Nuevos determinantes moleculares en la respuesta a isquemia cerebral

Abstract

Cerebral ischaemia is a potent inducer of gene expression, however, little is known about the mechanisms that regulate this expression. Studies of gene expression and the study of the mechanisms regulating this expression allow identifying new molecules regulated by ischaemia and possibly involved in the physiopathology of stroke. This thesis shows, (1) the importance of validating suitable endogenous controls for the studies of gene expression for each experimental condition; (2)that Gcf2/Lrrfip1 presents as a gene with diverse isoforms that are differentially expressed in response to stroke and that rLrrfip1, which has a possible protector role, is the main isoform; and (3) that the differential expression of the microRNAs remains from the acute to the chronic phase of ischaemia, having determined that miR-347 promotes neuronal apoptosis and Acsl4 and Arf3, potential targets of microRNAs differentially expressed in response to ischaemia, are new proteins to study in the physiopathology of stroke.

La isquèmia cerebral és un potent inductor de l’expressió gènica, en canvi, poc es coneix sobre els mecanismes que regulen aquesta expressió. Els estudis d’expressió gènica i l’estudi dels mecanismes reguladors d’aquesta expressió permeten identificar noves molècules regulades per la isquèmia i possiblement implicades en la fisiopatologia de l’ictus. Aquesta tesi mostra, (1) la importància de validar els controls endògens idonis per als estudis d’expressió gènica per cada condició experimental; (2) que Gcf2/Lrrfip1 és un gen amb diverses isoformes diferencialment expressades en resposta a la isquèmia, sent rLrrfip1 la isoforma principal amb un possible rol protector; i (3) que l’expressió diferencial dels microRNAs es manté des de la fase aguda fins la fase crònica de la isquèmia, havent determinat que el miR-347 promou l’apoptosis neuronal i que Acsl4 i Arf3, potencials dianes de microRNAs diferencialment expressats en resposta a la isquèmia, són noves proteïnes d’estudi en la fisiopatologia de l’ictus.