Pot semblar agosarat per part nostra parlar d'Elionor de Cabrera quan
tants d'altres estudiosos n'han parlat. També som conscients que pot semblar
estrany parlar-ne en un monogràfic dedicat a la Catedral de Girona. Ara bé,
estrany no ho és, perquè la capella que fundà aquesta dama al claustre s'afegeix
als elements arquitectònics ...[+]
Pot semblar agosarat per part nostra parlar d'Elionor de Cabrera quan
tants d'altres estudiosos n'han parlat. També som conscients que pot semblar
estrany parlar-ne en un monogràfic dedicat a la Catedral de Girona. Ara bé,
estrany no ho és, perquè la capella que fundà aquesta dama al claustre s'afegeix
als elements arquitectònics i artístics de què es parla en aquests annals i,
ben al contrari que agosarat, creiem que val la pena afegir-nos als investigadors
que ens han precedit després de la troballa del testament d'Elionor al fons
de Cabrera i de Bas de l'Arxiu Ducal de la Casa Medinaceli -en concret entre
les còpies en microfilm dipositades a l'Arxiu de Poblet-, perquè considerem
que pot aportar dades complementàries als estudis anteriors.
De fet, aquest estudi concret neix d'una investigació prèvia sobre les
inscripcions del claustre de la catedral; el catàleg que resultà d'aquesta recerca
presentava més d'un centenar d'inscripcions, la majoria epitafis, de les
quals menys d'una desena corresponien a sepultures de dones. D'aquests pocs
testimonis femenins en destacava un, i destacava sobretot perquè la inscripció
estava inserida en una capella a part, decorada amb relleus, escuts i una escultura;
una capella doncs que destaca entre els murs del claustre (Nonó 2003)[-]