Estructura de les representacions socials sobre la psicologia durant el transcurs de la carrera

Abstract

Student’s social representations about their own discipline determine future professional practice. This investigation analyzes from an structural point of view social representations by considering that this construct have a central core which provides global meaning to social representations, and a peripheral system which constitutes the evolutionary and the mobile characteristics. Using a word evocation technique the investigators asked 87 participants from different courses of psychology to mention three words related to “psychology”. Then, a frequency analysis was developed and, immediately afterwards, a graphic analysis of the data through the elaboration of a social representation´s network by means of an specific software, Ucinet 6.85 and Netdraw 1.48. Results suggest that the central core of psychology´s social representation is based on a clinical-psychoanalytic model. By analyzing the peripheral elements, it can be observed that the closest answers to cognitive-behavioural and neuropsychology models maintain distant to the central core. Moreover, results obtained show a disproportionate view of psychology based on the treatment of psychological disorders rather than based on mental health prevention and on the promotion of psychological wellbeing. Although more investigations are needed to support solid conclusions, this investigation provides an important empirical basis for the development of studies that may extend knowledge about how psychology practitioners conceptualize their discipline

Las representaciones sociales que poseen los estudiantes sobre su propia disciplina determinarán en gran medida su futuro ejercicio profesional. En el presente trabajo se analizaron las representaciones sociales desde una perspectiva estructural, desde la cual se considera que las representaciones sociales poseen un núcleo central que otorga el significado global a la representación y un sistema periférico que constituye el aspecto móvil y evolutivo de la misma. Utilizando una técnica de evocación de palabras se solicitó a 87 estudiantes de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) de diferentes años de la carrera (proporciones equivalentes de primero, tercero y quinto año) que mencionaran tres palabras que asociaran a la “Psicología”. A continuación se efectuó un análisis de frecuencia de los datos y seguidamente se analizó gráficamente la representación elaborando una red mediante los programas Ucinet 6.85 y Netdraw 1.48. Los resultados obtenidos sugieren que el núcleo central de la representación se basa principalmente en un modelo clínico-psicoanalítico. Al analizar los elementos periféricos se observa que las respuestas más cercanas a teorías neuropsicológicas y cognitivocomportamentales se mantienen alejadas del núcleo de la representación. Asimismo se observa una visión desproporcionada de la psicología centrada más en el tratamiento de trastornos que en la prevención de enfermedades y la promoción del bienestar psicológico. Aunque se requiere de nuevas investigaciones para conclusiones más sólidas, el presente trabajo brinda una base empírica provechosa para el desarrollo de estudios tendientes a ampliar los conocimientos sobre el modo en que los futuros profesionales conceptualizan a la psicología

Les representacions socials que tenen els estudiants sobre la seva pròpia disciplina determinaran en gran mesura el seu futur exercici professional. En el present treball es van analitzar les representacions socials des d'una perspectiva estructural, des de la qual es considera que les representacions socials tenen un nucli central que atorga el significat global a la representació i un sistema perifèric que constitueix l'aspecte mòbil i evolutiu de la mateixa. Utilitzant una tècnica d'evocació de paraules es va demanar a 87 estudiants de la Universitat Nacional de Còrdova (Argentina) de diferents anys de la carrera (proporcions equivalents de primer, tercer i cinquè any) que esmentessin tres paraules que associessin a la "Psicologia". A continuació es va efectuar una anàlisi de freqüència de les dades i seguidament es va analitzar gràficament la representació elaborant una xarxa mitjançant els programes Ucinet 6.85 i Netdraw 1.48. Els resultats obtinguts suggereixen que el nucli central de la representació es basa principalment en un model clínic-psicoanalític. En analitzar els elements perifèrics s'observa que les respostes més properes a teories neuropsicològiques i cognitiu-comportamentals es mantenen allunyades del nucli de la representació. Així mateix s'observa una visió desproporcionada de la psicologia centrada més en el tractament de trastorns que en la prevenció de malalties i la promoció del benestar psicològic. Encara que es requereix de noves investigacions per arribar a conclusions més sòlides, aquest treball ofereix una base empírica profitosa per al desenvolupament d'estudis tendents a ampliar els coneixements sobre la manera com els futurs professionals conceptualitzen a la psicologia