El GRMATIG desenvolupa la seva recerca dins els àmbits de la dimensió humana dels riscos naturals, l'ordenació dels espais fluvials, l'ecologia del paisatge i la gestió dels espais naturals i agraris. http://hdl.handle.net/10256/1311 2013-06-19T15:40:02Z 2013-06-19T15:40:02Z Ribas Palom, Anna http://hdl.handle.net/10256/3018 2012-06-28T12:30:36Z 2006-01-01T00:00:00Z

Lluita per l'aigua i contra l'aigua Ribas Palom, Anna A les Gavarres i als territoris circumdants, el paisatge reflecteix una cultura ancestral d'aprofitament de l'aigua

2006-01-01T00:00:00Z Barriocanal Lozano, Carles http://hdl.handle.net/10256/3017 2012-06-28T12:30:36Z 2006-01-01T00:00:00Z

L'Arpella vulgar Barriocanal Lozano, Carles L'arpella vulgar, un rapinyaire de zones humides, més abundant al nord que al sud d'Europa, es pot veure durant tot l'any al Baix Ter

2006-01-01T00:00:00Z Barriocanal Lozano, Carles http://hdl.handle.net/10256/3015 2012-06-28T12:30:36Z 2005-01-01T00:00:00Z

Las Revistas internacionales de geografía física: análisis de las publicaciones reflejadas en el Science Citation Index del Journal of Citation Reports durante el período 1989-2004 Barriocanal Lozano, Carles El manejo de los índices de impacto de las revistas internacionales es capital para investigadores, profesores y estudiantes de tercer ciclo ya que permite seleccionar la publicación más adecuada para dirigir las investigaciones. Al margen, en la actualidad, las trayectorias curriculares se están midiendo a través de las publicaciones en revistas indexadas, por lo que el conocimiento de estos índices es fundamental. En el presente trabajo se reflejan las revistas de geografía física que han aparecido en las categorías de Geografía del Science Citation Index del Journal Citation Reports desde 1989 hasta 2004. Se realiza una visión global de cada revista con los valores de factor de impacto y la editorial que las publica, así como una revisión de la temática de cada una de ellas y el perfil de su audiencia potencial; The knowledge of the impact factor of the international journal is very important for researchers, teachers and third degree students in order to select the most adequate publication to address the research. Moreover, actually, the curricular trajectories of researchers are being measuring through indexed journals. So, the knowledge of such index is capital. In this work, the physical geography journals that are appeared on the Geography category of Science Citation Index of Journal of Citation Reports, from 1989 to 2004, are reviewed. From each journal, a global overview of the look of the publication, information about the publisher and the impact factor and the profile of the potential audience is analyzed

2005-01-01T00:00:00Z Ribas Palom, Anna http://hdl.handle.net/10256/3014 2012-06-28T12:30:36Z 2010-01-01T00:00:00Z

Patrimonis fràgils: sèquies i recs Ribas Palom, Anna El petit però ric patrimoni hidràulic (preses, rescloses, sèquies, recs...) del país testimonia l’intens aprofitament que han tingut els nostres rius al llarg de la història. Però aquest patrimoni encara no gaudeix del reconeixement i la valoració que comencen a tenir els grans edificis o conjunts del patrimoni industrial vinculat a l’aigua

2010-01-01T00:00:00Z Llausàs i Pascual, Albert http://hdl.handle.net/10256/2548 2012-06-28T12:30:36Z 2007-01-01T00:00:00Z

L'evolució del paisatge de les closes: 1957-2001 Llausàs i Pascual, Albert Comunicació on es pretenen presentar alguns dels resultats més significatius de la investigació amb referència a l’evolució de les cobertes del sòl a l’Alt Empordà entre 1957-2001, i parant especial atenció a les transformacions identificades en el paratge de closes

2007-01-01T00:00:00Z Barriocanal Lozano, Carles Blanché i Vergés, Cèsar http://hdl.handle.net/10256/2060 2012-06-28T12:30:36Z 2002-01-01T00:00:00Z

Estat de conservació i propostes de gestió per a Stachys martitima Gouan a la Península Ibèrica Barriocanal Lozano, Carles; Blanché i Vergés, Cèsar Es documenta la disminució de l’àrea de distribució i del nombre d’individus i s’avalua l’extensió actual d’Stachys maritima a la península Ibèrica, restringida a menys de 200 individus amb una àrea d’ocupació de només 8 km2. L’espècie és requalificada com a CR (en perill crític) en aquest territori, incrementant l’anterior valoració com a VU (vulnerable). Se suggereixen les mesures de conservació adequades que permetin garantir simultàniament activitats de turisme sostenibles; The decline of distribution area and number of individuals of Stachys maritima in the Iberian Peninsula is documented and its current extension is evaluated as restricted to less than 200 individuals, with an occupancy area of only 8 km2. This species is requalified as CR (critically endangered) in this territory, upgrading the previous evaluations as VU (vulnerable). Adequate conservation measures which allow simultaneous activities of sustainable tourism are suggested

2002-01-01T00:00:00Z Pujol, Hermínia Ribas Palom, Anna http://hdl.handle.net/10256/2059 2012-06-28T12:30:36Z 1989-01-01T00:00:00Z

La Geografia política en Vidal de la Blanche: la France de l'Est Pujol, Hermínia; Ribas Palom, Anna En 1979 Y. Lacoste a publié dans la revue "Hérodote" un article surprenant intitulé "A bas Vidal ... Viva Vidal" qui exhumait la dernière œuvre de Vidal de la Blache: La france de I'Est (Loraine-Alsace) (1917). Dans cet article, Lacoste faisait l'éloge de certains aspects économiques, sociaux et surtout géopolitiques, non traités dans le traditionnel modèle vidalien. Nous tenterons d'approfondir dans cet essai l'une des questions qu'a induite l'article de Lacoste, a savoir la place qu'occupe la Géographie Politique dans l'école vidalienne. Les différents travaux et actions des disciples de Vidal ont fait preuve d’un grand intérêt pour la Géographie Politique en abandonnant provisoirement le schéma descriptif prope à la géographie régionale française. À la fin de la première guerre mondiale, le problème frontalier de l'Alsace-Loraine devient l'axe central de La France de I'Est; On a fait ressortir les éléments géopolitiques de cette œuvre a fin de démontrer que l'aspect géopolitique de l'école vidalienne est méconnu; In 1979, a surprising article of Y. Lacoste appeared in the periodical publication "Hérodote" under the title of "A bas Vidal ...Viva Vidal" ("Down with Vidal, long live Vidal"), the objective of which was to unearth the last work of Vidal de la Blache: La France de 1'Est (Loraine-Alsace) (1917). In this work, Lacoste distinguished some aspects previously ignored in what has traditionally been considered the vidalian model of geography; aspects such as economic social and especially, geopolitical phenomena. This article attempts to make a more profound analysis of one of the questions raised in Lacoste's article: What role did Political Geography play in the French Vidal de la Blache School of thought? Many of the works and actions of Vidal's disciples demonstrate a special interest in Political Geography, with the momentaneous abandon of the descriptive model, so characteristic of French regional Geography. In fact, the Alsace-Loraine frontier dispute at the end of the First World War was the central theme in La France de I'Est. The truly geo-political elements of this work have been extracted, in an effort to demonstrate that one aspect of the Vidalian School has long been forgotten -the aspect of Political Geography; En 1979, Y. Lacoste publicó en la revista "Hérodote" un sorprendente articulo, titulado "A bas Vidal... Viva Vidal!", en el que pretendía desenterrar la última obra de Vidal de la Blache: La France de I'Est (Loraine-Alsace) (1917). Lacoste apreciaba en esta obra algunos aspectos silenciados en el que tradicionalmente se ha considerado modelo vidaliano de la geografía, tales como los fenómenos económicos, sociales y, especialmente, geopolíticos. El presente ensayo pretende profundizar en uno de los interrogantes que abrió el articulo de Lacoste: i qué lugar ocupa la Geografía Política en la escuela francesa de Vidal de la Blache? Varias obras y actuaciones de los discípulos de Vidal denotan un especial interés por la Geografía Política, abandonando momentáneamente el modelo de las descripciones propias de la geografía regionalista francesa. La problemática fronteriza de la Alsacia-Lorena a finales de la I Guerra Mundial se convierte en el eje central de La France de I'Est; de esta obra se han separado 10s elementos propiamente geopolíticos, a fin de demostrar que existe un aspecto olvidado dentro de la escuela vidaliana, el aspecto de la Geografía Política; El 1979 Y. Lacoste publicava a “Hérodote” un sorprenent article que, sota el títol de “A bas Vidal ... Viva Vidal!”, pretenia treure a la llum la darrera obra de Vidal de la Blache: La France de I'Est (Lorraine-Alsace) (1917). Lacoste elogiava d'aquesta obra el fet de comptar amb alguns aspectes no inclosos en el que tradicionalment s'ha considerat model vidalià, com ara els fenòmens econòmics, socials i, sobretot, geopolítics. El present assaig pretén aprofundir en un dels interrogants que va obrir l'article de Lacoste: quin era el lloc ocupat per la Geografia Política dins l'escola francesa a l'època vidaliana? Diverses obres i actuacions dels deixebles de Vidal denoten un interès rellevant per a la Geografia Política, abandonant momentàniament el model de les descripcions pròpies de la geografia regionalista francesa. La problemàtica fronterera de l'Alsacia-Lorena a les acaballes de la I Guerra Mundial esdevé l'eix central de La France de /'Est; d'aquesta obra s'han volgut destriar els elements pròpiament geopolítics, amb la finalitat conjunta de demostrar que, efectivament, existeix una vessant oblidada de l'escola vidaliana, la vessant de la Geografia Política

1989-01-01T00:00:00Z Ribas Palom, Anna http://hdl.handle.net/10256/2056 2012-06-28T12:30:36Z 1993-01-01T00:00:00Z

El Lloc dels riscos naturals als Annales de Géographie (1891-1991) Ribas Palom, Anna L'étude des risques naturels est devenu un sujet de débat entre les géographes physiques français, de plus en plus conscients de l'exposition croissante des sociétés aux risques naturels et du besoin d'évaluer leurs compétences et leurs moyens d'intervention. Mais l'étude des risques naturels a aussi été un sujet récurrent dans l'histoire de la géographie française. Cet article prétend être une approche au traitement qu'a reçu ce thème dans les Annales de Géographie depuis sa création jusqu'h aujourd’hui. Après avoir distingué trois étapes (1891-1930, 1930-1975 et 1975-1991) on a établi les rapports existants entre les différents moments de la géographie française et l'étude des risques naturels et on a analysé autant le contenu des notices sur les divers évènements catastrophiques que les travaux des auteurs les plus représentatifs. I1 s'agit, en résumé, de proposer une réflexion sur la façon dont la géographie française a abordé ce sujet; Environmental hazards have become a topic of discussion among French physical geographers, who are increasingly more conscious of the growing exposure of society to environmental risks and the need to asses their own competence and level of involvement in the subject. In fact, environmental risk has been a recurring topic trough out the history of French Geography. This article attempts to examine the attention which the topic of environmental risk has received in Annales de Géographie since its origins in 1891, and thus classify the different attitudes existing in French Geography. The period can therefore be divided into three stages (1891-1930, 1930-1975, 1975-1991). Analysis covers not only the courtesy the references to catastrophes but also the principal authors. In this way the article should, by and large, reflect how the topic has been studied in French Geography; El tema de los riesgos naturales se ha convertido en motivo de debate entre los geógrafos físicos franceses, cada vez más conscientes de la exposición creciente de la sociedad a los riesgos naturales y de la necesidad de evaluar sus propias competencias y niveles de intervención en este tema. Sin embargo, los riesgos naturales han sido un tema recurrente a lo largo de la historia de la geografía francesa. El trabajo que aquí se presenta pretende ser una aproximación al tratamiento que han recibido los riesgos naturales en la revista Annales de Géographie desde sus inicios en 1891 y hasta la actualidad. A partir de una periodizaci6n en tres etapas (1891-1930, 1930-1975 y 1975-1991), este articulo pone en relación los distintos momentos que ha atravesado la geografía francesa con la temática de los riesgos naturales, y analiza tanto el contenido de las referencias a los distintos episodios catastróficos como los autores que han sido más representativos en su estudio. En definitiva, un trabajo que pienso puede reflejar en buena medida cómo la geografía francesa ha estudiado este tema; Darrerament el tema dels riscos naturals s'ha convertit en motiu de debat entre els geògrafs físics francesos, cada vegada més conscients de l'exposició creixent de les societats als riscos naturals i de la necessitat d'avaluar llurs competències i nivells d'intervenció en aquest tema. Els riscos naturals han estat, però, un tema recurrent al llarg de la història de la geografia francesa. El treball que aquí es presenta pretén ser una aproximació al tractament que han rebut els riscos naturals dins els Annales de Géographie, des dels seus inicis l'any 1891 fins a l'actualitat. A partir d'una periodització en tres etapes (1891-1930,1930-1975 i 1975-1991), aquest article posa en relació els diferents moments que ha travessat la geografia francesa amb la temàtica dels riscos naturals, i analitza tant el contingut de les referències als diferents episodis catastròfics com els autors que n'han estat més representatius en el seu estudi. En definitiva, un treball que penso que pot reflectir en bona mesura quin ha estat el tractament que la geografia francesa ha dedicat a aquest tema

1993-01-01T00:00:00Z Ribas Palom, Anna http://hdl.handle.net/10256/2055 2012-06-28T12:30:36Z 1994-01-01T00:00:00Z

La Géographie française et le risque d'inondation: de la géographie physique à la géographie humaine Ribas Palom, Anna Les inondations, comme tous les risques naturels, ont été un thème qui est revenu souvent au long de l'histoire de la géographie française, mais toujours — et contrairement à ce qui se passe dans la géographie anglo-saxonne —, en relation à la géographie physique. Dans cet article, nous voulons expliquer les raisons de la présence de la géographie physique dans le traitement du risque d'inondation : nous mettons en relation les différents moments de la géographie française avec l'analyse du risque d'inondation et révisons le contenu des références aux inondations entre les géographes ou écoles géographiques les plus représentatifs; In the same manner than the rest of natural hazards, floods hâve been a recurring area of interest for French geography. However, and contrary to Anglo-Saxon geography, this interest arose mainly in physical geography. This article attempts to explain the reasons for the présence of physical geography in this subject of research. The relationships between the différent moments of French geography with the analysis of the flood hazard are stressed through the study of flood-related research among the most représentative schools and individuals in French geography

1994-01-01T00:00:00Z Ribas Palom, Anna Saurí Pujol, David http://hdl.handle.net/10256/2054 2012-06-28T12:30:36Z 1996-01-01T00:00:00Z

El Estudio de las inundaciones históricas desde un enfoque contextual. La ciudad de Girona, un ejemplo Ribas Palom, Anna; Saurí Pujol, David Este artículo propone el enfoque contextual como nuevo marco de estudio de las inundaciones históricas. El enfoque contextual tiene su origen en la reflexión geográfica sobre los riesgos naturales iniciada en la escuela geográfica norteamericana hace ya más de medio siglo y pone especial énfasis en la dimensión humana de estos fenómenos definida geográfica e históricamente, sin olvidar los aspectos físicos de las inundaciones en el territorio objeto de estudio. En una primera parte del presente artículo se describen los niveles de análisis y componentes que componen el estudio de las inundaciones histórica5 desde el enfoque contextual. La segunda parte es una aplicación del enfoque contextual al caso de la ciudad de Girona; This article emphasizes a contextual approach as a new framework for studying historical floods. This approach stems from geographical enquiry on natural hazards which began about fifty years ago in the USA, and gives a special relevante to the human and social dimensions of the flood hazard (spacially and temporally situated) as well as to the physical dimensions of floods. The first part of the article describes levels of analysis and components of the flood hazard from a contextual point of view. In the second part we apply the contextual model to floods in the city of Girona

1996-01-01T00:00:00Z