És en els casos d'accions delictives o conflictives que entra en joc la criminologia narrativa. En base a fer que les persones narrin la seva vida (o la seva percepció o versió sobre uns fets), es pretén comprendre quin és el context i la idiosincràcia de les persones concretes. L'anàlisi no és només del contingut, sinó també de la forma lingüística en què es narra. A banda de la comprensió, en última instància es pretén entendre què fa o faria possible que la persona deixés de realitzar la conducta considerada delictiva o desviada. Al tractar-se d'un paradigma molt nou (de fet, en aquest treball, la majoria de bibliografia específica sobre criminologia narrativa no té més de dos anys), no hi ha treballs fets ni a l'Estat espanyol, ni a països mediterranis, ni a molts estats del món. La gran majoria fan referència a països nòrdics com Noruega i Dinamarca o als Estats Units. És per això que l'objectiu d'aquest treball és portar a la pràctica la criminologia narrativa en un context català, i avaluar si les eines presentades per aquesta generen, o no, els resultats esperats
DUGiDocs