Tres notes sobre l’Ars predicandi populo de Francesc Eiximenis (autoria, datació i contingut) = Three notes on the Ars Predicandi populo of Francesc Eiximenis (authorship, date and content)

Abstract

In spite of the fact that the Ars predicandi populo is attributed to Eiximenis in only one of the three extant manuscripts, there is no doubt that it is one of his works. First of all, the internal references to this treatise in the pages of Terç and Dotzè del Crestià are an irrefutable testimony and, secondly, the presence of an autograph volume of sermons which begins with the Ars in the inventory of the Eiximenis library made shortly after his death. The writing of the Ars and the collection of sermons which introduces it must be dated prior to the beginning of the Crestià encyclopedia (1379) because of the complexity that entailed the writing of a collection of three perhaps four volumes of sermons. Due to a series of formal and codicological reasons it must be concluded that the chapter entitled De consiliis circa predicacionem cannot be attributed to Eiximenis and thus be excluded from the Ars

Tot i que l’Ars predicandi populo només és atribuïda a Eiximenis en un dels tres manuscrits que l’han transmès, no hi ha cap dubte que és obra seva. En són una prova fefaent, en primer lloc, les remissions internes que es fan a aquesta obra des de les planes del Terç i del Dotzè del Crestià, i, en segon lloc, la presència d’un volum de sermons autògraf que començava amb l’Ars en l’inventari de la biblioteca d’Eiximenis fet poc després de la seva mort. Cal situar la redacció de l’Ars i de la col·lecció de sermons que encapçalava abans de l’inici de l’enciclopèdia del Crestià (1379) a causa de la complexitat que comportava la redacció d’una col·lecció de tres o fi ns i tot quatre volums de sermons. Per una sèrie de raons codicològiques i formals cal excloure de l’Ars el capítol De consiliis circa predicacionem, que en realitat no és obra d’Eiximenis

L’estudi de l’evolució de la regulació de l’art de l’especieria o apotecaria a Barcelona permet copsar com les arts i els oficis no solament s’aprofitaren en benefici propi de la cessió del ius statuendi al govern municipal, sinó que, quan ho van considerar convenient, van acudir al rei per tal que consolidés per via de privilegi la seva posició de força en el seu camp professional