La salut reproductiva de la dona immigrant: una anàlisi des de la influència cultural

Abstract

El progressiu increment del flux migratori en els darrers anys a Catalunya genera un major percentatge de dones en estat fèrtil que requereixen d’una atenció vinculada a la seva salut reproductiva. D’aquesta manera, els professionals sanitaris es veuen sotmesos a treballar sota una diversitat cultural que moltes vegades genera un “xoc intercultural” dificultant la relació assistencial entre professional i usuari. Per aquest motiu, el següent estudi pretén donar una aproximació de la influència cultural de la dona immigrant (marroquina i subsahariana) en quatre àmbits: embaràs, part, post-part i maternitat. Hipòtesis: S’identifiquen necessitats bàsiques assistencials no resoltes satisfactòriament en el grup de dones immigrants (marroquines i subsaharianes) en el període del part, puerperi immediat i intermedi, a més d’un impacte intercultural associat. Objectiu principal: Conèixer les vivències, percepcions i conductes de les dones marroquines i subsaharianes en l’embaràs, el part, el post-part, la maternitat dins el seu marc cultural i com influeixen en l’atenció sanitària del nostre país. Material i mètodes: S’ha realitzat un estudi de disseny mixt. Per una banda s’ha disposat d’una metodologia qualitativa descriptiva que utilitza la teoria fonamentada “Grounded Theory” com a instrument metodològic, i per l’altra, s’ha optat per una metodologia quantitativa per analitzar les dades clíniques i epidemiològiques de gestants immigrants que havien donat a llum al Servei d’Obstetrícia-Sala de Parts de l’Hospital Sta. Caterina (Girona), durant el període comprès entre el mes de novembre de 2012 i gener de 2013. La recollida de dades s’ha realitzat sota una entrevista semiestructurada i una observació participant com a instruments qualitatius, i el suport del “carnet de l’embaràs” i la “història obstètrica” de cada dona per elaborar l’estudi quantitatiu. Pel que fa a l’anàlisi de les dades en l’estudi qualitatiu s’ha seguit el procés analític plantejat per la Teoria fonamentada i en el cas de l’estudi quantitatiu, s’ha comptat amb el suport d’una tesi doctoral per comparar els resultats amb els de les dones autòctones, dels quals fa referència la tesi. Resultats: En l’estudi qualitatiu, s’han trobat especificitats culturals en relació a la percepció del part, desenvolupament del part ( a nivell conductual), implicació en el post-part, valoració de l’atenció sanitària rebuda i el concepte de maternitat. Pel que fa a l’estudi quantitatiu comparatiu, s’han indentificat diferències entre el col·lectiu de la mostra estudiada i les dones autòctones referent als antecedents obstètrics i paritat, al control gestacional i al desenvolupament del part ( a nivell fisiològic)

The progressive increase of the migratory flow in the last years in Catalonia generates a greater percentage of women in fertile state that require of an attention related to their reproductive health. In this way, the sanitary professionals see subjected to work under a cultural diversity that many times generates an “intercultural crash” hampering the relation assistance between professional and user. For this reason, the following study pretends to give an approach of the cultural influence of the immigrant woman (Moroccan and Sub-Saharan) in four fields: the pregnancy, the childbirth, the postpartum period and the motherhood. Hypothesis: Basic healthcare needs aren’t resolved satisfactorily in the group of immigrant women (Moroccan and Sub-Saharan) in the period of pregnancy, the childbirth, immediate and intermediate postpartum, in addition to an intercultural impact associated. Principal objective: to know the experiences, perceptions and behaviours of de Moroccan and Sub-Saharan women in the pregnancy, the childbirth, the postpartum, the motherhood in his cultural frame and how they influence in the sanitary attentions of our country. Methodology: It has realised a composite survey. On the one hand it has had of a descriptive qualitative methodology that uses “Grounded Theory” as a methodological instrument, and for the other, has opted for a quantitative methodology to analyse the clinical and epidemiological data of immigrant pregnant women that had given to light to the service of obstetrics and delivery room of the Sta. Caterina’s Hospital (Girona), during the period comprised between the month of November of 2012 and January of 2013. The collection of data has realised under a semi-structured interview and an observation taking part as a qualitative instruments, and the support of the “pregnant card” and the “obstetric history” of each woman to elaborate the quantitative study. Regarding the analysis of the data in the qualitative study has followed the analytical process posed by the “Grounded Theory” and in the case of the quantitative study, has counted with the support of a doctoral thesis to compare the results with the one of the autochthonous women, of which does reference the thesis. Results: In the qualitative study, have found cultural specificities in relation to the perception of the childbirth, development of the childbirth (at the behavioral level) implication in the postpartum period, estimation of the sanitary attention received and the concept of motherhood. Regarding the comparative quantitative study, identified differences between the group of women of the sample studied and indigenous women relating to obstetric history and parity, gestational control and to the development of delivery (at the physiological level)