Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient (TFG)http://hdl.handle.net/10256/92462024-03-29T15:08:26Z2024-03-29T15:08:26ZL’illa de calor als nuclis urbans de Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava)Ribas Sastre, Adriàhttp://hdl.handle.net/10256/234682023-10-17T08:54:18Z2023-01-01T00:00:00ZL’illa de calor als nuclis urbans de Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava)
Ribas Sastre, Adrià
L’illa de calor urbana és un dels fenòmens més estudiats dins la climatologia urbana pel gran impacte que té sobre la població, especialment la més vulnerable. Dit fenomen, que acaba provocant que el centre de la ciutat experimenti un augment de temperatura respecte la perifèria durant la nit, s’està magnificant per l’augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor. Per comprovar si es compleix a tots els nuclis urbans s’ha estudiat a Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava), i se n’ha fet una comparació.
La finalitat última és millorar la qualitat de vida de la població en els dos municipis analitzant les mesures d’adaptació vigents i proposant-ne de noves. Per això, s’han dissenyat sis transsectes per municipi, de tal manera que s’aconseguís una representació complerta de tot el nucli urbà i la perifèria. Totes les dades s’han recollit mitjançant un termohigròmetre. Els resultats han acabat mostrant que Lloret de Mar presenta una illa de calor amb un comportament típic, on el màxim tèrmic es troba en els punts amb major activitat antròpica i carrers més estrets. En canvi, a Tossa de Mar l’illa de calor té un comportament típic a l’estiu, mentre que a l’hivern queda modificada per les condicions meteorològiques degut a la influència del massís de l’Ardenya.
En els dos casos, i amb condicions meteorològiques estables, s’ha arribat a una intensitat màxima d’illa de calor de 4ºC-5ºC, i amb el màxim tèrmic en els sectors més concorreguts i, alhora, vulnerables. A fi d’atenuar aquest efecte es proposen un seguit de mesures. Les que tindrien més incidència sobre la població serien l’augment del verd urbà, modificar els materials urbans i apostar per reduir la calor antropogènica; The urban heat island is one of the most studied phenomena in urban climatology due to the great impact it has on the population, especially the most vulnerable. This phenomenon, which ends up causing the centre of the city to experience an increase in temperature compared to the periphery during the night, is being magnified by an increase of frequency and intensity in heat waves. In order to check whether it is fulfilled in all urban areas, Lloret de Mar and Tossa de Mar (Costa Brava) have been studied, and a comparison has been made.
The ultimate purpose is to improve the quality of life of the population in the two municipalities by analysing the existing adaptation measures and proposing new ones. For this reason, six transects have been designed per municipality, in such a way as to achieve a complete representation of the entire urban core and the periphery. All data has been collected using a thermohygrometer. The results have shown that Lloret de Mar presents a heat island with a typical behaviour, where the thermal maximum is found in the points with greater human activity and narrower streets. On the other hand, in Tossa de Mar the heat island has a typical behaviour in the summer, while in the winter it is modified by the weather conditions due to the influence of the massif de l'Ardenya.
In both cases, and with stable weather conditions, a maximum heat island intensity of 4ºC-5ºC has been reached, with the thermal maximum in the most crowded and, at the same time, vulnerable sectors. In order to mitigate this effect, a series of measures are proposed. The ones that would have the most impact on the population would be the increase in urban greenery, modifying urban materials and reducing anthropogenic heat; La isla de calor urbano es uno de los fenómenos más estudiados en la climatología urbana por el gran impacto que tiene en la población, especialmente la más vulnerable. Dicho fenómeno, que acaba provocando que el centro de la ciudad sufra un aumento de temperatura respecto la periferia durante la noche, está siendo magnificado por el aumento de la frecuencia y intensidad de las olas de calor. Para comprobar si se cumple en todos los núcleos urbanos se ha estudiado en Lloret de Mar y Tossa de Mar (Costa Brava), y se ha hecho una comparación.
La finalidad última es mejorar la cualidad de vida de la población en los dos municipios analizando las medidas de adaptación vigentes y proponiendo nuevas. Para ello, se han diseñado seis transectos por municipio, de tal modo que se consiguiese una representación completa de todo el núcleo urbano y la periferia. Todos los datos han sido recogidos mediante un termohigrómetro. Los resultados han acabado mostrando que Lloret de Mar presenta una isla de calor con un comportamiento típico, dónde el máximo térmico se ubica en los puntos con mayor actividad antrópica y calles más estrechas. Por el contrario, la isla de calor en Tossa de Mar presenta un comportamiento típico en el verano, mientras que en invierno se encuentra modificada por las condiciones meteorológicas debido a la influencia del macizo de la Ardenya.
8
En los dos casos, y con condiciones meteorológicas estables, se ha llegado a una intensidad máxima de isla de calor de 4ºC-5ºC, y con el máximo térmico en los sectores más concurridos y, al mismo tiempo, vulnerables. Con la finalidad de minimizar el efecto se proponen unas medidas. Las que tendrían más incidencia sobre la población serian el aumento del verde urbano, modificar los materiales urbanos y apostar para reducir el calor antropogénico
2023-01-01T00:00:00ZLa Plana 360. Estudi i catalogació de 18 punts panoràmics de la Plana de Vic i disseny d'un sender que els uneixDorca Tomàs, Arnauhttp://hdl.handle.net/10256/234672023-10-17T08:55:33Z2023-07-01T00:00:00ZLa Plana 360. Estudi i catalogació de 18 punts panoràmics de la Plana de Vic i disseny d'un sender que els uneix
Dorca Tomàs, Arnau
Aquest treball es centra en l’estudi i catalogació de 18 punts panoràmics des dels quals s’obtenen vistes de la Plana de Vic, tots ells situats als límits de les serres que envolten aquesta unitat geogràfica de la Catalunya Central. Mitjançant la recerca de diversos mètodes d’anàlisi de punts panoràmics i conques visuals, s’elabora una metodologia pròpia que s’aplica als casos d’estudi sobre els quals es basa el treball. Paral·lelament, es fa una aproximació al concepte de mirador per tal d’acotar-lo i conèixer-ne el significat.
D’altra banda, es dissenya un sender de gran recorregut que uneix tots els punts panoràmics estudiats, amb la finalitat que el públic pugui fer una volta sencera caminant a la Plana de Vic, transitant per les carenes que la rodegen. Es mostren els detalls corresponents a les deu etapes que conformen el sender, tenint en compte aspectes tècnics i geogràfics. En tot el procés d’elaboració d’aquesta proposta es contemplen aspectes relacionats amb la sostenibilitat, les pràctiques responsables amb l’entorn, i la implicació dels agents locals.
Finalment, també s’inclou un apartat de discussió on s’aborden qüestions relacionades amb la temàtica tractada que a dia d’avui encara no estan del tot resoltes, i on la ciència, la geogràfica especialment, hi té un paper clau
2023-07-01T00:00:00ZFondeig no regulat a la província de Girona. Anàlisi espacial de la pressió i capacitat de càrregaCampillo Grau, Venturahttp://hdl.handle.net/10256/234662023-10-17T08:57:10Z2023-07-01T00:00:00ZFondeig no regulat a la província de Girona. Anàlisi espacial de la pressió i capacitat de càrrega
Campillo Grau, Ventura
La sobrefreqüentació de la nàutica recreativa està causant un impacte negatiu en els ecosistemes, els usuaris de les platges i els propis usuaris de la nàutica recreativa. Això genera la necessita de regular el nombre d’embarcacions que poden fondejar a les platges i cales. La capacitat de càrrega és una eina utilitzada per quantificar quin és el nombre màxim de visitants en un espai determinat per tal de fer una gestió d’aquesta. En aquest treball es fa un càlcul de la capacitat de càrrega física, psicològica i ecològica dels espais de fondeig a la costa gironina, així com de la pressió que reben aquestes zones de fondeig per part de les embarcacions de la nàutica recreativa. Els càlculs de la capacitat de càrrega es fan mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica. Aquest treball serveix com a base per la gestió de la afluència de la nàutica recreativa; The over-frequentation of recreational boating is having a negative impact on ecosystems, beach users and recreational boaters themselves. This creates the need to regulate the number of boats that can anchor on beaches and coves. The carrying capacity is a tool used to quantify the maximum number of visitors in a given area in order to manage it. This study calculates the physical, psychological and ecological capacity of the anchoring areas on the coast of Girona, as well as the pressure that these anchoring areas receive from recreational boating. The calculations of the capacity of anchorage are made using Geographic Information Systems. This work serves as a basis for the management of recreational boating inflow
2023-07-01T00:00:00ZAnàlisi i predicció temporal i espacial de la criminalitat a GironaPayarol Calzado, Sergihttp://hdl.handle.net/10256/231712023-07-24T11:22:36Z2023-06-01T00:00:00ZAnàlisi i predicció temporal i espacial de la criminalitat a Girona
Payarol Calzado, Sergi
En aquest treball es realitza una anàlisi i una predicció de la criminalitat a la ciutat de Girona dels últims anys. Les dades que s’han utilitzat procedeixen de la Policia Municipal i dels Mossos d’Esquadra de Girona. Aquestes engloben tots els registres sobre els delictes ocorreguts a la ciutat, com també les persones detingudes pel propi fet delictiu. Les dades sobre els delictes tenen una franja temporal que va del 2000 al 2023, mentre que les dades sobre les persones detingudes van del 2018 fins el 2022.
Les dades contenen informació confidencial. És per aquest motiu que no es recullen en aquest TFG els apartats on es mostren dades sensibles. Per aquesta raó, les agrupacions espacials sempre s’han realitzat a una escala de sectors i subsectors policials.
El projecte comença fent una explicació sobre els instruments, proves i components utilitzats a l’etapa d’anàlisi predictiva. S’explica el procediment realitzat a l’etapa de preprocessament de les dades, per així poder analitzar més còmodament les dades a l’etapa d’anàlisi exploratòria de les dades. És en aquest apartat on s’han respost diferents preguntes: Què? Quan? On? Qui? I Per què? Sent aquestes les preguntes més típiques en una anàlisi d’intel·ligència policial i que es troben documentades a la guia de L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE, 2017).
En l’etapa d’anàlisi predictiva s’han realitzat diferents tipus de models per sèries temporals corresponents a cada sector policial. La finalitat d’aplicar diferents models és el de discernir sobre quins poden ser més fiables o adequats per predir la mitjana de delictes per dies de cada mes que poden ocorre en els mesos següents a la data actual. El propòsit d’aquests models és veure si, a partir de les dades registrades, pot ser viable fer prediccions amb aquests models
2023-06-01T00:00:00Z