La Ineficàcia dels actes i disposicions d’última voluntat

Abstract

El Capítol II del Títol II del Llibre IV CCCat té com a rúbrica «[n]ul·litat i ineficàcia dels testaments i de les disposicions testamentàries». En relació amb el CS, no es destaca la revocació de les altres causes d’ineficàcia, i es distingeix entre la nul·litat o la ineficàcia del negoci i la d’alguna de les disposicions en ell contingudes. També s’ha reduït l’abast, perquè en el CS la nul·litat o ineficàcia es predicava de testaments, codicils i memòries testamentàries i en el CCCat només a la del testament, tot i que el capítol també és aplicable als altres negocis per causa de mort i de darrera voluntat admesos pel Dret català, per remissió de l’art. 421-22 final. A les tres causes CS, d’ineficàcia dels negocis mortis causa i de les disposicions que contenen previstes pel CS –la nul·litat, la revocació i la caducitat– el CCCat n’ha afegit la preterició errònia de legitimaris, que en el CS era una causa de nul·litat (art. 126-1). A més la incapacitat i la inhabilitat successòries també han passat de causes de nul·litat de les disposicions testamentàries (art. 126.2 CS) a causes d’ineficàcia (art. 412-6.1), i la presumpció de revocació de les atribucions a favor del cònjuge (ara també convivent) ha esdevingut una causa d’ineficàcia sobrevinguda. Es recomana la lectura del Preàmbul III.b) de la Llei 10/2008. El que segueix a continuació desenvolupa sistemàticament la recensió del capítol que fa el legislador