Estudi experimental d’elements de formigó mitjançant un sistema de correlació d’imatges (DIC)

Compartir
En aquest treball s’ha estudiat el comportament experimental de diverses provetes de formigó de diferents tipus i geometria, davant l’addició de fibres d’acer i de vidre en concentracions diferents. L’estudi s’ha realitzat mitjançant l’ús del Digital Image Correlation (DIC), un sistema òptic digital de correlació d’imatges que serveix pel' tractament i post procés de dades d’assaigs estructurals. Aquest sistema consisteix en una o diverses càmeres d’alta freqüència que, connectades a la vegada, van capturant el comportament d’una certa àrea d’interès de l’objecte observat durant un interval de temps. Processant totes aquestes imatges per un software, el qual utilitza un complex algoritme de correlació d’imatges, és possible extreure multitud de resultats tals com deformacions, tensions, desplaçaments i altres variables de qualsevol punt de l’objecte estudiat i per a qualsevol moment de l’assaig. Pel correcte funcionament de l’algoritme de correlació d’imatges, la proveta estudiada ha de disposar d’uns petits punts negres, tècnicament anomenats “speckles”, que serveixen com a referències pel software que estudiarà com es mouen durant l’assaig. En aquest treball, s’ha aconseguit obtener un'ampli estudi sobre les diferents característiques que presenten les fibres d’hacer i fibres de vidre en el formigó davant concentracions diferents. S’ha observat també, que els resultats experimentals s’ajusten als resultats teòrics en la Majoria de casos, cosa que ens indica el bon funcionament d’aquest sistema davant l’assaig amb provetes petites de formigó ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd3.0