Patronat

El Sr. Manel Xifra és enginyer industrial, conseller delegat de COMEXI GROUP, un important grup d’empreses dedicat al subministrament de béns d’equip per a la indústria de l’envàs i l’embalatge flexible, amb la seu principal situada a Riudellots de la Selva.

El 17 de novembre de 2006 el Ple del Patronat de l’Escola Politècnica Superior va elegir el Sr. Manel Xifra president, en substitució del Sr. David Marca, que havia presidit el Patronat els últims dos mandats. Hem volgut, doncs, en aquest primer número de la revista de l’EPS, iniciar aquest apartat amb una entrevista al Sr. Manel Xifra, perquè ens doni una visió de la realitat actual del Patronat de l’Escola Politècnica Superior i del seu futur.

Entenc que, dins la funció del Patronat de potenciar les activitats i finalitats de l’Escola Politècnica Superior, la relació universitat-empresa és un aspecte clau. El Patronat està constituït actualment per més de 50 patrons, que formen un conjunt representatiu del que és l’empresa i la indústria de les nostres comarques i, per tant, és una bona plataforma per potenciar aquesta col•laboració. El Patronat ha de donar suport a les activitats que en aquest moment incentivin la col•laboració universitat-empresa i promoure activitats noves. Un aspecte important és apropar més el món de l’empresa als estudiants. Per exemple, a les iniciatives que ja es fan en aquest aspecte, com el Fòrum d’Empreses, es podria afegir la realització de conferències o presentacions d’empreses a dins de la Universitat. Així, per exemple, vaig tenir ocasió d’anar, ara fa un parell d’anys, a una de les facultats de la UdG a fer una d’aquestes activitats i va ser molt ben acollida pels estudiants, que es van interessar per les explicacions de casos reals de com funciona una empresa, quina és l’estratègia, quines són les finalitats i què s’està fent. Un altre punt al qual el Patronat també pot donar suport són les estades d’estudiants en empreses, en la fase formativa o immediatament després d’haver acabat, sigui en forma de beques o en forma de programes específics. Una altra línia de col•laboració universitat-empresa que hem de promoure des del Patronat és potenciar la participació de la Universitat en totes les tasques de recerca i d’innovació de les empreses de l’entorn.

En primer lloc, principalment gràcies a la consciència de les entitats, institucions i empreses de l’entorn de la necessitat d’aportar el seu suport per aconseguir una escola politècnica que obeeixi realment a les necessitats de formació dels nous professionals. També per l’existència de patrons més involucrats que han format part dels consells executius i alguns presidents molt carismàtics que durant tota aquesta etapa han anat tirant endavant la institució.

Crec que la finalitat per què es participa en un patronat d’aquestes característiques no és tant per treure’n beneficis sinó realment per aconseguir una escola politècnica superior que s’aproximi al màxim al tipus d’escola que les empreses de l’entorn necessiten. Hi ha, evidentment, uns beneficis indirectes per als empresaris integrats en el Patronat, especialment per als que més hi participen, per la possibilitat d’obtenir més informació de les diferents activitats de col•laboració universitat-empresa.

Si mirem la relació de patrons, veiem que hi ha una bona representació institucional, però potser en aquests moments es troba a faltar especialment una representació de les associacions patronals, ja que, si bé hi ha hagut l’associació patronal del metall, en aquests moments no n’hi ha cap que formi part del Patronat.

De l’àmbit industrial penso que hi ha una bona representació, però falten encara empreses significatives. En canvi, en aquests moments és més fluixa la participació de l’àmbit d’arquitectura, potser perquè els estudis són relativament recents i perquè la captació de nous patrons és una labor de proselitisme que s’ha d’anar fent de mica en mica. Quan vaig començar com a president hi havia al voltant de 50 patrons. Amb la direcció de l’Escola Politècnica Superior i el Consell Executiu hem plantejat de captar empreses susceptibles de ser patrons i estem fent accions en aquest sentit. Espero que aquest any puguem passar a ser uns 60 patrons. Com més patrons hi hagi, més representatiu serà i més capacitat hi haurà de recursos per donar suport a les accions.

Des de la presidència del Patronat, i també des de la meva posició com a directiu d’empresa, penso que s’estan vivint uns moments molt excel•lents des d’aquest punt de vista. Una persona formada a la Politècnica i que tingui ganes de tirar endavant un projecte té moltes opcions vàlides. Aquesta situació és, però, millorable, i en el futur hem de procurar que la inserció laboral es produeixi més en fases prèvies a l’acabament dels estudis, intensificant els contactes dels estudiants amb el món empresarial i augmentant el nombre d’estades d’estudiants de l’EPS en empreses de l’entorn.

Jo aquí subscric els missatges que va donar el Sr. Lluís Maria de Puig en la conferència que va pronunciar en l’última edició dels Premis del Patronat. Penso que el fet que hi hagi una harmonització d’estudis i un plantejament d’estudis a Europa és absolutament imprescindible per a la competitivitat. Estem competint amb espais econòmics potents i de gran volum: els americans per un costat i els asiàtics per l’altre. Per tant, per augmentar la competitivitat d’Europa s’ha de facilitar la mobilitat d’estudiants i titulats. Si Europa ha de ser un espai econòmic únic, ha de tenir també un espai universitari únic. Penso que el procés està ben enfocat, perquè s’aprofita per fer un replantejament a fons de quins han de ser els continguts i quin ha de ser l’enfocament dels estudis. Això, evidentment, crea molta confusió i incertesa, però aquest gran debat només ha de servir per millorar la qualitat de l’oferta universitària.

S’ha de tenir en compte quins han de ser els coneixements específics que haurà d’adquirir l’estudiant. Actualment, i ho puc corroborar com a usuari de la Universitat en la contractació de tècnics, els titulats formats a l’EPS estan tècnicament molt ben preparats. Per tant, l’experiència de molts anys de l’equip de professorat de l’EPS servirà per determinar adequadament quin ha de ser el conjunt de coneixements que han d’adquirir els estudiants en el marc dels nous estudis de grau. Penso, però, que s’haurà d’incidir més en tot l’aspecte de competències necessàries avui dia per al desenvolupament d’un lloc de treball: lideratge, organització, capacitat de treball en equip, capacitat comunicativa, idiomes. Veig que d’alguna manera això s’està preveient dins la reforma i que són aspectes que es volen potenciar.

Crec que, com en qualsevol altra activitat de l’Escola, la funció del Patronat és ajudar a aconseguir aquest propòsit. Penso que el Patronat és una bona plataforma perquè els patrons estiguin més involucrats a portar a terme aquests tipus d’activitats. També el Patronat està interessat a ajudar a fer un major seguiment de la qualitat de les pràctiques en empreses, tant pel que fa a la satisfacció de l’empresa on s’ha fet l’estada de pràctiques com al contingut formatiu o l’experiència que ha tingut l’estudiant. Així, el Patronat ha de col•laborar per proporcionar un feedback paral•lel sobre el funcionament d’aquestes estades, que evidentment no han de ser una manera per a l’empresa de contractar una mà d’obra barata, sinó que l’objectiu és formatiu, i també ha de permetre començar a establir uns lligams amb l’estudiant de manera que, en acabar el seu cicle formatiu, hi hagi la possibilitat d’incorporar-se a un lloc de treball a l’empresa. En aquest sentit, veig interessant aquest projecte de becaris d’innovació, que farà que, amb una possibilitat relativament alta, aquesta estada becada es converteixi en una col•laboració definitiva amb l’empresa.

Penso que en aquest tema, si bé no és exactament una assignatura pendent, perquè ja hi ha algunes iniciatives molt remarcables, com l’IRTA o com les col•laboracions que hi ha amb el Parc Tecnològic, hi ha molt de camí per córrer. El Patronat és una institució més que ha de promoure aquesta transferència. Pel grau d’implicació amb l’Escola, el Patronat pot ajudar a posar en marxa iniciatives per millorar el grau de transferència tecnològica, que avui continua sent massa baix.

No disposo en aquest moment d’una enquesta per poder avaluar millor el grau d’interès i eficiència d’aquesta iniciativa. El grau d’èxit de la iniciativa l’haurien de donar els usuaris als quals s’adreça el Fòrum Industrial. Pel que fa als participants que estàvem allà exposant les nostres empreses, diria que és una gran eina per poder entrar en un primer contacte amb els estudiants que estan acabant els estudis. Ens permet explicar el projecte d’empresa i facilitar els mecanismes per considerar ja la possibilitat que aquests estudiants es puguin afegir al projecte empresarial dels expositors.

Especialment valoro molt positivament la beca establerta a partir del conveni entre l’Escola d’Enginyeria Henri Samueli de Califòrnia, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i el Patronat de l’Escola Politècnica Superior, que ofereix la possibilitat que joves titulats enginyers industrials de la Universitat de Girona puguin fer una estada en aquesta universitat dels Estats Units situada a Califòrnia. Al Patronat hi ha, però, una certa preocupació, perquè aquest any no s’han cobert les places, probablement perquè els perfils dels estudiants sol•licitants no es corresponien exactament amb les demandes d’aquesta universitat. Hem de fer una reflexió per conèixer exactament els motius i per saber què cal fer per reconduir-ho, perquè finalment el grau d’èxit d’aquestes iniciatives és el grau d’utilització que se’n fa. Per a aquest any ja s’han emprès una sèrie d’iniciatives per ser més proactius en la recerca d’estudiants que puguin tenir el perfil adequat per optar a aquesta beca. Esperem que aquest any això quedi solucionat.

Voldria insistir en el missatge que vaig donar el dia en què el Ple del Patronat em va nomenar president: voldria ressaltar la importància que la Universitat es converteixi molt més en un suport a tota l’àrea d’innovació i recerca de les empreses de l’entorn. Crec que això ens ho estem posant tots molt al cap, des del moment en què s’ha creat la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa i des del moment en què s’estan fent aquestes inversions tan importants com són els parcs científics i tecnològics. Des del Patronat i des de qualsevol àmbit és molt important que tots treballem en aquesta línia. Moltes empreses de l’entorn de la Universitat de Girona són empreses petites i mitjanes que no tenen la dimensió suficient per tenir una estructura d’innovació i de recerca i, per tant, és molt sinèrgic el tipus d’empreses de l’entorn i el fet que tinguin en compte la Universitat en aquestes àrees que avui dia són vitals per poder competir.