La Revocació de les donacions a Catalunya: la interpretació històrica al voltant de la revocació per superveniència de fills i per pobresa del donant

Abstract

La donació adquireix la seva irrevocabilitat negocial per l'acceptació i, a partir d'aquest moment, el donant no es pot fer enrera en l'atribució patrimonial realitzada. Aquesta noció d'irrevocabilitat es relaciona amb el perfeccionament negocial. Però es pot predicar la revocabilitat en un altre sentit per indicar la possibilitat que el negoci perfecte i eficaç de donació deixi de produir efectes en atenció a certes circumstàncies posteriors a la donació que l'ordenament jurídic considera més dignes de protecció i que permet al donant deixar sense efecte la declaració de voluntat inicial. S’atribueix al donant un dret potestatiu, ja que permet al donant intervenir en una relació jurídica alterant els seus efectes, en atenció a la seva qualitat de tal i com a conseqüència del fet que ens trobem davant d’un títol lucratiu. La revocabilitat de la donació és una excepció a l'eficàcia normal del negoci dispositiu, per això necessita una causa concreta que l'ordenament consideri suficient: es tracta de supòsits taxats i són d'interpretació restrictiva