La incorporació de la propietat compartida al Codi civil de Catalunya

Compartir
La Llei 19/2015, del 29 de juliol, d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, fou publicada al DOGC núm. 6927, de 4 d’agost de 2015, i va entrar en vigor el 24 d’agost de 2015, als vint dies d’haver estat publicada d’acord amb la seva Disposició Final. L’article 2 de la Llei és l’encarregat d’ ”incorporar” la propietat compartida (en endavant, també PC). al Codi civil de Catalunya, situant la sistemàticament i desenvolupant el seu contingut normatiu. El present treball no pretén fer una anàlisi completa del contingut de l’article 2 de la llei, que és el que incorpora la regulació de la propietat compartida -per altra banda, ja força estudiada malgrat la seva vigència recent- sinó que, en la seva primera part, transita per la perifèria de la llei al voltant d’aspectes que acostumen a passar més desapercebuts, com ara la realitat socioeconòmica en la que es forja l’origen de la iniciativa legislativa, els seus motius i pressupòsits, així com la gènesi i el desenvolupament dels treballs preparatoris de la Llei 19/2015 en el si de la Comissió de Codificació, essent conscients de que la majoria de les apreciacions i observacions que es contenen en aquesta part tenen per objecte principal la pròpia llei i, per tant, són vàlides tant per la PC com per la propietat temporal (en endavant, també PT). Prèviament a aquests aspectes, el treball s’enceta amb els antecedents legislatius de la PC per tal d’evidenciar que no es pas, com podia semblar prima facie, una absoluta novetat en el desenvolupament del nostre dret civil i que, per tant, la “incorporació” de la PC té tot el sentit de referir la al Codi civil més que no pas a l’ordenament jurídic de Catalunya. La segona part d’aquesta aportació s’inicia amb algunes consideracions entorn determinades qüestions de tècnica legislativa per a, tot seguit, realitzar una breu anàlisi sobre el contingut de la regulació de la propietat compartida, tant en relació als elements tipificadors que determinen la seva naturalesa, com per a posar de relleu la tensió normativa entre el tractament del propietari material com a únic titular de les facultats dominicals i la situació inqüestionable de comunitat. El treball el tanca una breu reflexió final sobre la utilitat futura de la PC sempre que hi concorren les circumstàncies favorables necessàries ​
​Tots els drets reservats