<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<feed xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom">
<title>Engega núm. 10</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1419" rel="alternate"/>
<subtitle/>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1419</id>
<updated>2013-05-18T12:33:24Z</updated>
<dc:date>2013-05-18T12:33:24Z</dc:date>
<entry>
<title>Perfils. Stan Karapetrovic</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1444" rel="alternate"/>
<author>
<name>Karapetrovic, Stanislav</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1444</id>
<updated>2010-03-16T12:54:22Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Perfils. Stan Karapetrovic
Karapetrovic, Stanislav
Stan Karapetrovic és catedràtic d’Enginyeria Mecànica a la Universitat d’Alberta,&#13;
al Canadà. És responsable del desenvolupament d’un procés per a la gestió de les normes de serie ISO 9000 i treballa en les normes ISO 10001, 10002 i 10003,&#13;
que pretenen millorar la satisfacció dels clients. Karapetrovic ha vingut a la Universitat de Girona, convidat pel professor Martí Casadesús, per impartir classe en els màsters Bussines Innovation and Technology Management i European&#13;
Master in Tourism Management
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>UdGExpress</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1443" rel="alternate"/>
<author>
<name>Universitat de Girona. Servei de Publicacions</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1443</id>
<updated>2012-06-21T10:12:17Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">UdGExpress
Universitat de Girona. Servei de Publicacions
Tres notícies: sobre la participació d'investigadors de la UdG en un seminari a Algèria sobre patrimoni sahrauí, sobre el projecte Game Tools, i sobre la construcció del capital social a la UdG
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Intencionalitat compartida. Una hipòtesi de Josep Call: la curiositat com a tret humà</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1442" rel="alternate"/>
<author>
<name>Universitat de Girona. Servei de Publicacions</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1442</id>
<updated>2010-03-16T12:54:19Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Intencionalitat compartida. Una hipòtesi de Josep Call: la curiositat com a tret humà
Universitat de Girona. Servei de Publicacions
Una conferència pot començar de moltes maneres. Josep Call va triar iniciar-ne una amb un elogi als seus col•laboradors, perquè sense ells —va dir— la recerca que fa no hauria estat possible. Fins aquí no se’ns hauria de fer estrany, si no fos perquè allò que Call volia explicar és que la capacitat de compartir activament i de pensar plegats és una de les bases de la intencionalitat compartida, la tesi que van venir a defensar i el tret que,  segons ell, ens diferencia dels primats. Call va ser el segon convidat de la Butaca Jaume Casademont, en una sessió que es va dur a terme al Casino de Girona
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>ESPA Group estreny els enllaços amb la Universitat de Girona amb unes noves instal·lacions al Parc Científic i Tecnològic</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1441" rel="alternate"/>
<author>
<name>Universitat de Girona. Servei de Publicacions</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1441</id>
<updated>2010-03-16T12:56:27Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">ESPA Group estreny els enllaços amb la Universitat de Girona amb unes noves instal·lacions al Parc Científic i Tecnològic
Universitat de Girona. Servei de Publicacions
ESPA és la marca comercial del grup especialitzada en la fabricació de bombes elèctriques que en els darrers anys ha diversificat la seva oferta cap a sistemes i equips al servei de l’aigua. Els comercialitza a tot el món i alguns dels seus productes són líders en diversos mercats. La vinculació amb la Universitat ve de&#13;
lluny, a través de la col•laboració en projectes de recerca i amb la participació&#13;
activa en el Patronat de l’EPS. Ara, ESPA ha entrat al Parc Científic i Tecnològic, i els llaços entre l’empresa i la Universitat s’estrenyen encara més
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>UdGLlengües, 10 anys</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1440" rel="alternate"/>
<author>
<name>Ferrés Fluvià, Meius</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1440</id>
<updated>2013-02-28T10:36:03Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">UdGLlengües, 10 anys
Ferrés Fluvià, Meius
El Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona compleix deu anys. En aquest temps, el Servei ha esdevingut una eina imprescindible i estratègica per la Universitat
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Anammox contra el nitrogen</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1439" rel="alternate"/>
<author>
<name>Universitat de Girona. Servei de Publicacions</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1439</id>
<updated>2010-03-16T12:55:10Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Anammox contra el nitrogen
Universitat de Girona. Servei de Publicacions
Les elevades concentracions de nitrogen en forma d’amoni que contenen determinats efluents industrials generats per l’activitat humana són un problema que actualment porta associat un alt consum energètic, la qual cosa n’encareix el procés de depuració. Un equip de la Universitat de Girona, amb el suport de l’empresa CESPA, és a punt de provar a escala real una solució per resoldre aquest problema. Al darrere hi ha sis anys  a linvestigació, que va començar des del no-res i que ha estat un èxit gràcies als coneixements i la intuïció dels investigadors gironins, que van creure que serien capaços de trobar i fer créixer el microorganisme anammox
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Una de llibres!</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1438" rel="alternate"/>
<author>
<name>Universitat de Girona. Servei de Publicacions</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1438</id>
<updated>2010-11-30T11:17:19Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Una de llibres!
Universitat de Girona. Servei de Publicacions
S'acosta la primavera i el sol comença a escalfar les taules i les cadires a les terrasses dels bars, que s'omplen de gent. I els cambrers van servint les tapes, les cerveses, els martinis ben fresquets... La revista Engega us vol fer de cambrer i us porta a la taula uns quants títols que no són sinó un aperitiu de tot el que conté la carta d'aquesta mena de local fantàstic que és la Universitat de Girona. Feu-los servir com millor us vingui de gust. Feu veure que el de poesia és el vermut i el d'història les olives i, un de filosofia, encara, les patates fregides. I quan després us vingui de gust dinar, demaneu la carta, que a la cuina, volem dir a les biblioteques, tenim tot el que és necessari per fer-vos passar la gana
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Digue'm com regues...</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1437" rel="alternate"/>
<author>
<name>Universitat de Girona. Servei de Publicacions</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1437</id>
<updated>2010-03-16T12:55:35Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Digue'm com regues...
Universitat de Girona. Servei de Publicacions
Un equip d'investigadors de la UdG ha estudiat el consum d'aigua en diversos conreus d'arbre ornamental. Girona és la primera productora estatal i la segona del sud d'Europa d'aquest tipus de conreu. &#13;
La conscienciació creixent del valor de l'aigua ha mogut els productors a acostar-se a la Universitat per conèixer si les tècniques que utilitzen són prou eficients i si es poden millorar
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>A Girona, la renovació pedagògica va venir dels mestres de l'escola pública</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1436" rel="alternate"/>
<author>
<name>Marquès, Salomó</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1436</id>
<updated>2012-03-16T12:09:53Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">A Girona, la renovació pedagògica va venir dels mestres de l'escola pública
Marquès, Salomó
La història dels mestres i el seu magisteri és més convulsa que no ens pensem. Les revolucions i involucions que ha patit durant el segle XX en són una bona mostra. Salomó Marquès, catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Girona, és un bon coneixedor del fenomen. Ell ha estudiat el model d'escola republicana i ha resseguit els camins dels mestres exiliats. Exiliats a l'estranger, però també a l'interior. La història que explica és la d'una escola que no va poder ser i a al qual encara, malauradament, creu que no hem arribat
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>La Catalogació de la biblioteca del Seminari Menor de Girona</title>
<link href="http://hdl.handle.net/10256/1435" rel="alternate"/>
<author>
<name>Universitat de Girona. Servei de Publicacions</name>
</author>
<id>http://hdl.handle.net/10256/1435</id>
<updated>2010-03-16T12:55:26Z</updated>
<published>2009-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">La Catalogació de la biblioteca del Seminari Menor de Girona
Universitat de Girona. Servei de Publicacions
Fruit de les converses entre la Biblioteca del Semiari Diocesà i la Biblioteca de la Universitat de Girona, el 2006 es va signar un conveni de col·laboració per informatitzar la descripció dels gairebé vuitanta mil volums que integren el fons de la biblioteca del Seminari Menor, en el qual hi ha documents de gran valor per als investigadors. Si l'acord es va materialitzar va ser gràcies a l'impuls que hi van donar qui aleshores era president del Consell Social de la UdG, Salvador Carrera, i el bisbe de Girona, Carles Soler Perdigó, que van aconseguir el suport de la Fundació Caixa de Girona i també de la Diputació. La Generalitat de Catalunya s'hi va afegir en encarregar a la Biblioteca de Catalunya la catalogació del fons antic
</summary>
<dc:date>2009-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
</feed>
