivell d’especial atenció a la víctima, aposta per un diàleg lliure i voluntari entre l’infractor i la víctima, i es regeix pel principi d’oportunitat en l’exercici de l’acció penal. Amb el present treball, el meu objectiu era conèixer, d’una banda, en quin moment legal es troba la mediació en el nostre sistema de justícia penal, i d’altra banda, si la incorporació d’un sistema de mediació penal pot considerar-se una via alternativa de resolució de conflictes que aporti majors beneficis que la Justícia de la qual gaudim actualment
2017-04-04T10:24:22Z
2017-04-04T10:24:22Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13805
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
east=2.213749000000007; north=46.227638; name=França
east=10.451526000000058; north=51.165691; name=Alemanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/139732020-04-22T07:20:00Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolectaoai:dugi-doc.udg.edu:10256/139782017-10-10T13:58:02Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-15T10:48:50Z
urn:hdl:10256/13978
Derecho del trabajo y libertad religiosa
Bas Campos, Jessica
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Llibertat religiosa -- Espanya
Dret del treball -- Espanya
Discriminació en el treball -- Espanya
Treball -- Aspectes religiosos
Para comenzar expondré, con ánimo introductorio, qué es el derecho del trabajo y haré una breve referencia histórica. También haré una presentación, sin entrar en el ámbito jurídico, de qué se entiende por libertad religiosa. Seguidamente explicaré a grandes rasgos qué tratos recibe la libertad religiosa dentro de nuestro OJ, concretamente en la CE, la LOLR y el ET. De forma sucinta, posteriormente analizaré de qué manera se ha pronunciado tanto la OIT como la UE para armonizar el derecho del trabajo y la libertad religiosa, tratando de forma más específica la igualdad y la no discriminación. El siguiente apartado, que será el central del Trabajo, consistirá en explicar, mediante teoría y sentencias, los conflictos comunes que surgen entre empleador y trabajador por motivo de querer defender, este último, su derecho a la libertad religiosa dentro de su esfera laboral. A continuación me centraré de forma explícita en las denominadas «empresas de tendencia» y citaré jurisprudencia sobre las mismas
2017-05-15T10:48:50Z
2017-05-15T10:48:50Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13978
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/139812017-05-16T00:01:05Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-15T12:11:11Z
urn:hdl:10256/13981
Responsabilidad patrimonial del Estado por el funcionamiento de la administración de justicia: error judicial
Berrio Londoño, Sergio
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Responsabilitat administrativa -- Espanya
Justícia -- Administració -- Espanya
Error judicial -- Espanya
Compensació de l'error judicial -- Espanya
El objetivo de este trabajo es analizar, en primer lugar, la responsabilidad patrimonial
de las Administraciones públicas con carácter general y una breve muestra de derecho
comparado sobre la materia. En segundo lugar, y con ánimo de concretar el tema del trabajo, ver mas consideraciones de la doctrina y los pronunciamientos de la jurisprudencia sobre el error judicial y los requisitos y presupuestos que dan lugar al mismo. En tercer lugar, explicar el procedimiento que se debe seguir para obtener la indemnización en caso de error judicial y finalmente mostrar la postura del Consejo General del Poder Judicial, del Consejo de Estado y del Tribunal Constitucional sobre la materia, que no esta exenta de polémica, debido a su relevancia política y social
2017-05-15T12:11:11Z
2017-05-15T12:11:11Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13981
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/139822017-05-16T00:01:03Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-15T15:32:45Z
urn:hdl:10256/13982
La protección del inversor en la contratación de productos financieros
Cabello i Forroll, Àlex
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Instruments financers -- Dret i legislació -- Espanya
Instruments financers -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Entitats financeres -- Dret i legislació -- Espanya
Entitats financeres -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
Capitalistes i financers -- Protecció -- Espanya
Los años de bonanza económica trajeron consigo dos fenómenos de alta transcendencia jurídica: el auge de los productos financieros, tanto en tipología como cantidad, y la entrada del pequeño inversor a los mercados financieros. Con este cambio en el statu quo de los mercados financieros, y con la llegada de la actual situación de crisis financiera, se han puesto de manifiesto una serie de deficiencias en el funcionamiento del mercado. En particular y por lo que ahora interesa: la carencia de protección suficiente para los nuevos inversores, de un lado, y la ausencia de controles efectivos, de otro. El estudio consta de dos capítulos. En el Capítulo I se analizan los cambios introducidos en la legislación en materia de protección del inversor desde un punto de vista fundamentalmente analítico. Expuesto el régimen jurídico y sentadas las bases del actual modelo de protección del inversor, en el Capítulo II se analizan sus fundamentos teóricos y principales efectos en el
plano práctico
2017-05-15T15:32:45Z
2017-05-15T15:32:45Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/13982
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140852017-05-30T00:01:14Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-29T08:51:50Z
urn:hdl:10256/14085
Anàlisi teòrica i pràctica de la mediació civil i familiar: reflexió crítica de la qüestió
Deniel Ricart, Núria
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Mediació -- Catalunya
Mediació -- Espanya
Mediació familiar -- Catalunya
Mediació familiar -- Espanya
En el món jurídic s’està vivint un boom de la mediació, ja que se li està donant caràcter de solució davant dels anomenats mals estructurals de la jurisdicció. Ara bé, aquest boom té el contrastat de l’aparent alienietat i desconeixement que es viu al mateix temps a la nostra cultura jurídica i és aquest el principal obstacle amb el què es troba la tècnica de la mediació i repte per el qual caldrà treballar, pel desconeixement que té la societat de la possibilitat d’optar per aquesta via alternativa. Al llarg del treball faré un estudi de la mediació com a mitjà alternatiu o complementari a la resolució de conflictes, estudiant el seu marc normatiu i teòric així com una breu referència històrica de la técnica. He decidit centrar-me en l’àmbit del dret de familia pel fet de tractar-se del nucli més essencial i primari per a l’individu i a on el naixement de conflictes mereix un tracte delicat i ben treballat. La metodologia emprada ha sigut l’estudi i recerca del marc teòric i normatiu de la matèria, anàlisi jurisprudencial i doctrinal, i treball de camp de la mediació en la seva pràctica a Catalunya
2017-05-29T08:51:50Z
2017-05-29T08:51:50Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14085
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140862017-05-30T00:01:13Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-29T09:31:32Z
urn:hdl:10256/14086
Adaptació del procés d’execució hipotecària a la realitat econòmica i social dels últims temps: consideracions i propostes concretes de millora pels creditors i deutors hipotecaris
Fernández Romero, Francisco A.
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Deutor i creditor -- Espanya
Execució hipotecària -- Espanya
Dació en pagament -- Espanya
Crisi financera global, 2007-2009
En les següents línies, veurem com diferents moviments econòmics i polítics fan desencadenar una greu crisi en l’àmbit mundial que encara sembla pesar sobre l’estat Espanyol. I és aquí on el legislador s’enfrontarà a un repte sense precedents: Els fonaments que conformen el nostre sistema d’execució hipotecària han sigut molt sòlids però des de l’any 2007 han començat a trontollar. La legislació ha tingut la necessitat d’adequar-se als nous temps, poc sembla quedar de les lleis d’enjudiciament civil que inspiraven el nostre ordenament jurídic a finals de segle, les antigues regulacions han deixat pas a un ordenament més modern que intenta equilibrar la balança entre el creditor i el deutor hipotecari. Ara bé, la realitat parla per si sola: A Catalunya es registren 43 desnonaments cada dia. Tràgicament, segons sembla, ens dirigim a la deriva, i les solucions proposades només intenten donar un petit pas en tot el llarg camí que queda per recorrer
2017-05-29T09:31:32Z
2017-05-29T09:31:32Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14086
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140872017-05-30T00:01:15Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-29T10:08:39Z
urn:hdl:10256/14087
Responsabilidad civil del abogado y del procurador
Ferrer Moreno, Sara
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Danys i perjudicis -- Espanya
Advocats -- Responsabilitat professional -- Espanya
Procuradors de tribunals -- Responsabilitat professional -- Espanya
El presente trabajo de documentación y razonamiento analítico pretende analizar cómo se configura, qué presupuestos deben concurrir para que exista responsabilidad civil de abogados y procuradores además de averiguar cómo se valoran estos presupuestos por parte del poder judicial, es decir, las condiciones y consecuencias de responsabilidad civil de abogados y procuradores. El tema de la responsabilidad civil de abogados y procuradores resulta interesante debido a que en el ejercicio de su labor como juristas se mueven el ámbito de una ciencia no exacta, la del Derecho, y por tanto, sobre la que no se suelen establecer premisas y conclusiones tan ciertas e indubitadas como en otras disciplinas científicas, lo que permite e incita a indagar entorno la adecuación o no de las premisas y las conclusiones que se han dado en el pasado y que se puedan modificar para casos futuros. A pesar de la extensión del objeto del trabajo, hay que recalcar que el aspecto sobre el que se ha generado mayor debate (doctrinal y jurisprudencial), además de conformar el presupuesto más relevante para determinar la consecuencia de la responsabilidad y el más difícil de analizar es el daño y su cuantificación
2017-05-29T10:08:39Z
2017-05-29T10:08:39Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14087
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140882017-05-30T00:01:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-29T10:54:28Z
urn:hdl:10256/14088
L’Indult: regulació i aplicació pràctica durant els darrers anys
Fontàs Puig, Ferran
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Indult -- Espanya
La finalitat d’aquest treball és fer un anàlisis jurídic sobre la institució de l’indult a Espanya durant els darrers anys. Aquesta anàlisi es farà a través d’un estudi centrat en tota la regulació vigent, consistent bàsicament en la Llei de 18 de juny de 1870 de les Regles per l’Exercici de la Gràcia de l’Indult i a la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. D’aquesta forma s’analitzaran tots els aspectes d’aquesta figura per tal de poder arribar a tota una sèrie de conclusions sobre la facultat de l’Executiu de graciar les penes imposades a determinades persones. A primera vista, sembla esser que l’indult es preveu com una mesura extraordinària i que sempre serà motivada, per tal d’evitar resultats arbitraris. Tot i així, tal com és veurà al llarg del treball, no sempre és així i en moltes ocasions aquesta exposició de motius és un simple text sense cap mena d’aplicació pràctica, que comporta una gran desconfiança de la societat envers aquesta facultat de l’executiu que trenca de forma flagrant amb el principi de separació de poders de l’Estat. El meu propòsit és arribar a unes conclusions sobre si aquests actes estan suficientment motivats o no, i fer una crítica sobre certs aspectes que podrien ser millorats, sobretot, tal com s’ha dit, en l’àmbit de la motivació
2017-05-29T10:54:28Z
2017-05-29T10:54:28Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14088
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140902017-05-30T00:01:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-29T11:57:48Z
urn:hdl:10256/14090
Castración química y pedofilia: una solución imperfecta
Fontcuberta Guarido, Marta
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Castració química
Castració química -- Espanya
Delictes sexuals
Delictes sexuals -- Espanya
Pedofília
Pedofília -- Espanya
El presente trabajo es el resultado de una minuciosa investigación sobre la castración química. Con él pretendemos dar respuesta a muchas de las preguntas que se plantean respecto de su legitimidad penal, al carácter forzoso o voluntario de su suministro, así como de la eficacia de la misma. A través de su lectura, el propio lector diferenciará de manera notoria que el tema escogido ha sido examinado desde dos perspectivas, una penalista y otra criminalista, siendo de obligado cumplimiento el estudio de ambos campos dada su interconexión, para así poder responder de forma motivada a las preguntas planteadas
2017-05-29T11:57:48Z
2017-05-29T11:57:48Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14090
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140932017-05-30T00:01:17Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-29T15:37:59Z
urn:hdl:10256/14093
Evolucio històrica de l’emfiteusi a Catalunya
Funes Castillo, Daniel
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Emfiteusi -- Catalunya
Emfiteusi -- Catalunya -- Història
Emfiteusi (Dret català)
Al llarg d’aquest treball no només hem estudiat totes les característiques intrínseques del contracte d’emfiteusi: el contracte de cessió, el cens o delme a pagar, el dret de fadiga, el lluïsme, la capbrevació, sinó que a més hem realitzat una profunda recerca sobre les diferents nomenclatures que ha tingut el contracte al llarg dels anys i com s’ha transformat des de la seva creació en el Codi de Justinià fins a l’actual regulació en llei, passant per la temuda Pesta Negra, l’aparició dels mals usos, essent els principals motius que originaren la famosa Guerra dels Remences, dividint el poble català en forçar un èxode cap a la Catalunya Nova més enllà del Llobregat, forçant al rei Jaume II a esdevenir àrbitre en el conflicte dictant la controvertida Sentència de Guadalupe i aconseguint per la força una regulació més justa per als pagesos. Tanmateix un dels aspectes que més hem volgut cuidar alhora de realitzar aquest treball es en les diferents opinions dels autors. Tot el treball es basa en la opinió personal fonamentada en base a una recerca bibliogràfica extensa, divergent i, en alguns casos, contradictòria. Probablement en les pròximes dècades, fruit de noves recerques, algunes parts del contingut d’aquest treball es veuran firmament confirmades mentre que d’altres, potser, quedaran desmentides. Tot sigui per aconseguir esbrinar que va passar durant la guerra dels remences i com va influir tot el moviment social i polític en un mer contracte emfitèutic
2017-05-29T15:37:59Z
2017-05-29T15:37:59Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14093
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/140952017-05-30T00:01:19Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-29T16:26:05Z
urn:hdl:10256/14095
Treball per compte aliè vs. treball per compte propi
Gamero Puignau, Mireia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret del treball -- Espanya
Treballadors -- Espanya
Personal -- Espanya
Treballadors autònoms -- Espanya
Espanya. Estatuto de los trabajadores (1995)
Espanya. Ley del Estatuto del trabajo autónomo (2007)
L’objectiu d’aquest treball és analitzar la figura més important que trobem al món del Dret del Treball i la Seguretat Social, com és el treballador. D’una banda, s’estudien els treballadors per compte aliè, i d’altra banda, els treballadors per compte propi, és a dir, els autònoms. Es tracta doncs, de fer una comparativa entre els citats col•lectius, i posteriorment, s’ofereix una visió més pràctica a través d’una anàlisi jurisprudencial per aprofundir en la temática
2017-05-29T16:26:05Z
2017-05-29T16:26:05Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14095
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/141102017-05-31T00:01:09Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-05-30T13:16:38Z
urn:hdl:10256/14110
Educación religiosa en los centros públicos
García Pérez, Sandra
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Religió -- Ensenyament -- Espanya
Religió a les escoles públiques -- Espanya
Llibertat religiosa -- Espanya
Llibertat d'ensenyament -- Espanya
Podemos afirmar que los conflictos y distintas situaciones jurídicas por las que ha
pasado la enseñanza de la Religión en el ámbito educativo no son resultado simplemente del Acuerdo entre la Iglesia católica y el Estado, sino que se deben a las diferentes posiciones que toman los políticos al respecto. Por lo tanto la polémica gira entorno a si la Religión debe formar parte o no de la educación y si debe integrarse como una materia más en la escuela pública, si es realmente necesaria para la formación integral de las personas. Mi intención es dar respuesta a si hoy por hoy todavía es necesaria la presencia de la asignatura de Religión en la Educación escolar. Además cada vez hay más inmigración y en España confluyen diversas culturas, existe pluralidad de religiones, por eso también quiero dar respuesta a si en los centros de enseñanza pública solo hay la opción de elegir la Religión católica o por el contrario se da la oportunidad de elegir cualquier otra Religión. A partir del estudio de las fuentes legales, leyes sobre Educación y sobre Libertad Religiosa, manuales, artículos de revistas, y otros mecanismos de comunicación e información como las redes o internet, además del análisis de jurisprudencia intentaré hacer una explicación de las diferentes situaciones por las que ha ido pasando la materia de Religión en España hasta llegar al momento actual
2017-05-30T13:16:38Z
2017-05-30T13:16:38Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14110
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/141582017-06-07T00:01:04Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-06T08:52:47Z
urn:hdl:10256/14158
La Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia: estudi, anàlisi comparativa, desenvolupament i aplicació
Garcia Serrano, Cristian
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Minories sexuals -- Situació legal, lleis, etc. -- Catalunya
Homofòbia -- Dret i legislació -- Catalunya
Homosexualitat -- Dret i legislació -- Catalunya
Homosexuals -- Situació legal, lleis, etc. -- Catalunya
Aquest treball consisteix en un estudi de caràcter descriptiu i una anàlisi comparativa de la Llei 11/2014 que té com objecte la consecució de la igualtat a la nostra societat de les persones LGBTI, i la lluita contra la discriminació a la qual es sotmet a les mateixes per tal de veure si aquest text normatiu ha aconseguit, a través del seu contingut, la seva articulació i la seva aplicació, convertir-se realment en un instrument eficaç i potent per fer realitat la igualtat material de les persones LGBTI, i poder ser utilitzat per emparar a les persones que pateixen discriminació per raó de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere
2017-06-06T08:52:47Z
2017-06-06T08:52:47Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14158
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/141612017-06-07T00:01:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-06T09:57:28Z
urn:hdl:10256/14161
Simbología religiosa estática en los espacios públicos
Gonzalez Nestal, Natalia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Simbolisme -- Aspectes religiosos -- Espanya
Religió i Estat -- Espanya
Pluralisme religiós -- Espanya
Llibertat religiosa -- Espanya
Una de las ideas principales y más básica que se suele tener ante el asunto de la simbología religiosa estática en los espacios públicos es que, si el Estado Español es un Estado aconfesional y no tiene por propia ninguna religión, ante la pluralidad que le caracteriza – por ser un Estado en el que confluyen muchas y diversas culturas – no debería permitir la utilización de símbolos religiosos estáticos en los espacios públicos. Ante esta idea preconcebida – creo que errónea –, en este trabajo se quiere entrar en el fondo del asunto del uso de símbolos religiosos estáticos en los espacios públicos, para conocer la verdadera situación actual, así como para valorar y estudiar los distintos elementos que se deben tener en consideración para resolver estas controversias
2017-06-06T09:57:28Z
2017-06-06T09:57:28Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14161
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/141662017-06-09T00:00:56Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-08T09:39:33Z
urn:hdl:10256/14166
Societat d’informació i justícia: anàlisi de la incidència dels medis de comunicació en el principi de publicitat penal: la revelació del secret de sumari i els judicis paral·lels
Herrera Martínez, Tania
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Societat de la informació -- Espanya
Presumpció d'innocència -- Espanya
Mitjans de comunicació de massa i justícia penal -- Espanya
Mitjans de comunicació de massa -- Influència -- Espanya
Amb els avenços tecnològics dels darrers anys, la informació s’ha convertit en un pilar bàsic de la nostra societat. Com a conseqüència d’aquesta expansió de la informació s’ha prestat especial atenció a les actuacions dels òrgans judicials respecte a causes d’interès per a la societat, sobretot en l’àmbit penal. L’excés d’informació, els judicis de valor, la revelació d’actuacions declarades secretes, els debats sobre la culpabilitat de l’acusat en programes de televisió, aportar nous testimonis al cas o premeditar una possible sentència són fets que podem observar habitualment en la pràctica dels professionals de la informació. El que pretenc amb aquest treball és abordar aquesta problemàtica en relació amb el principi de publicitat, que és el dret de tot acusat a tenir un judici just i en públic. El principi de publicitat i els medis de comunicació van agafats de la mà i són imprescindibles en la nostra societat, però analitzarem els conflictes que sorgeixen entre sí. Són dos els principals problemes: la revelació del secret de sumari per part dels medis de comunicació, i els judicis que s’originen paral·lelament al procés
2017-06-08T09:39:33Z
2017-06-08T09:39:33Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14166
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/141672017-06-09T00:00:58Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-08T11:46:15Z
urn:hdl:10256/14167
Mecanismos fiscales para fomentar la ocupación de viviendas vacías
Martín Vázquez, Cristina
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret a l'habitatge -- Espanya
Impostos immobiliaris -- Espanya
Espanya -- Política de l'habitatge
Este trabajo trata de los distintos instrumentos utilizados por los poderes públicos para garantizar el derecho a la vivienda. Por un lado, estableciendo mecanismos como recargos, regímenes especiales o, incluso, impuestos que gravan adicionalmente los inmuebles desocupados para conseguir, de esta manera, presionar al contribuyente que mantiene una vivienda vacía a ceder su uso a un tercero. Por otro lado, estableciendo un conjunto de beneficios fiscales en diferentes tributos con tal de incentivar medidas tales como el alquiler, la construcción de vivienda protegida, la adquisición en propiedad de la vivienda habitual o incluso el arrendamiento con opción a compra
2017-06-08T11:46:15Z
2017-06-08T11:46:15Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14167
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/141822017-06-10T00:01:08Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-09T11:02:45Z
urn:hdl:10256/14182
Los Pactos sucesorios de institución de heredero en el derecho civil de Cataluña
Molina Vera, Lidia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Herències i successions -- Catalunya -- Història
Existen dos tipos de sucesión mortis causa: la establecida por ley y la voluntaria. Dentro de la sucesión voluntaria encontramos que la sucesión mortis causa se puede realizar mediante testamento o por contrato. Este trabajo está dedicado al estudio de la sucesión contractual en el Derecho Civil de Cataluña, la cual es considerada como un mecanismo de sucesión por causa de muerte voluntaria. Esta institución, considerada tradicionalmente de orígenes germánicos, se puede definir como aquél negocio jurídico bilateral que tiene como finalidad la ordenación de forma irrevocable del destino total o parcial de la herència. Este trabajo se centrará en los pactos de institución de heredero equivalentes a la sucesión contractual, es decir, únicamente estaremos hablando de sucesión contractual cuando estemos ante un pacto sucesorio de institución de heredero
2017-06-09T11:02:45Z
2017-06-09T11:02:45Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14182
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/141832017-06-10T00:01:09Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-09T11:37:39Z
urn:hdl:10256/14183
El Nou decomís
Morató Noguer, Joana
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Decomís -- Espanya
Registres i confiscacions -- Espanya
Aquest treball final de grau té com a objecte l’estudi de la figura del decomís. El legislador espanyol ha tendit a mantenir aquesta figura en un segon pla fins a l’actualitat, degut als grans canvis i a l’evolució que ha patit el dret penal a conseqüència de les noves formes de delinqüència. En els últims anys, l’aparició i el creixement de les noves formes de delinqüència com ara el narcotràfic, el blanqueig de capitals i els delictes comesos per organitzacions criminals entre d’altres, han alarmat al legislador tan nacional com internacional (Unió Europea) i han establert com a principal prioritat la lluita contra la delinqüència organitzada. Aquestes noves formes de delinqüència, tenen en comú que generen grans guanys. Per aquest motiu, un dels grans objectius del legislador, és privar als delinqüents i a les organitzacions delictives de qualsevol benefici que els hi comporti l’actuació delictiva. És per això que s’ha revitalitzat la figura del decomís, ja que amb aquest s’aconsegueix la privació definitiva dels béns per un òrgan jurisdiccional en relació amb una infracció penal
2017-06-09T11:37:39Z
2017-06-09T11:37:39Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14183
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142242017-06-20T00:01:00Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T08:43:03Z
urn:hdl:10256/14224
Evolución de la normativa sobre filiación de los “hijos” de parejas del mismo sexo
Morillo Ruiz, Micaela
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Parelles homosexuals -- Dret i legislació -- Espanya
Famílies homoparentals -- Dret i legislació -- Espanya
Mares lesbianes -- Dret i legislació -- Espanya
Pares homosexuals -- Dret i legislació -- Espanya
Este trabajo está dirigido a explicar las dos vías alternativas que tienen las parejas que son homosexuales, y que por lo tanto no pueden por sí solas procrear. Estas dos vías existentes en el Estado Español son la adopción y las técnicas de reproducción asistida. Para poder adentrarnos en el ámbito de la familia formada por estas parejas, primero se hace alusión a cómo el derecho español regula la situación solamente de las parejas, sean de hecho o sean matrimoniales, y después ya se da paso a las opciones para poder tener hijos. Hay todavía muchas lagunas en la ley respecto a los hijos de pareas homosexuales, más en concreto, respecto a la filiación. Y es que la ley que permitió este matrimonio, no acabó de regular todos los efectos que de él surgían. Al final del trabajo, he querido exponer otra de las vías, aun no legales en nuestro país, y es la gestación por sustitución
2017-06-19T08:43:03Z
2017-06-19T08:43:03Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14224
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142272020-04-21T11:01:13Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T08:52:30Z
urn:hdl:10256/14227
La Infiltració policial a la llum de la jurisprudència més recent
Müller, Lina
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Actuacions policials -- Jurisprudència -- Espanya
Actuacions policials -- Jurisprudència -- Unió Europea, Països de la
Prova penal -- Jurisprudència -- Espanya
Prova penal -- Jurisprudència -- Unió Europea, Països de la
Crim organitzat -- Jurisprudència -- Espanya
Crim organitzat -- Jurisprudència -- -- Unió Europea, Països de la
L'origen del present treball està en la creixent presència d'organitzacions criminals en la nostra societat. La globalització, les noves tecnologies i els canvis socials i culturals han afavorit en molts sentits el creixent problema del crim organitzat. Per fer front a aquest fenomen en auge, les autoritats disposen d'una tècnica d'investigació molt concreta que consisteix en la infiltració en el sí de les organitzacions criminals mitjançant agents encoberts per així desmantellar aquestes disposant de la informació i proves suficients per portar als seus membres davant la justícia. Les infiltracions policials en general, i els agents encoberts en especial, requereixen el compliment estricte de la llei per assegurar la validesa de les actuacions i un procés penal amb totes les garanties. Tanmateix, la mateixa llei que s'ha de respectar de forma estricta presenta també alguns punts conflictius que són d'interessant anàlisis. En aquest treball es tracten sobretot dos punts: On és la diferència entre un agent encobert i un agent provocador
2017-06-19T08:52:30Z
2017-06-19T08:52:30Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14227
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142282017-06-20T00:00:59Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T08:58:53Z
urn:hdl:10256/14228
La Responsabilidad civil derivada de la tenencia y posesión de animales
Murillo Geiser, Sergio
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Responsabilitat civil -- Espanya
Responsabilitat per danys dels animals -- Espanya
El presente trabajo trata de las consecuencias y responsabilidades que pueden derivarse de la relación entre animales y humanos analizando la responsabilidad civil extracontractual contenida en el artículo 1905 del Código Civil. A lo largo de diversos apartados se abordan los antecedentes históricos, el carácter objetivo de la mencionada responsabilidad, los animales objeto de la misma, los sujetos que pueden llegar a responder por la responsabilidad contenida en el mencionado artículo, los diversos presupuestos que se exigen para que nazca la responsabilidad, y las causas mediante las cuales uno puede exonerarse de la misma. Todo ello se analiza aportando y mencionando algunas sentencias relativas a la materia
2017-06-19T08:58:53Z
2017-06-19T08:58:53Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14228
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142292017-06-20T00:00:57Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T09:06:17Z
urn:hdl:10256/14229
Història jurídica dels musulmans a la Península Ibèrica i a Catalunya
Njie Jobe, Penda
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret islàmic -- Espanya -- Història
Dret islàmic -- Catalunya -- Història
El present treball tracta de la història jurídica dels musulmans a Catalunya, concretant-nos al dret de família. No obstant, degut a l’escassa bibliografia que hi havia vam haver de canviar l’àmbit geogràfic i fer-ho a nivell de la Península. En el primer bloc, explico tot el relatiu al dret Islàmic, des del seu naixement fins a la creació de les seves fonts jurídiques. El segon és el bloc d’història, on faig una visió molt general de com va ser l’entrada dels àrabs tan a la Península com a Catalunya per tal que el lector es pugui situar en l’època. També s’hi parla de quines societats hi havia i de com vivien el musulmans durant l’exili. El tercer i últim bloc està dedicat al dret de familia, però en especial al tracte de la dona durant l’època d’Al-Andalús, és a dir, què deia la religió Islàmica i de com s’aplicava aquest dret en relació a les dones
2017-06-19T09:06:17Z
2017-06-19T09:06:17Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14229
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=1.5208623999999418; north=41.5911589; name=Catalunya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142302017-06-22T07:32:42Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T09:14:36Z
urn:hdl:10256/14230
La Declaració tributària especial de la disposició addicional primera del Real Decret-Llei 12/2012
Noguero Juanola, Ivan
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret fiscal -- Legislació -- Espanya
Impostos -- Espanya
L’any 2012 el legislador va aprovar una mesura molt controvertida com és la declaració tributària especial de la Disposició Addicional Primera del Real Decret-Llei 12/2012. Aquesta mesura permetia regularitzar béns i drets ocults a canvi de satisfer un gravamen especial. L’objectiu del present treball és analitzar des d’una perspectiva purament jurídica el contingut i l’abast de la regularització fiscal, tant en l’àmbit tributari com penal. Tanmateix es pretén examinar la constitucionalitat de la mesura així com valorar els resultats finals de la mateixa
2017-06-19T09:14:36Z
2017-06-19T09:14:36Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14230
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142332017-06-22T07:32:54Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T09:43:48Z
urn:hdl:10256/14233
L’Evolució d’un model sintètic de l’IRPF cap a un model dual
Oliveras Pujol, Sara
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Impost sobre la renda de les persones físiques -- Espanya
El tema d’aquest treball és l’estudi de l’evolució d’un model sintètic de l’IRPF cap a un model dual. L’IRPF com a impost sintètic, és a dir, que grava el conjunt de les rendes d’una persona, i com a impost progressiu va ser introduït a Espanya amb la Llei 44/1978. L’objectiu és analitzar els arguments que recolzen un IRPF dual per veure si està justificada la seva introducció i analitzar els efectes que té un IRPF dual sobre la progressivitat del sistema tributari espanyol, ja que segons l’article 31.1 de la Constitució Espanyola el sistema tributari ha de estar inspirat pel principi de progressivitat
2017-06-19T09:43:48Z
2017-06-19T09:43:48Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14233
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142342017-06-22T07:32:15Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T10:06:40Z
urn:hdl:10256/14234
La Societat anònima europea: el perquè del seu desús
Orpina Maymí, Berta
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Societats anònimes -- Dret i legislació -- Unió Europea, Països de la
A nivell comunitari existeixen diferents eines per dur a terme projectes o idees societàries, l’Agrupació Europea d’Interès Econòmic (AEIE), la Societat Cooperativa Europea (SCE), la Fundació Europea (FE), i, la més emblemàtica, la Societat Anònima Europea(SE). Entre aquestes, he escollit per a aquest treball la Societat Anònima Europea, tant per la seva recent aparició, com perquè és la que intenta fer seu el perímetre més gran d’empreses en el mercat. Davant la suposada gran transformació de l’espai societari comunitari, aquest treball es centra en esbrinar el perquè, tractant-se d’un instrument en aparença tant útil i tant fácil d’aplicar, no s’erigeix de forma real. Es vol arribar al descobriment de les raons de la seva ínfima utilització, és a dir, el perquè del seu desús, i trobar la via complementària a través de la que s’ha realitzat aquesta activitat
2017-06-19T10:06:40Z
2017-06-19T10:06:40Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14234
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142352017-06-20T00:01:04Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T10:14:48Z
urn:hdl:10256/14235
El Procés penal de menors: visió teòrica i pràctica
Pallarès Coromina, Eduard
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Procediment penal -- Espanya
Menors -- Situació legal, lleis, etc. -- Espanya
Aquest treball tracta sobre el procés penal de menors, és a dir, el procediment penal que té en compte la minoria d’edat de l’infractor, no sols en la manera d’enjudiciar-lo, sinó en el càstig que se li podrà imposar i com es realitzarà la seva execució. Els meus objectius principals era fer una gran part del treball de manera teòrica, explicant i desenvolupant aquest procés, però sense oblidar-me de fer una vessant més pràctica, intentant aconseguir parlar amb alguna persona fortament vinculada amb aquesta professió (ja fos un Jutge, un Fiscal, etc.) o poder assistir a una audiència de menors. El resultat final és que el treball es divideix en tres grans capítols: el primer engloba una sèrie d’apartats que podríem anomenar “introductoris” ; el segon engloba tots aquells apartats que detallen com es realitza el procés pròpiament dit i els trobem ordenats de forma cronològica a com es desenvolupen a la realitat; el tercer és purament pràctic, consisteix en un sol apartat on explico les visites que vaig realitzar al Jutjat de Menors de Girona
2017-06-19T10:14:48Z
2017-06-19T10:14:48Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14235
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142362017-10-10T13:57:46Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T10:38:53Z
urn:hdl:10256/14236
L’Accident laboral: responsabilitats a arrel d’un cas pràctic
Payet Rosanas, Judith
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Treball -- Accidents -- Dret i legislació -- Espanya
Seguretat en el treball -- Dret i legislació -- Espanya
Responsabilitat patronal -- Espanya
A continuació analitzarem les conseqüències jurídiques que deriven de l’accident de treball, el qual actualment es regula a l’article 156 de la LGSS. És l’únic concepte que des que va néixer fins al dia d’avui segueix vigent, en una matèria com és la laboral que canvia constantment. Té l’enorme peculiaritat que des de la Llei 30 de gener de 1900 fins avui dia la Llei General de la Seguretat Social ens dona el mateix concepte d’accident de treball
2017-06-19T10:38:53Z
2017-06-19T10:38:53Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14236
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142372017-06-20T00:01:02Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-19T14:28:11Z
urn:hdl:10256/14237
Los derechos fundamentales en el sistema penitenciario: el régimen F.I.E.S.
Paz Costa, Paula
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Presos -- Drets civils -- Espanya
Presons -- Dret i legislació -- Espanya
El objeto central de este trabajo es analizar el sistema penitenciario desde una perspectiva garantista de los derechos humanos de las personas privadas de libertad. A través de un vídeo de una artista, Núria Güell, que había realizado un proyecto para denunciar la tortura en las cárceles españolas descubrí el régimen FIES y decidí dedicar mi línea de investigación sobre este tema. El régimen FIES es un instrumento de control de la Administración penitenciaria, consistente en una base de datos de carácter administrativo para tener una amplia información de ciertos internos. Ya entrando en los objetivos concretos de mi trabajo, el primero de ellos es conocer la finalidad de estos ficheros y los medios empleados para lograr dicha finalidad. Analizaré la licitud de estos medios, en relación con la proporcionalidad de éstos y teniendo en cuenta los principios constitucionales que deben regir nuestro sistema penitenciario
2017-06-19T14:28:11Z
2017-06-19T14:28:11Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14237
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142682017-07-20T09:18:15Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-26T07:15:04Z
urn:hdl:10256/14268
La Exención por reinversión en la vivienda habitual en el IRPF
Peña García, Lidia
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Impost sobre la renda de les persones físiques -- Dret i legislació -- Espanya
Exempció d'impostos -- Dret i legislació -- Espanya
Habitatge -- Impostos -- Dret i legislació -- Espanya
La exención por reinversión en vivienda habitual aparece instaurada en nuestro ordenamiento jurídico desde la Ley 44/1978, de 8 de setiembre, del IRPF, cuando en el artículo 20.9 párrafo 2º de esta ley se introdujo la posibilidad de reducir los incrementos de patrimonio obtenidos por enajenación de la vivienda habitual en el caso de que el total de la venta se reinvirtiera en bienes de la misma naturaleza en un período no superior a dos años. Manteniéndose aun la exención en la actualidad, las ganancias patrimoniales que se pongan de manifiesto en la transmisión de la vivienda habitual, quedarán exentas siempre que se reinvierta el importe obtenido en la adquisición de una nueva, bajo determinados requisitos. Siendo así, el desarrollo de nuestro trabajo se ha dividido en dos secciones. En primer lugar nos centraremos en explicar de manera genérica qué características presenta el IRPF. En segundo lugar encontramos el apartado relativo a las ganancias excluidas de gravamen, donde nos centramos propiamente y de manera exhaustiva en analizar la exención por reinversión en vivienda habitual
2017-06-26T07:15:04Z
2017-06-26T07:15:04Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14268
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142692017-06-27T00:01:02Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-26T08:40:54Z
urn:hdl:10256/14269
La Crisi dels refugiats: crisi dels refugiats o crisi d’actuació
Pijoan Amiel, Nil
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Asil, Dret d' -- Unió Europea, Països de la
Unió Europea, Països de la -- Emigració i immigració
Refugiats -- Unió Europea, Països de la
En el present treball ens hem plantejat la següent qüestió: estem davant d’una “Crisi dels Refugiats” o, més aviat, es tracta d’una “crisi d’acció” per part de la Unió Europea? Per respondre a aquesta qüestió, pretenc analitzar la “Crisi dels Refugiats”, un afer que afecta de ple a la Unió Europea i respecte a la qual intentaré donar una resposta per la seva solució. El treball s’estructura en tres blocs. El primer es dedica al marc general de la regulació del dret d’asil. El segon bloc es dedica pròpiament a la gestió de la crisi dels refugiats i les respostes que hi ha donat i hi dóna la Unió Europea. Analitzarem com ha afectat als Estats membres aquesta arribada massiva de demandants d’asil -de tanta transcendència que l’opinió pública l’ha anomenat “crisi dels refugiats”. Finalment, a les conclusions es proposaran algunes solucions per tal de resoldre la Crisi dels Refugiats, sempre tenint present les dificultats derivades del fet que gran part dels Estats membres no reconeixen com a refugiats els sirians que s’han desplaçat fins el nostre territorio
2017-06-26T08:40:54Z
2017-06-26T08:40:54Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14269
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142702017-06-27T00:01:02Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-26T09:47:38Z
urn:hdl:10256/14270
Qüestions problemàtiques en el sí del Tribunal Arbitral de l’Esport
Rey Alsina, Abel
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Esports -- Dret i legislació -- Espanya
Arbitratge (Esports) -- Dret i legislació -- Espanya
Tribunal Arbitral de l’Esport
Court of Arbitration for Sport
Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’ha seguit la següent estructura. En el capítol primer, titulat “Cercant l’òrgan ideal de resolució de conflictes en matèria esportiva”, es fa estudi de la importància de l’esport en la societat, essent necessari fer un breu repàs de la rellevància de l’esport al llarg de la història. Així mateix, en aquest primer capítol es parla de la importancia de l’esport tant a nivell econòmic, social com polític. En conseqüència, es fa necessària una reglamentació a nivell esportiu. En el capítol segon, titulat “Tribunal Arbitral de l’Esport: Qüestions problemàtiques”, s’analitzen dues grans controvèrsies que suscita el sistema actual de resolució de conflictes en matèria esportiva
2017-06-26T09:47:38Z
2017-06-26T09:47:38Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14270
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142712017-06-27T00:01:03Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-26T10:17:50Z
urn:hdl:10256/14271
Ética fiscal de los contribuyentes y de las leyes tributarias
Robleda Benito, Ana Elisa
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Dret fiscal -- Espanya -- Aspectes ètics i morals
El siguiente artículo analiza la cuestión de la ética fiscal o moral tributaria
desde las dos visiones posibles: la del contribuyente y la de la Hacienda Pública.
Consiste en una compilación doctrinal de la temática ético-fiscal con el aporte que
supone la propuesta de medidas que ayudarían a mejorar la moral tributaria de los
contribuyentes y de la Administración Tributaria con el consiguiente análisis de la
opinión pública para conocer el nivel de cultura fiscal de la sociedad española. El
estudio está orientado al mantenimiento de los principios de igualdad y redistribución
de la riqueza como criterios de eticidad aplicados a los tributos
2017-06-26T10:17:50Z
2017-06-26T10:17:50Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14271
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142722017-06-27T00:01:04Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-26T11:09:52Z
urn:hdl:10256/14272
Cláusulas abusivas en los préstamos hipotecarios
Rodríguez Ortega, Víctor
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Préstecs hipotecaris -- Dret i legislació -- Espanya
Clàusules (Dret) -- Espanya
Consumidors -- Protecció -- Espanya
Una de las más claras consecuencias de la actual situación de crisis económica es el aumento exponencial de los procesos de ejecución hipotecaria, que suele terminar no sólo con la pérdida del bien hipotecado, normalmente la vivienda habitual, sino que dejan al ejecutado con una deuda pendiente de pago frente a la entidad bancaria que en muchas ocasiones asciende a una cantidad superior al 40% de la deuda inicial.
En fechas recientes ha surgido un debate acerca de la conveniencia de que el deudor hipotecario responda por la deuda contraída sólo con el bien hipotecado (dación en pago) y no con los demás bienes de su patrimonio. Es importante recordar la importancia de la labor del órgano judicial en la medida que su principal obligación reside en garantizar los derechos fundamentales y sociales de las personas. Junto al parámetro de la legalidad como vinculación técnica ineludible, debe insistirse en el de
la legitimidad. No dudamos de la aplicación del sistema de ejecución hipotecaria, pero sí de sus excesos derivados de una falta de personación del deudor, pues aun cuando partimos de un contrato que ha sido convenido por ambas partes, no se puede hablar de verdadera igualdad entre ellas. En los préstamos con garantía hipotecaria se incluyen frecuentemente cláusulas impuestas unilateralmente por la entidad bancaria e intereses moratorios abusivos
2017-06-26T11:09:52Z
2017-06-26T11:09:52Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14272
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142732017-06-27T00:01:04Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-26T12:10:33Z
urn:hdl:10256/14273
L’Extrafiscalitat tributària: anàlisi de la utilització extrafiscal dels impostos per part del legislador autonòmic
Roig Martínez, Jaume
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Espanya -- Política fiscal
Impostos -- Espanya
Impostos -- Comunitats autònomes
El tribut a Espanya no és exclusivament un instrument fiscal estrictament recaptatori sinó que, en l’actualitat, aquesta eina de l’Administració és també una via a través de la qual els poders públics tenen la facultat de perseguir altres finalitats d’interès comú alienes a l’obtenció d’ingressos públics. En altres paraules, a través del tribut es pot pretendre la consecució de les anomenades “finalitats extrafiscals”, consistents en la persecució de fins establerts en la nostra Constitució. La protecció i reparació del medi ambient i la promoció de la funció social de la propietat privada són, a títol d’exemple, algunes de les finalitats extrafiscals presents en el marc del nostre ordenament tributari vigent. Cal afegir que el fenomen de l’extrafiscalitat tributària no és nou; tot i així, l’admissió explícita i formal d’aquest mecanisme dins l’ordenament jurídic espanyol no es produeix fins a la promulgació de la sentència del Tribunal Constitucional 37/1987, de 26 de març. L’anàlisi jurídica de l’admissibilitat i virtualitat pràctica d’aquest fenomen, segurament desconegut per bona part dels contribuents, serà el tema d’aquest treball, un petit estudi que pretén contextualitzar conceptualment al lector i facilitar-li arguments i exemples jurídics que li permetin obtenir una visió general del terme tractat
2017-06-26T12:10:33Z
2017-06-26T12:10:33Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14273
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142742020-10-20T10:11:27Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-26T15:05:53Z
urn:hdl:10256/14274
La UE ante los compromisos asumidos en el Acuerdo de París: análisis de la competencia y los instrumentos de la UE para su cumplimiento
Rojas Fernández, Inés
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Escalfament global
Unió Europea, Països de la -- Política energètica
El objetivo del presente trabajo es el de analizar hasta qué punto la política energética y medioambiental de la UE puede llegar a integrar y cumplir con los compromisos adquiridos en la Conferencia celebrada en diciembre de 2015 en Paris, cuyo principal objetivo es el de limitar el calentamiento global a 2C. Por lo tanto, se trata de constatar si la UE dispone de las competencias e instrumentos adecuados para integrar y cumplir dichos compromisos; o si por el contrario, urge una revisión profunda del planteamiento de la política energética de la UE
2017-06-26T15:05:53Z
2017-06-26T15:05:53Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14274
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142752017-06-27T00:01:05Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-06-26T15:30:04Z
urn:hdl:10256/14275
La Versatilitat de l'excedència laboral: solucions per la seva correcta aplicació
Rueda Sotorra, Iñigo
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Excedència (Dret) -- Espanya
El present treball s’ha plantejat amb l’objectiu d’exposar els principals punts de conflicte existents en la configuració jurídica de la figura de l’excedència, aportant el major nombre de solucions possibles per tal que l’aplicació pràctica d’aquesta institució es pugui entendre de manera ràpida i eficaç. S’estructura en tres capítols. El primer d’ells analitza els trets més essencials de l’excedència. Aquí es duu a terme l’estudi sobre el seu concepte i la seva finalitat, de la mà d’un breu repàs sobre el seu origen i la seva evolució històrica. Finalment s’enumeren els diferents cossos normatius que regulen aspectes concrets d’aquesta institució en l’actualitat. El segon capítol inclou les diferents categories d’excedència que podem trobar avui en dia. En el tercer capítol s’aborden de forma individualitzada diferents situacions controvertides que tenen el seu origen en l’escassa, vaga i fins i tot en alguna vessant inexistent regulació de l’excedència laboral
2017-06-26T15:30:04Z
2017-06-26T15:30:04Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14275
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142942017-07-04T00:01:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-03T06:29:58Z
urn:hdl:10256/14294
La Tributación del juego en España: el régimen fiscal de los operadores de juego
Sánchez Hernández, David
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Jocs d'atzar -- Dret i legislació -- Espanya
En el presente trabajo se pretende estudiar la normativa del juego estatal que se ha establecido a lo largo del tiempo en España sobre los juegos presenciales, así como la reciente regulación del juego online, con la finalidad de analizar los distintos tipos de tributación a los que deben hacer frente las compañías de juego españolas y los efectos que comporta en el sector. En el primero de ellos, se estudiará las dos figuras tributarias de ámbito estatal que gravan los juegos presenciales. En el segundo capítulo, trataremos la nueva regulación del juego llevada a cabo por el Estado en el año 2011, a través de la Ley 13/2011 de 27 de mayo, de regulación del juego, que afecta en esencia al juego online. En lo que respecta al tercer capítulo, nos centraremos en el régimen fiscal de los operadores de juego online españoles, con la idea de mostrar los distintos tributos que gravan la actividad del juego que realizan éstos, lo cual, a mi parecer, puede conllevar a una sobreimposición fiscal
2017-07-03T06:29:58Z
2017-07-03T06:29:58Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14294
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142952017-07-04T00:01:02Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-03T07:37:17Z
urn:hdl:10256/14295
La “Responsabilitat de protegir” com a excepció a la prohibició de l’ús de la força armada: el cas de Kosovo
Solís Gracia, Martí
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Responsabilitat de l'Estat (Dret internacional)
Responsabilitat de protegir (Dret internacional)
Guerra -- Protecció dels civils
Seguretat internacional
Forces armades
Guerra de Kosovo, 1998-1999
L'objectiu d'aquest treball es que el lector pugui veure com els actors internacionals han volgut limitar les intervencions armades mitjançant el Dret Internacional, els intents de delimitar-les i prohibir-les que han dut a terme els actors internacionals fins que arribem als nostres dies. A part de veure totes les delimitacions que s'han realitzat, el lector podrà veure el debat que actualmente existeix sobre la doctrina de la “responsabilitat de protegir”. En primer lloc, si resulta una costum consolidada en el Dret Internacional i, en segon lloc, si constitueix una excepció l’ús de la força armada que preveu la Carta de les Nacions Unides. La metodologia emprada per la realització d’aquest treball es correspon amb la clàssica de les ciències jurídiques. S’ha analitzat la doctrina més rellevant així com els instruments jurídics fonamentals
2017-07-03T07:37:17Z
2017-07-03T07:37:17Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14295
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=20.902976999999964; north=42.6026359; name=Kosovo
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142972017-07-04T00:01:03Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-03T09:08:11Z
urn:hdl:10256/14297
Responsabilitat civil per defectes constructius: la controvertida qüestió de l’article 1591 del CC
Tió i Ferrer, Sara
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Responsabilitat civil per productes -- Espanya
Constructors -- Responsabilitat profesional -- Jurisprudència -- Espanya
Constructors -- Responsabilitat profesional -- Jurisprudència -- Girona
Construcció -- Dret i legislació -- Espanya
La crisis immobiliària ha posat de manifest el desig desmesurat de guanyar diners per part d’individus sense escrúpols que reduïen els costos de la construcció fent-ho, per descomptat, en detriment de minvar la qualitat de l’edifici. No obstant això, resulta palès que l’existència de vicis constructius no és només una problemàtica actual sinó prolongada en el temps. Aquesta recerca pretén comprovar si se segueix aplicant a dia d’avui pels tribunals l’art.1591 CC que conté l’anomenada responsabilitat desenal, en concret, pel Tribunal Suprem i per l’Audiència Provincial de Girona. En aquest sentit, aquest treball analitzarà de manera conjunta la responsabilitat establerta en els dos règims jurídics, en el Codi Civil i la que dimana de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), per tal de confrontar-los i observar quines són les semblances i diferències entre ambdós. Quant a la metodologia emprada per realitzar la meva cerca, s’han utilitzat diversos mitjans: doctrina, jurisprudència i entrevistes
2017-07-03T09:08:11Z
2017-07-03T09:08:11Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14297
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142982017-07-04T00:01:03Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-03T10:30:40Z
urn:hdl:10256/14298
Responsabilidad por daños en accidentes de tráfico causados por especies cinegéticas: evolución y jurisprudencia
Troiteiro Rodriguez, Daniel
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Circulació -- Accidents -- Responsabilitat -- Espanya
Circulació -- Accidents -- Responsabilitat -- Jurisprudència -- Espanya
Responsabilitat per danys dels animals -- Espanya
Animals salvatges -- Accidents -- Responsabilitat -- Espanya
Del total de accidentes de tráfico que tienen lugar en España, el 7% corresponde a siniestros contra objetos o animales. Siendo las especies cinegéticas (sobretodo jabalíes, corzos y ciervos) las que más número de accidentes causan, alrededor del 60%. Siendo éste el panorama, el objetivo que me planteo en este trabajo es estudiar y analizar la responsabilidad derivada de los accidentes de tráfico causados por animales, concretamente por especies cinegéticas. Y no solo la responsabilidad en términos de actualidad, sino la evolución que ha sufrido en los últimos 40 años. Una visión no solo de la legislación existente sino también de la jurisprudencia, especialmente la referente a la actualidad. Una primera parte irá enfocada a distinguir el régimen de responsabilidad en los accidentes de tráfico causados por especies cinegéticas, que es el objeto de estudio, del régimen en el caso de animales bajo la posesión del hombre y de aquellas especies no cinegéticas que pueden ser objeto o no de protección por parte de la Administración. A continuación, explicaré la evolución de la responsabilidad extracontractual civil en este tipo de accidentes. Evolución y coordinación entre las normas estatales y las normas autonómicas. Finalmente haré referencia a la interpretación que hacen los jueces y tribunales de la responsabilidad derivada de este tipo de accidentes en la actualidad
2017-07-03T10:30:40Z
2017-07-03T10:30:40Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14298
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/142992017-07-04T00:01:05Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-03T11:22:30Z
urn:hdl:10256/14299
La Libertad religiosa en los centros penitenciarios
Valero Lara, Tamara
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Presons -- Dret i legislació -- Espanya
Llibertat religiosa -- Espanya
Presos -- Drets civils -- Espanya
La finalidad de este trabajo no es otra que abordar desde un plano general la situación del desarrollo de los distintos aspectos de la libertad religiosa dentro de los centros penitenciarios y centros de internamiento de menores y conocer cómo se desarrolla esta actividad en el día a día de la población reclusa. El ejercicio de la libertad religiosa
es básico para una adecuada reeducación y reinserción social. Hay que tener presente que con la entrada en prisión simplemente se impone una pena privativa de libertad, y esto no significa una privación de todos los derechos fundamentales del interno. En Cataluña, como en el resto de España, la sociedad cada día cuenta con más pluralidad desde el punto de vista religioso. Y los centros penitenciarios son un reflejo de la sociedad, de manera que podemos encontrar internos vinculados a cualquiera de las tradiciones religiosas con presencia en Cataluña. Por lo tanto el personal de la Administración tiene que ser conocedor de las características básicas de los diferentes colectivos religiosos
2017-07-03T11:22:30Z
2017-07-03T11:22:30Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14299
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/143002017-07-04T00:01:05Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-03T14:32:27Z
urn:hdl:10256/14300
El Resurgimiento de las capitulaciones matrimoniales
Vergés Llahí, Mercè
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Capítols matrimonials -- Espanya -- Història -- S. XX
Capítols matrimonials -- Catalunya -- Història -- S. XX
Dot -- Espanya -- Història -- S. XX
Dot -- Catalunya -- Història -- S. XX
El presente trabajo nace con la idea de desviar la atención sobre el vertiginoso aumento de las capitulaciones matrimoniales a finales del siglo XX. El cambio cualitativo en cuanto al objeto que abarcan las capitulaciones ha conllevado a este sorprendente cambio cuantitativo, tal como lo demuestra la práctica notarial. Mostrar, por tanto, el recorrido de esta transformación marca el objetivo del siguiente análisis
2017-07-03T14:32:27Z
2017-07-03T14:32:27Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14300
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/143012017-07-04T00:00:59Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-03T15:09:56Z
urn:hdl:10256/14301
El Multifacético derecho al silencio
Viana Negre, Alba
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Procediment penal
Judici oral
Prova penal
Prova (Dret)
Silenci (Filosofia)
El presente trabajo, de carácter filosófico-procesal, está dedicado a analizar la relación existente entre el derecho al silencio y los distintos sentidos de prueba o, lo que es lo mismo, el derecho al silencio entendido como medio probatorio, como actividad probatoria y como resultado probatorio. Antes de entrar a analizar más detalladamente estas facetas, he considerado oportuno adentrarme y a la vez cuestionarme, si la finalidad del proceso penal es realmente averiguar la verdad. De igual forma, antes de llegar a las conclusiones finales, me ha parecido conveniente dedicar unas páginas a hacer una breve comparativa entre el derecho que nos ocupa, es decir, el derecho al silencio y el supuesto “derecho a mentir”. Podremos observar cómo el derecho al silencio se extiende, en términos generales, a asegurar al imputado o acusado la facultad de no declarar sin que ello pueda tenerse en cuenta a los efectos de determinar su culpabilidad o inocencia
2017-07-03T15:09:56Z
2017-07-03T15:09:56Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14301
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/143092017-07-11T00:01:00Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-10T06:33:51Z
urn:hdl:10256/14309
L’Acció rescissòria concursal
Viñas Carbonell, Jordi
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Fallida -- Espanya
Deutor i creditor -- Espanya
Dret concursal -- Espanya
Amb el present treball intentaré no només descriure les accions rescissòries disposades a la Llei Concursal, sinó també analitzar la doctrina més rellevant dels últims anys i fer una profunda recerca jurisprudencial sobre els pressupòsits per l’exercici, el sistema de presumpcions, els actes exclosos de la rescissió i els supòsits especials que s’han donat amb les reformes dels últims anys
2017-07-10T06:33:51Z
2017-07-10T06:33:51Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14309
cat
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/143102017-07-11T00:01:01Zcom_10256_8023com_10256_2945col_10256_11425RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2017-07-10T06:52:57Z
urn:hdl:10256/14310
Derecho constitucional a la protección de la salud: reflexiones entorno a su titularidad y contenido esencial
Zavala Chacón, Ivanna Jael
Universitat de Girona. Facultat de Dret
Drets socials -- Unió Europea, Països de la
Drets socials (Dret internacional)
Dret a la salut -- Unió Europea, Països de la
Dret a la salut (Dret internacional)
Dret a la salut -- Espanya
Assistència mèdica -- Dret i legislació -- Espanya
El derecho a la protección de la salud, reconocido como derecho social, encuentra su ubicación entre los "Principios rectores de la política social y económica" de la Constitución Española de 1978. A raíz de la crisis que se produce en el Estado español, se dan una serie de modificaciones en la configuración del derecho reduciendo el contenido que estos derechos garantizan, como la limitación de los sujetos como titulares del derecho. Una vez analizado el artículo 43 CE, en el marco constitucional, resulta de gran interés ver la nueva regulación introducida por el Gobierno de turno, mediante normativa de urgencia, que trastoca una de las esencias del Sistema Nacional de Salud entendido como un sistema de carácter universal
2017-07-10T06:52:57Z
2017-07-10T06:52:57Z
2016-06
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/10256/14310
spa
Dret (TFG)
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
east=-3.7492200000000366; north=40.46366700000001; name=Espanya
didl///col_10256_11425/100