http://hdl.handle.net/10256/4370 2013-05-24T02:41:12Z 2013-05-24T02:41:12Z Verdaguer Arpa, Jordi http://hdl.handle.net/10256/7399 2013-02-28T11:04:07Z 2012-12-13T00:00:00Z

Disseny d'un instrument de mesura de capital intel·lectual per a pimes del sector industrial tecnològic. Aplicació a un conjunt de pimes de la província de Girona Verdaguer Arpa, Jordi In the first phase a historical and descriptive is carried out, in analyzing both the foundations and history of intellectual capital as its corrent state. We proceed to analyse definitions of intangible assets from diferents fields, the classification of its components and finally, the diferent assessment methods available, focusing on those methods suitable for the businesses of the type SMEs that are the subject of our study. Finally, in this first phase, we have been analyzed the accounting treatment of intangible assets. However, in this first phase of the work, we identify those studies focused on the relationship between intellectual capital and business income or other factors, particularly in the context of SMEs. In the second phase, a fieldwork or an empirical research, the strategy of our inquiry focus on designing a measurement instrument itself for the SMEs considering the basic features of the models analysed in the first phase of the thesis. We have extracted the basic features of one of the models analysed motivated to be suitable model, flexible and adaptable to any organization, and we have adapted to the type of organization we want to analyse with the help of an expert group. To measure and analyse the indicators of each component of intellectual capital, we made a vàlid questionnaire panel. From here, we have applied the model through the questionnaire. The designed model displays the set of relationships that define an organization considered highly connected where you can find the strategic vision of the company at the center. An efficient management of the potential capacities of each one of the components of the CI, is closely linked to the strategic business vision and it has to become a key factor for obtaining a sustantaible competitive advantage. The following methodology was to perform a case study. From certain límits set in the SABI database system, a group of companies (18) of the type SMEs, from industrial sector, and located in the province of Girona, have been obtained. For the case study, we have used quantitative methods, from the treatment and intepretation of numerical data and qualitative methods, channeled through the questionnaire in which the information was obtained directly from the managers of SMEs. Thus, from the empirical data obtained in this phase we have been able to validate or not the hypotesis of the thesis. In the third phase, the investigation is closed through an exploratory analysis through the validation of hypothesis, the conclusions and future lines of approach to exploration.; En una primera fase es duu a terme un treball històric i descriptiu, en el qual s’analitzen tant els fonaments i història del capital intel•lectual com el seu estat actual. Es procedeix a analitzar les definicions d’actiu intangible des dels diferents àmbits, la classificació dels seus components i, finalment, els diferents mètodes de valoració existents, incidint en aquells mètodes més adients per a les empreses del tipus PIME i que són objecte del nostre estudi. Finalment, en aquesta primera fase hem analitzat el tractament en l’àmbit comptable dels actius intangibles. Tanmateix en aquesta primera fase del treball m´he centrat a identificar aquells estudis que vinculen el capital intel•lectual i els rendiments empresarials o d’altres factors, en especial en el context de la PIME. En una segona fase, estudi empíric o treball de camp, l’estratègia de la nostra recerca l’hem centrat a dissenyar un instrument de mesura propi per a la PIME considerant les característiques bàsiques dels models analitzats a la primera fase del treball. Hem extret les característiques bàsiques d’un del models analitzats motivades per ser un model adequat, flexible i adaptable a qualsevol organització, i les hem adaptat a la tipologia d’organització que volem analitzar amb l’ajuda d’un grup d’experts. Per tal de mesurar i analitzar els indicadors de cada component de capital intel•lectual. Hem confeccionat un qüestionari validat per aquest grup d’experts. A partir d’aquí, hem aplicat el model a través del qüestionari. El model dissenyat mostra el conjunt de relacions que defineixen una organització considerada altament connexa on al centre es troba la visió estratègica de l’empresa. Una gestió eficient del potencial de les capacitats de cada un dels components del C.I. estretament vinculada a una visió estratègica empresarial i que ha d’esdevenir un factor clau per a l’obtenció d’avantatge competitiu sostenible. La metodologia que hem emprat ha estat la de realitzar un estudi de casos. A partir d’unes limitacions fixades a la base de dades del sistema SABI, s’ha obtingut el cas a analitzar, un grup d’empreses (18) del tipus PIME, sector industrial, i ubicades a la província de Girona. Per a l’estudi del cas, s’han utilitzat mètodes quantitatius, a partir del tractament i interpretació de dades numèriques i mètodes qualitatius, canalitzades a través del qüestionari en què la informació s’ha obtingut directament dels directius de les pimes. D’aquesta manera, les dades empíriques obtingudes en aquesta fase són les que han permès validar o no les hipòtesis de la tesi. A la tercera fase, es tanca la investigació a través d’una anàlisi exploratòria en la qual hem validat unes hipòtesis, hem obtingut unes conclusions finals tant del model com de les hipòtesis i el plantejament de les línies futures d’exploració.

2012-12-13T00:00:00Z Benito Mundet, Helena http://hdl.handle.net/10256/4444 2012-05-29T00:00:45Z 2005-11-30T00:00:00Z

Harinera La Montserrat (1898-1936). Aproximación a la historia empresial de los Ensesa de Girona (c. 1880-c. 1989) Benito Mundet, Helena Després d'esbossar la trajectòria del grup empresarial dels Ensesa (la farinera, la metal·lúrgica Batlle, Solés i Cia, el Garatge Callicó, Indústries Químiques Tartàriques, la ciutat-jardí de S'Agaró, Suberolita, etc), la recerca s'orienta especialment cap a l'estudi del sistema d'informació comptable de "La Montserrat", que posa en relleu les característiques econòmiques, financeres i patrimonials de l'empresa. Des del principi, les activitats empresarials dels Ensesa tenen dimensions catalanes, espanyoles i internacionals, que s'amplien i diversifiquen molt ràpidament durant el primer terç del segle XX, en especial amb "els Químics" i la zona residencial de S'Agaró, on conflueixen la burgesia de Girona, Barcelona i el turisme de luxe. La seva adscripció a la burgesia catalanista sembla ser precisament el motiu de l'expedient de Responsabilitats Polítiques que els varen incoar al 1939-1940, però, absolts, recuperen les propietats que els havien estat col·lectivitzades durant la guerra civil, fins que a principis dels anys vuitanta procedeixen a la liquidació i venda de les indústries del grup empresarial.; After outlining the trajectory of the enterprise group of Ensesa's family (the flour factory, the metallurgist Batlle, Solés & company, the Garatge Callicó, Indústries Químiques Tartàriques, the city-garden of S'Agaró, Suberolita,.), the research is specially oriented towards the analysis of the information accounting system of "La Montserrat", with the objective of revealing the economical, patrimonial and financial characteristics of the company. From its beginnings, the business activities of the Ensesa's family have Catalan, Spanish and international dimensions, that are extended and diversified very quickly during the first third of XX century, specially with "els Químics" and the residential zone of S'Agaró, where come together the bourgeoisie of Girona, Barcelona and the luxury tourism. Their allegiance to the Catalan bourgeoisie indeed seems to be the reason for the legal proceeding on Political Responsibilities initiated to them in 1939-1940, but, acquitted, they recovered the properties that have been collectivized during the civil war, till the beginning of the Eighties when they proceeded to the liquidation and sale of the group's enterprises.

2005-11-30T00:00:00Z Cassú i Serra, Elvira http://hdl.handle.net/10256/4443 2012-05-29T00:01:29Z 2006-02-03T00:00:00Z

Noves tècniques de gestió per a l'empresa promotora constructora Cassú i Serra, Elvira En el sector de la promoció construcció, i en especial, en el subsector de la promoció construcció d'habitatges, l'empresari ha de tenir un bon coneixement de les variables d'entorn ja que la consideració de les mateixes seran fonamentals a l'hora de prendre decisions sobre planificació estratègica. En l'actualitat vivim una fase de canvis socioeconòmics que dificulten la previsió del comportament futur de les variables d'entorn. Per tant, el subjecte decisor es troba en un ambient d'incertesa que s'aguditza per la majoritària presència de factors qualitatius difícils de quantificar. Llavors, l'empresari promotor constructor haurà de recórrer a tècniques operatives de gestió que tinguin present aquesta situació i això serà possible a partir de les eines que ens ofereix la lògica borrosa. Aquesta tesi s'ha estructurat en tres parts: En la primera part, exposem les característiques específiques i l'evolució del sector. En la segona part, expliquem la metodologia i, en la tercera part, exposem diverses aplicacions de la metodologia borrosa per l'establiment de noves estratègies de gestió aplicades al sector objecte d'estudi.; In the management of promoters builders business area, specially in the subarea of house promotion building, to gather a large information of the variables around becomes essential. Their being taken into consideration is fundamental when considering decisions upon strategic foresight. Today, socioeconomic changes make difficult to forecast the future behaviour of the variables around and the uncertain atmosphere intensifies due to the majority presence of qualitative factors hard to quantify. In the management of promoters builders business it turns as necessary to apply to operative techniques that take into account the present situation. This is possible by using the tools fuzzy logics grant us. The first part of this thesis gives specific characteristics of the area and its evolution. Methodology is explained in the second part and in the third part different practical examples of fuzzy logic methodology are presented to establish new management strategies applied to this field.

2006-02-03T00:00:00Z Bertran i Roura, Xavier http://hdl.handle.net/10256/4442 2012-11-16T09:01:33Z 2000-10-31T00:00:00Z

Nous aspectes de la teoria dels subconjunts borrosos i estudi d'algunes aplicacions a models econòmics Bertran i Roura, Xavier Fonaments de la Matemàtica per al tractament de la Incertesa. Noves aportacions a l’estudi de les Equacions Borroses i de les Equacions Diferencials Borroses. Aplicacions de la Matemàtica de la Incertesa al comportament de models de la teoria econòmica.

2000-10-31T00:00:00Z Saurina, Carme http://hdl.handle.net/10256/4441 2012-11-19T09:44:59Z 1997-04-18T00:00:00Z

Mesura de la qualitat en el sector serveis Saurina, Carme El treball desenvolupat en aquesta tesi consisteix en l'adaptació a la llengua catalana d'un model de mesura de la qualitat en el sector serveis, el model servqual, i la seva contrastació a través d'una aplicació empírica al sector de les entitats financeres de les comarques gironines. El primers capítols del treball constitueixen un bloc introductori al tema principal de la tesi, la mesura de la qualitat en el sector serveis, i indiquen la necessitat i la conveniència d'obtenir una mesura fiable de la qualitat per tal d'aconseguir un avantatge competitiu sostenible tant en el mercat nacional com en el mercat internacional actual. El desenvolupament metodològic de la tesi es realitza en dues vessants diferents, per una banda es procedeix a l'adaptació a la llengua catalana de l'instrument de mesura que es vol contrastar, i per l'altra es descriu, es discuteix i s'aplica la metodologia estadística que permet descobrir variables latents, és a dir, constructes no observables directament, a través de l'estudi de la covariació de les variables observables o indicadors adequats. L'objectiu general que es vol aconseguir és l'avaluació de la qualitat percebuda del servei que ofereixen les entitats financeres de la província de Girona. Els objectius específics que es planteja el treball, a part de la obtenció de l'instrument adaptat a la llengua catalana per a la mesura de la qualitat percebuda en el sector de les entitats financeres, són: a) L'estudi de la validesa i de la fiabilitat de l'instrument, així com l'anàlisi de l'estabilitat de les dimensions inherents al model i que porten a la formació del constructe qualitat percebuda. b) L'anàlisi de la relació entre les percepcions i les expectatives com a manera d'avaluar la qualitat percebuda. c) La discriminació deis constructes qualitat, qualitat percebuda i satisfacció i les possibles relacions existents entre ells. d) L'estudi del poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients. e) L'impacte que tenen les característiques socioeconòmiqes deis clients, així com la distinció entre tipus d'entitat (caixes i bancs), en l'avaluació de la qualitat percebuda. L'elecció del sector empíric d'aplicació del treball no ha estat gratuïta i obeeix a dos motius principals. En primer lloc, i a diferència d'altres treballs empírics d'aplicació de l''escala servqual, no es vol fer l' estudi sobre una mostra de conveniència o sobre una llista de clients d'una determinada entitat sinó que planteja l'estudi sobre una mostra aleatòria geogràfica presa sobre el total poblacional censat a les comarques gironines. L' altra motiu l'imposa la mateixa metodologia al exigir que el client ha d'haver pogut escollir lliurament l'entitat que avalua i per tant que el seu judici sobre l'entitat no ha estat condicionat a priori. La mostra s'ha seleccionat realitzant mostreig aleatori simple proporcional a la mesura de l'hàbitat prèvia estratificació dels municipis segons tinguin mida censal inferior als 2.000 habitants, entre 2.000 i 10.000 habitants, entre 10.000 i 50.000 habitants i superior als 50.000 habitants. El total de la mostra de la primera fase (500 persones), s'ha administrat mitjançant entrevista personal per enquestadors entrenats prèviament. El nivell de resposta útil consta de 430 qüestionaris. La mostra utilitzada en la segona fase consta de 150 persones, seleccionades aleatòriament entre les que havien donar resposta valida en la primera fase i l'administració es va fer per correu. Les anàlisis exploradores realitzades mostren la poca estabilitat de les dimensions del model encara que l'escala de les percepcions recull un percentatge de variabilitat superior a l'escala servqual i proporciona valors superiors per l'alfa de Cronbach. Les anàlisis confirmatòries efectuades per a contrastar l'existència de les cinc dimensions del model (tangible, fiabilitat, interès, seguretat i empatia), com a variables latents associades als seus corresponents models de mesura. ens permeten rebutjar-les globalment encara que observem ajustos menys dolents per al' escala de les percepcions que per a l'escala servqual. L'anàlisi en profunditat del model ens porta a la conclusió que els aspectes més significatius en l'avaluació de qualitat són els corresponents a aspectes de seguretat, fiabilitat i interès i que els percentatges de variabilitat explicada són superiors en tots els casos per a l' escala de les percepcions que per al' escala servqual. Atès que l' anàlisi de la bateria servqual indica que les percepcions dels clients només superen les seves expectatives en tres dels ítems corresponents a la dimensió tangible, que les valoracions de qualitat i de satisfacció global són molt bones i que la comparació de les puntuacions mitjanes a les expectatives amb puntuacions mitjanes d'importància dels diferents aspectes avaluats indiquen criteris semblants, concloem que l'escala de les percepcions té un poder explicatiu superior i que la interpretació de l'escala servqual s'ha de contextualitzar en el sentit que no es poden interpretar de la mateixa manera els gaps amb mateixa puntuació, sinó que la diferencia entre percepcions i expectatives és més important si la puntuació donada a les expectatives és més alta. Les anàlisis efectuades a través de proves Anova i interpretades a través d'anàlisis de classificació múltiple indiquen que els aspectes socioeconòmics que més incideixen en les valoracions de qualitat són els que fan referència a la mida de l'hàbitat i al nivell d'estudis. Veiem el paral·lelisme en l'explicació de les dues escales, percepcions i servqual, però sempre a favor de l'escala de les percepcions pel que fa a significativitat i a percentatge de variabilitat explicada. El model estructural saturat entre els constructes que mesuren de manera global la qualitat, les percepcions de qualitat i la satisfacció global, ens permet rebutjar la hipòtesis que es tracta de mesures de tres constructes iguals i ens permet establir relacions entre ells. El modelat amb equacions estructurals de dos models equivalents excepte pel que fa a la direccionalitat entre qualitat i satisfacció entre les percepcions, la qualitat, la satisfacció i el comportament futur del client, ens porta a ajustos completament equivalents. De la mateixa manera, el planteig de models equivalents per discernir quin dels dos constructes, qualitat o satisfacció, és el que causa un efecte directe sobre el comportament futur del client ens porta també a ajustos equivalents. Les principals conclusions del treball són que les percepcions de qualitat dels clients de les entitats financeres de les comarques gironines són molt bones i que els aspectes més importants per a la valoració de la qualitat són els que fan referència a seguretat, fiabilitat i interès. Els aspectes que fan referència a les dimensions tangibles i d'empatia són molt poc significatius estadísticament. Destaca el fet que l'escala de les percepcions té un poder predictiu més alt a nivell individual que l'escala servqual analitzada i que l'escala de les expectatives permet relativitzar la importància de les conclusions extretes a través de l'escala de les percepcions. S'ha comprovat la validació de criteri de l'instrument a través de la predicció del comportament futur del client en l'ajust estructural realitzat i la fiabilitat de l'instrument s'ha comprovat a través de la prova test-retest efectuada entre les dues fases del treball empíric sobre la mateixa mostra de persones en dos moments de temps. Qualitat i satisfacció són la mesura de dos constructes diferents entre els que no hem pogut decidir el sentit de causalitat. El poder predictiu del constructe qualitat percebuda sobre el comportament futur dels clients es mesura a través d'un efecte indirecte a través de les variables de qualitat i de satisfacció global i és significatiu. Les variables socioeconòmiques són importants per entendre millor el comportament dels diferents sectors de mercat així com dels dos tipus d'entitat avaluades (bancs i caixes). L' escala servqual és un esquelet vàlid per a la mesura de la qualitat dels serveis però cal un treball qualitatiu previ a la seva implantació en un sector concret per recollir una part més gran de la variabilitat de les respostes i la seva força està en la utilització repetida al llarg del temps per captar canvis tant en les expectatives com en les percepcions de qualitat dels clients.; During the last years the attainment of quality has become a goal of business environment and, moreover, quality has been proven to be an important tool in the obtaining of sustainable competitive advantages. The measurement and the control of quality in services have a distinctive feature in the sense that focus is put on perceived quality. In services, intangibility is a fact and firms have to strengthen in customers and in the way in which customers form and update their perceptions about quality. In this thesis we adapt the servqual model to the Catalan language in order to analyse customers of financial institutions services in the area of Girona, Spain. A population study is realised. A distinctive feature of our analysis with respect to the majority of previous ones is that ours is a population study. That is to say, instead of directly address on customers of a firm we randomly sampled the population of the province of Girona, Spain. In particular, first stratified random sampling and then simple random sampling within each stratum are applied. Total population reported by the last census (1995 local elections) was N= 421487. The stratum considered were for towns below 2000 inhabitants, between 200 l and 10000 inhabitants and between 10001 and 50000 inhabitants. The questionnaires were individually administered during a face-to-face interview in the home of the individuals of the sample for previously entrained interviewers. Expectatives are specifically analysed. Our aim is to compare such expectatives with perceptions about services. Using the modified servqual methodology, the dimensions of quality are analysed using factor analysis, relative weights for each one of these dimensions and a causal model relating perceived quality, experienced satisfaction, global quality and future intentions of customers about the firm is estimated. The adaptation of the model to the reality is discussed and some proposals about the sampled sector (financial institutions) and the analysed area (the province of Girona) are commented. In addition, anova was used to determine if there were differences among the various sociodemographic categories in regard to each service quality item and each service quality dimension. Posterior MCA were realised to test the overall effect of the different sociodemographic categories on each dimension of service quality.

1997-04-18T00:00:00Z Clara i Lloret, Narcís http://hdl.handle.net/10256/4440 2012-05-29T00:01:24Z 2004-07-22T00:00:00Z

Estudi de mètodes de classificació borrosa i la seva aplicació a l'agrupació de zones geogràfiques en base a diverses característiques incertes Clara i Lloret, Narcís Aquesta memòria està estructurada en sis capítols amb l'objectiu final de fonamentar i desenvolupar les eines matemàtiques necessàries per a la classificació de conjunts de subconjunts borrosos. El nucli teòric del treball el formen els capítols 3, 4 i 5; els dos primers són dos capítols de caire més general, i l'últim és una aplicació dels anteriors a la classificació dels països de la Unió Europea en funció de determinades característiques borroses. En el capítol 1 s'analitzen les diferents connectives borroses posant una especial atenció en aquells aspectes que en altres capítols tindran una aplicació específica. És per aquest motiu que s'estudien les ordenacions de famílies de t-normes, donada la seva importància en la transitivitat de les relacions borroses. La verificació del principi del terç exclòs és necessària per assegurar que un conjunt significatiu de mesures borroses generalitzades, introduïdes en el capítol 3, siguin reflexives. Estudiem per a quines t-normes es verifica aquesta propietat i introduïm un nou conjunt de t-normes que verifiquen aquest principi. En el capítol 2 es fa un recorregut general per les relacions borroses centrant-nos en l'estudi de la clausura transitiva per a qualsevol t-norma, el càlcul de la qual és en molts casos fonamental per portar a terme el procés de classificació. Al final del capítol s'exposa un procediment pràctic per al càlcul d'una relació borrosa amb l'ajuda d'experts i de sèries estadístiques. El capítol 3 és un monogràfic sobre mesures borroses. El primer objectiu és relacionar les mesures (o distàncies) usualment utilitzades en les aplicacions borroses amb les mesures conjuntistes crisp. Es tracta d'un enfocament diferent del tradicional enfocament geomètric. El principal resultat és la introducció d'una família parametritzada de mesures que verifiquen unes propietats de caràcter conjuntista prou satisfactòries. L'estudi de la verificació del principi del terç exclòs té aquí la seva aplicació sobre la reflexivitat d'aquestes mesures, que són estudiades amb una certa profunditat en alguns casos particulars. El capítol 4 és, d'entrada, un repàs dels principals resultats i mètodes borrosos per a la classificació dels elements d'un mateix conjunt de subconjunts borrosos. És aquí on s'apliquen els resultats sobre les ordenacions de les famílies de t-normes i t-conormes estudiades en el capítol 1. S'introdueix un nou mètode de clusterització, canviant la matriu de la relació borrosa cada vegada que s'obté un nou clúster. Aquest mètode permet homogeneïtzar la metodologia del càlcul de la relació borrosa amb el mètode de clusterització. El capítol 5 tracta sobre l'agrupació d'objectes de diferent naturalesa; és a dir, subconjunts borrosos que pertanyen a diferents conjunts. Aquesta teoria ja ha estat desenvolupada en el cas binari; aquí, el que es presenta és la seva generalització al cas n-ari. Més endavant s'estudien certs aspectes de les projeccions de la relació sobre un cert espai i el recíproc, l'estudi de cilindres de relacions predeterminades. Una aplicació sobre l'agrupació de les comarques gironines en funció de certes variables borroses es presenta al final del capítol. L'últim capítol és eminentment pràctic, ja que s'aplica allò estudiat principalment en els capítols 3 i 4 a la classificació dels països de la Unió Europea en funció de determinades característiques borroses. Per tal de fer previsions per a anys venidors s'han utilitzat sèries temporals i xarxes neuronals. S'han emprat diverses mesures i mètodes de clusterització per tal de poder comparar els diversos dendogrames que resulten del procés de clusterització. Finalment, als annexos es poden consultar les sèries estadístiques utilitzades, la seva extrapolació, els càlculs per a la construcció de les matrius de les relacions borroses, les matrius de mesura i les seves clausures.; This thesis is organized in six chapters with the final goal to found and explain the mathematical set of tools necessary to classify sets of fuzzy sets. The theoretic kernel is made by the chapters 3, 4 and 5; the first and second are more generals and the last one is an aplication of the precedent to make a classification of the union european countries in function of some vague attibutes. In the first chapter we analize the different fuzzy logic connectives making a special attention those aspects which will have a specific application in other chapters. Is for this reason that we study the order of families of t-norms, given its importance in the transivity of fuzzy relations. The verification of the third excluded principle is necessary to ensure that a significant set of generalized fuzzy measures, introduced in the chapter 3, were reflexive. We study for which t-norms is verified this property and we introduce a new set of t-norms which verify this principle. In the second chapter we study in a general way the fuzzy relations making a special attention in the transivity closure for any t-norm, its calculus is in a lot of cases basic to make the classification process. At the end of this chapter we describe a practical method to find a fuzzy relation with the help of experts and statistical series. The third chapter is a monographic about fuzzy measures. The first goal is to relate the measures (or distances) usually used in the fuzzy applications with the crisp measures. The question is to change the traditional geometrical point of view for another absolutely fuzzy. The first result is the introduction of a parametrized family of measures that verify a set of properties enough satisfactories. The study of the third exclude principle has here its application about the reflexivity of these measures which are studied with certain profundity in some particular cases. The fourth chapter is, at the beginning, a review of the main results and fuzzy methods for the classification of elements of a same set of fuzzy sets. Is now where we apply the results of orders for t-norms and t-conorms studied in the first chapter. We introduce a new method of fuzzy clustering, changing the fuzzy relation matrix each time that we obtain a new cluster. This method permit to homogenize the methodology of the calculus of the fuzzy relation with the clustering method. The fifth chapter is about the objects association of different nature; that is, fuzzy subsets that belong to different sets. This theory already has been developed in the binary case; here, we submit its generalization for the n dimensional case. Later, we study certain aspects of the fuzzy relation projection on a certain space and the reciprocal, the cilindrical extensions. An application about grouping regions of Girona in function of some uncertain attibutes finish the chapter. The last chapter is eminently applied, because we apply that studied in the 3 and 4 chapters to classify the union european countries in function of some fuzzy attributes. To do forecasts for coming years we have used time series and neural networks. We have used several measures and clustering methods in order to compare the dendograms that result of the clustering process. Finally, in the suplements we can consult the used time series, its extrapolation, the calculus to construct the fuzzy relations, the measure matrixs and its closures.

2004-07-22T00:00:00Z