Tesis doctorals (D-DE)http://hdl.handle.net/10256/43792024-03-19T04:04:13Z2024-03-19T04:04:13ZInicios del pensamiento algebraico en educación infantil a través de los patrones de repeticiónAcosta Inchaustegui, Yenihttp://hdl.handle.net/10256/238212023-12-12T08:51:13Z2023-07-24T00:00:00ZInicios del pensamiento algebraico en educación infantil a través de los patrones de repetición
Acosta Inchaustegui, Yeni
The purpose of the doctoral thesis presented in this report is to provide knowledge that allows us to situate the way in which 3-, 4- and 5-year-old children are initiated in the understanding of repetition patterns in order to advance towards the early development of algebraic thinking, promoting the connection between recursive, relational and functional thinking. For this purpose, within the framework of a design-based research and from a longitudinal perspective, proposals on repetition patterns are designed, validated and implemented with 24 infant schoolchildren. These proposals emerge over 3 consecutive years from the fusion of Clements and Sarama's (2015) contributions on learning trajectories and Alsina's (2010, 2019, 2020, 2022) Mathematics Education Itineraries Approach (EIEM, hereafter), together with theoretical knowledge based on literature in general and international curricular guidelines in particular.; La Tesis Doctoral que se presenta en esta memoria, tiene como finalidad aportar conocimientos que permitan situar la forma en que los niños y las niñas de 3, 4 y 5 años se inician en la comprensión de patrones de repetición para avanzar hacia el desarrollo temprano del pensamiento algebraico, promoviendo la conexión entre el pensamiento recursivo, relacional y funcional. Para ello, en el marco de una investigación basada en el diseño y desde una perspectiva longitudinal, se diseñan, validan e implementan propuestas sobre patrones de repetición con 24 escolares de educación infantil. Dichas propuestas emergen durante 3 años consecutivos a partir de la fusión entre las aportaciones de Clements y Sarama (2015) sobre las trayectorias de aprendizaje y el Enfoque de los Itinerarios de la Enseñanza de las Matemáticas (EIEM, de ahora en adelante) de Alsina (2010, 2019, 2020, 2022), conjuntamente con conocimientos teóricos que se sustentan de la literatura en general y orientaciones curriculares internacionales, en particular.
2023-07-24T00:00:00ZCaracterización del conocimiento matemático para la enseñanza del álgebra en edades tempranas en los futuros profesores de educación infantil y primariaPincheira Hauck, Natalyhttp://hdl.handle.net/10256/238152023-12-12T08:45:10Z2023-07-24T00:00:00ZCaracterización del conocimiento matemático para la enseñanza del álgebra en edades tempranas en los futuros profesores de educación infantil y primaria
Pincheira Hauck, Nataly
The purpose of this research is to characterise the mathematical knowledge mobilised by future early childhood and primary pre-service teachers for algebra instruction at an early age. To achieve this purpose, we use the perspective of Ball et al. (2008) and the Mathematical Knowledge for Teaching (MKT) model as an analytical tool.
The research has adopted a mixed methodological approach and a sequential exploratory design. From this perspective, two instruments have been constructed: the MKT-Early Algebra Questionnaire (3-6) and the MKT-Early Algebra Questionnaire (6-12). We have examined empirical studies carried out in relation to the instruction of algebra at an early age and the mathematical knowledge of early childhood and primary education teachers. Likewise, we have analysed the treatment given to algebra in international curricular guidelines, the textbooks corresponding to both school stages, and the mathematical tasks designed by pre-service teachers to mobilise the beginnings of algebraic thinking and the mathematical knowledge for teaching involved in such tasks. This analysis has allowed us to establish the reference meaning of the research, which forms the basis by which we have constructed and validated the two questionnaires.
The MKT-Early Algebra Questionnaire (3-6) was applied to a sample of 60 pre-service teachers of early childhood education and the MKT-Early Algebra Questionnaire (6-12) was applied to a sample of 76 pre-service teachers of primary education. The results show the limitations in the mathematical knowledge of pre-service teachers to instruct algebra at an early age. These limitations were apparent both in the domain of content knowledge (common knowledge of content; specialised knowledge of content; knowledge of the mathematical horizon) and in the pedagogical knowledge of content (knowledge of content and students; knowledge of content and teaching; knowledge of the curriculum). It is worth noting that the mathematical knowledge of both pre-primary and primary school teachers is characterised by fewer limitations with respect to common knowledge of the content and greater difficulties in the knowledge of the mathematical horizon.
From the data obtained, it is concluded that it is necessary to offer training programmes for teachers to strengthen and develop the different subdomains of mathematical knowledge for the instruction of algebra at an early age; El propòsit de la recerca és caracteritzar el coneixement matemàtic que mobilitzen els futurs professors d'educació infantil i primària per a l'ensenyament de l'àlgebra en edats primerenques. Per a aconseguir aquest propòsit ens situem des de la perspectiva de Ball et al. (2008) i utilitzem com a eina d’anàlisi el model Mathematical Knowledge for Teaching (MKT).
La recerca ha adoptat un enfocament metodològic mixt per mitjà d'un disseny exploratori seqüencial. Sota aquesta mirada s'ha dut a terme el procés de construcció de dos instruments: Qüestionari MKT - àlgebra primerenca (3-6) i Qüestionari MKT- àlgebra primerenca (6-12). Per a això, en primer lloc, s'ha indagat en els estudis empírics que s'han dut a terme en relació amb l'ensenyament de l'àlgebra en les primeres edats i el coneixement matemàtic del professorat d'educació infantil i primària. Així mateix, s'ha analitzat el tractament atorgat a l’àlgebra en les orientacions curriculars internacionals, així com els llibres de text corresponent a totes dues etapes escolars. A més, s’ha aprofundit en les tasques matemàtiques que dissenya el professorat en formació per a mobilitzar els inicis del pensament algebraic i els coneixements matemàtics per a l'ensenyament involucrats en aquestes tasques. Aquesta anàlisi ha permès establir el significat de referència de la recerca, que conforma la base sobre la qual hem construït i validat els qüestionaris esmentats.
El Qüestionari MKT - àlgebra primerenca (3-6) ha estat aplicat a una mostra de 60 futurs mestres d'educació infantil i el Qüestionari MKT-àlgebra primerenca (6-12) a una mostra de 76 futurs mestres d'educació primària. Els resultats obtinguts mostren les limitacions en el coneixement matemàtic del professorat, tant en el domini del coneixement del contingut (coneixement comú del contingut; coneixement especialitzat del contingut; coneixement de l'horitzó matemàtic), com en el coneixement pedagògic del contingut (coneixement del contingut i els estudiants; coneixement del contingut i l'ensenyament; coneixement del currículum), per a fer front a l’ensenyament de l'àlgebra en les primeres edats. Cal destacar que, el coneixement matemàtic del professorat tant d'infantil com primària, es caracteritza per presentar menors limitacions respecte del coneixement comú del contingut i majors dificultats en el coneixement de l'horitzó matemàtic.
A partir de les dades obtingudes, es conclou que és necessari oferir programes de formació que permetin enfortir i desenvolupar els diferents subdominis del coneixement matemàtic del professorat per a l'ensenyament de l'àlgebra en edats primerenques
2023-07-24T00:00:00ZRevisiting STEAM in the interplay between extrinsic and intrinsic goals of education: Implications for teaching and teacher trainingRodrigues-Silva, Jeffersonhttp://hdl.handle.net/10256/238142024-01-24T14:23:08Z2023-07-28T00:00:00ZRevisiting STEAM in the interplay between extrinsic and intrinsic goals of education: Implications for teaching and teacher training
Rodrigues-Silva, Jefferson
Considering non-consensual understandings, we aim to revisit STEAM exploring its distinctiveness as an educational approach embedded within the broader discourses of education and tensions between the extrinsic and intrinsic educational goals. For that, we embarked on an article-based doctoral thesis utilising mixed-method research across three phases of knowledge development: 1) problem conceptualisation, 2) empirical investigation, and 3) implementation and evaluation. The problem conceptualisation phase comprises five articles on qualitative methods: concept analysis, narrative reviews and systematic reviews. These articles delve into STEAM epistemology, exploring its connections with sustainability and playful learning. The empirical investigation phase consists of two mixed-method articles. One quasi-experimental study inquires about students‘ conceptions of engineering, and a second case study examines the effects of a practical teacher-training programme on planning STEAM ability. Finally, the implementation and evaluation phase concerns two qualitative articles describing STEAM activities on engineering teaching, first intertwined with sustainability and then playful drama, representing extrinsic and intrinsic goals of education.; Tenint en compte les interpretacions no consensuades, es pretén revisar la conceptualització de STEAM explorant el seu caràcter distintiu com a enfocament educatiu i des de discursos més amplis de l'educació, com les tensions entre les demandes extrínseques de la societat i els objectius educatius intrínsecs. Tenint en compte aquest propòsit, s'ha desenvolupat una tesi doctoral per compendi d'articles des d'una perspectiva metodològica mixta i considerant tres fases de desenvolupament del coneixement en recerca educativa: 1) definició del problema, 2) recerca empírica i 3) aplicació i avaluació. La fase de definició del problema comprèn cinc articles basats en mètodes qualitatius: anàlisi conceptual, revisions narratives i sistemàtiques. Aquests articles aprofundeixen en l'epistemologia STEAM, explorant les seves connexions amb la sostenibilitat i l'aprenentatge lúdic. Seguidament, la fase de recerca empírica consta de dos articles basats en mètodes mixtos: un estudi quasi-experimental que indaga sobre les concepcions de l'alumnat de primària sobre l'enginyeria, i un estudi de cas que examina els efectes d'un programa pràctic de formació de professors sobre l'habilitat per a planificar activitats STEAM. Finalment, la fase d'aplicació i avaluació inclou dos articles de naturalesa qualitativa que descriuen activitats STEAM: el primer, sobre l'ensenyament de l'enginyeria en connexió amb la sostenibilitat, representa els objectius extrínsecs de la societat; mentre que el segon, que connecta l'enginyeria amb el teatre com a activitat lúdica, representa objectius intrínsecs de l'educació.
2023-07-28T00:00:00ZEspacios y materiales para el desarrollo de las matemáticas informales de 0 a 3 añosOlmos Martínez, Glòriahttp://hdl.handle.net/10256/237002023-11-14T08:29:16Z2023-03-31T00:00:00ZEspacios y materiales para el desarrollo de las matemáticas informales de 0 a 3 años
Olmos Martínez, Glòria
Literature on early childhood mathematics education shows the importance of favoring the development of informal mathematical knowledge from the first cycle (0-3 years) as the first intuitive and informal mathematics is the necessary link to access formal mathematics. The pre-kindergarten, where girls and boys are the center of educational action, becomes the perfect context, as a unique and decisive opportunity, to promote these first mathematics. Due to this, it is necessary to have professionals aware of the need of offering educational contexts that foster the development of mathematical thinking. Professionals trained to be able to design spaces and materials with diversified proposals, of high quality and with mathematical sense.
The purpose of the study is to determine the knowledge of professionals before and after a specific training program to promote the development of mathematical thinking in children from 0 to 3 years of age. In this sense, it is intended to help professionals rethink the spaces of the different classrooms from the perspective of early childhood mathematics education and to encourage children in the first cycle of Early Childhood Education (0-3 years) to have the opportunity to find answers to their needs of learning, playing, exploring and manipulating while developing their intuitive and informal mathematical skills. In this way, the purpose of the study is to determine what mathematical and didactic knowledge is required by nursery school professionals to promote educational contexts that favor the development of these early mathematics; La literatura en educació matemàtica infantil mostra la importància d'afavorir el desenvolupament dels coneixements matemàtics informals des del primer cicle (0-3 anys) per ser les primeres matemàtiques, intuïtives i informals, necessàries per accedir a les matemàtiques formals. L'Escola Infantil, on el nen i la nena són el centre d'acció educativa, es converteix en el context perfecte, com una oportunitat única i decisiva, per fomentar aquestes primeres matemàtiques. Per això, cal comptar amb professionals conscients de la necessitat d'oferir contextos educatius que fomentin el desenvolupament del pensament matemàtic. Professionals formats per poder dissenyar els espais i els materials amb propostes diversificades, d'alta qualitat i amb sentit matemàtic.
La finalitat de l’estudi és determinar els coneixements dels professionals abans i després d’un programa de formació específic per fomentar el desenvolupament del pensament matemàtic dels nens dels 0 als 3 anys. En aquest sentit es pretén ajudar als professionals a replantejar els espais de les diferents aules des de la perspectiva de l'educació matemàtica infantil i afavorir que els nens del primer cicle de l'etapa d'Educació Infantil (0-3 anys) tinguin l'oportunitat de trobar resposta a les seva necessitats d'aprenentatge, joc, exploració i manipulació alhora que desenvolupen les seves capacitats relatives a les matemàtiques intuïtives i informals. D'aquesta manera, la finalitat de l'estudi és determinar quins coneixements matemàtics i didàctics matemàtics requereixen els professionals de les Escoles Infantils per promoure contextos educatius que afavoreixin el desenvolupament d'aquestes primeres matemàtiques
2023-03-31T00:00:00Z