Professionals

L’experiència d'un titulat que desenvolupa la seva activitat professional dissenyant circuits electrònics

Seguint amb l’objectiu que titulats a l’Escola Politècnica Superior expliquin detalls de la seva inserció laboral i del seu perfil professional, en aquest segon número de la revista entrevistem el Sr. Albert Pijuan Vila. En aquest cas no es tracta d’un titulat recent, ja que l’Albert va finalitzar els estudis l’any 1988. Recordem que, si bé al 1988 ja disposàvem de d’actual edifici P-I de l’EPS, l’escola encara estava vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya. El principal interès que ens ha mogut a entrevistar l’Albert ha estat el fet de poder presentar les característiques d’un tipus de lloc de treball que pot ser adient per a alguns dels titulats actuals de l’EPS, especialment d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Electrònica Industrial i Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. L’entrevista també vol explorar quins són els tipus de coneixements i les competències que haurien d’adquirir els estudiants per adequar-se millor a aquest tipus de sortida professional
El Sr. Albert Pijuan va néixer l’any 1959 i és enginyer tècnic industrial elèctric, especialitat electrònica industrial, titulat l’any 1988 a l’aleshores Escola Politècnica de Girona. Des de la seva incorporació al món laboral com a enginyer sempre ha treballat a l’empresa JMC Electrònica, on desenvolupa tasques d’enginyer de disseny electrònic.
Descriu l’empresa on treballes i les característiques de les tecnologies utilitzades.

professionals1

Resultat de la fabricació en sèrie
de petits circuits electrònics
JMC Electrònica és una empresa situada al Gironès, a Sant Julià de Ramis, que es dedica al disseny i fabricació de circuits electrònics pel que fa a components bàsics. L’àmbit d’actuació inclou el disseny del circuit electrònic i la seva fabricació tant en tecnologia tradicional com superficial sobre circuit de fibra de vidre o alumini.
La major part dels dissenys són encàrrecs de clients que fabriquen algun equip que requereix un control i no disposen d’un departament electrònic propi. Després de finalitzar el disseny, alguns clients es fabriquen ells mateixos els circuits, però el més habitual és que els fabriquem nosaltres i els subministrem muntats i provats.
Al llarg del temps hem dissenyat i fabricat gran varietat de controls: per a persianes, per a portes de garatge, per a plats magnètics, per a pirotècnia, per a equips de megafonia, per a centrals d’alarma, etc. Fa anys la principal activitat eren els controls per a recreatius infantils. En l’actualitat la majoria de la producció es dedica a la il•luminació utilitzant LED de potència.

professionals2

Prototip de circuit electrònic
pel control de motors brushless
Tenint en compte la varietat de dissenys que fem, utilitzem moltes tecnologies diferents, des de control de motors sense escombretes o de corrent continu amb MOSFETS o IGBTS fins a control de LED per a il•luminació utilitzant fonts commutades. Molts circuits inclouen comunicacions ja sigui via ràdio, a base de mòduls RF híbrids, o via cable, utilitzant formats propis o estàndard com CAN, RS485 o USB o també utilitzant telèfon o GSM. Altres tècniques que apareixen repetidament serien la utilització de pantalles LCD o de transductors de temperatura, pressió, etc.
Com a microcontroladors utilitzem habitualment la família PIC de Microhip. Com que vàrem començar a treballar amb els PIC quan van sortir al mercat, i llavors només hi havia disponible l’assemblador, vàrem desenvolupar un compilador Pascal propi que hem anat millorant i encara utilitzem.
Tot i que no som una empresa dedicada al software, quan cal per als nostres dissenys desenvolupem els programes de suport necessaris per PC, normalment utilitzant Delphi per Windows.

professionals3

Circuit pel control de LEDs de potència muntat sobre circuit imprès d'alumini

professionals4

Màquina de muntar SMD muntant els circuits de LEDs
Descriu les tasques que fas habitualment en el desenvolupament de la teva feina.
Com que es tracta d’una empresa petita, és normal que un enginyer porti un projecte de principi a final, i això podria incloure el següent:
  • Acordar les especificacions amb el client a partir de les seves demandes i les possibilitats tècniques. Aquest pas és molt important, ja que si no es fa bé pot portar a projectes inviables per motius tècnics o econòmics
  • Dissenyar el circuit electrònic que satisfaci aquestes especificacions. Això pot incloure la recerca de materials especials, tenint en compte les característiques tècniques, però també el preu i la disponibilitat.
  • Fer el corresponent pressupost i presentar-lo al client. Aquest és un altre moment delicat ja que cal donar un preu i un termini d’execució sense haver muntat ni provat el circuit i, per tant, amb el perill que puguin aparèixer problemes inesperats.
  • Implementar el disseny: dibuixar el circuit imprès, posar en marxa prototips i verificar el disseny electrònic, escriure i verificar el programari, etc. Al final, lliurar prototips al client perquè ell els pugui provar. Aquest pot ser un procés iteratiu. Segons els resultats es pot haver de refer qualsevol dels passos anteriors, des de petits canvis en el circuit imprès fins a la redefinició de les especificacions d’acord amb el client.
  • Anys enrere, quan s’arribava a aquest punt, amb el circuit en funcionament i d’acord amb les especificacions, pràcticament s’havia acabat la feina de disseny. Actualment, però, els procediments de certificació per verificar que el disseny compleixi la normativa aplicable poden encara requerir canvis en el disseny i repetides visites als laboratoris d’assajos.
  • Redactar les instruccions.
Respecte de la producció la tasca de l’enginyer seria:
  • Elaborar la documentació necessària per a la fabricació: plànols i procediments o equips de test.
  • Donar suport, per exemple adaptant el disseny en cas que alguns materials esdevinguin obsolets.
  • Supervisar els equips produïts per detectar possibles problemes.
  • Supervisar les reparacions i intentar detectar problemes de disseny en cas d’avaries recurrents.
En general
  • Encarregar-se del manteniment i l’actualització del parc de material de laboratori, eines de desenvolupament, informàtica i instal•lacions internes de l’empresa.
Resumeix els coneixements tècnics que habitualment apliques a la teva feina.
Coneixements teòrics bàsics en matemàtiques, física, mecànica, teoria de circuits, etc., provinents de la carrera.
Coneixements pràctics i de materials i circuits concrets adquirits majoritàriament fora de la universitat.
Estàs satisfet amb els estudis universitaris escollits i amb la feina.
En general n’estic satisfet. La feina que faig és la que se suposa que ha de fer un enginyer: dissenyar solucions tècniques als problemes que es plantegen. Sempre es pot pensar que si haguéssim escollit una altra carrera podríem haver tingut millors oportunitats, però no serveix de res perquè no ho podrem saber.
Assenyala aspectes negatius de la feina que realitzes.
No sempre els projectes que s’han de fer són interessants, ja sigui perquè no aporten cap novetat o perquè, per raons econòmiques o altres raons, cal adoptar solucions poc innovadores o poc elegants tècnicament. Altres vegades, projectes interessants que semblen ben solucionats tècnicament acaben no tenint l’èxit esperat.
Potser és un tòpic, però está estesa entre tècnics que fan aquest tipus de feina l’opinió que la seva tasca és poc valorada en comparació amb altres departaments de l’empresa, com ara comercial o de màrqueting. En el meu cas això no passa perquè l’empresa està formada principalment per tècnics.
Valora la necessitat de formació teòrica i pràctica en matèries instrumentals (matemàtiques, física...), tecnològiques (electrònica, electricitat, automatització...), de gestió, etc., per al desenvolupament de la teva feina.
És important la formació teòrica bàsica en matemàtiques, física, etc., perquè moltes vegades no hi ha formació continuada en aquests temes. La que tenim durant tota la vida és la que hem après durant els estudis. En canvi, en les matèries tecnològiques que s’utilitzen cada dia per treballar, sí que es produeix un aprenentatge continuat i una adaptació del que s’ha après durant la carrera al que es requereix en la vida professional.
Trobo necessari que la universitat doni una formació tecnològica teòrica i pràctica bàsica, però cal tenir en compte que en aquest camp no es pot donar una formació completa i que sempre caldrà acabar d’aprendre el que requereix el lloc de treball concret. Així, en el meu cas diria que la major part de la formació tecnològica que utilitzo habitualment en l’actualitat no procedeix de la universitat
Valora la necessitat de formació en competències transversals: expressió escrita i oral, treball en equip, lideratge, capacitat per a la presa de decisions i solucions de problemes, pensament crític...
Això és important independentment de l’activitat professional de què es tracti. Algunes competències, com l’expressió escrita i oral, s’haurien d’adquirir abans. La universitat les hauria de potenciar totes, però no crec que s’hi pugui dedicar temps específic dins el Pla d’estudis.
Quines necessitats tens o has tingut de formació continuada? Com ho has solucionat?
Per la meva feina la formació continuada és important, ja que la tecnologia evoluciona molt ràpidament. Per estar al dia es poden llegir les publicacions tècniques i assistir a seminaris i cursets. A vegades et pots trobar que necessites coneixements sobre algun tema, ja sigui perquè no va formar part dels estudis o perquè no s’hi va tractar a fons. En aquest cas normalment no hi ha la possibilitat de tornar a la universitat a fer un curs d’especialització, i cal recórrer a un bon llibre o recollir informació per Internet. Segurament en una empresa gran hi ha més facilitats en aquest aspecte.
Indica quin nivell d’anglès necessites per desenvolupar la teva activitat professional.
La comprensió escrita és imprescindible. La comprensió oral també és molt necessària, ja que moltes vegades en fires, seminaris o presentacions de productes les xerrades tècniques es fan directament en anglès. Ser capaç d’expressar-se en anglès és també una necessitat, encara que per a les necessitats professionals no és imprescindible un nivell molt alt.

J. Puigmal

Consell de redacció de la rEPiSta