Presentació

L’EEES, les professions regulades i la lliure circulació de persones

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) implica la reestructuració dels ensenyaments universitaris i un canvi metodològic important cap al paradigma aprendre a aprendre. Però l’EEES és també una oportunitat per fer més real el principi de lliure circulació de les persones.
En aquest sentit, garantir la lliure circulació de les persones implica garantir la llibertat d’establiment, la lliure prestació de serveis i la lliure circulació de treballadors, principis fonamentals establerts en el Tractat de Roma de 1957. El compliment d’aquests principis pressuposa que els ciutadans de la Unió Europea han de poder exercir la seva professió en qualsevol dels estats membres i s’ha de fer efectiu el principi de NO discriminació entre ciutadans de diferents països comunitaris.
Actualment les normes relatives a l’accés i exercici de les professions i, en particular l’exigència d’una formació específica de cada Estat és un obstacle a la lliure circulació. En cada Estat membre existeixen professions regulades, professions en les que l’accés i l’exercici està reservat, per disposicions nacionals, a les persones que posseeixen determinades qualificacions professionals.
Amb l’objectiu d’eliminar aquests obstacles a la lliure circulació s’han aprovat Directives comunitàries en matèria de reconeixement de qualificacions professionals i, en particular, s’ha establert el concepte de “professió regulada” al voltant del qual gira tot el sistema. En el cas de les professions no regulades, el seu exercici és lliure i els migrants no necessiten una decisió formal de reconeixement de les seves qualificacions.
El sistema general de reconeixement de títols establert en les Directives comunitàries ha variat al llarg del temps. En primer lloc es van aprovar les Directives de liberalització. Aquestes Directives afecten a les activitats comercials, indústria i artesania i per a desenvolupar-les no s’exigeix títol universitari. En un altre sentit es van adoptar Directives sectorials. Són directives d’harmonització de la formació i impliquen un reconeixement automàtic de títols universitaris. Tracten professió per professió. Estableixen unes condicions mínimes en quant a la formació i preveuen a continuació el reconeixement mutu de títols com arquitectura, medicina o odontologia. Per últim s’ha adoptat el sistema general de reconeixement professional de títols sense harmonització prèvia, basat en la confiança mútua. Cada Estat és lliure de regular l’accés a una professió en el seu territori i de decidir el contingut i nivell de la formació per exercir la professió. Pot també establir mesures de compensació en el cas de diferències substancials en la formació.
La professió ha d’estar regulada en el país d’acollida, però no necessàriament en el país de procedència i, l’objectiu és el reconeixement professional per exercir la professió. És una autorització d’exercici de la professió. Per tant aquest directiva no harmonitza la formació. Fixa una durada mínima de 3 anys per a la formació superior i s’aplica a totes les professions regulades que no estiguin cobertes per una directiva específica. Afecta a enginyers i d’altres professions regulades.
L’aprovació i aplicació d’aquestes directives sens dubte han de suposar un pas endavant en el compliment real del principi de lliure circulació de les persones dins la Unió Europea.


Joaquim Velayos Solé

Director de l'Escola Politècnica Superior


Tot i conservant les mateixes seccions, aquest segon número de la rEPiSta que presentem aporta coses noves. Volem ressaltar especialment les novetats en els apartats de “Recerca i transferència tecnològica” i “Patronat”.
Tal com farem en els propers números, en aquest segon número en l’apartat de “Recerca i transferència tecnològica” es presenten grups de recerca de l’EPS explicant de forma divulgativa una o diverses línies de la seva recerca. L’Escola Politècnica Superior és diversa des del punt de vista docent pel gran número de titulacions que imparteix i també des del punt de vista de la recerca per l’elevat nombre de professors i grups de recerca implicats. Això fa que el professorat més enllà de la coneixença personal fruit de les tasques i reunions conjuntes que imposa l’organització de l’escola, moltes vegades no coneixem en profunditat el que fan els companys professors d’altres grups de recerca. Diversos grups de recerca vinculats a l’EPS han difós la seva activitat participat en les dues edicions de la Fira de Mostres Científica organitzades en el marc de la Setmana de la Ciència. També aquests últims mesos alguns grups de recerca han presentat les seves línies de treball organitzant Jornades de Portes Obertes. En aquest sentit creiem que la rEPiSta pot ajudar també a divulgar les tasques realitzades pels investigadors dels Departaments de l’EPS.
Igualment en aquest segon número l’apartat de Patronat es presenten tres empreses que són membres del Patronat de l’Escola Politècnica Superior. Així aquest número i els números que seguiran, ens permeten conèixer millor el nostre entorn empresarial. Llegim com en les nostres comarques hi ha empreses que són membres del Patronat de l’Escola Politècnica Superior punteres en la seva especialitat i que aposten fortament per la innovació tecnològica amb departaments propis de R+D+I. Al igual que s’ha fet en les successives edicions del Fòrum Industrial la revista pot aportar mitjançant aquest apartat un coneixement i una informació interessant per a tots els membres de la comunitat universitària de l’EPS sobre el projecte empresarial de les empreses que successivament s’aniran presentant.
Finalment informem que per tal de millorar la seva difusió, la rEPiSta ha estat inclosa a DUGiDocs, el dipòsit de documents digitals de la Universitat de Girona [http://dugi-doc.udg.edu/].


Lluís Bosch, Martí Fàbregas, Joan Fontàs, Narcís Gascons, Rafel Martí, Joan Puigmal

Consell de redacció de la rEPiSta


Han col.laborat en aquest número:

Lluís Bosch, Antonio Bueno, Miquel Àngel Chamorro, Martí Fàbregas, Narcís Gascons, Grup de recerca Enginyeria i Gestió del Reg, Grup de recerca GILab, Grup de recerca Metalls i Medi Ambient, IAESTE, Noel Alimentaria S.A.U., Gustavo Patow, Albert Pijuan, Jordi Poch, Ferran Prados, Joan Puigmal, Servià Cantó S.A., Josep Soler, Talleres Mecánicos Comas S.A., Joaquim Velayos.