2024-03-28T20:17:49Zhttp://dugi-doc.udg.edu/dspace-oai/requestoai:dugi-doc.udg.edu:10256/112382015-10-14T00:01:12Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T08:47:26Z
urn:hdl:10256/11238
Competències legislatives en matèria de dret patrimonial
Pérez Torrente, Josep Antoni
Propietat -- Catalunya -- Congressos
Property -- Catalonia -- Congresses
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Competència (Dret) -- Catalunya -- Congressos
Competent authority -- Catalonia -- Congresses
Cal delimitar el tema en estudi perquè l'expressió Dret patrimonial no té una significació tècnica precisa, entenent que aquesta primera ponència, atès que és introductòria, s'ha d'ajustar a les qüestions que es debatran en aquestes Jornades. Una primera aproximació pot consistir en referir-se només a aquelles qüestions que, segons les nostres regles processals, s'han de dirimir davant els Tribunals de l'ordre civil, deixant de banda altres qüestions patrimonials pròpies de la jurisdicció contencioso-administrativa, com són els contractes administratius i determinats aspectes del domini públic. D'altra banda, atès el contingut del programa de les Jornades, em sembla que haig de prescindir del dret de les persones jurídiques, del dret de família, àdhuc d'aquella part que té contingut patrimonial en les relacions paterno-filials, tutelars o econòmico-matrimonials. Em referiré, doncs, només al dret de propietat, als drets reals, a les obligacions i contractes i a la defensa dels consumidors, tenint compte en especial pel que fa a aquesta darrera matèria als seus aspectes contractuals privats
2015-10-13T08:47:26Z
2015-10-13T08:47:26Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11238
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112402015-10-14T07:11:21Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T09:00:06Z
urn:hdl:10256/11240
La Transposición de las directivas en materia de derecho patrimonial por parte de las Comunidades Autónomas
Díez-Picazo, Luis María
Propietat -- Espanya -- Congressos
Property -- Spain -- Congresses
Dret civil -- Espanya -- Congressos
Civil law -- Spain -- Congresses
La transposición de directivas en materia de derecho patrimonial por parte de las Comunidades Autónomas no plantea, en principio, problemas específicos; es decir, salvo alguna peculiaridad a que se hará mención más adelante, los interrogantes suscitados por la transposición de directivas por parte de las Comunidades Autónomas son siempre los mismos, independientemente de la materia sobre la que versen aquéllas. Ello se debe a que, para decidir cuándo, cómo y dentro de qué límites pueden las Comunidades Autónomas transponer directivas, el criterio decisivo viene dado por el orden constitucional y estatutario de distribución de competencias; y, por ello, tratándose de directivas que afectan al derecho patrimonial, habrá que estar a los diferentes títulos competenciales que cada Comunidad Autónoma pueda invocar en dicha esfera. Dado que las dos ponencias anteriores, además, han analizado las competencias de Cataluña que afectan al derecho patrimonial, sería ocioso abundar sobre el tema: parece preferible concentrarse sobre la transposición de directivas por parte de las Comunidades Autónomas en general, en la plena consciencia de que su régimen jurídico es aplicable cuando de derecho patrimonial se trata
2015-10-13T09:00:06Z
2015-10-13T09:00:06Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11240
spa
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112412015-10-14T00:01:11Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T09:05:50Z
urn:hdl:10256/11241
Abast de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de protecció als consumidors
Freixas Gutiérrez, Gabriel
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Consumidors -- Protecció -- Dret i legislació -- Congressos
Consumers protection -- Law and legislation -- Congresses
La protecció dels consumidors, que només es recull en les constitucions espanyola i portuguesa, suposa un avenç pel que fa a la importància teòrica d’aquesta matèria, incorpora al text constitucional el marc de la política consumerista que s’havia desenvolupat a Europa durant els anys 70 i abans als EEUU durant els anys 60, en el sentit que en una societat moderna, el consumidor està en una posició de desavantatge en el mercat i per aquest motiu, necessita d’una protecció dels poders públics. Aquest article s’incorpora dins els principis rectors de la política social i econòmica, la qual cosa fa que hagi estat necessari un desenvolupament legislatiu, en el qual s’han plantejat diversos conflictes en matèria competencial, que analitzarem posteriorment
2015-10-13T09:05:50Z
2015-10-13T09:05:50Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11241
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112432015-10-14T00:01:11Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T09:10:03Z
urn:hdl:10256/11243
Sobre el projecte de Codi Patrimonial de Catalunya
Mezquita del Cacho, José Luis
Propietat -- Catalunya -- Congressos
Property -- Catalonia -- Congresses
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
En el moment present, després de l'aprovació dels Codis catalans de Successions i de Família, i de la Llei sobre parelles de fet, es planteja la viabilitat d'un nou projecte: aquesta vegada, el d'un Codi Patrimonial de Catalunya la pretensió del qual seria regular en els àmbits personal i territorial catalans, les situacions jurídiques de contingut econòmic que es produeixin entre particulars en el context del mercat de béns i serveis en sentit lat; és a dir, prescindint de si les transaccions realitzades en tal context són o no el resultat d'una activitat empresarial o professional, ja que també la suma de les realitzades amb caràcter ocasional influeix en els resultats econòmics del sistema
2015-10-13T09:10:03Z
2015-10-13T09:10:03Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11243
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112462015-10-14T00:01:13Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T09:22:16Z
urn:hdl:10256/11246
Towards a European Contract Law
Hondius, Ewoud
Dret comunitari -- Congressos
Law -- European Union countries -- Congresses
Contractes -- Unió Europea, Països de la -- Congressos
Contracts -- European Union countries -- Congresses
Dret civil -- Unió Europea, Països de la -- Congressos
Civil law -- European Union countries -- Congresses
This paper is about the development of a European contract law. In the past decades, EC directives have led to the intro duction of some unified, or at least harmonised, contract law at a European level. A directive on unfair contract terms, which goes to the heart of contract law, has been transposed in most Member States. A directive on distance selling is now in the course of being implemented. And a draft directive on consumer goods and associated warranties is at present in the course of being adopted by the European Council of Ministers. These are but three of the best known objects of EU initiatives in the area of contract law. In the related area of tort, a directive on product liability has now been implemented in all Member States, as well as in some other states. A list of relevant directives is reproduced in the second edition of the book 'Towards a European Civil Code'
2015-10-13T09:22:16Z
2015-10-13T09:22:16Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11246
eng
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112472015-10-14T07:23:45Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T09:34:58Z
urn:hdl:10256/11247
Perspectives de futur de la rescissió per lesió ultra dimidium
Martín-Casals, Miquel
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Rescissió -- Catalunya -- Congressos
Contractes -- Catalunya -- Congressos
Contracts -- Catalonia -- Congresses
Rescissió -- Catalunya -- Congressos
Propietat -- Catalunya -- Congressos
Property -- Catalonia -- Congresses
L'any 1990 vaig tenir l'oportunitat de prendre la paraula en aquest mateix lloc per parlar de la rescissió per lesió ultra dimidium. Alguns bons amics m'ho han recordat en aquests darrers dies davant l'eventualitat que en la meva intervenció d'avui em limités a repetir el que ja vaig dir fa vuit anys. Malgrat tot, no he pogut resistir la temptació d'intentar dir quelcom més, perquè crec que en la situació actual coincideixen diversos factors que aleshores no es donaven. Permetin-me que els enumeri breument. 1) L'any 1990 no es pensava en fer una reforma amplia i omnicomprensiva del dret patrimonial, o dit amb altres paraules, no es tenia el propòsit de legislar o codificar, en un termini breu, sobre aquesta part del nostre dret perquè altres semblaven més urgents. 2) El setembre de 1990 el TSJC només s'havia pronunciat sobre la rescissió per lesió ultra dimidium en tres ocasions, dos d'elles tots just un pocs mesos abans de les Jornades1. En canvi, fins a 29 de desembre de 1997, si els comptes dels professors Bech, Calle i Ruda no estan errats, el TSJC ha resolt ja 34 sentències en les que d'una o d'altra manera s'invoca la rescissió per lesió ultra dimidium. Això suposa una mitjana de 4,25 sentències per any i el 16'03 % de totes les sentències dictades per l'Alt Tribunal català, que fins a la data havien estat 212. 3) En aquests últims anys, sobretot a l'impuls de la jurisprudència del TSJC, s'ha produït una certa revifalla dels estudis doctrinals sobre la matèria. Als nous treballs d'autors que ja havien escrit sobre aquesta matèria s'hi han incorporat els d'un nombre considerable d'autors d'una nova generació. 4) En aquests últims anys s'han dut a terme actuacions decisives envers una harmonització i unificació del Dret contractual, tant en l'àmbit internacional com, de manera especial, en l'àmbit europeu. L'harmonització a cop de Directiva, que en el nostre país malauradament s'ha plasmat en lleis especials d'una qualitat sovint qüestionable, ha posat de manifest que no és possible avançar en la construcció europea sense construir una part general del Dret contractual que doti d'unitat a aquesta legislació puntual. No m'estendré sobre els aspectes generals d'aquest interessantíssim procés, perquè ja han estat objecte d'una ponència anterior, molt més autoritzada que tot el que jo els hi pugui dir, però si que em concentraré puntualment en una institució que, amb lleugeres diferències, apareix en els Principis d'Unidroit i en els Principis de Dret Contractual europeu, i que, al meu parer, representa l'evolució més plausible que podria seguir la institució que ara ens ocupa. Per contribuir a una millor comprensió d'aquesta evolució, també faré un esment breu a institucions que acompleixen una funció similar a la nostra en alguns dels principals ordenaments jurídics europeus
2015-10-13T09:34:58Z
2015-10-13T09:34:58Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11247
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112482015-10-14T00:01:19Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T09:45:41Z
urn:hdl:10256/11248
Las Donaciones en el derecho civil de Cataluña: aspectos civiles y fiscales
Marin Sanchez, José Alberto
Propietat -- Catalunya -- Congressos
Property -- Catalonia -- Congresses
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Donacions -- Dret i legislació -- Catalunya -- Congressos
Gifts -- Law and legislation -- Catalonia -- Congresses
La actual legislación catalana, al igual que otros muchos ordenamientos, regula dispersamente diversos aspectos de las donaciones. A-1.- Normas generales para donaciones: arts. 340 y 341 CDCC. Con sólo dos preceptos la CDCC regula las donaciones que vamos a denominar "ordinarias" y sobre las que exclusivamente va a versar esta ponencia por cuanto a ellas se ha de referir el futuro Código de Derecho Patrimonial., siendo los otros tipos de donaciones a que a continuación hacemos referencia objeto de regulación específica bien en el CS bien en el recientemente publicado CF por razón de sus especialidades. Posteriormente se analizan ambos artículos
2015-10-13T09:45:41Z
2015-10-13T09:45:41Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11248
spa
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112502015-10-14T00:01:20Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T10:08:10Z
urn:hdl:10256/11250
Estudi estadístic sobre les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria de rescissió per lesió ultra dimidium (Resum de la comunicació)
Bech Serrat, Josep Maria
Calle Ortega, Antoni
Ruda González, Albert
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Rescissió -- Jurisprudència -- Congressos
Contractes -- Jurisprudència -- Catalunya -- Congressos
Contracts -- Jurisprudence -- Catalonia -- Congresses
Aquest és un estudi estadístic de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre rescissió per lesió ultra dimidium, des de la primera de 26 de febrer de 1990 fins a la de 21 de juliol de 1997. No és un treball de caire doctrinal, ni una revisió crítica d'aquesta jurisprudència. Simplement es pretén mostrar, des d'una vessant quantitativa, quina ha estat l'aplicació de la regulació de la institució rescissòria catalana (arts. 321-325 CDCC) per part d'aquest Tribunal. Per elaborar el treball s'ha seguit un procés que comença amb la recerca de les sentències del TSJC sobre rescissió per lesió ul tra dimidium, segueix amb la seva classificació per temes i acaba amb l'extracció de dades i la seva representació gràfica, a partir de la qual es poden extreure conclusions
2015-10-13T10:08:10Z
2015-10-13T10:08:10Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11250
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112522015-10-14T00:01:21Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-13T10:14:27Z
urn:hdl:10256/11252
La Prescripció de les accions personals que no tenen assenyalat termini especial en el dret civil de Catalunya: la seva inaplicació
Lamarca i Marquès, Albert
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Prescripció (Dret) -- Catalunya -- Congressos
Prescription (Law) -- Catalonia -- Congresses
Amb aquesta comunicació es pretén posar de relleu la reiterada inaplicació per part dels Tribunals de l’art. 344.2 de la CDCC, que estableix un termini de prescripció de trenta anys per a l’exercici de les accions personals que no tinguin assenyalat termini especial, no respectant el sistema de fonts en matèria de dret privat establert als arts. 1 i DA 4ª CDCC i als arts. 1 i 13 CC
2015-10-13T10:14:27Z
2015-10-13T10:14:27Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11252
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112732015-10-15T00:01:07Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T07:28:17Z
urn:hdl:10256/11273
Los Efectos de la rescisión por lesión: un modelo de comparación
Monfort Ferrero, María Jesús
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Rescissió -- Congressos
Propietat -- Congressos
Property -- Congresses
Contractes -- Congressos
Contracts -- Congresses
Dret civil -- Espanya -- Congressos
Civil law -- Spain -- Congresses
Comunicación sobre los efectos de la rescisión por lesión en el Código civil español y en el derecho catalán
2015-10-14T07:28:17Z
2015-10-14T07:28:17Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11273
spa
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112752015-10-15T00:01:10Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T07:36:21Z
urn:hdl:10256/11275
Algunas consideraciones de derecho comparado: las obligaciones y contratos en el derecho civil de Aragón
Quetglas Cerdà, Juan
Mata Rivas, Francisco
Dret civil -- Aragó -- Congressos
Civil law -- Aragon -- Congresses
Obligacions (Dret) -- Aragó -- Congressos
Obligations (Law) -- Aragon -- Congresses
Contractes -- Aragó -- Congressos
Contracts -- Aragon -- Congresses
Propietat -- Aragó -- Congressos
Property -- Aragon -- Congresses
Con las sucesivas y recientes reformas de la Compilación del Derecho Civil de Cataluña, y con lo que ello implica de importante desarrollo, y no sólo conservación y reforma, se pone de relieve muy a las claras, la loable voluntad y la legítima aspiración del legislador catalán de seguir avanzando por el camino de la plenitud jurídica autónoma. En estas Jornadas de Tossa de Mar es objeto de especial estudio y consideración una materia tan importante en la esfera del derecho privado, como es el Derecho de obligaciones, dentro de los límites obviamente que señala la Constitución de 1978, como Comunidad Autónoma con Derecho civil propio. Tal aspiración a la plenitud legislativa autónoma que se evidencia desde que entró en vigor el Estatuto de Autonomía de Cataluña, en cambio y lamentablemente, nos parece que falta todavía en el legislador aragonés, no ciertamente en sus declaraciones programáticas, pero si en la realidad parlamentaria concreta, o al menos son excesivamente tímidos, cuando no indecisos, inseguros y hasta contradictorios los pasos que se dan en tal dirección
2015-10-14T07:36:21Z
2015-10-14T07:36:21Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11275
spa
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112762015-10-15T00:00:51Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T07:45:02Z
urn:hdl:10256/11276
Els Terminis de prescripció extintiva en la Compilació de Dret Civil de Catalunya
Ribas Moreno, Glòria
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Prescripció (Dret) -- Catalunya -- Congressos
Prescription (Law) -- Catalonia -- Congresses
Actualment la prescripció extintiva es regula en l’article 344 de la Compilació, precepte que té com a precedents legislatius immediats l’article 554 del Projecte de Compilació de 1.955 i l’article 373 del Projecte d’Apèndix de 1.930. La prescripció extintiva es regulava inicialment a Catalunya per l’Usatge Omnes causae -recollit en el Llibre VII, Títol II, constitució 2ª del primer volum de les Constitucions i altres drets de Catalunya-, que establia un termini de prescripció general de 30 anys per a tota classe d’accions. L’Usatge regulava el termini general de prescripció a Catalunya, si bé també es consideraven vigents altres disposicions, contingudes en les referides Constitucions, que establien terminis de prescripció diferents en determinats supòsits. En el treball estudiarem el règim actual de la prescripció extintiva, si bé també farem referència a la regulació que d’aquesta institució feien tant els precedents legislatius immediats de la Compilació com l’Usatge Omnes causae. Després d’estudiar una sèrie de qüestions de caràcter genèric, com són el concepte de prescripció extintiva, la seva diferenciació amb la institució de la caducitat dels drets, el seu fonament, i l’anàlisi de si en el seu règim actual predomina l’interès públic o el privat, tractarem concretament quin és el termini de prescripció de les diferents accions i drets
2015-10-14T07:45:02Z
2015-10-14T07:45:02Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11276
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112782015-10-15T00:01:00Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T07:53:27Z
urn:hdl:10256/11278
Lesió ultra dimidium i opció. Notes per a una possible reforma de mínims de la rescissió per lesió
Ribot Igualada, Jordi
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Rescissió -- Catalunya -- Congressos
Contractes -- Catalunya -- Congressos
Contracts -- Catalonia -- Congresses
En qualsevol ordenament jurídic, mantenir un institut com la rescissió per lesió ultra dimidium, sobretot quan s'aplica d'acord amb un fonament rigorosament objectiu com al nostre dret, és una decisió opinable. No tinc la pretensió, és clar, de tercerejar en aquest debat, no pas menys antic pel fet que, malauradament, en el present es plantegi força rarament entre nosaltres. No cal dir que aquesta comesa ha d'estar reservada a plomes més autoritzades. De totes maneres, posat que el legislador català decideixi conservar aquesta institució quan desenvolupi el nostre dret patrimonial, tal vegada fóra bo aprofitar l'ocasió per donar resposta a certs problemes que, per una raó o altra, manquen de solució clara, o bé la que hom considera més fonamentada es pot qualificar d'insatisfactòria
2015-10-14T07:53:27Z
2015-10-14T07:53:27Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11278
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112792015-10-15T00:01:03Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T08:01:49Z
urn:hdl:10256/11279
El Terratge: una especialitat de parceria?
Soria Abad, Jaume Ramon
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Tinença de la terra -- Dret i legislació -- Catalunya -- Congressos
Land tenure -- Law and legislation -- Catalonia -- Congresses
Contractes agrícoles -- Catalunya -- Congressos
Contracts, Agricultural -- Catalonia -- Congresses
Parceria -- Catalunya -- Congressos
Sharecropping -- Catalonia -- Congresses
L'àmbit jurídic referent als contractes de conreu, i concretament, pel que fa als contractes especials sobre explotació de terres, ha estat desenvolupat per la Compilació del Dret civil de Catalunya (=CDCC), en els seus articles 337-3381. D'entre aquests preceptes, que estableixen el règim jurídic de la parceria a Catalunya, l'article 338 CDCC agrupa tot un conjunt de figures, considerades com a modalitats especials de parceria, en les quals, atesa la lletra del precepte, l'arrendatari assumeix com a obligació principal la millora d'una finca o bé l'inici d'un conreu; aquests contractes, que finalitzaran amb l'arribada del termini pactat, es regiran pels pactes entre les parts o, a manca de pacte, pels usos i costums de la comarca
2015-10-14T08:01:49Z
2015-10-14T08:01:49Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11279
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112802015-10-15T00:01:11Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T08:13:09Z
urn:hdl:10256/11280
Immissions, servituds i relacions de veïnatge
Brancós Núñez, Enric
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Servituds (Dret) -- Catalunya -- Congressos
Servitudes -- Catalonia -- Congresses
Veïnatge (Dret) -- Congressos
Adjoining landowners -- Catalonia -- Congresses
Tal com diu el preàmbul de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions (o immixtions, segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), les servituds i les relacions de veïnatge -que serà de referència constant- "amb aquesta Llei es fa un pas més vers la reforma i la modernització del dret immobiliari de Catalunya, i es continua el procés d'actualització constant i necessària expansió del nostre dret". Aquest procés segueix endavant i ara ja és l'hora en què convé analitzar els resultats de la regulació aprovada fa vuit anys. No cal dir que el nivell tècnic de la norma aprovada al seu moment és remarcable. Pel que fa a l'ordre lògic amb què s'abordà la matèria -regular primer l'acció negatòria per passar després al tractament especial de les immissions i seguir amb les servituds i relacions de veïnatge- és opinable, però procuraré aprofitar-lo per tal de comentar la llei. El comentari té com a finalitats principals repassar l'estat actual de la jurisprudència i la doctrina sobre la matèria i, simultàniament, revisar alguns dels plantejaments de política jurídica que inspiren la norma que, en algun punt concret, donen lloc a resultats discutibles. Atesa la limitació de temps, només podré entrar en alguns dels aspectes principals
2015-10-14T08:13:09Z
2015-10-14T08:13:09Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11280
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112822015-10-15T00:00:48Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T08:54:38Z
urn:hdl:10256/11282
La Configuració jurídica dels elements d'aprofitament comú a vàries finques
Bosch Capdevila, Esteve
Propietat -- Catalunya -- Congressos
Property -- Catalonia -- Congresses
Obligacions (Dret) -- Catalunya -- Congressos
Obligations (Law) -- Catalonia -- Congresses
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
El treball té per objecte l'anàlisi de la configuració jurídica que ha de donar-se als elements d'aprofitament comú a vàries finques. Com a exemple de la situació a tractar es pot posar el del supòsit de fet que va donar lloc als autes del TSJC de 27 de març i 17 d'abril de 1997: els propietaris de dues finques veïnes pretenien establir una zona d'ús comú destinada, entre d'altres finalitats, a aparcament, jardí i esbarjo en general, podent-se fins i tot construir una piscina. El problema es troba en buscar una institució jurídica que, amb el menor cost possible, permeti satisfer els interessos dels propietaris, els quals normalment voldran assolir les següents finalitats: 1a. La vinculació real indefinida de l'element d'aprofitament comú a la titularitat de les finques respectives, de manera que la transmissió de la finca impliqui la transmissió de l'element d'ús comú. Aquest no ha de poder ser objecte de disposició separada, sinó que ha d'anar sempre vinculat a la titularitat de les finques, i només pot quedar "desafectat" per l'acord entre els propietaris. 2a. La configuració de l'element d'ús comú sota el règim de comunitat "pro indiviso", en resultar el més adient per a aconseguir l'ús solidari que d'ell se'n pretén, excloent, d'acord amb l'art. 401.1 Cc, l'acció de divisió
2015-10-14T08:54:38Z
2015-10-14T08:54:38Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11282
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112832015-10-15T00:00:58Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T09:01:08Z
urn:hdl:10256/11283
Sobre la eficacia del artículo 35 de la L.H. en relación con la adquisición por usucapión de las servidumbres en el Derecho territorial común y en los Derechos civiles propios de las CC.AA. (especial referencia a Galicia)
Busto Lago, José Manuel
Servituds (Dret) -- Galícia -- Congressos
Servitudes -- Galicia -- Congresses
Propietat -- Galícia -- Congressos
Property -- Galicia -- Congresses
Dret civil -- Galícia -- Congressos
Civil law -- Galicia -- Congresses
El art. 35 de la L.H. establece que "a los efectos de la prescripción adquisitiva en favor del titular inscrito, será justo título la inscripción, y se presumirá que aquél ha poseído pública, pacífica, ininterrumpidamente y de buena fe durante el tiempo de vigencia del asiento y de sus antecesores de quienes traiga causa". El precepto transcrito regula la llamada usucapión conforme al Registro o "secundum tabulas" y lo que pretende es posibilitar al titular registral adquirente de un non dominus, sin estar protegido por lo dispuesto en el art. 34 de la propia L.H. (v.gr., porque el non dominus del que adquiere no figuraba en el Registro con facultades suficientes en orden a la transmisión o a la constitución del derecho de servidumbre, o bien porque se trate de un supuesto en el que no concurren los requisitos para que opere la protección de la fe pública registral), ya que en este caso no necesitaría acudir a la usucapión para adquirir el derecho, que pueda consolidar su adquisición a través del mecanismo de la usucapión ordinaria, facilitando la prueba de los requisitos que exige el C.C. (arts. 1.957 y concordantes). No se trata de una usucapión registral o tabular pura, puesto que la inscripción registral ha de estar acompañada de la efectiva posesión continuada por el titular registral de la servidumbre (dato de hecho de carácter extrarregistral)
2015-10-14T09:01:08Z
2015-10-14T09:01:08Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11283
spa
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112842015-10-15T00:01:00Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T09:10:29Z
urn:hdl:10256/11284
El Futur del dret patrimonial de Catalunya
Llácer Matacás, M. Rosa
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Patrimoni -- Catalunya -- Congressos
Estates (Law) -- Catalonia -- Congresses
El Dret civil català ha conegut tradicionalment la consolidació com forma general d'extinció dels drets reals. Quan una persona esdevé, a la vegada, titular del dret real i propietari de la cosa sobre la què recau, l'efecte extintiu s'explica per raons de lògica jurídica i d'ordre pràctic basades en l'inegixibilitat. La llei 6/1990, de 16 de març, dels censos, en el seu art. 10.2.c) se situa en la mateixa línia. L'homogeneïtat, però, apareix clarament trencada per la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge, que no només elimina la consolidació com causa d'extinció automàtica de la servitud (art. 17), sinó que també assenta les bases per admetre la constitució unilateral de la servitud de propietari (art. 4.1 i paràgraf 6è de l'E.M.)
2015-10-14T09:10:29Z
2015-10-14T09:10:29Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11284
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112852015-10-15T00:01:08Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T09:38:25Z
urn:hdl:10256/11285
Notes sobre la supressió de la constitució de servituds per 'destinació del pare de família' i la seva possible relació amb la servitud de propietari (Art. 7 de la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge)
Mateo Borge, Iván
Propietat -- Catalunya -- Congressos
Property -- Catalonia -- Congresses
Obligacions (Dret) -- Catalunya -- Congressos
Obligations (Law) -- Catalonia -- Congresses
Dret civil -- Catalunya -- Congressos
Civil law -- Catalonia -- Congresses
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Servituds (Dret) -- Catalunya -- Congressos
Servitudes -- Catalonia -- Congresses
No deixa d'ésser sorprenent que en 8 anys de vigència que porta la Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge (=LANISRV) (DOGC, núm. 1319, de 18 de juliol), la doctrina científica d'aquest país no hagi parat esment en un precepte, tan ple de bones intencions com d'equívocs, com és l'art. 71 del text legal de referència. Diem això perquè precisament una de les coses que els juristes catalans estaven demanant impacientment era l'aclariment del tema de l'aplicació a Catalunya de l'art. 5412 del Codi civil (=Cc), ja que aquest últim era considerat un precepte totalment aliè al Dret català i a la Tradició Jurídica catalana. És conegut, que el Dret català s'inspira directament en les fonts romanes i també, que gairebé tothom està més o menys d'acord en què el supòsit referit a la constitució de servituds per signe aparent no fou recollit per aquestes3, com a conseqüència de la vigència del principi de llibertat de predis imperant en la regulació romana. Això no obstant, resulta una mica paradoxal que al mateix temps d'acomodar-s'hi la legislació de servituds en aquest aspecte concret als precedents romans, d'una banda, s'hagi trencat radicalment amb aquests, d'altra, amb la introducció de l'anomenada servitud de propietari, que possibilitarà l'existència d'un dret real d'aquest tipus entre dues finques pertanyents a un mateix dominus, provocant la derogació de la regla, fins a aquest moment intocable, nemini res sua servit4. Les dues grans novetats que ens interessen d'aquesta llei i sobre les quals girarà la present comunicació, ja han estat posades de manifest en aquestes breus paraules d'inici: 1.- L'establiment d'un article (art. 7 LANISRV) que evitarà que el precepte del Codi (art. 541 Cc) sigui aplicat a Catalunya, provocant la desaparició del supòsit de constitució de servituds per "destinació del pare de família", i 2.- La introducció de la servitud en cosa pròpia, també coneguda com a "servitud de propietari"
2015-10-14T09:38:25Z
2015-10-14T09:38:25Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11285
cat
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/112872015-10-15T00:01:13Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11230RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-14T09:46:37Z
urn:hdl:10256/11287
Los Mecanismos supletorios del título constitutivo de las servidumbres. Estudio del artículo 540 del Código civil
Zahino Ruiz, María Luisa
Propietat -- Espanya -- Congressos
Property -- Spain -- Congresses
Dret civil -- Espanya -- Congressos
Civil law -- Spain -- Congresses
Servituds (Dret) -- Espanya -- Congressos
Servitudes -- Spain -- Congresses
El artículo 540 del Código civil establece una relación de supletoriedad entre el título constitutivo de las servidumbres y la escritura de reconocimiento o la sentencia firme en que se declara la existencia de aquéllas. El precepto dispone que la falta de título de constitución de las servidumbres, que no pueden adquirirse por prescripción, sólo se puede suplir mediante el otorgamiento de una escritura de reconocimiento por el dueño del predio sirviente, o bien, mediante una sentencia firme
2015-10-14T09:46:37Z
2015-10-14T09:46:37Z
2000
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
978-84-8442-060-6
http://hdl.handle.net/10256/11287
spa
X Jornades de Dret català a Tossa (1998)
Versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret Civil, Universitat de Girona (coord.). El Futur del dret patrimonial de Catalunya. Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa. València: Tirant lo Blanc, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Tirant lo Blanc