Tesis doctorals (D-P)http://hdl.handle.net/10256/43842024-03-19T13:44:21Z2024-03-19T13:44:21ZActivisme patrimonial a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni construït (1970-2020)Castañé Curiel, Íngridhttp://hdl.handle.net/10256/246212024-03-19T08:12:53Z2023-12-14T00:00:00ZActivisme patrimonial a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni construït (1970-2020)
Castañé Curiel, Íngrid
This doctoral thesis studies the relationship between citizenship and built heritage through the social movements that arise for its claim and defense, that is, heritage activism. The research delves into the initiatives that have emerged in Catalonia (excluding the Metropolitan Area of Barcelona) from grassroots movements throughout 1970-2020, with the aim of safeguarding and/or highlighting the value of buildings, neighbourhoods, and singular architectural elements.
The research is structured in three areas. The first exposes the theoretical framework and contains a state of the investigation that, through an exhaustive identification of both international and local publications, shows how academic literature has considered the phenomenon and from what theoretical perspectives. From the previous preservationist or conservationist currents of nineteenth-century Europe to the movements that take place in globalised societies, this exercise reveals a series of approaches that are developed throughout the initial sections and indicate a social attitude towards heritage in which concepts such as identity, memory, conflict, gentrification, and the right to the city are articulated. The second is the core part of the thesis and consists of an inventory of cases. Taking into account the established territorial and chronological framework, extensive fieldwork has been carried out throughout Catalonia which, accompanied by research in primary and secondary sources, has identified and collected information on initiatives where grassroots movements have defended threatened and/or abandoned built heritage. The data is systematized in a set of case files that provide context for the mobilizations and their outcomes, while documenting the references of each case. The third and last area of research, based on the results of the preceding sections, presents the discussion, and draws conclusions. The collection of cases is analysed in quantifiable terms: the areas of Catalonia where most cases have been identified, the influence heritage movements have had throughout the period, the most numerous architectural typologies, and the number of assets that have been demolished or acquired new uses after the mobilizations, among others. Finally, the concepts from the theoretical framework are combined with the results of the inventory to develop qualitative discourse on heritage activism in Catalonia in terms of the common good, hegemony and counterculture, ending with a section on the relationship of the phenomenon with the media; La present tesi doctoral estudia la relació entre la ciutadania i el patrimoni construït a través dels moviments socials que sorgeixen per a la seva reivindicació i defensa, és a dir, l’activisme patrimonial. La investigació aprofundeix en les iniciatives que, des de la societat civil, han sorgit a Catalunya (exceptuant els municipis que formen l’Àrea Metropolitana de Barcelona), durant el període 1970-2020, amb l’objectiu de salvaguardar i/o fer notoris els valors d’edificis, conjunts, barris i elements arquitectònics singulars.
La recerca s’estructura en tres eixos. El primer exposa el marc teòric i conté un estat de la qüestió que, mitjançant una exhaustiva identificació de publicacions tant d’àmbit internacional com de caràcter local que s’han dedicat al fenomen, permet conèixer de quina manera la literatura s’hi ha apropat fins ara i des de quines perspectives teòriques. Aquest exercici desvetlla un seguit de línies d’anàlisi que es desenvolupen al llarg dels apartats inicials i assenyalen, des dels antecedents que es troben en les corrents preservacionistes o conservacionistes de l’Europa decimonònica fins als moviments que tenen lloc en les societats de la globalització, una actitud social davant del patrimoni on s’hi conjuguen conceptes com la identitat, la memòria, el conflicte, la gentrificació i el dret a la ciutat. El segon eix, per la seva banda, és el nucli de la tesi i consisteix en un inventari de casos: dins els termes territorials i cronològics establerts, s’ha dut a terme un extens treball de camp arreu del territori català que, acompanyat del buidatge de fonts primàries i secundàries, ha identificat i recollit informació de totes aquelles iniciatives que, des de la ciutadania, s’han ocupat de defensar béns construïts amenaçats i/o abandonats. Les dades es sistematitzen en un conjunt de fitxes que aporten coneixement envers els motius de la mobilització i les seves conseqüències, i també recullen les referències documentals que s’han localitzat al respecte. El tercer i últim eix pren els resultats dels apartats precedents per presentar la discussió i elaborar les conclusions. Primer el recull de casos és analitzat en termes quantificables: en quines zones de Catalunya s’han recollit més casos, quina incidència tenen els moviments patrimonialistes al llarg dels anys, quines tipologies arquitectòniques prevalen, el nombre de béns enderrocats i els que han adquirit nous usos després de les mobilitzacions, entre d’altres. Després, el marc teòric es conjuga amb l’inventari i es desenvolupen un seguit d’idees envers l’activisme patrimonial a Catalunya en termes de bé comú i d’hegemonia i contracultura, per finalitzar amb un apartat sobre la relació del fenomen amb els mitjans de comunicació
2023-12-14T00:00:00ZRethinking the governance of local cultural policy from the perspective of sustainabilityBaltà Portolès, Jordihttp://hdl.handle.net/10256/245892024-03-11T12:32:43Z2023-12-05T00:00:00ZRethinking the governance of local cultural policy from the perspective of sustainability
Baltà Portolès, Jordi
This thesis considers how the climate crisis and broader sustainability challenges call for a revision of approaches to cultural policy and, more specifically, what this implies for the governance of local cultural policy. Cities and local spaces are relevant settings because the frictions generated by sustainability become particularly apparent there, and because it is at the local level where conditions may exist for sustainable, culturally-adapted pathways to emerge. Addressing the governance of local cultural policy is also particularly significant because governance provides a setting for the collective negotiation of such tensions, and for the subsequent evolution of cultural policy.
In order to address this topic, I have drawn on cultural policy studies, sustainable development studies, and public policy analysis, as well as my own previous practice and observations, and have conducted a case study in Barcelona, examining a set of tensions that arise in the conceptualisation and practice of governance of local cultural policy from the perspective of sustainability: namely, the ’local ownership versus diversity tension’, the ‘territorial versus multi-level tension’, the ‘citizen participation versus public responsibility tension’, and the ‘broad versus narrow scope tension’. Given that I adopt a broad understanding of governance, the case study examines formal decision-making spaces and policy documents (e.g. the Council of Culture and the local government’s cultural strategies), as well as grassroots processes that illustrate negotiations between community initiatives and public authorities, analysing how they are mutually related; Aquesta tesi planteja com, en la perspectiva de la crisi climàtica i altres reptes relacionats amb la sostenibilitat, cal repensar els models de polítiques culturals. Més concretament, es demana per les implicacions d’aquest context per a la governança de les polítiques culturals locals. Les ciutats i els espais locals són entorns significatius perquè les friccions que genera la sostenibilitat hi són especialment visibles, i perquè és a nivell local on hi pot haver les condicions necessàries perquè emergeixin alternatives sostenibles i adaptades culturalment. Abordar la governança de les polítiques culturals locals també és especialment important perquè la governança ofereix un entorn per a la negociació col·lectiva d’aquestes tensions, i perquè les polítiques culturals evolucionin conseqüentment.
Per tal d’abordar aquestes qüestions, he partit de literatura existent en matèria de política cultural, desenvolupament sostenible i l’anàlisi de polítiques públiques, així com de la meva pròpia pràctica i observacions anteriors, i he elaborat un estudi de cas a Barcelona, per analitzar un conjunt de tensions que apareixen en la conceptualització i la pràctica de la governança de les polítiques culturals locals des de la perspectiva de la sostenibilitat: la tensió entre l’apropiació local i la diversitat; la tensió entre aproximacions territorials i multinivell; la tensió entre la participació ciutadana i la responsabilitat pública; i la tensió entre l’abast ampli i l’abast reduït de les polítiques culturals. Atès que adopto una noció àmplia de la governança, l’estudi de cas aborda tant els espais formals de presa de decisions i els documents polítics oficials (com ara el Consell de la Cultura i els plans estratègics de cultura) com els processos de base que exemplifiquen les negociacions entre les iniciatives comunitàries i el govern local, i analitza de quina manera es relacionen
2023-12-05T00:00:00ZLa integració de les tecnologies digitals en la formació de docents AICLE: un estudi de casFelip-Falcó, Rosamariahttp://hdl.handle.net/10256/244952024-02-20T09:46:56Z2023-11-10T00:00:00ZLa integració de les tecnologies digitals en la formació de docents AICLE: un estudi de cas
Felip-Falcó, Rosamaria
This doctoral thesis focuses on the integration of digital technologies in CLIL teacher development programs through the design and evaluation of the training program called AF-eCLIL, whose central objective is to empower CLIL teachers to integrate digital tools and resources into their CLIL teaching practice and, consequently, improve their teaching digital competence (TDC). AF-eCLIL is part of the pedagogical innovation teacher development program called "Generació Plurilingüe" (GEP), developed by the Department of Education of the Government of Catalonia.
The objectives of the thesis are to describe and characterize AF-eCLIL, as well as to understand and evaluate the results of its implementation through a single case study using a mixed qualitative-quantitative methodology.
The work is structured into three independent but interconnected studies. In the first study, based on the analysis of documentary data, the GEP program is presented within the linguistic and educational context of Catalonia. Adopting a narrative approach, the decision-making and design process of AF-eCLIL, as well as its pilot implementation, are explained.
The second and third studies evaluate specific aspects of the implementation of AF-eCLIL to determine its impact. Specifically, in the second study, participants' expectations towards AF-eCLIL and their assessment of the integrated digital tools and resources in the training sessions were examined. Both qualitative and quantitative data were collected through ad hoc questionnaires. Qualitative data were analyzed using a categorization process, while quantitative data underwent statistical analysis. The third study focused on assessing the impact of AF-eCLIL on the participants' teaching digital competence. To achieve this objective, a pre-test (T1) was administered before the training and a post-test (T2) was conducted at the end. The questionnaire data were analyzed using statistical procedures.
From the data analysis, it is concluded that teachers value the digital tools and resources integrated into the AF-eCLIL training for their utility and applicability to their teaching practice. Specifically, they appreciate features that address the demands of the CLIL approach to teaching. However, it is observed that the correspondence between the degree of valuation given to the tools and their widespread use is not complete.
Regarding the participants' digital teaching competence, the results suggest an overall improvement between T1 and T2, particularly in those aspects related to their teaching practice and, those didactic, methodological, and curricular issues; La present tesi doctoral se centra en la integració de les tecnologies digitals en la formació del professorat AICLE mitjançant el disseny i l’avaluació de l’acció formativa anomenada AF-eCLIL, l’objectiu central de la qual és capacitar el professorat AICLE per a la integració d’eines i recursos digitals meta en la seva docència AICLE i, conseqüentment, la millora de la competència digital docent (CDD). L’AF-eCLIL es troba incardinada en la formació del programa d’innovació pedagògica Generació Plurilingüe (GEP), del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Els objectius de la tesi són descriure i caracteritzar l’AF-eCLIL i comprendre i avaluar els resultats de la seva implementació, mitjançant un estudi de cas únic que adopta una metodologia mixta qualitativa-quantitativa.
El treball està estructurat en tres estudis independents però entrellaçats. En el primer estudi, a partir de l’anàlisi de dades documentals, es presenta el program GEP dins del context lingüístic i educatiu català, i, adoptant un enfocament narratiu, s’exposen el procés de presa de decisions i de disseny de l’AF-eCLIL, així com el seu pilotatge.
El segon i tercer estudis avaluen aspectes específics de la implementació de l’AF-eCLIL per determinar-ne l’impacte. Concretament, en el segon estudi, es van examinar les expectatives de les participants envers l’AF-eCLIL i la valoració que van fer de les eines i recursos meta integrats en la formació. Tant per a la recollida de dades qualitatives com quantitatives es van utilitzar qüestionaris generats ad hoc. Les dades qualitatives es van analitzar mitjançant un procés de categorització i les quantitatives es van sotmetre a un tractament estadístic. El tercer estudi es va centrar a establir l’impacte de l’AF-eCLIL en la competència digital docent (CDD) de les participants. Amb aquest objectiu es va administrar un qüestionari existent i validat, com a pretest (T1) abans d’iniciar la formació i com a posttest (T2) en finalitzar-la. Les dades provinents del qüestionari s’han analitzat per procediments estadístics.
De l’anàlisi de les dades es conclou que les docents valoren les eines i recursos digitals integrats en l’acció formativa AF-eCLIL tant per la seva utilitat com per la seva aplicabilitat a la pràctica docent. Específicament, n’aprecien característiques que donen resposta a les demandes de la docència AICLE. No obstant això, s’observa que la correspondència entre el grau de valoració que es fa de les eines i la seva utilització generalitzada no és completa.
Referent a la CDD del professorat participant, els resultats suggereixen que hi ha una millora global en la CDD entre el T1 i el T2, així com en tots aquells ítems relacionats amb la pràctica docent i les qüestions didàctiques, metodològiques i curriculars
2023-11-10T00:00:00ZLos retos y estrategias de la educación inclusiva en la universidad para personas con discapacidad intelectual. Diseño, aplicación y evaluación de una experiencia pilotoMejía Cajamarca, Paulina Elizabethhttp://hdl.handle.net/10256/242062024-01-31T08:32:50Z2023-10-27T00:00:00ZLos retos y estrategias de la educación inclusiva en la universidad para personas con discapacidad intelectual. Diseño, aplicación y evaluación de una experiencia piloto
Mejía Cajamarca, Paulina Elizabeth
The main objective of this thesis is to design, apply and evaluate an educational program for people with intellectual disabilities at the Faculty of Education and Psychology of the University of Girona.
For this research, a methodology has been used from an interpretive paradigm with a qualitative approach (Erickson, 1989; Flick, 2004), based on the perceptions of the participants: professors and university students and people with ID. It is intended to know the perceptions from comprehensive evaluation criteria (Stake, 2004) in three moments of the program: planning, application, and completion. Tools such as semi-structured interviews (initial and final), observation sheets (during the sessions) and an evaluation questionnaire (at the end of the sessions) were used. The treatment of the data collected in the questionnaires has been very useful as additional support to the data and results obtained through other instruments applied in this doctoral thesis. These data were analyzed using descriptive statistics, following the guidelines of authors such as Creswell (2018), Fisher and Marshall (2009), and Liu, Parelius and Singh (1999). In this sense, the percentages corresponding to each of the dimensions studied are presented in the form of tables and statistical graphs, with the aim of clarifying the information and providing a systematic treatment of the data (Creswell, 2018; Fisher et al., 2009).
In total, 14 individual interviews were conducted with young people with intellectual disabilities between the ages of 19 and 27, 16 interviews with university professors between the ages of 30 and 52 and with an average number of years of teaching experience of 19 years, and 20 individual interviews with university students. On the other hand, 25 observation sheets were collected by two observers who completed the sheets separately, and finally the application of 25 questionnaires for the evaluation of the sessions completed by the young people with ID. The analysis of the information was carried out through a thematic analysis; El principal objectiu d'aquesta tesi és dissenyar, aplicar i avaluar un programa educatiu per a persones amb discapacitat intel·lectual a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. Amb un estudi exploratori no exhaustiu es van identificat programes de formació per a persones amb discapacitat en educació superior a nivell nacional i internacional, així com també es van revisar els plans d'estudi que tenen els programes. Es pretén oferir una mirada global de les opcions formatives disponibles per als joves amb DI i les competències recurrents en els seus plans d’estudi. Aquesta revisió va permetre indagar les diferents modalitats de cursos formatius que van ser de base per a aquest treball. Per a aquesta investigació s'ha emprat una metodologia des d'un paradigma interpretatiu amb un enfocament qualitatiu (Erickson, 1989; Flick, 2004), a partir de les percepcions dels participants: professors i estudiants universitaris i persones amb DI. Es pretén conèixer les percepcions des de criteris de l'avaluació comprensiva (Stake, 2004) en tres moments del programa: la planificació, l'aplicació i la culminació. Es van fer servir eines com a entrevistes semiestructurades (inicials i finals), fitxes d'observació (durant les sessions) i qüestionari d'avaluació (en finalitzar les sessions).
En total, es van realitzar 12 entrevistes individuals a joves amb discapacitat intel·lectual d'edats que comprenen entre els 19 i els 27 anys participants al programa pilot dissenyat, 16 entrevistes a professorat universitari d’entre 30 i 52 anys i amb una mitjana d'anys d'experiència en la docència de 19 anys, i 20 entrevistes individuals a estudiants universitaris. D'altra banda, es van recopilar 25 fitxes d'observació realitzades per dues observadores que van completar les fitxes per separat i, finalment, es van aplicar 25 qüestionaris per a l'avaluació de les sessions completades pels joves amb DI. L'anàlisi de la informació obtinguda en les entrevistes es va fer mitjançant una anàlisi de contingut temàtic
2023-10-27T00:00:00Z