2024-03-29T15:06:13Zhttp://dugi-doc.udg.edu/dspace-oai/requestoai:dugi-doc.udg.edu:10256/111582022-06-02T08:16:18Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T08:20:19Z
urn:hdl:10256/11158
Family law: a challenge for Europe?
Pintens, Walter
Dret de família -- Unió Europea, Països de la -- Congressos
Domestic relations -- European Union Countries -- Congresses
Ponència presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Family law will in the long run - and this run could be shorter as we expect now- be part of the activities of the European legislator. This legislator will not be the Council of Europe but the European Union. The cited cases prove that the time is not ripe for an institutional unification of substantive family law. At first a phase of spontaneous approximation of law is necessary. This approximation will be a task for research and education
2015-10-06T08:20:19Z
2015-10-06T08:20:19Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11158
eng
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 21-37
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111592022-06-02T08:13:27Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T08:36:18Z
urn:hdl:10256/11159
The American Law Institute Principles and the Economics of Family Dissolutions
Melli, Marygold S.
Dret de família -- Estats Units d'Amèrica -- Congressos
Domestic relations -- United States -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
In May 2000 the American Law Institute (ALI) approved a document entitled "The Principles of Family Dissolution: Analysis and Recommendations." The American Law Institute is perhaps the most prestigious private law institution in the United States. It is a national organization of judges, lawyers and legal academics, founded in 1923, for the purpose of improving the law. Its restatements of the law and model codifications of the law have been enormously influential in the development of the law in the United States.
The approval of the Principles of Family Dissolution was an historic event for both the ALI and Family Law. For the ALI it marked the first venture by that body into the subject matter of Family Law and, therefore, focused the attention of that prestigious body away from the kinds of issues that traditionally it has dealt with – issues of wealth and power – to the kinds of problems that affect the lives of everyday people. For Family Law which historically has been an intellectual stepchild in the law – a messy area that the bench and bar have tried to keep away from – it was important because it brought that subject to the agenda of one of the most prestigious organizations of American law and subjected it to the process of examination and rationalization which has been the great contribution of the ALI. This paper gives a brief general description of the Principles, discusses some themes important to understanding them and then explores in more detail the economics of family dissolution as handled in the Principles
2015-10-06T08:36:18Z
2015-10-06T08:36:18Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11159
eng
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 63-76
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111602022-06-02T08:14:10Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T09:02:43Z
urn:hdl:10256/11160
Separació de béns i pagament de compensacions en la crisi familiar
Ferrer Riba, Josep
Dret de família (Dret català) -- Congressos
Domestic relations (Germanic law) -- Congresses
Dret de família (Dret català) -- Congressos
Domestic relations (Catalan law) -- Congresses
Separació de béns -- Congressos
Separate property -- Congresses
Reparació (Dret) -- Congressos
Reparation -- Congresses
Separació conjugal -- Congressos
Separation (Law) -- Congresses
Ponència presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Les conseqüències econòmiques de la separació o el divorci, entre cònjuges catalans –assumint com a règim econòmic matrimonial el de separació de béns i deixant de banda la presència de fills– giren entorn de dues institucions: la compensació per raó de treball (art. 41 CF) i la pensió compensatòria (art. 84 CF). Aquest model s’inicia amb la reforma de la Compilació a 1993, que introdueix la compensació per raó de treball, i es consolida a 1998, amb la promulgació del Codi de família, que reajusta el règim d’aquesta compensació i regula ex novo la pensió compensatòria, seguint –amb algunes variants significatives– l’esquema de la pensió de l’art. 97 del CC espanyol. Els codificadors de 1998 estenen també els trets fonamentals d’aquest model a les parelles de fet: la ruptura d’una unió estable de parella determina, igualment, el dret a rebre una compensació per raó de treball (art. 13 i 31.1 LUEP) i una pensió periòdica (art. 14 i 31.2 LUEP), amb un fonament, pressupòsits i durada definits més restrictivament que en la pensió equivalent en el matrimoni. En ambdós casos, el model es pot completar amb l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar (vinculat a la guarda de fills o, en cas de matrimoni, a la major necessitat) (art. 83 CF), que en part compleix la funció d’un dret de pensió –o de complement del dret de pensió– atribuït en espècie
2015-10-06T09:02:43Z
2015-10-06T09:02:43Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11160
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005,p. 77-94
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111612022-06-02T08:13:46Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T09:07:21Z
urn:hdl:10256/11161
Acuerdos prematrimoniales. De nuevo la libertad y sus límites en el derecho de familia
García Rubio, María Paz
Matrimoni -- Dret i legislació -- Congressos
Marriage law -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Esta contribución trata de señalar el alcance, validez y eficacia de los acuerdos celebrados entre cónyuges o futuros cónyuges donde se contemplan las consecuencias de una posible ruptura matrimonial por separación o divorcio, o por muerte de cualquiera de ellos. Su nota paradigmática está pues en el carácter preventivo o prospectivo con relación a la ruptura de la pareja, no en el hecho de que se celebren antes o después de la boda. No obstante, y sin perjuicio de reconocer que pueden existir diferencias de matiz entre los acordados ex ante y ex post matrimonio, la denominación de acuerdos o pactos prematrimoniales que utilizaremos en esta sede va a abarcar a lo largo de la exposición ambos tipos de convenios
2015-10-06T09:07:21Z
2015-10-06T09:07:21Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11161
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 95-121
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111622022-06-02T08:15:56Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T09:14:01Z
urn:hdl:10256/11162
Derecho y empresa familiar: el protocolo y sus instrumentos de desarrollo
Cortázar Lorente, Carlos
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Empreses familiars -- Congressos
Family-owned business enterprises -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Se han diagnosticado muchos problemas que afectan a la Empresa Familiar (delimitación del patrimonio empresarial y familiar; falta de profesionalización en la gestión e incorporación de los miembros de la familia; búsqueda de capital para crecer sin diluir el control familiar; existencia de conflictos por necesidad de liquidez, etc.) pero, sin duda, el mayor reto que se presenta es el de garantizar la continuidad y sucesión de la Empresa familiar
2015-10-06T09:14:01Z
2015-10-06T09:14:01Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11162
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p.123-147
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111632022-06-02T08:14:30Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T09:21:57Z
urn:hdl:10256/11163
Pensió compensatòria i aliments entre cònjuges: propostes i criteris d’estandardització
Rucosa Escudé, Avel·lina
Dret de família (Dret català) -- Congressos
Domestic relations (Catalan law) -- Congresses
Separació conjugal -- Congressos
Separation (Law) -- Congresses
Pensions alimentàries -- Congressos
Alimony -- Congresses
Ponència presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
És possible una pensió compensatòria limitada en el temps i en la quantia com a norma general, segons algun tipus de barem o tant per cent? És necessari una institució judicial superior que dicti normes orientadores a seguir en aquest àmbit? Han de ser orientadores i/o vinculants? El Codi de Família introdueix l'element de la temporalitat com a gran novetat en la nostra legislació catalana. No obstant, aquesta temporalitat resta encara per desenvolupar-se molt més, no només al plànol jurisprudencial, sinó especialment a l'esfera normativa o orientadora, amb la possibilitat de tenir com a referents innovacions legislatives que ja s'han portat a terme en diferents països europeus i que de ben segur ajudaran i recolzaran no només al poder judicial, sinó també al ciutadà de a peu, tant homes com dones, amb una posició que esdevindrà reforçada tant en les negociacions com els plets matrimonials; doncs, si hi ha uns barems i uns límits temporals, tothom sabria més a què atenir-se; això sense deixar de protegir a la dona en el cas que ho necessiti i quan sigui la part més feble.
2015-10-06T09:21:57Z
2015-10-06T09:21:57Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11163
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 149-210
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111642022-06-02T08:16:08Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T09:34:40Z
urn:hdl:10256/11164
Las Familias reconstituidas y las cuestiones de protección patrimonial
Bosch Carrera, Antoni
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Béns comuns -- Congressos
Marital property -- Congresses
Ponència presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
La familia sigue teniendo un atractivo importante para la sociedad. Es la institución más valorada por los españoles. Todos queremos tener y formar parte de una familia. Pero el hecho es que a la familia la estamos adjetivando de tal manera que al final puede quedar en una simple palabra sin contenido. Esta adjetivación tiene muchos motivos, pero no hay duda que las reformas emprendidas en 1981 en el Derecho de Familia suponen el inicio de una nueva etapa para la familia. Inicio pero no final. En esta ponencia estudio uno de los efectos secundarios de la reforma de 1981
2015-10-06T09:34:40Z
2015-10-06T09:34:40Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11164
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 241-273
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111662022-06-02T08:14:19Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T09:44:38Z
urn:hdl:10256/11166
La Regulació de la parella de fet: lleis i models
Martín-Casals, Miquel
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Dret de família (Dret català) -- Congressos
Domestic relations (Catalan law) -- Congresses
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Parelles homosexuals -- Congressos
Gay couples -- Congresses
Lesbian couples -- Congresses
Ponència presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
És ben sabut que la regulació de la parella de fet, tant homosexual com heterosexual, és un dels temes més complexos i controvertits del Dret de família actual. No existeixen línies de política jurídica indiscutibles, que es corresponguin amb una determinada ideologia i que indiquin un únic model de regulació a seguir. Les opcions estan modulades no només per les conviccions polítiques sinó, d’una manera molt especial, per conviccions ètiques col·lectives i personals --vinculades o no a concepcions religioses-- que no coincideixen necessàriament amb una determinada filiació política. Prova d’aquest fet és que en els països del nostre entorn les formacions polítiques de signe molt similar han optat per criteris de política legislativa molt diferents. Així, per exemple, ni el legislador socialista francès (any 1999) ni els legisladors socialdemòcrata alemany (any 2001) o laborista anglès (any 2003) han optat, com es diu ara, “per obrir la institució del matrimoni” a les parelles homosexuals, com tampoc no ho han fet els legisladors del països nòrdics, amb una tradició legislativa que ha estat pionera en aquestes qüestions. És un fet innegable que a Europa, en aquests moments, existeix matrimoni homosexual només a dos països (Països Baixos 2001, Bèlgica 2003). Ara bé, aquesta dada no prejutja l’encert o el desencert de voler que Espanya segueixi aquesta mateixa línia. Si més no, aquesta opció no sembla contrària al sentit majoritari de la societat espanyola
2015-10-06T09:44:38Z
2015-10-06T09:44:38Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11166
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 335-358
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111672022-06-02T08:15:21Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T09:53:04Z
urn:hdl:10256/11167
La Llei 10/1998, de 15 de juliol, d’Unions Estables de Parella: balanç de la seva aplicació judicial
Egea Fernández, Joan
Dret català -- Congressos
Catalan law -- Congresses
Dret de família (Dret català) -- Congressos
Domestic relations (Catalan law) -- Congresses
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Per fer un balanç del que ha suposat l'entrada en vigor de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella (en endavant LUEP), és imprescindible analitzar la jurisprudència generada, en els sis anys de vigència, per les audiències catalanes i també pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot i que certament encara és aviat perquè hi hagi un cos consolidat de jurisprudència
2015-10-06T09:53:04Z
2015-10-06T09:53:04Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11167
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p.359-403
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111682022-06-02T08:13:58Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T10:04:18Z
urn:hdl:10256/11168
Aspectos laborales y de Seguridad Social de la regulación jurídica de las parejas de hecho
Rojo Torrecilla, Eduardo
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Dret del treball -- Congressos
Labor laws and legislation -- Congresses
Ponència presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Quiero iniciar este trabajo recordando que no existe un concepto de familia en el Derecho comunitario, y que la regulación del Derecho de familia es competencia de los Estados miembros, pero que la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (TJCE) y el reconocimiento en sede legal del derecho a la no discriminación por razón de la orientación sexual están llevando, además de las nuevas realidades sociales, a los Estados de la Unión Europea (UE) a ampliar el concepto clásico de familia, vinculado al matrimonio, para extenderlo a otros diversos tipos de unidades convivenciales, entre las que se encuentran las parejas de hecho, tanto heterosexuales como homosexuales, a las que cada ordenamiento jurídico es libre de decidir si les reconoce los mismos derechos y obligaciones a sus miembros que a los de las parejas vinculadas por matrimonio. La estructura territorial de cada Estado, y la pertinente distribución competencial entre el gobierno estatal y los gobiernos regionales (y locales) también influirá sobre la regulación de los derechos y deberes de los miembros de las parejas de hecho, y el caso de España es paradigmático al respecto, dado que ante la inexistencia de una regulación estatal de las parejas de hecho en el ámbito civil, al menos hasta el presente, han sido ya 11 Comunidades Autónomas las que las han regulado, con reconocimiento de derechos en el ámbito laboral al personal funcionario y laboral (este último sólo en algunos casos) dependientes de la Administración autonómica, pero no han podido regular los derechos y deberes de las parejas de hecho en el ámbito laboral stricto senso, ya que ello es competencia, de acuerdo con el artículo 149.1.7 de la Constitución Española (CE), del Estado
2015-10-06T10:04:18Z
2015-10-06T10:04:18Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11168
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 405-436
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111692022-06-02T08:14:51Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T10:09:48Z
urn:hdl:10256/11169
Las Uniones de hecho ante el derecho tributario
Esteve Pardo, María Luisa
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Dret fiscal -- Congressos
Tax law -- Congresses
Ponència presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
En el actual sistema tributario español, las parejas de hecho encuentran únicamente cierto reconocimiento –parcial y desigual- de mano de la actuación legislativa de las Comunidades Autónomas. La legislación tributaria estatal, a diferencia de lo que sucede en otras ramas del derecho, ignora hasta el momento a las parejas de hecho, tanto a las "puras" como a las que han formalizado de alguna manera su situación. Igualmente, tampoco los Tribunales han abordado esta cuestión en materia fiscal, excepto en el caso de una sentencia aislada de la Audiencia Nacional de 2 de julio de 1996, que además fue parcialmente casada posteriormente por el Tribunal Supremo (sentencia de 8 de febrero de 2002), precisamente en el punto en que equiparó una pareja de hecho al matrimonio a efectos de la tarifa aplicable en el Impuesto sobre Sucesiones. Una particularidad del Derecho Tributario respecto de otras ramas del derecho es que, en gran medida no ha desplegado un tratamiento tuitivo a la familia y, singularmente, al matrimonio. Es ampliamente sabido que a efectos fiscales ha venido resultando por lo general mucho más beneficioso no estar casado o estar separado que contraer matrimonio
2015-10-06T10:09:48Z
2015-10-06T10:09:48Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11169
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembbre de 2004. Girona: Documenta Universitaria, 2005, p. 437-467
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111702022-06-02T08:13:37Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-06T11:14:30Z
urn:hdl:10256/11170
La Armonización del derecho de familia en Europa: ¿hacia una armonización de los regímenes económicos matrimoniales?
Llodrà Grimalt, Francesca
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Dret comunitari -- Congressos
Law -- European Union countries -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
En un primer apartado, observaremos la proyección del Derecho comunitario en el Derecho de familia de los Estados miembros y el proceso de armonización espontánea de los Derechos de familia nacionales. Plantearemos también, después de concretado el marco actual del proceso de europeización, las propuestas de armonización y unificación hechas por la doctrina. Asimismo veremos como el trabajo doctrinal ha hallado el foro de debate con la constitución de la Comisión europea de Derecho de familia. Observaremos como la cuestión de la comparación entre regímenes económicos matrimoniales es a menudo expuesta pero sin que se llegue a realizar propuestas concretas o sin llegar a un acuerdo sobre la utilidad de dicha armonización
2015-10-06T11:14:30Z
2015-10-06T11:14:30Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11170
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 473-510
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111732022-06-02T08:15:11Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T07:03:45Z
urn:hdl:10256/11173
La Protecció de la vida familiar i la protecció jurídica de l’infant en l’àmbit del Consell d’Europa
Ravetllat Ballesté, Isaac
Dret de família -- Unió Europea, Països de la -- Congressos
Domestic relations -- European Union Countries -- Congresses
Infants--Protecció, assistència, etc. -- Unió Europea, Països de la -- Congressos
Child welfare -- European Union Countries -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Comunicació sobre la protecció de la vida familiar en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, de 4 de novembre de 1950, i en la jurisprudència emanada del Tribunal Europeu de Drets Humans
2015-10-07T07:03:45Z
2015-10-07T07:03:45Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11173
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 511-519
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111742022-06-02T08:15:33Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T07:13:21Z
urn:hdl:10256/11174
Estructura tradicional per a continguts moderns: els capítols avui
Barral i Viñals, Immaculada
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Capítols matrimonials -- Congressos
Marriage settlements -- Congresses
Matrimoni -- Dret i legislació -- Congressos
Marriage law -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Els capítols són un instrument de l’autonomia de la voluntat en el qual s’organitzen les relacions del matrimoni o de la família que, fins i tot, pot arribar a desplaçar l’aplicació de les normes legals de caràcter no imperatiu. De fet, està clar que les capitulacions matrimonials han estat una de les manifestacions més clares de l’expressió de la llibertat civil en el dret català
2015-10-07T07:13:21Z
2015-10-07T07:13:21Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11174
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 523-536
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111752022-05-19T07:37:46Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T07:25:56Z
urn:hdl:10256/11175
Necesidad de regulación positiva de las pensiones en las crisis matrimoniales
Prieto Santos, Jesús
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Separació conjugal -- Congressos
Separation (Law) -- Congresses
Compensació econòmica en cas de divorci -- Congressos
Equitable distribution of marital property -- Congresses
Comunicació presentada a les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: nous reptes del Dret de família, celebrades a Tossa de Mar (Girona), el 23 i 24 de setembre de 2004
De todos es conocido que la regulación de las crisis familiares en nuestro ordenamiento reciente, data de 1.981 (Ley 30/1981 de 7 de julio). Han hecho falta 23 años, para que se haya producido una voluntad firme de modificar la regulación, y para que se apunte a una modificación legislativa, en la que prime la libertad de las partes y su voluntad, en la que puedan divorciarse, sin requisitos previos, por su mutuo consenso, y sólo con una formalidad que parece pueda ser de trámite, salvo, seguramente, en los casos en que existan hijos menores de edad
2015-10-07T07:25:56Z
2015-10-07T07:25:56Z
2004
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
http://hdl.handle.net/10256/11175
spa
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Universitat de Girona. Institut de Dret Privat europeu i comparat
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111762022-06-02T08:16:30Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T07:31:05Z
urn:hdl:10256/11176
La Mediació en l’empresa familiar, una eina per a la seva pervivència
Demestre, Viola Isabel
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Empreses familiars -- Congressos
Family-owned business enterprises -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
L’empresa familiar té una problemàtica específica derivada de la situació complexa que es produeix per la interrelació de tres cercles d’interessos: família, propietat i empresa). La interrelació d’aquests tres àmbits, amb les seves pròpies normes, valors i estructures organitzacionals, fa que hi pugui haver tot un entramat de relacions personals
2015-10-07T07:31:05Z
2015-10-07T07:31:05Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11176
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 537-552
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111772022-06-02T08:15:44Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T07:38:10Z
urn:hdl:10256/11177
Parelles de fet i designació tutelar
Anderson, Miriam
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Tutela i curatela -- Congressos
Guardian and ward -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
El comentari que segueix pretén, en última instància, posar de manifest que la indecisió a l’hora de regular la situació de les unions convivencials pot generar problemes i desigualtats en aspectes de la vida de les persones que, si bé no apareixen com la gran qüestió discutida, adquireixen especial transcendència pels subjectes que s’hi veuen involucrats en un moment o altre de la seva existència, fins al punt de tenir llavors una importància capital
2015-10-07T07:38:10Z
2015-10-07T07:38:10Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11177
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Àrea de Dret Civil. Universitat de Girona (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembbre de 2004. Girona: Documenta Universitaria, 2005, p. 555-570
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111782022-06-02T08:14:40Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T07:44:28Z
urn:hdl:10256/11178
Parelles de fet i declaració d’insolvència
Arnau Raventós, Lídia
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
La previsió d'especials mecanismes de protecció dels creditors dels membres d'una unió estable de parella és qüestió de la que poc s'ha dit. Més enllà de constatar l'especial protecció que pot representar l'establiment d'un particular règim de responsabilitat per supòsits concrets( vegeu, per exemple, la solidaritat ex articles 5 i 24 de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella), qualsevol intent d'aplicar a les parelles de fet mecanismes de naturalesa clarament tuïtiva respecte dels creditors, previstos legalment només pel cas que el deutor sigui persona casada, demana un previ anàlisi de la identitat de raó entre d'ambdós supòsits per tal, si s'escau, de defensar aquella aplicació per analogia. La Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, ofereix elements d'indubtable rellevància en aquest particular. A partir de la consideració de la parella estable del deutor com a “persona especialment relacionada amb el concursat” (article 93.1.1 de la Llei Concursal), del nou règim concursat es segueixen dos efectes particularment destacables: en primer terme, la rescindibilitat dels actes onerosos celebrats entre els membres de la parella que, llevat prova en contrari, en presumeixen perjudicials (articles 71.1; 71.3.1); en segon terme, la submissió dels crèdits dels que, enfront del concursat, en sigui titular la seva parella a un règim particular: es titllen de 'subordinats' (article 92.5) i són relegats al darrer lloc en la jerarquització dels crèdits i en l'ordre en el seu pagament (article 158.1)
2015-10-07T07:44:28Z
2015-10-07T07:44:28Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11178
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 571-593
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111792022-05-19T07:35:10Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T07:53:21Z
urn:hdl:10256/11179
Breve comparativa entre la Ley 10/1998, de 15 de julio, de uniones estables de pareja de Cataluña y la Ley 2/2003, de 7 de mayo, reguladora de las parejas de hecho de Euskadi. Problemas que presentan y propuestas de solución
Aurrekoetxea Aurrekoetxea, Xabier
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Unions estables de parella -- País Basc -- Congressos
Unmarried couples -- Basque Country -- Congresses
Unions estables de parella -- Catalunya -- Congressos
Unmarried couples -- Catalonia -- Congresses
Comunicació presentada a les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: nous reptes del Dret de família, celebrades a Tossa de Mar (Girona), el 23 i 24 de setembre de 2004
Es objeto de estas breves líneas poner de manifiesto los problemas que, a mi juicio, se observan tanto en la primera como en la última de las leyes que regulan el estatuto de "parejas de hecho", aprobadas en comunidades autónomas que disponen de derecho civil propio, a saber, en Cataluña y en la Comunidad Autónoma del País Vasco
2015-10-07T07:53:21Z
2015-10-07T07:53:21Z
2004
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
http://hdl.handle.net/10256/11179
spa
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Universitat de Girona. Institut de Dret Privat europeu i comparat
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111802022-06-02T08:15:01Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T07:56:18Z
urn:hdl:10256/11180
La Cuestión de la constitución de la unión estable de pareja: reflexiones sobre la reforma de la Ley 10/1998, de 15 de julio
Ortuño Muñoz, José Pascual
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Las perspectivas que se abren con las nuevas legislaturas, tanto la estatal como la autonómica, ofrecen una oportunidad excepcional para completar un esquema legal que únicamente fue apuntado con la ley de 1998. La experiencia práctica y los notables avances en el derecho comparado, así como el interés que ha despertado en el derecho internacional privado europeo permiten reflexionar sobre esta materia, en la que los juristas debemos aportar nuevas ideas y soluciones adecuadas a la demanda social. La siguiente exposición no es más que una aproximación parcial a algunos aspectos del debate, referidos a uno de sus elementos esenciales, que es el de los presupuestos de constitución de la pareja estable
2015-10-07T07:56:18Z
2015-10-07T07:56:18Z
2005-11
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
8493468525
http://hdl.handle.net/10256/11180
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 595-601
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/111812022-05-19T07:36:32Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2015-10-07T08:05:14Z
urn:hdl:10256/11181
Unions estables homosexuals: l'aplicació pràctica de la llei i els aspectes pendents de regulació. Reflexions davant el nou horitzó legislatiu
Villagrasa Alcaide, Carlos
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Parelles homosexuals -- Congressos
Gay couples -- Congresses
Lesbian couples -- Congresses
Comunicació presentada a les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: nous reptes del Dret de família, celebrades a Tossa de Mar (Girona), el 23 i 24 de setembre de 2004
Passats més de cinc anys de vigència i, per tant, d’aplicació pràctica de la Llei 10/1998, aquesta comunicació es presenta amb l’objectiu d’avaluar tots i cada un dels efectes reconeguts a la convivència en unió estable de parella homosexual, per tal de presentar un anàlisi que serveixi, no només a la reflexió jurídica, sinó també com a eina de l’actual política legislativa encetada, un cop comprovada l’eficàcia de la llei, per tal de millorar la seva tècnica, en un moment clau de codificació i d’actualització del nostre dret civil propi
2015-10-07T08:05:14Z
2015-10-07T08:05:14Z
2004
info:eu-repo/semantics/conferenceObject
http://hdl.handle.net/10256/11181
cat
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Universitat de Girona. Institut de Dret Privat europeu i comparat
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/209742022-06-02T08:16:54Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-05-16T12:24:45Z
urn:hdl:10256/20974
La comisión de derecho de familia europeo: la redacción de los principios en el ámbito del divorcio y los alimentos entre cónyuges
Boele-Woelki, Katharina
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
La redacción de los principios en el ámbito del divorcio y los alimentós entre cónyugues en la Comisión de Derceho de família europeo
2022-05-16T12:24:45Z
2022-05-16T12:24:45Z
2005
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
http://hdl.handle.net/10256/20974
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 39-60
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/209752022-06-02T08:17:07Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-05-16T12:29:32Z
urn:hdl:10256/20975
La regulació de les famílies recompostes o reconstituïdes
Roca i Trias, Encarna
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Sobre la regulació de les famílies recompostes o reconstituïdes
2022-05-16T12:29:32Z
2022-05-16T12:29:32Z
2005
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
http://hdl.handle.net/10256/20975
cat
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p. 213-239
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria
oai:dugi-doc.udg.edu:10256/209762022-06-02T08:16:43Zcom_10256_10959com_10256_8071com_10256_2943col_10256_11156RC2openaire_dataRC1CIRAXRC4RC3driveropenaireMD2MD1recolecta
2022-05-16T12:34:54Z
urn:hdl:10256/20976
Las relaciones personales entre abuelos y nietos en las familias reconstituidas
Rivero Hernández, Francisco
Unions estables de parella -- Congressos
Unmarried couples -- Congresses
Dret de família -- Congressos
Domestic relations -- Congresses
Jornades de Dret Català a Tossa (13es: 2004: Tossa de Mar, Catalunya)
Comunicació presentada en les XIII Jornades de Dret Català, celebrades a Tossa de Mar (Girona), els dies 23 i 23 de setembre de 2004
Razones sociológicas y jurídicas han puesto de actualidad en los últimos años el derecho de visita y de relaciones personales de los abuelos con sus nietos, institución (relativamente) vieja con proyecciones nuevas (especialmente, en el marco individual y social de las familias residuales y reconstituidas). En los últimos años ha habido un notable incremento de casos judiciales relativos a reclamaciones de relaciones personales de abuelos con sus nietos, que han saltado a la prensa diaria –la cual ha destacado, sin embargo, los aspectos anecdóticos más que los sustanciales y jurídicos–. Incremento este y actualidad aquella que son consecuencia directa no sólo de una evolución y cambios sociales perfectamente conocidos (nuevas estructuras familiares, crisis de la pareja con repercusión en otros ámbitos de la familia) sino también de una nueva consideración del menor, cuya personalidad y socialización actual y futura interesan de forma señalada a la sociedad y al Derecho, que le prestan atención creciente.Todo ello ha determinado: a) una jurisprudencia numerosa y variada, que ha ido consolidando una doctrina (jurisprudencial) cada vez mejor definida, sólida y coherente; b) una preocupación mayor por parte de los legisladores (nacionales y foráneos), e incluso en el ámbito de los Convenios internacionales; c) un paralelo aumento de la atención de la doctrina a estas cuestiones y la aparición de numerosos trabajos y comentarios jurisprudenciales sobre este derecho de visita.Esos cambios y preocupación creciente de tan amplio espectro (jurisprudencial, legislativo, doctrinal) requieren ser examinados un poco más de cerca, aunque muy brevemente (apenas noticia mínima y remisiones pertinentes), en cuanto afectan a lo que diga más adelante
2022-05-16T12:34:54Z
2022-05-16T12:34:54Z
2005
info:eu-repo/semantics/bookPart
9788493468521
http://hdl.handle.net/10256/20976
spa
Reproducció digital d'un capítol del llibre publicat a: http://hdl.handle.net/10256/21150
© Universitat de Girona. Àrea de Dret Civil (coord.). Nous reptes del dret de família: materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa: 23 i 24 de setembre de 2004. Girona: Documenta Universitària, 2005, p.275-332
XIII Jornades de Dret català a Tossa (2004)
info:eu-repo/semantics/openAccess
Tots els drets reservats
Documenta Universitaria