Projecte/Treball Fi de Carrera Estudi: Arquitectura Tècnica. Pla 1998 Títol: Projecte d'instal·lacion d'un taller concessionari Document: Memòria Alumne: Sandra Delgà Castaño Director/Tutor: Elena Vilagran Grau Departament: Arquitectura i Enginyeria de la Construcció Àrea: Instal·lacions Convocatòria (mes/any): Juny de 2008 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 1 ÍNDEX PART I: INTRODUCCIÓ ................................................................................... 10 1- OBJECTE DEL PROJECTE ............................................................................. 11 2- METODOLOGIA ............................................................................................... 11 3- EMPLAÇAMENT............................................................................................... 12 4- RELACIÓ DE VEÏNS ........................................................................................ 12 5- CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI ............................................................... 13 5.1 Programa Funcional ............................................................................... 14 6- ACTIVITAT DE LA INDÚSTRIA ........................................................................ 15 7- RÈGIM DE TREBALL ....................................................................................... 15 8- PERSONAL ...................................................................................................... 16 9- PROGRAMA DE NECESSITATS ..................................................................... 16 9.1. Sanejament ........................................................................................... 16 9.2. Prevenció i extinció d’incendis............................................................... 16 9.3. Aigua fred i aigua calenta sanitària........................................................ 17 9.4. Aire comprimit ....................................................................................... 17 9.5. Subministrament i evacuació de lubricant.............................................. 17 9.6. Ventilació............................................................................................... 18 9.7. Gas ....................................................................................................... 18 9.8. Climatització.......................................................................................... 18 9.9. Electricitat.............................................................................................. 19 9.10. Parallamps .......................................................................................... 19 PART II: MEMÒRIA DESCRIPTIVA................................................................. 20 1- INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT................................................................... 21 1.1. Objecte.................................................................................................. 21 1.2. Normativa.............................................................................................. 21 1.3. Descripció.............................................................................................. 21 1.3.1. Xarxa d’aigües residuals............................................................ 21 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 2 1.3.2. Xarxa d’aigües pluvials .............................................................. 22 2- INSTAL·LACIÓ DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS ............................. 23 2.1. Objecte.................................................................................................. 23 2.2. Normativa.............................................................................................. 23 2.3. Descripció.............................................................................................. 24 2.3.1. Sector d’incendi de l’activitat industrial....................................... 24 2.3.1.1. Materials................................................................... 24 2.3.1.2. Estabilitat al foc dels elements estructurals .............. 25 2.3.1.3. Estabilitat al foc d’elements constructius de tancament ............................................................................. 25 2.3.1.4. Evacuació................................................................. 26 2.3.1.5. Ventilació i eliminació de fums i gasos de la combustió.............................................................................. 28 2.3.1.6. Emmagatzematge .................................................... 28 2.3.1.7. Requisits de la instal·lació de protecció contra incendis................................................................................. 29 2.3.2. Sector d’incendi de l’activitat comercial...................................... 30 2.3.2.1. Propagació interior ................................................... 30 2.3.2.2. Propagació exterior .................................................. 30 2.3.2.3. Evacuació d’ocupants............................................... 30 2.3.2.4 Detecció, control i extinció de l’incendi ...................... 31 2.3.2.5. Intervenció dels bombers.......................................... 31 2.3.2.6. Resistència al foc de l’estructura .............................. 31 3- INSTAL·LACIÓ D’AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA SANITÀRIA................... 32 3.1. Objecte.................................................................................................. 32 3.2. Normativa.............................................................................................. 32 3.3. Descripció.............................................................................................. 32 3.3.1. Escomesa.................................................................................. 32 3.3.2. Instal·lació interior...................................................................... 32 3.3.3. Aparells sanitaris........................................................................ 33 3.3.4. Instal·lació d’aigua calenta sanitària........................................... 34 3.3.5. Instal·lació d’equip solar tèrmic per a producció d’ACS.............. 34 4- INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT................................................................ 35 4.1. Objecte.................................................................................................. 35 4.2. Normativa.............................................................................................. 36 4.3. Descripció.............................................................................................. 36 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 3 5- INSTAL·LACIÓ DE SUBMINISTRAMENT I EVACUACIÓ DE LUBRICANT ......................................................................................................... 37 5.1. Objecte.................................................................................................. 37 5.2. Descripció.............................................................................................. 37 5.2.1. Subministrament d’oli................................................................. 37 5.2.2. Recuperació d’oli usat................................................................ 38 6- INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ...................................................................... 38 6.1. Objecte.................................................................................................. 38 6.2. Normativa.............................................................................................. 38 6.3. Descripció.............................................................................................. 39 6.3.1. Oficines...................................................................................... 39 6.3.2. Vestuaris i serveis...................................................................... 39 6.3.3. Arxiu planta primera................................................................... 40 6.3.4. Zona d’estoc planta soterrani..................................................... 40 6.3.5. Taller de planxa i pintura............................................................ 41 6.3.6. Taller de mecànica i electricitat.................................................. 41 6.3.7. Zona de recanvis ....................................................................... 41 6.3.8. Exposició de vehicles................................................................. 42 6.3.9. Escala especialment protegida .................................................. 42 6.3.10. Cabina de pintura..................................................................... 43 6.3.11. Centre de transformació........................................................... 44 7- INSTAL·LACIÓ DE GAS NATURAL.................................................................. 44 7.1. Objecte.................................................................................................. 44 7.2. Normativa.............................................................................................. 44 7.3. Descripció.............................................................................................. 44 7.3.1. Escomesa.................................................................................. 44 7.3.2. Característiques del gas ............................................................ 45 7.3.3. Xarxa interior ............................................................................. 45 8- INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ................................................................ 46 8.1. Objecte.................................................................................................. 46 8.2. Normativa.............................................................................................. 47 8.3. Limitació de la demanda energètica ...................................................... 47 8.4. Descripció dels tancaments i particions interiors.................................... 47 8.5. Descripció instal·lació de climatització................................................... 48 8.5.1. Climatització exposició de vehicles ............................................ 48 8.5.2. Climatització oficines i despatxos façana sud ............................ 49 8.5.3. Climatització despatx façana nord i sala d’espera...................... 50 8.5.4. Climatització despatx, sala de reunions i informàtica P.P........... 50 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 4 8.5.5. Climatització despatx recanvis................................................... 50 8.6. Descripció instal·lació de calefacció ...................................................... 51 8.6.1. Calefacció vestuaris planta primera ........................................... 51 8.6.2. Calefacció zona d’atenció de recanvis ....................................... 51 9- INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT .................................................................... 52 9.1. Objecte.................................................................................................. 52 9.2. Normativa.............................................................................................. 52 9.3. Previsió de càrregues............................................................................ 52 9.3.1. Enllumenat................................................................................. 52 9.3.2. Força ......................................................................................... 53 9.3.3. Resum previsió de càrregues..................................................... 54 9.4. Característiques de la instal·lació .......................................................... 55 9.4.1. Condicions del subministrament ................................................ 55 9.4.2. Empresa subministradora .......................................................... 55 9.4.3. Escomesa.................................................................................. 55 9.4.4. Centre de transformació............................................................. 55 9.4.5. Caixa General de Protecció ....................................................... 55 9.4.6. Línia General d’Alimentació ....................................................... 56 9.4.7. Equip Comptador....................................................................... 56 9.4.8. Derivació Individual.................................................................... 56 9.4.9. Dispositius Generals i Individuals de Maniobra i Protecció......... 57 9.4.9.1. Quadre General de Maniobra i Protecció.................. 58 9.4.9.2. Subquadre 1............................................................. 58 9.4.9.3. Subquadre 2............................................................. 61 9.4.9.4. Subquadre 3............................................................. 61 9.4.9.5. Subquadre 4............................................................. 62 9.4.9.6 Subquadre 5.............................................................. 63 9.4.10. Canalitzacions i distribució del cable........................................ 63 9.4.11. Enllumenat............................................................................... 64 9.4.12. Enllumenat d’emergència......................................................... 65 9.4.13. Instal·lació de posta a terra ...................................................... 65 10- INSTAL·LACIÓ DE PARALLAMPS ................................................................. 66 10.1. Objecte................................................................................................ 66 10.2. Normativa............................................................................................ 66 10.3. Descripció............................................................................................ 66 PART III: JUSTIFICACIÓ CÀLCULS ............................................................... 68 1- INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT................................................................... 69 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 5 1.1. Aigües pluvials ...................................................................................... 69 1.1.1. Punts de desguàs ...................................................................... 69 1.1.2. Canelons ................................................................................... 70 1.1.3. Baixants aigües pluvials............................................................. 70 1.1.4. Col·lectors aigües pluvials.......................................................... 71 1.2. Aigües residuals .................................................................................... 71 1.2.1. Separador d’hidrocarburs........................................................... 71 1.2.2. Dipòsit de recepció o pou d’elevació.......................................... 72 1.2.3. Bombes d’elevació..................................................................... 72 1.2.4. Arquetes .................................................................................... 73 2- INSTAL·LACIÓ DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS ............................. 73 2.1. Nivell de risc intrínsec segons RSCIEI................................................... 73 2.1.1. Zona industrial ........................................................................... 74 2.1.2. Zona comercial .......................................................................... 75 2.2. Ocupació P............................................................................................ 75 3- INSTAL·LACIÓ D’AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA SANITÀRIA................... 76 3.1. Canonades aigua freda sanitària........................................................... 76 3.2. Comprovació de la pressió .................................................................... 78 3.3. Derivacions i ramals d’enllaç ................................................................. 78 3.4. Xarxa d’aigua calenta sanitària.............................................................. 79 3.5. Volum termo acumulador....................................................................... 79 3.6. Instal·lació boques d’incendi equipades................................................. 80 3.7. Contribució solar mínima....................................................................... 80 4- INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT................................................................ 81 4.1. Compressor........................................................................................... 81 4.1.1. Zona de planxa i pintura............................................................. 81 4.1.2. Zona de mecànica i electricitat................................................... 82 4.2. Dimensionat trams................................................................................. 83 5- INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ...................................................................... 85 5.1. Ventilació vestuaris................................................................................ 85 5.1.1. Conductes d’extracció................................................................ 85 5.1.2. Extractor .................................................................................... 85 5.2. Ventilació zona estoc planta soterrani ................................................... 86 5.2.1. Conductes d’extracció................................................................ 86 5.2.2. Reixes d’extracció...................................................................... 87 5.2.3. Extractor .................................................................................... 87 5.2.4. Obertures d’admissió ................................................................. 88 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 6 5.3. Ventilació zona taller planxa i pintura..................................................... 88 5.3.1. Conductes d’extracció................................................................ 88 5.3.2. Reixes d’extracció...................................................................... 89 5.3.3. Extractor .................................................................................... 89 5.3.4. Obertures d’admissió ................................................................. 89 5.4. Ventilació cabina de pintura................................................................... 90 5.4.1. Cabal d’aire................................................................................ 90 5.4.2. Conducte extracció i admissió.................................................... 90 5.5. Ventilació zona taller mecànica i electricitat........................................... 90 5.5.1. Obertures mixtes........................................................................ 90 5.6. Ventilació zona recanvis........................................................................ 91 5.6.1. Obertures mixtes........................................................................ 91 5.7. Ventilació escales especialment protegides........................................... 92 6- INSTAL·LACIÓ DE GAS NATURAL.................................................................. 92 6.1. Cabal de gas ......................................................................................... 92 6.2. Dimensionat de canonades ................................................................... 93 6.2.1. Tram escomesa ......................................................................... 93 6.2.2. Tram interior .............................................................................. 94 7- INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ................................................................ 94 7.1. Coeficients de transmissió tèrmica (K)................................................... 94 7.2. Càrregues tèrmiques per a climatització................................................ 97 7.2.1. Exposició de vehicles................................................................. 99 7.2.2. Despatx venda 1........................................................................ 100 7.2.3. Oficina venda............................................................................. 101 7.2.4. Despatx taller............................................................................. 102 7.2.5. Oficina taller............................................................................... 103 7.2.6. Despatx venda 2........................................................................ 104 7.2.7. Sala d’espera............................................................................. 105 7.2.8. Despatx recanvis ....................................................................... 106 7.2.9. Sala de reunions........................................................................ 107 7.2.10. Despatx planta primera............................................................ 108 7.2.11. Sala d’informàtica .................................................................... 109 7.3. Conductes exposició ............................................................................. 110 7.3.1. Difusor ....................................................................................... 110 7.3.2. Reixes de retorn......................................................................... 110 7.3.3. Conductes d’impulsió................................................................. 111 7.3.4. Conductes de retorn .................................................................. 112 7.4. Pèrdues tèrmiques per a calefacció....................................................... 113 7.4.1. Vestuaris.................................................................................... 114 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 7 7.4.2. Recanvis.................................................................................... 115 8- INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT .................................................................... 116 8.1. Il·luminació ............................................................................................ 116 8.2. Línia escomesa ..................................................................................... 116 8.3. Línia General d’Alimentació................................................................... 117 8.4. Derivació Individual al Quadre de Maniobra i Protecció......................... 118 8.5. Derivacions secundàries........................................................................ 118 8.5.1. Subquadre 1 .............................................................................. 118 8.5.2. Subquadre 2 .............................................................................. 119 8.5.3. Subquadre 3 .............................................................................. 119 8.5.4. Subquadre 4 .............................................................................. 120 8.5.5. Subquadre 5 .............................................................................. 121 8.6. Interruptor General ................................................................................ 121 8.6.1. Resistència de fase.................................................................... 121 8.6.2. Corrent de curtcircuit.................................................................. 122 8.7. Circuits interiors..................................................................................... 122 8.7.1. Quadre General de Maniobra i Protecció ................................... 123 8.7.2. Subquadre 1 .............................................................................. 123 8.7.3. Subquadre 2 .............................................................................. 125 8.7.4. Subquadre 3 .............................................................................. 125 8.7.5. Subquadre 4 .............................................................................. 126 8.7.6. Subquadre 5 .............................................................................. 126 8.8. Enllumenat d’emergència ...................................................................... 127 8.9. Posta a terra.......................................................................................... 128 9- INSTAL·LACIÓ DE PARALLAMPS ................................................................... 129 9.1. Necessitat d’instal·lar parallamps .......................................................... 129 9.2. Tipus d’instal·lació exigida ..................................................................... 130 PART IV: DOCUMENTACIÓ ............................................................................ 132 PART V: CONCLUSIONS I AGRAÏMENTS...................................................... 186 PARTVI: BIBLIOGRAFIA ................................................................................. 188 PARTVII: PLÀNOLS......................................................................................... 194 Situació i Emplaçament......................................................................................... 01 Planta Coberta...................................................................................................... 02 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 8 Planta Soterrani. Distribució.................................................................................. 03 Planta Baixa i Primera. Distribució ........................................................................ 04 Façanes................................................................................................................ 05 Seccions ............................................................................................................... 06 Instal·lació de sanejament PS............................................................................... I01 Instal·lació de sanejament PB i PP........................................................................ I02 Instal·lació de sanejament PC............................................................................... I03 Instal·lació de prevenció i extinció d’incendis PS................................................... I04 Instal·lació de prevenció i extinció d’incendis PB i PC........................................... I05 Instal·lació d’AFS, d’ACS i de BIE’s de PS............................................................ I06 Instal·lació d’AFS, d’ACS i de BIE’s de PB i PP .................................................... I07 Instal·lació d’AFS i d’ACS PC i esquema .............................................................. I08 Instal·lació d’aire comprimit PS ............................................................................. I09 Instal·lació d’aire comprimit PB ............................................................................. I10 Instal·lació de subministrament i evacuació d’olis PS............................................ I11 Instal·lació de subministrament i evacuació d’olis PB............................................ I12 Instal·lació de ventilació estoc PS ......................................................................... I13 Instal·lació de ventilació planxa PS ....................................................................... I14 Instal·lació de ventilació PB i PP ........................................................................... I15 Instal·lació de ventilació PC .................................................................................. I16 Instal·lació de ventilació. Façanes......................................................................... I17 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Índex 9 Instal·lació de Gas Natural PS .............................................................................. I18 Instal·lació de Gas Natural PB .............................................................................. I19 Instal·lació de climatització exposició i oficines exposició i taller ........................... I20 Instal·lació de climatització recanvis i PP .............................................................. I21 Instal·lació de climatització PC.............................................................................. I22 Instal·lació d’electricitat PS.................................................................................... I23 Instal·lació d’electricitat PB.................................................................................... I24 Instal·lació d’electricitat PP i PC............................................................................ I25 Esquema unifilar. Quadre General........................................................................ I26 Esquema unifilar. Subquadre 1 ............................................................................. I27 Esquema unifilar. Subquadre 1 ............................................................................. I28 Esquema unifilar. Subquadre 2 ............................................................................. I29 Esquema unifilar. Subquadre 3 ............................................................................. I30 Esquema unifilar. Subquadre 4 i 5 ........................................................................ I31 I- INTRODUCCIÓ Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 11 1- OBJECTE DEL PROJECTE El present projecte té com a objectiu principal disseny i calcular les diferents instal·lacions necessàries per desenvolupar les activitats relacionades amb un taller concessionari, segons la normativa vigent que li és d’aplicació. El taller concessionari OLOTAUTO S.L., que es trobava situat a la ctra. de les Tries d’Olot, necessitava unes instal·lacions més modernes i espaioses; com a conseqüència, fa cosa de 2 anys, es va traslladar a una nau industrial de nova construcció situada al polígon industrial Pla de Baix d’Olot. Així doncs, per a l’elaboració del projecte, s’ha agafat aquesta nau com un edifici de nova construcció. El què pretén el projecte és realitzar un treball tècnic on aplicar els coneixements adquirits durant la titulació per tal d’acostar-me al món laboral, és a dir, afrontar-me en la resolució de problemes propis de l’exercici professional, tot i que es tracti d’una nau industrial. A més, el fet de triar aquesta activitat per a l’establiment industrial no ha estat casualitat, sinó que el fet de què a casa meva, tant el meu pare com els meus tres germans, tots es dediquin al món de la reparació de vehicles, tant des de l’àmbit de mecànic, electricista o recanvista, i fins i tot jo, portant la comptabilitat del petit taller del meu pare, sempre ha estat un món que m’ha interessat. A més, penso que és una oportunitat per aprendre més coses sobre la pròpia activitat, ja que per a realitzar el projecte de les diferents instal·lacions, primer cal realitzar un programa de necessitats. 2- METODOLOGIA Per dur a terme la realització del present projecte s’ha seguit una metodologia molt clara. Primerament, calia aconseguir l’estat actual de la nau industrial objecte del projecte. Així doncs, la pròpia empresa, prèvia petició al gerent, em va proporcionar els plànols en format paper. No obstant, com és molt habitual, aquests plànols no estaven actualitzats segons el resultat final de l’execució de l’obra. Per tant, vaig dedicar un parell de dies a visitar l’establiment per tal d’adaptar els plànols lliurats a la realitat, ja que no em semblava lògic partir d’uns plànols irreals. A més de fer les modificacions pertinents, també em va servir per poder estudiar les necessitats, en quant a instal·lacions, que requereix un establiment d’aquestes característiques. Un cop modificats els plànols de la distribució de l’establiment, i passats a autocad, el projecte s’ha anat desenvolupant a partir del guió de les diferents instal·lacions establertes segons el programa de necessitats. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 12 Primerament calia realitzar un treball de recerca per conèixer tota la normativa vigent que és d’aplicació, així com l’ampli ventall de possibilitats, en quant a sistemes, per tal de donar resposta a les diferents necessitats. Paral·lelament a la recerca d’informació, ja que a mesura que es va estudiant cada instal·lació per separat van sortint coses noves i sobretot en la seva interacció, s’ha anat desenvolupant la part de la memòria descriptiva i els diferents càlculs. És a dir, per a cada instal·lació s’ha anat estudiant, segons la normativa vigent corresponent i les particularitats de l’establiment i l’activitat, les diferents característiques de cada instal·lació així com els seus components i materials. Tot això s’ha anat justificant amb els càlculs corresponents per a cada una de les instal·lacions. A més, tot i tractar primerament cada instal·lació per separat, a mesura que s’anava executant el projecte, s’ha hagut d’anar adaptant diferents aspectes per tal que el conjunt de totes les instal·lacions fos lògic, i no caure d’aquesta forma en incoherències degut a l’estudi individual de cadascuna d’elles. Una de les feines més dures i que al final és menys tangibles, ha estat la recerca dels diferents elements que composen les instal·lacions, ja sigui en catàlegs comercials facilitats per diferents cases o via internet. Per poder escollir-los, a part de comprovar que es complia la normativa i es respectaven els resultats dels càlculs, calia estudiar que realment era una bona solució un cop entès el seu funcionament, que certament, molts catàlegs no acaben d’aclarir, ja que només t’expliquen els aspectes beneficiosos del seu producte. 3- EMPLAÇAMENT El solar on se situa la nau és de forma més o menys rectangular i amb una topografia bastant plana. La parcel·la es troba en el carrer Bèlgica, cantonada amb la ctra. de Sant Joan de les Abadesses, del Polígon Industrial Pla de Baix a Olot, comarca de la Garrotxa. 4- RELACIÓ DE VEÏNS Tal com es mostra en el plànol d’emplaçament, la nau es troba aïllada, deixant una separació amb el límit de parcel·la d’uns 4m, excepte en la façana que dóna a la crta. de Sant Joan de les Abadesses que, al ser la façana principal del concessionari, s’ha previst una zona per aparcament de vehicles, ja siguin dels propis clients o bé cotxes d’ocasió, i per tant es deixa una separació de 10m. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 13 5- CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI La nau, com ja s’ha esmentat, és una construcció aïllada i es composa de 3 plantes: planta soterrani, planta baixa i planta primera. La planta soterrani es destinarà per una part a l’emmagatzematge de cotxes en estoc, i per una altra, a les tasques pròpies de planxa i pintura. A la planta baixa se situarà l’exposició de vehicles, en la zona que dóna a la façana de la ctra. de Sant Joan de les Abadesses. En aquesta mateixa planta es troba el taller de mecànica i electricitat, la venda i emmagatzematge de recanvis, així com les diferents oficines i despatxos corresponents a aquests espais. A la planta primera es disposarà els vestuaris pels treballadors, un arxiu, una sala de juntes, el despatx del gerent i la sala informàtica. El sostre de la planta baixa és bidireccional amb nervis formigonats in situ i cassetons de morter alleugerits; el forjat de la planta primera es resol amb estructura metàl·lica i amb un sostre amb xapa col·laborant; i, finalment, la planta coberta està formada per estructura metàl·lica amb un sostre deck. En quant a l’estructura portant de la nau, es resol des de fonaments a planta baixa amb pilars i murs de soterrani de formigó armat. A partir de la planta baixa, l’estructura és metàl·lica, construïda mitjançant pòrtics de secció variable. El tancament de façana es composa en la seva majoria per dos sistemes. En la part baixa, fins a una alçada de 3m sobre paviment de planta baixa, la façana està formada per una fulla interior de bloc de morter de 40x20x20cm i un trasdosat amb xapa de miniona de 0,6mm de gruix d’acer galvanitzat i lacat, fixat mecànicament sobre rastrells tipus omega. En la part superior es composa per una fulla interior a base de planxa d’acer galvanitzat de 0,6mm de gruix, una cambra d’aire de 100mm, aïllament a base de llana de roca de 80mm de gruix i 150kg/m3, i un trasdosat exterior igual que en la part inferior de la façana. Les parets interiors seran a base de bloc vist, majoritàriament, excepte en la zona de l’exposició que es trasdosarà amb doble placa de cartró guix. El paviment de la nau serà de formigó armat amb malla electrosoldada, amb un acabat de recobriment epoxi i pintat de color gris, amb un grau diferent de rugositat en funció de la zona; sent més rugós el paviment del taller i planta soterrani que la resta. L’accés a la zona d’exposició i venda, situada a planta baixa, es realitzarà a través de dues portes correderes automàtiques que donen a la ctra. de Sant Joan de les Abadesses. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 14 L’accés peatonal al taller es realitzarà mitjançant una porta situada a la façana del carrer Bèlgica i, la rodada, es farà a través de dues portes basculants motoritzades. A la zona de recanvis s’hi accedirà de dues formes. Els mateixos treballadors disposaran d’un taulell que comunica amb els recanvistes; mentre que els clients externs hi accediran a través d’una porta exterior que dóna al carrer Bèlgica. Finalment, tant a la planta primera com a la planta soterrani s’accedirà a través de les escales interiors de l’establiment. En quant a l’accés dels vehicles a la planta soterrani es realitzarà a través d’una rampa, amb un 14% de pendent, disposada tal com es mostra en els plànols. 5.1 PROGRAMA FUNCIONAL: L’edifici, com ja s’ha esmentat, disposa d’una planta soterrani, una planta baixa, i una planta primera amb les següents superfícies útils i construïdes totals: QUADRE DE SUPERFÍCIES PLANTA BAIXA PLANTA ALTELL PLANTA SOTERRANI TOTAL EDIFICI SUPERFÍCIE ÚTIL (m²) SUPERFÍCIE CONSTRUIDA (m²) 1446,21 1553,43 169,43 197,70 1474,50 1553,26 3090,14 3304,39 SOBRE RASANT SOTA RASANT 1615,64 1751,13 1474,50 1553,26 En quant al programa funcional, l’establiment es distribueix en els següents espais: ZONA SUPERFÍCIE (m2) PLANTA SOTERRANI Estoc vehicles 1053,00 Bany 10,55 Planxa i pintura 389,75 Laboratori 21,20 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 15 PLANTA BAIXA Exposició i venda 577,35 Oficina venda 25,30 Despatx venda nord 12,70 Despatx venda sud 12,85 Despatx taller 12,90 Oficina taller 25,30 Sala d’espera 26,65 Bany 7,30 Taller mecànica i electricitat 439,10 Venda recanvis 15,50 Despatx recanvis 11,60 Magatzem recanvis 265,00 Descàrrega recanvis 14,67 PLANTA PIS Vestuaris 41,80 Passadís 27,80 Arxiu 34,88 Sala de reunions 27,70 Despatx 18,70 Sala informàtica 18,55 PLANTA COBERTA Sala màquines 5,80 6- ACTIVITAT DE LA INDÚSTRIA Les dues activitats principals de l’establiment se centren en la venda de vehicles nous, seminous i d’ocasió, i la reparació i manteniment de l’automòbil. No obstant, a més es subministraran recanvis o peces de la casa oficial del concessionari al mateix taller o a altres tallers. En quant a la reparació i manteniment de l’automòbil, es disposarà de servei de mecànica, electricitat i planxisteria i pintura. Les tasques de reparació i manteniment es realitzaran amb cita prèvia, concertada a l’oficina del taller. 7- RÈGIM DE TREBALL La jornada de treball del personal del taller concessionari consistirà en un horari de 9 a 13 hores els matins, i de 15 a 20 hores a les tardes, de dilluns a divendres, fent un total de 45 hores setmanals. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 16 El període de vacances, tret de les dates de festa general o municipal, es realitzarà altern de forma que no s’hagi d’interrompre completament l’activitat. 8- PERSONAL L’establiment disposarà de 14 treballadors formats per: NÚM. TASCA 1 Gerent 2 Venedors 2 Secretàries 2 Recanvistes 4 Mecànics electricistes 3 Planxistes 9- PROGRAMA DE NECESSITATS Com ja s’ha esmentat, l’establiment desenvoluparà, a grans trets, les activitats d’exposició i venda de vehicles, reparació i manteniment de l’automòbil, i venda de recanvis. Per tant, a més de les instal·lacions pròpies de qualsevol establiment, caldrà incorporar aquelles que són necessàries per desenvolupar aquestes activitats. 9.1 SANEJAMENT: Primerament, cal destacar que caldrà realitzar una instal·lació separativa (per a aigües pluvials i aigües residuals) tot i que la xarxa de clavegueram només disposa d’una canonada única, i per tant, abans de realitzar la connexió amb aquestes es col·locarà una arqueta. En quant al sanejament de les aigües pluvials caldrà evacuar les procedents de la coberta, així com les de les zones exteriors dins la propietat. En quant al sanejament de les aigües residuals cal tenir en compte que, al tenir una planta soterrani, serà necessari la instal·lació d’un sistema d’elevació d’aigües per tal d’assolir la cota suficient per realitzar la connexió a la xarxa general. A més, al tractar-se d’un taller, caldrà disposar un separador d’hidrocarburs. 9.2 PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS: Caldrà dotar a l’establiment dels corresponents sistemes de prevenció i extinció d’incendis que requereixi la normativa corresponent. Per tant, caldrà estudiar els sectors Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 17 d’incendi de què disposarà l’establiment, calcular la càrrega de foc d’aquests i, a partir d’aquí i l’ocupació, establir les diferents mesures de prevenció i extinció d’incendis com ara boques d’incendi equipades, extintors, recorreguts d’evacuació, resistència al foc de l’estructura i materials de compartimentació, etc. 9.3 AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA SANITÀRIA: L’establiment disposa de diferents punts de consum d’aigua freda sanitària com són els banys, els vestuaris, el laboratori, la màquina de cafè i la zona de rentat. Per tant, caldrà preveure d’aigua freda sanitària tots aquests punts, amb la pressió suficient. La instal·lació d’aigua calenta sanitària es farà arribar a les dutxes i les diferents piques, ja que, en cas contrari, als mecànics els seria molt difícil desprendre’s de la grassa i demés substàncies amb les què treballen. En quant a l’obtenció de l’aigua calenta sanitària, es realitzarà una instal·lació solar tèrmica. El recolzament d’aquesta el farà un termo acumulador elèctric connectat en sèrie a l’acumulador solar tèrmic. 9.4 AIRE COMPRIMIT: Tant en la part del taller mecànic i electricitat, com en la part de planxa i pintura, per a un correcte funcionament d’aquest, és imprescindible la realització d’una instal·lació d’aire comprimit, ja que, a part de que moltes eines són pneumàtiques, hi ha altres sistemes que també precisen d’una presa d’aire comprimit. És a dir, que cal una instal·lació d’aire comprimit perquè els operaris puguin utilitzar eines tant usuals com les carraques pneumàtiques, la pulidora, les pistoles de vent, etc. Però a més, hi ha altres sistemes com s’ha dit que també necessiten aire comprimit com els elevadors de tisores que, tot i funcionar amb motors elèctrics, disposen d’un sistema de seguretat basat en aire comprimit. A més, tot el sistema d’evacuació de l’oli brut també li cal una connexió pneumàtica per poder enviar l’oli dels punts de treball a un contenidor general de recollida. 9.5 SUBMINISTRAMENT I EVACUACIÓ DE LUBRICANT: Per tal de donar facilitats als treballadors del taller i prevenir possibles vessaments d’oli, es pretén realitzar una instal·lació de subministrament i evacuació de lubricant en els punts de treball. Això consistirà en tenir concentrats els bidons d’oli nou i un contenidor de recollida, de forma que en el punt de treball només es disposarà d’un dispensador d’oli per a cada tipus d’oli i un recuperador amb la corresponent bomba pneumàtica. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 18 9.6 VENTILACIÓ: La renovació de l’aire en qualsevol local ocupat és necessària per renovar l’oxigen i evacuar els subproductes de l’activitat humana, o del procés productiu, tal com l’anhídrid carbònic, l’excés de vapor d’aigua, les olors desagradables o altres contaminants. La instal·lació de ventilació serà l’adequada i independent per a cadascuna de les zones. D’aquesta forma, per exemple, en el soterrani es preveu instal·lar dos extractors helicoidals de 400º/2h amb extracció per conducte, mentre que en la planta baixa aquesta serà natural. En les estances on es disposi d’un sistema de climatització s’utilitzarà aquest per a realitzar la renovació d’aire mitjançant la connexió de la unitat interior a l’exterior. Com a particularitat, caldrà instal·lar un sistema de sobrepressió en el tram d’escala que va de planta soterrani a planta baixa, independitzada de la resta, ja que formarà part d’un recorregut d’evacuació. 9.7 GAS: L’únic punt de consum de Gas Natural de l’establiment el trobem en el cremador de la cabina forn de pintura, situat a la planta soterrani. Per tant, cal realitzar una instal·lació de gas natural per poder realitzar les tasques d’assecat dins el forn de pintura. 9.8 CLIMATITZACIÓ: Primerament, tal com ens marca del DB HE 1 del CTE, caldrà verificar utilitzant l’opció simplificada, basada en el control indirecte de la demanda energètica de l’edifici mitjançant la limitació dels paràmetres característics dels tancaments i particions interiors que conformen l’envolvent tèrmic, per determinar si es compleix la limitació de la demanda energètica. Llavors cal realitzar l’estudi de càrregues tèrmiques a l’estiu, ja que és el cas més desfavorables perquè a les bombes de calor els és més fàcil fer calor que fred i tenen major potència frigorífica que calorífica. Les estances a climatitzar són l’exposició, els despatxos i oficines, la sala d’espera i de reunions i la sala informàtica. També es pretén calefactar els vestuaris i la zona de treball dels recanvistes mitjançant uns emissors tèrmics elèctrics per tal de donar-los major sensació de comfort tot i que, aquesta última, sigui un espai obert. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Introducció 19 9.9 ELECTRICITAT: Es realitzarà una instal·lació d’electricitat per tal de donar alimentació als diferents dispositius d’enllumenat i força que necessita la pròpia activitat de l’establiment. Com que la potència contractada serà superior als 100KW, es preveurà una sala on la companyia instal·larà un transformador. La instal·lació elèctrica serà trifàsica i constarà de diferents subquadres de protecció i maniobra repartits de forma que se’n disposi un a la planta baixa, prop de la sortida del taller, un a la zona d’estoc, un a la zona de planxa i pintura, un a la planta primera i, finalment, un a la planta coberta per a les diferents màquines de fred i calor, així com per a la producció d’aigua calenta sanitària. L’establiment disposarà d’una instal·lació de connexió de veu i dades amb un quadre amb les corresponents connexions al servidor situat a la sala informàtica, RAC, i una presa de veu i dades al costat de l’endoll de cada ordinador. Es preveurà una presa de veu en la planta soterrani per a la comunicació entre els treballadors. També es disposarà una presa de telèfon en els diferents despatxos i oficines. Es realitzarà una posta a terra composta per diferents piquetes de 14mm de diàmetre i 2m de longitud, connectades amb un cable de coure de 35mm2. Aquest conductor de coure es conduirà a totes les connexions de la línia elèctrica així com a les diferents masses metàl·liques i l’estructura de l’establiment. 9.10 PARALLAMPS: Caldrà instal·lar un parallamps, situat a la coberta, amb una posta a terra independent a la general de l’edifici, formada també per unes piquetes dins una arqueta amb sals minerals per tal d’assegurar un nivell baix de resistència de pas de la posta a terra, ja que afavoreix a l’absorció i retenció d’aigua augmentat així la conductivitat elèctrica del terreny. II- MEMÒRIA DESCRIPTIVA Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 21 1- INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT 1.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació de sanejament d’un edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de taller de reparació de vehicles, venda de vehicles i recanvis així com l’administració del mateix. També s’exposen les condicions tècniques, efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades per aconseguir les llicències i permisos necessaris per a la seva legalització i obertura. 1.2 NORMATIVA: • CTE DB – HS5, sobre Evacuació d’Aigües. 1.3 DESCRIPCIÓ: Al tractar-se d’una única canonada de clavegueram pública, es disposarà un sistema de sanejament separatiu, amb una connexió final de les aigües pluvials i les residuals abans de la sortida a la xarxa de clavegueram general. Aquesta connexió entre la xarxa de pluvials i la de residuals, es farà amb la interposició d’un tancament hidràulic que impedeixi la transmissió de gasos d’una a l’altra (ja sigui incorporant als punts de captació sifons individuals, o amb un sifó final en la pròpia connexió). Al tenir una diferència de cota entre l’extrem final de la instal·lació de sanejament i el punt d’escomesa, l’element de connexió de la xarxa interior d’evacuació i la xarxa exterior de clavegueram serà un pou de rasalt. Com que el recorregut del sanejament enterrat té un desenvolupament molt llarg, es realitzaran dues escomeses; per tal d’evitar la necessitat de col·locar un sistema d’elevació per tenir la connexió a una cota superior que la xarxa de clavegueram. Cal instal·lar vàlvules antiretorn de seguretat per tal de prevenir les possibles inundacions quan la xarxa exterior de clavegueram se sobrecarregui; es disposaran en llocs de fàcil accés pel seu registre i manteniment. Al tractar-se d’un edifici de menys de 7 plantes, serà suficient, com a únic sistema de ventilació, un subsistema de ventilació primària consistent en la prolongació del baixant amb el mateix diàmetre que aquest. 1.3.1 Xarxa d’aigües residuals: Cal col·locar un separador d’hidrocarburs per a realitzar un pretractament de les aigües residuals, ja que aquestes aigües poden estar contaminades amb hidrocarburs com olis minerals, lubricants, gas-oil o gasolina. Segons el Real Decret Legislatiu 1/2001 amb el qual s’aprova el text refós de la llei 29/85 (Llei d’Aigües) i les diferents legislacions Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 22 municipals, prohibeixen l’abocament d’hidrocarburs, nous o usats, a les aigües superficials, subterrànies o al clavegueram. Per tant, la instal·lació d’un separador d’hidrocarburs és necessària en tallers mecànics, garatges, aparcaments i túnels de rentat entre d’altres. Aquest separador d’hidrocarburs se situarà, segons es mostra en els plànols, sota la llosa d’entrada a la planta soterrani. El separador serà de polietilè d’alta densitat de 3 l/s de capacitat, disposarà d’una canonada de ventilació i un sistema d’alarma que avisi de la necessitat de neteja del separador, mitjançant un avisador acústic i sonor. Per tant, les aigües residuals que es portaran al separador d’hidrocarburs, seran aquelles que provinguin dels embornals interiors i del lineal de la rampa d’accés a la planta soterrani, així com les que provenen de les diferents piques i dutxes de la nau. A més, al tenir una planta soterrani, que provoca que part de la xarxa interior de sanejament estigui per sota de la cota d’escomesa, es disposarà un sistema de bombeig i elevació per a les aigües residuals i les pluvials procedents de l’embornal de la rampa d’accés a la planta soterrani. Dins el pou de bombeig s’instal·laran dues electrobombes, de la casa EBARA model DW 300, per tal de garantir el servei permanent en cas d’avaries, reparacions o substitucions. S’afegirà un dispositiu per alternar el funcionament de les dues bombes amb l’objectiu de mantenir-les en el mateix estat d’ús, amb un funcionament de les bombes seqüencial. El pou de bombeig, de la casa EBARA model SANIRELEV 22, de 540 litres de capacitat; incorporarà una canonada de ventilació, serà registrable mitjançant una tapa estanca, de polietilè d’alta densitat i no s’hi connectaran aigües que continguin grasses, olis, gasolines o qualsevol líquid inflamable. Per aquest motiu, s’hi connectaran les aigües residuals que ja han passat pel separador d’hidrocarburs o aquelles que ja estiguin lliures d’aquestes substàncies. Els baixants d’aigües residuals passaran ocults dins de caixons, tal com es mostra en els plànols, o vistos en funció de la zona en què es trobin. Aquests es connectaran als diferents col·lectors que passaran enterrats per sota la solera de pavimentació de la planta soterrani i que per tant caldrà deixar previstos, amb un 2% de pendent. Aquests col·lectors es connectaran al separador que conduirà les aigües exemptes de grasses al pou de bombeig i elevació. Els diferents tubs i accessoris seran de PVC i les fixacions mecàniques seran grapes metàl·liques. 1.3.2 Xarxa d’aigües pluvials: Pel què fa a les aigües pluvials, distingim les procedents de la coberta de la nau i les procedents dels embornals exteriors. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 23 Les aigües pluvials de la coberta s’evacuaran mitjançant baixants ocults que es connectaran als respectius col·lectors mitjançant peces especials. Aquests rebran les aigües a través de canals interiors d’acer galvanitzat de 220x220mm de secció. A més, es disposarà una gàrgola, en el parament vertical, per a cada baixant de forma que, en cas d’obstrucció del baixant, aquesta actués de sobreixidor. Els col·lectors que passin per l’interior de la nau, es col·locaran penjats del sostre de la planta soterrani mitjançant grapes amb un pendent del 1%. En els trams rectes, en cada trobament o connexió, tant en horitzontal com en vertical, així com en les derivacions, es disposaran registres constituïts per peces especials, de forma que els trams entre ells no superin els 15m. Els col·lectors que passin per l’exterior de la nau, amb un pendent del 2%, es col·locaran enterrats dins rases de dimensions adequades i situades per sota de la xarxa de distribució d’aigua potable. Es disposaran arquetes fetes d’obra de fàbrica amb tapes registrables i estanques de forma que els trams entre els contigus no superin els 15m. 2- INSTAL·LACIÓ DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS 2.1 OBJECTE: L’objecte és establir i definir els requisits que ha de satisfer així com les condicions a complir d’un edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de taller de reparació de vehicles, venda de vehicles i recanvis així com l’administració del mateix, per a la seva seguretat en cas d’incendi, per prevenir la seva aparició i per a donar la resposta adequada, en cas de produir-se, limitar la seva propagació i possibilitar la seva extinció, amb l’objectiu d’anul·lar o reduir els danys o pèrdues que l’incendi pugui produir a persones o béns. També s’exposen les condicions tècniques efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades per aconseguir les llicències i permisos necessaris per a la seva legalització i obertura. 2.2 NORMATIVA: • CTE DB –SI, sobre Seguretat en cas d’Incendi. • REAL DECRET 2267/2004, del 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials (RSCIEI). • REAL DECRET 1942/1993, del 5 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis. • REAL DECRET 485/1997, del 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 24 2.3 DESCRIPCIÓ: Segons el Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials (RSCIEI), la nostra nau correspon a un establiment industrial ubicat en un edifici TIPUS C, ja que ocupa totalment un edifici i està situat a una distància major de 3m de l’edifici més pròxim, tot i que en ell es desenvolupin diferents usos. Així, quan en un establiment industrial coexisteixin, amb l’activitat industrial, altres usos amb la mateixa titularitat, a aquests espais, d’us no industrial, serà d’aplicació els requisits del CTE DB-SI quan se superin els límits que estableix el RSCIEI. Per tant, en el nostre cas, com que la part comercial té una superfície major a 250 m2, se li aplicarà la normativa corresponent al CTE, mentre que a la resta de la nau se li aplicarà la normativa corresponent al RSCIEI. Aquestes dues zones, que conformaran dos sectors d’incendis independents, com ja ens marca el RSCIEI, queden delimitades en el plànol corresponent. 2.3.1 Sector d’incendi de l’activitat industrial: Aquest sector, com ja s’ha esmentat, correspondrà a tota la nau exceptuant la part comercial d’exposició i venda de vehicles; és a dir, a la zona de taller de mecànica i electricitat, la zona administrativa, la zona de recanvis, la zona de taller de planxa i pintura i la zona d'estoc de vehicles; i està regulat pel RSCIEI. El sector d’incendi es considera com l’espai de l’edifici tancat per elements resistents al foc durant el temps que s’estableixi en cada cas. Segons el RSCIEI, un establiment es caracteritza per la seva configuració i ubicació en relació amb el seu entorn i el seu nivell de risc intrínsec. Pel què fa a la configuració ja hem esmentat que es tracta d’un edifici de TIPUS C; i pel què fa al nivell de risc intrínsec es pot calcular mitjançant l’avaluació de la densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, Qs, del sector d’incendi. Realitzant el càlcul de la densitat de càrrega de foc, resulta un sector d’incendi de nivell de risc intrínsec MIG amb un factor 4, i que per tant, pot formar un sol sector d’incendi ja que la superfície construïda no excedeix de 4000 m2. 2.3.1.1 Materials: Les exigències de comportament al foc dels productes de construcció es defineixen determinant la classe a la qual han d’arribar, segons la UNE-EN 13501-1 pels materials pels quals existeixi norma harmonitzada i ja estigui en vigor el mercat CE. Els productes utilitzats com a revestiment o acabat superficial han de ser: - Pels terres CFL s1 (M2) o més favorable. - Per parets i sostres C-s3 d0 (M2) o més favorable. - Pels lluernaris D-s2 d0 (M3) o més favorable. - Pels revestiments exteriors de façana C-s3 d0 (M2) o més favorable. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 25 En la nau es col·locarà un paviment continu a base de resines epoxi amb àrids de colors, en funció de la zona, i acabat antilliscant. Les parets interiors, a base de bloc de morter de ciment de dimensions variables, aniran vistes amb un acabat a base de pintura plàstica. En la zona administrativa i les oficines comercials, es col·locarà un fals sostre de pannells de fibres vegetals aglomerades amb magnesita de 1,20x0,60m amb perfileria vista d’acer lacat. I, finalment, el revestiment de la façana serà a base de pannells sandwich. Així doncs, amb aquests revestiments, podem assegurar que es complirà el grau mínim de resistència al foc dels diferents materials de revestiment, ja que tots són M1. 2.3.1.2 Estabilitat al foc dels elements estructurals portants: Les exigències de comportament al foc d’un element constructiu portant es defineix pel temps, en minuts, durant el qual aquest element ha de mantenir l’estabilitat mecànica (o capacitat portant) en l’assaig normalitzat a la norma corresponent de les incloses en la Decisió 2000/367/CE de la Comissió, de 3 de maig de 2000, modificada per la Decisió 2003/629/CE de la Comissió. A l’estar en un sector d’incendi de RISC MIG i una tipologia d’establiment de TIPUS C, cal que els elements estructurals portants de planta soterrani siguin de R90 (EI- 90) i els de planta sobre rasant de R60 (EI-60). Els elements estructurals metàl·lics que conformen l’estructura de l’edifici de la planta sobre rasant (pòrtics), per tal que compleixin el grau d’estabilitat al foc que se’ls exigeix, s’acceptarà la seva protecció mitjançant pintura intumescent amb el gruix suficient o mitjançant el recobriment amb pannells rígids de fibrosilicat càlcic o similar que garanteixin una estabilitat al foc EI-60. Element Descripció Gruix (cm) Resistència al foc (REI) Caract. Mín. segons RSCIEI Pilars formigó planta soterrani Pilar de formigó armat de secció quadrada 50x50 cm EI-240 EI-90 Mur de càrrega planta soterrani Mur de formigó armat exposat a una cara 35 EI-240 EI-90 Forjat bidireccional Forjat bidireccional amb nervis de 12 cm 30 EI-90 EI-60 2.3.1.3 Estabilitat al foc d’elements constructius de tancament: La resistència al foc dels elements constructius delimitadors del sector d’incendi tractat, respecte la zona comercial, no serà inferior a R90 (REI-90) a planta soterrani i R60 (REI-60) a planta sobre rasant. A més, en el cas del forjat i les parets, que compartimenten els dos sectors d’incendis i incideixen a una façana, la resistència de la Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 26 façana serà, com a mínim, la meitat de l’exigida a aquest element constructiu en una franja mínima de 1m. Com que la coberta és de REI-90, no cal disposar cap franja de major resistència en l’entrega de la paret de compartimentació amb la coberta. Pel què fa a les portes de pas entre els dos sectors d’incendi, tindran una resistència al foc, com a mínim, igual a la meitat de l’exigida a l’element que separa ambdós sectors d’incendi. En cas d’existir un vestíbul previ, aquesta resistència al foc es reduirà a un mínim d’una quarta part. Element Descripció Gruix (cm) Resistència al foc (REI) Caract. Mín. segons RSCIEI Paret delimitadora planta sobre rasant Paret de bloc simple sense revestir 20 REI-120 REI-60 Paret delimitadora planta sota rasant Paret de bloc simple sense revestir 20 REI-120 REI-90 Porta delimitadora planta sobre rasant Homologada segons norma REI-60 REI-30 Porta delimitadora planta sota rasant Homologada segons norma REI-60 REI-45 2.3.1.4 Evacuació: El RSCIEI, pel què fa als diferents elements de l’evacuació, com l’origen d’evacuació, els recorreguts, l’altura, rampes, ascensors i sortides, ens remet al CTE. El que sí ens regula és la longitud màxima del recorregut d’evacuació segons el número de sortides, sent per a un nivell de risc intrínsec mig de 35m en cas de 1 sortida (recorregut únic) i 50m en cas de 2 sortides alternatives. Per aquest motiu, en la zona d’estoc de planta soterrani tindrem dos recorreguts d’evacuació ja que sobrepassem els 35m. Així doncs, una de les sortides serà l’habitual per la porta d’entrada de planta i l’altra per l’escala amb una evacuació ascendent. Per aquest motiu, al ser l’escala tant d’evacuació descendent per la planta altell com d’evacuació ascendent per la planta soterrani, s’independitzarà aquests dos trams d’escala. L’altra limitació és que, segons DB SI-3, la sortida del recinte protegit (escala), com que se surt a un recinte no protegit (taller) el recorregut no serà superior a 15m fins la sortida de planta. La ocupació P per tal d’aplicar les exigències relatives a l’evacuació dels establiments industrials, és de 14 persones. En quan al dimensionat dels mitjans d’evacuació en funció de l’ocupació cal complir com a mínim: - Portes i passos de 80cm com a mínim. - Passadissos i rampes de 1m com a mínim. - Escales no protegides de 1m com a mínim. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 27 - Escales especialment protegides de 1m com a mínim. - Passos, passadissos i rampes en zones exteriors de 1m com a mínim. La capacitat d’evacuació de les escales en funció de l’amplada, que és de 1m, és de 224 ocupants i per tant, no hi ha cap problema ja que l’ocupació del sector és tant sols de 14 persones. L’alçada d’evacuació és de 8,2 m i per tant, segons el CTE, per a ús comercial, ja que és l’ús que més s’acosta al nostre, s’admet una escala no protegida per a alçades inferiors o iguals a 10m. No obstant, el tram de planta soterrani a planta baixa, independitzat de la resta al formar recorreguts d’evacuació diferents, com que comunica amb la planta soterrani on hi ha una zona destinada a estoc de vehicles, equiparable a ús d’aparcament amb sentit d’evacuació ascendent, cal que aquest tram sigui especialment protegit, és a dir, que disposi en cada entrada i sortida d’un vestíbul previ. Així doncs, les escales de planta soterrani a planta baixa seran especialment protegides en tot el seu recorregut. Les portes previstes com a sortida de planta o de l’edifici situades en els recorreguts d’evacuació del mateix, seran practicables amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o bé no actuarà quan hi hagi activitat en les zones a evacuar, o bé consistiran en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del qual provingui l’evacuació, sense haver d’utilitzar clau i sense haver d’actuar sobre més d’un mecanisme. Es considera que satisfan aquest requisit funcional els dispositius d’obertura mitjançant manilla o polsador conforme a la norma UNE-EN 179-2003 VC1, quan es tracti de l’evacuació de zones ocupades per persones que en la seva majoria estan familiaritzades amb la porta considerada, així com els de barra horitzontal i empenta o de lliscament conforme a la norma UNE-EN 1125-2003 VC1, en cas contrari. En aquest sector hi haurà una sortida a planta soterrani, d’eix vertical i amb mecanisme d’obertura mitjançant manilla. A la planta baixa hi hauran tres sortides, dues d’ús habitual a la zona de taller i recanvis, d’eix vertical i amb mecanisme d’obertura mitjançant manilla; i l’altra situada a la zona del magatzem de recanvis amb eix vertical i amb mecanisme d’obertura mitjançant barra horitzontal d’empenta. S’utilitzaran les senyals de sortida, d’ús habitual o d’emergència definides en la norma UNE 23034:1988 en les sortides de recinte, planta o edifici amb el rètol <>. En les sortides d’ús exclusiu en cas d’emergència es col·locarà la senyal amb el rètol <>. A més, es disposaran senyals indicatives de direcció dels recorreguts, visibles des de tot origen d’evacuació des dels quals no es percebin directament les senyals de sortida. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 28 En els punts del recorregut d’evacuació en què existeixin alternatives que puguin induir a errors, també es disposaran senyals indicatives de direcció. Així com en les portes que no siguin sortides i puguin induir a error en l’evacuació, han de disposar de senyal amb el rètol <>. Les dimensions de les senyals seran de 210x210mm quan la distància d’observació no excedeixi els 10m, de 420x420mm quan la distància d’observació estigui entre 10 i 20m i de 594x594mm quan la distància d’observació estigui entre 20 i 30m. 2.3.1.5 Ventilació i eliminació de fums i gasos de la combustió: Al tractar-se d’un sector de risc intrínsec mig i una superfície construïda superior a 2000 m2, segon el RSCIEI cal instal·lar un sistema d’eliminació de fums i gasos de la combustió. La ventilació serà natural a no ser que la ubicació del sector ho impedeixi; en tal cas serà forçada. Els forats es disposaran uniformement repartits en la part alta del sector, ja sigui en zones altes de façana o coberta. Aquests forats hauran de ser practicables de forma manual o automàtica. A més, cal disposar forats per a l’entrada d’aire en la part baixa del sector, en la mateixa proporció de superfície requerida per a la sortida de fums; podent computar els forats de les portes d’accés al sector. La instal·lació de ventilació i eliminació de fums i gasos de la combustió queda definida en l’apartat corresponent a aquesta instal·lació. El DB SI del CTE, especifica que les escales especialment protegides, com és el cas de l’escala que comunica la planta sota rasant amb la planta baixa, han de comptar amb una protecció davant el fum. Aquesta protecció es realitzarà mitjançant un sistema de pressió diferencial, segons UNE EN 12101-6:2006, desenvolupat en el subapartat 6.3.8, dins l’apartat de ventilació. 2.3.1.6 Emmagatzematge: En l’emmagatzematge dels accessoris d’automòbil corresponent a la zona de recanvis, tenim un sistema de emmagatzematge independent, que únicament suporten la mercaderia i són elements estructurals desmuntables i independents de l’estructura de coberta. Els elements metàl·lics que conformen les prestatgeries, han de ser d’acer de classe A1 (M0). Els revestiments pintats amb gruixos inferiors a 100µ han de ser de classe Bs-3 d0 (M1), és a dir, un material no inflamable. Els revestiments zincats amb gruixos inferiors a 100µ han de ser de classe Bs-3 d0 (M1). L’estructura principal dels sistemes d’emmagatzematge han de ser R15 (EI15). En quan a disseny, els passos longitudinals i els recorreguts d’evacuació han de tenir una amplada lliure igual o major a 1m; i els passos transversals entre prestatgeries Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 29 han d’estar distanciats entre sí, com a màxim, 20m ja que la ocupació de la zona de magatzematge és inferior a 25 persones. 2.3.1.7 Requisits de la instal·lació de protecció contra incendis: S’instal·larà un sistema manual d’alarma d’incendi ja que, tant les activitats productives com les de magatzem superen les superfícies construïdes marcades pel RSCIEI. Se situarà un polsador al costat de cada sortida d’evacuació del sector d’incendi, així com les necessàries perquè qualsevol punt del sector estigui a menys de 25m d’un polsador, tal com es mostra en els plànols. Aquests polsadors permetran provocar voluntàriament una senyal transmetent-la a la central de control i senyalització. Es col·locarà un sistema de comunicació d’alarma que, mitjançant una senyal acústica d’alarma d’incendi, permetrà diferenciar si es tracta d’una alarma per emergència parcial o per emergència general, tal com es mostra en els plànols. El tipus i nombre d’extintors vénen determinats pel RSCIEI i el Reglament d’Instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel Real Decret 1942/1993, del 5 de novembre. Els extintors seran d’eficàcia 21A 113B, i se’n distribuiran 13 del tipus ABC de pols polivalent i 5 més de diòxid de carboni de 2kg. Aquests últims estaran situats un al costat de cada quadre o subquadre elèctric i l’altre dins la sala transformadora d’energia elèctrica situada a la planta soterrani. Els extintors seran visibles fàcilment i accessibles, situats de forma que qualsevol punt del sector d’incendi fins l’extintor no superi els 15m. Preferentment es col·locaran sobre suports fixats als paraments verticals, de forma que la part superior de l’extintor, com a màxim, quedi a 1,70m sobre el nivell del terra. També es disposaran boques d’incendis equipades normalitzades de 45 mm amb una autonomia de 60 minuts i una simultaneïtat de dues boques. Aquestes s’han de trobar distanciades com a màxim 25m i pròximes a totes les sortides del sector; per això es disposaran un total de 5 BIE’s, tal com s’indica en els plànols. A més, estaran muntades sobre suports rígids de forma que l’altura del seu eix central quedi com a màxim a 1,50m sobre el nivell del terra. La presa d’alimentació de les boques d’incendi equipades es farà des de la xarxa general. Aquesta escomesa serà la mateixa que la d’AFS però disposarà d’un comptador independent. Es col·locaran llums d’emergència en els punts indicats en els plànols d’electricitat, que funcionaran en cas de fallada del subministrament de llum o bé si la tensió decau per sota del 70% del seu voltatge nominal, de forma que mantinguin les condicions de servei durant una hora, com a mínim, des del moment en què es produeixi el fallo. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 30 Tal com es mostra en els plànols, se senyalitzarà les sortides d’ús habitual o d’emergència, així com el mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual que s’han citat. 2.3.2 Sector d’incendi de l’activitat comercial: Aquest sector, com ja s’ha esmentat, correspondrà a la part comercial d’exposició i venda de vehicles així com a les oficines d’aquesta part; i està regulat pel CTE DB-SI. La zona comercial, segons el CTE, com que no supera els 2500 m2 construïts, constituirà un únic sector d’incendi. 2.3.2.1 Propagació interior: Les parets i sostres que separen aquest sector amb el d’ús industrial, seran de resistència al foc EI-90. L’element que delimita els dos sectors, com ja s’ha especificat en la taula anterior, serà una paret de bloc de 20cm sense revestir que proporciona una REI- 120. Les portes de pas entre els dos sectors d’incendi seran EI2 45C-5. La resistència al foc requerida als elements de compartimentació dels sectors d’incendi es mantindrà en els punts en què es travessen amb elements de les instal·lacions, com ara cables, conductes, conduccions, etc. Les alternatives que es prendran seran disposar un element que obstrueixi automàticament la secció de pas i garanteixi en aquest punt una resistència, com a mínim, igual a la de l’element travessat. Aquests elements seran comportes tallafocs automàtiques EI-90, o bé, els elements passants seran de resistència EI-90 com a mínim. Els elements constructius que conformen els diferents revestiments seran C-s2 d0 en sostres i parets; i els terres EFL. 2.3.2.2 Propagació exterior: Els materials que configuren les façanes de la zona comercial seran de classe B- s3 d2 ja que són accessibles pel públic des de la rasant exterior. La coberta de l’edifici tindrà una resistència al foc REI-60, com a mínim, en una franja de 1m d’amplada situada sobre el trobament amb la coberta de la paret de compartimentació dels dos sectors d’incendi. El material d’acabat de la coberta, així com les claraboies i qualsevol element de ventilació o extracció de fums, seran de classe de reacció al foc BROOF (t1). 2.3.2.3 Evacuació d’ocupants: L’ocupació del sector d’incendi, segons el CTE, és de 314 persones. En quan al número de sortides d’evacuació seran suficients les dues portes d’ús habitual de què disposa el recinte, ja que el recorregut d’evacuació és inferior a 25m. Pel què fa als mitjans d’evacuació; les portes i els passos seran superiors a 1,57m, sent les portes de sortida de 1,67m. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 31 A les portes practicables se li aplicarà els mateixos criteris que a les portes del sector d’incendi industrial. A més, aquestes obriran en el sentit d’evacuació. Les portes de sortida d’obertura automàtica disposaran d’un sistema tal que, en cas de fallo del mecanisme d’obertura o del subministrament d’energia, obri la porta i impedeixi que aquesta es tanqui. La senyalització dels mitjans d’evacuació seguirà els mateixos criteris descrits pel sector d’incendi de l’activitat industrial. 2.3.2.4 Detecció, control i extinció de l’incendi: El sector d’incendi de la zona comercial disposarà d’un extintor mòbil de 50kg de pols polivalent i una boca d’incendi equipada normalitzada de 25mm, disposades tal com es mostra en el plànol i seguint les mateixes especificacions tècniques que en el sector d’incendi anterior. A més, es disposarà un sistema manual d’alarma d’incendi, independent al de la zona industrial, tal com es mostra en el plànol corresponent. Aquest sistema i el de l’altre sector d’incendi, es connectaran a una sirena situada a l’exterior de l’edifici, tal i com es grafia en el plànol. Es disposarà un hidrant exterior de 100mm situat dins la parcel·la, tal com s’indica en el plànol corresponent, dins una arqueta. Aquests mitjans també se senyalitzaran mitjançant les senyals definides en la norma UNE 23033-1. 2.3.2.5 Intervenció dels bombers: El vial d’aproximació a l’edifici i l’entorn del mateix compleix les disposicions mínimes en quan a amplades i alçades mínimes per facilitar els espais suficients de maniobra; ja que és una nau aïllada amb un vial d’accés de doble sentit. Els requeriments d’accessibilitat de la façana també es compleixen amb ampits màxims de 1,20m i dimensions mínimes de finestres de 0,80 x 1,20 m. 2.3.2.6 Resistència al foc de l’estructura: Els elements estructurals principals, inclosos forjats, bigues i suports, cal que tinguin una resistència al foc de R 90, ja que es tracta d’un sector amb ús comercial. Els elements estructurals secundaris se’ls exigirà la mateixa resistència al foc quan el seu col·lapse pugui ocasionar danys personals o comprometre l’estabilitat global, l’evacuació o la compartimentació dels sectors d’incendi de l’edifici. En cas contrari no se’ls exigirà cap resistència al foc. En quan a l’estructura portant de sobre rasant, formada per elements metàl·lics, se’ls aplicarà la mateixa solució que en el sector industrial per tal d’aconseguir la resistència corresponent. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 32 3- INSTAL·LACIÓ D’AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA SANITÀRIA 3.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació d’aigua freda i aigua calenta sanitària necessària d’un nou edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de taller de reparació de vehicles, venda de vehicles i recanvis així com l’administració del mateix. Així com exposar les condicions tècniques efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades per aconseguir les llicències i permisos necessaris per a la seva legalització i obertura. 3.2 NORMATIVA: • CTE DB – SH 4, sobre Subministrament d’Aigua. • Real Decret 1027/2007, del 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. • CTE DB – HE 4, sobre Contribució Solar Mínima d’Aigua Calenta Sanitària. 3.3 DESCRIPCIÓ: La instal·lació de subministrament d’aigua potable es composa de l’escomesa de connexió amb la xarxa municipal i la instal·lació interior de la nau. 3.3.1 Escomesa: Es realitzarà una única escomesa tant pel subministrament d’aigua potable de l’edifici, com per l’alimentació de les boques d’incendi equipades. Aquesta escomesa es realitzarà amb tub de polietilè d’alta densitat de 90mm segons càlculs. D’aquesta escomesa derivaran dos comptadors. El comptador de l’AFS serà de 2” i el d’incendis serà de 3”. Aquests aniran disposats dins l’armari del comptador d’aigua situat segons indica el plànol corresponent. L’escomesa disposarà d’una clau de presa sobre la canonada de distribució de la xarxa exterior de subministrament que obri pas a l’escomesa. Seguit de la clau de presa tindrem el tub d’escomesa amb una clau de tall en l’exterior de la propietat. El tub, com s’ha dit, serà de polietilè d’alta densitat i les connexions seran electrosoldades. 3.3.2 Instal·lació interior: La instal·lació interior primerament disposarà d’una clau de tall general que servirà per interrompre el subministrament de l’edifici i se situarà dins l’armari del comptador. Seguit de la clau de tall general, es col·locarà un filtre perquè retingui els residus de l’aigua que puguin donar lloc a corrosions de les canalitzacions. Aquest filtre serà del tipus Y amb un filtratge comprès entre 25 i 50 µm i també estarà situat dins l’armari del Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 33 comptador, per tal de facilitar les operacions de neteja i manteniment sense necessitat de tallar el subministrament. Dins l’armari del comptador d’aigua, grafiat en el plànol, a més dels elements ja anomenats, es col·locarà un comptador de 2” seguit d’una clau de prova, una vàlvula de retenció i una clau de sortida. Tots aquests elements s’instal·laran en un pla paral·lel al del terra. La clau de sortida permetrà tallar el subministrament d’aigua de l’edifici. La instal·lació interior passarà fixada mecànicament, mitjançant abraçadores amb tirafons, a la paret en les zones de taller i per dins el fals sostre en les zones d’oficines. Aquestes conduccions seran de tub de coure amb els diàmetres corresponents, segons càlculs, que es marquen en els plànols. Els muntants disposaran d’una vàlvula de retenció en la seva base en el sentit de circulació de l’aigua, una clau de tall per a les operacions de manteniment i una clau de pas. En la part superior dels mateixos s’instal·laran dispositius de purga automàtics amb un separador que redueixi la velocitat de l’aigua facilitant la sortida de l’aire i disminuint els efectes dels possibles cops d’ariet. Aquests muntants passaran pel caixó situat al costat de l’escala, excepte els muntants que proporcionaran l’aigua de la zona de rentat i la pica del laboratori de la planta soterrani que se situaran vistos al costat de l’armari del comptador, tal com es mostra en els plànols. Cadascuna de les derivacions a locals humits, que seran independents, disposaran d’una clau de tall, tant per a l’aigua freda com per a l’aigua calenta. En quant a la instal·lació d’aigua per a les BIE’s, es realitzarà amb tub d’acer de 3” de diàmetre. Les derivacions individuals a les diferents boques d’incendi es realitzaran amb un tub de 2” de diàmetre. Aquestes canonades passaran fixades mecànicament per parets o sostres, vistos, i es pintaran de vermell. 3.3.3 Aparells sanitaris: Els diferents aparells sanitaris i aixeteria seran els següents: - Inodor ROCA model VICTORIA amb tanc complert, seient i tapa. - Lavabo ROCA model VICTORIA de 650x510 mm amb pedestal. - Plat de dutxa ROCA model ONTARIO de 700x700 mm. - Abocador ROCA model GARDA. - Les aixetes seran ROCA model LOGICA. Tot el què són piques, dutxes i lavabos disposaran tant d’aigua freda sanitària com d’aigua calenta sanitària ja que, a part de l’obvietat de la seva necessitat en les dutxes, els diferents mecànics i planxistes necessiten l’aigua calenta per poder eliminar els olis i grasses propis de la seva activitat. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 34 A més dels anomenats aparells sanitaris, es deixaran previstes algunes aixetes per a ús del taller i una per a la connexió amb la màquina de cafè situada a la sala d’espera, tal com es mostra en els plànols. 3.3.4 Instal·lació d’aigua calenta sanitària: En quan a la instal·lació d’aigua calenta sanitària s’aplicaran les mateixes condicions que en la d’aigua freda sanitària. Aquesta instal·lació disposarà d’una xarxa de retorn formada per un col·lector de retorn amb pendent descendent des de l’extrem superior de les columnes d’anada fins la columna de retorn. Les columnes de retorn aniran des de l’extrem del col·lector de retorn fins el termo acumulador d’aigua calenta sanitària. La xarxa de retorn passarà paral·lela a la d’impulsió d’aigua calenta. En els muntants, el retorn es farà des de la seva part superior. La instal·lació d’ACS, així com la xarxa de retorn, aniran també amb tub de coure i amb els mateixos diàmetres que la instal·lació d’aigua freda sanitària. Aquests tubs s’aïllaran amb ARMAFLEX ja que el seu recorregut és per zones no calefactades o fals sostres, en la seva majoria. Aquest aïllament, segons taules del RITE, serà de 25mm de gruix. La producció de l’ACS es farà per mitjà d’un termo acumulador elèctric de 150 litres, segons càlculs, de la casa FAGOR sèrie M. Aquest termo estarà situat a la planta coberta, dins una sala tancada des d’on s’accedeix mitjançant l’escala de l’edifici. 3.3.5 Instal·lació d’equip solar tèrmic per a producció d’ACS: Tal com marca el DB HE-4, sobre contribució solar mínima per a la producció d’aigua calenta sanitària, es realitzarà una instal·lació solar tèrmica constituïda per un conjunt de components encarregats de realitzar les funcions de captar la radiació solar, transformar-la directament en energia tèrmica cedint-la a un flux de treball i, per últim, emmagatzemar aquesta energia tèrmica, de forma eficient, transferint-la a un altre fluid per poder utilitzar-la després en els punts de consum. Així doncs, s’instal·larà un equip compost per un captador solar, amb una inclinació òptima de la latitud ± 10º, un acumulador interior amb serpentí intern amb una estació solar integrada en el mateix i l’estructura metàl·lica pel suport del captador solar. Aquest equip serà un sistema solar forçat, de la casa TERMICOL model TI1/150S, de 150 litres, segons càlculs, que a més dels components citats incorpora el vas d’expansió i els ràcords i vàlvules del circuit primari. L’estació solar integrada està formada per: - Bomba circuladora. - Regulador de cabal. - Sondes de temperatura. - Vàlvula de seguretat. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 35 - Vàlvula de retenció. - Manòmetre. - Motlles d’aïllament. - Centraleta de control. El fluid de treball o portador, serà anticongelant, ja que a l’estar exposat a l’exterior, en cas contrari, es podrien produir danys en el circuit primari del captador degut a gelades. A més, per tal d’evitar sobrescalfaments, es dotarà la instal·lació solar amb dispositius de control automàtics que evitin els sobrescalfaments de la instal·lació que puguin malmetre els materials o equips i penalitzin la qualitat del subministrament energètic. Això s’aconseguirà amb un aeroterm que dissipa la calor a l’atmosfera en cas d’escalfament excessiu d’algun element de la instal·lació evitant així danys d’aquesta. A més, també es disposarà d’un vas d’expansió de forma que en produir-se un excés de pressió pugui ser absorbit per aquest. La connexió del sistema d’energia auxiliar es realitzarà en sèrie amb by-pass auxiliar, és a dir, l’aigua procedent de l’acumulador solar es connectarà en sèrie amb el termo acumulador elèctric. De forma que, si l’aigua que prové de l’equip solar ja té la temperatura adequada (60º d’acumulació), llavors el termo acumulador elèctric no actua. Per contra, si l’aigua de l’equip solar ve prescalfada, però sense assolir la temperatura exigida, llavors el termo acumulador elèctric modula i aporta l’energia necessària per a arribar a la temperatura de consigna. Per tant, com ja s’ha tingut en compte en l’apartat de càlculs, el termo acumulador elèctric, s’ha de dimensionar en les condicions més desfavorables, és a dir, la que es produeixen en aquells dies en què la radiació solar és pràcticament nul·la, o bé en dies en què es realitzen treballs de manteniment de la instal·lació solar. La connexió entre el captador solar tèrmic i l’acumulador solar es realitzarà amb tub de coure aïllat amb ARMAFLEX, per tal d’evitar pèrdues de calor, fixat mecànicament a la paret per mitjà d’abraçadores amb tirafons. 4- INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT 4.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació d’aire comprimit necessàries d’un nou edifici industrial per tal de desenvolupar les activitats de reparació de vehicles. Així com exposar les condicions tècniques efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades d’acord amb el reglament vigent. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 36 4.2 NORMATIVA: • Real Decret 769/1999, del 7 de maig, pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i de Consell, 97/23/CE, relativa als equips de pressió, i que modifica el Real Decret sobre els aparells a pressió. • NTE-ITT. 4.3 DESCRIPCIÓ: La instal·lació d’aire comprimit constarà d’un filtre de compressor, amb l’objectiu eliminar prèviament les impureses de l’aire per tal de protegir el compressor i el sistema; el propi compressor, amb una connexió flexible amb la xarxa per tal d’evitar la transmissió de vibracions degudes al seu funcionament; el postrefredador, per eliminar en gran part la humitat pròpia de l’aire; un assecador; filtres de línia per purificar l’aire; i, finalment, elements de purga i unitats de manteniment. El compressor, se situarà, segons plànol, en la part coberta de planta soterrani annexa a l’edifici. El compressor distribuirà l’aire comprimit mitjançant el circuit grafiat, realitzat amb tub d’acer de seccions tal com es marca en els plànols, per tal d’evitar pèrdues de pressió no admissibles que provoquin que l’aire comprimit que arriba als punts de consum tingui una pressió insuficient. El circuit d’aire comprimit doncs, estarà format per una canonada principal connectada al compressor i a les canonades secundàries, que seran les que proporcionaran l’aire comprimit als punts de consum per mitjà de canonades de servei. Aquestes últimes alimentaran un màxim de 2 connectors ràpids. La pressió prevista de la xarxa és de 8 bars i la seva configuració serà de circuit obert amb purgadors al final de les línies amb vàlvula automàtica. Tota la xarxa s’executarà amb un 1% de pendent en la direcció del flux de l’aire per tal de portar la possible aigua als punts de purga. Els conductes passaran fixats mecànicament, per mitjà d’abraçadores amb tirafons, a les parets tenint en compte les dilatacions dels mateixos. A més, es col·locaran claus de pas per a realitzar el manteniment o possibles reparacions de la instal·lació. També es col·locaran elements de purga dels condensats en aquells punts on es realitzin canvis bruscs de direcció o inclinació, així com en els finals de línia. La connexió de la canonada de servei, o baixant, amb la secundària, es farà des de la seva part superior, per tal d’evitar el descens de l’aigua per gravetat als equips pneumàtics i el seu deteriorament associat. Les necessitats d’aire comprimit, detallades en l’apartat de càlcul, són pel funcionament de diferents eines pneumàtiques, com poden ser polidores, pistoles de Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 37 pintura, carraques, etc. Però a més, es connectarà una canonada d’aire comprimit als elevadors de tisores ja que és necessari per al funcionament del sistema de seguretat d’aquests. No serà necessari en canvi, la seva connexió als elevadors elèctrics de dues columnes, ni al de quatre, ni al frenòmetre. Segons el consum dels diferents equips que requereixen aire comprimit pel seu funcionament, i el personal que els utilitzarà, es preveu un compressor rotatiu de cargol de 1620 l/min d’aire efectiu amb un dipòsit de 500 litres de la marca PUSKA (model READY RTA 15/8-500 S). 5- INSTAL·LACIÓ DE SUBMINISTRAMENT I EVACUACIÓ DE LUBRICANT 5.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació de subministrament d’oli, així com l’evacuació de l’usat, necessària d’un nou edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de reparació de vehicles, així com les respectives revisions periòdiques. 5.2 DESCRIPCIÓ: El Real Decret 679/2006, del 2 de juny, pel qual es regula la gestió dels olis industrials usats, responsabilitza al productor del residu a realitzar un emmagatzematge adequat fins el seu lliurament al gestor de residus, havent de disposar d’instal·lacions i equips adequats que evitin vessaments nocius al terra. Per tant, s’instal·larà un sistema de subministrament d’oli, per tal de realitzar els corresponents canvis, així com la posterior recollida de l’oli usat. 5.2.1 Subministrament d’oli: Per tal de facilitar la tasca dels canvis d’oli, es disposarà d’un sistema de subministrament format per tres bidons normalitzats d’oli de 205 litres, de la casa SAMOA, una electrobomba d’engranatges monofàsica de 780W de potència per a cadascun, una instal·lació de distribució als diferents punts de treball amb tub d’acer, dispensadors d’oli, i equips de mesura i control de lubricant. S’instal·laran tres bidons per tal de què els mecànics puguin disposar d’oli mineral (15/40W), semisintètic (10/40W) i sintètic (5/40W). Els bidons i les respectives bombes es col·locaran, tal com indica el plànol, en la sala del compressor, a l’exterior de la planta soterrani. Les electrobombes aniran fixades a la paret i disposaran d’un tub flexible de succió a toma superior del bidó. Es col·locarà Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 38 una vàlvula de servei entre la sortida del fluid i la canonada de distribució, així com un regulador de pressió i un filtre a l’entrada d’aire de la bomba. A partir de les diferents electrobombes, es realitzarà una instal·lació amb tub d’acer de 1” de diàmetre, per tal de garantir el subministrament simultani en dos punts de treball. Aquestes canonades es col·locaran fixades a la paret amb abraçadores metàl·liques amb tirafons. En els diferents punts de treball es disposaran tres dispensadors formats per un enrotllador de mànega, accionat per ressort, amb estructura suport de doble braç reforçat i una pistola de distribució. Els braços de l’enrotllador seran orientables per tal d’aconseguir un funcionament òptim, i s’instal·laran sobre la paret. Per tal de mantenir un control exhaustiu de totes les operacions realitzades, així com per a limitar l’ús de la instal·lació només a personal autoritzat, s’instal·larà un sistema electrònic de gestió de l’oli. Mitjançant un teclat d’accés, el personal autoritzat podrà utilitzar els punts de subministrament, quedant registrades totes les dades relatives a cada utilització del sistema (usuari, data i hora de la transacció, volum i tipus d’oli, etc...). 5.2.2 Recuperació d’oli usat: L’oli que s’extregui del vehicle es recuperarà mitjançant un sistema format per un contenidor normalitzat de 1500 litres, situat en la mateixa sala amb l’oli de subministrament, una instal·lació realitzada amb tub d’acer i els diferents recuperadors per gravetat de 100 litres, amb descàrrega per bomba pneumàtica, situats en cada zona de treball. La bomba pneumàtica, fixada mecànicament a la paret, es connectarà a la canonada del circuit de recuperació i a una toma de la instal·lació d’aire comprimit. 6- INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ 6.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació de ventilació necessària d’un nou edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de taller de reparació de vehicles, venda de vehicles i recanvis així com l’administració del mateix. Així com exposar les condicions tècniques efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades d’acord amb el reglament vigent. 6.2 NORMATIVA: • CTE DB – HS3, sobre Qualitat de l’Aire Interior. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 39 • Real Decret 1027/2007, del 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. • UNE EN 12101-6:2006, de desembre de 2006, sobre Sistemes per al control de fum i de calor. Part 6: Especificacions pels sistemes de diferencial de pressió. 6.3 DESCRIPCIÓ: La renovació de l’aire en qualsevol local ocupat és necessària per renovar l’oxigen i evacuar els subproductes de l’activitat humana, o del procés productiu, tal com l’anhídrid carbònic, l’excés de vapor d’aigua, les olors desagradables o altres contaminants. La instal·lació de ventilació serà l’adequada i independent per a cadascuna de les zones següents: 6.3.1 Oficines: D’acord amb el reglament vigent sobre Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), es considera que per a un ús d’oficines la qualitat de l’aire interior ha de ser IDA 2, és a dir, que cal procurar una renovació d’aire de 12,5 l/s per persona. Aquest valor no caldrà doblar-lo ja que, segons la normativa actual, no està permès fumar en un establiment destinat a la reparació i venta d’automòbils. Aquesta renovació s’aconseguirà amb el sistema de climatització a través de la connexió de la unitat interior amb l’exterior per mitjà d’un conducte flexible d’alumini a la façana. Per aquest motiu, en les oficines en què el sistema de climatització escollit sigui mitjançant multi split, la unitat interior serà amb cassette. 6.3.2 Vestuaris i serveis: D’acord amb el reglament vigent del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), es considera que per a un local destinat a bany, cal procurar un cabal de ventilació de 15 l/s per local. En el cas dels vestuaris, al disposar-se 3 wàters i 2 dutxes, es considera un cabal de ventilació de 15 l/s per a cada wàter, és a dir, un total de 45 l/s. Es preveu realitzar una extracció forçada en els diferents serveis i vestuaris. En els serveis es col·locarà un ventilador helicoidal de baix nivell sonor amb rodament a boles (model Z) fixat al fals sostre i connectat a coberta. Aquest serà de la casa S&P model SILENT-100. En el cas dels vestuaris es col·locarà un ventilador helicocentrífug de baix perfil de conducte de la casa S&P model TD-MIXVENT 350/125. Aquest ventilador anirà en línia amb el conducte flexible d’alumini de 125mm de diàmetre que comunicarà, a través de boques d’aspiració BOR-100, als tres wàters i a la zona de vestuaris; tal com s’indica en el plànol de ventilació. L’admissió es realitzarà de forma natural per les obertures i portes. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 40 També es col·locarà un ventilador helicocentrífug de conducte de baix perfil, de la casa S&P model TD-MIXVENT 350/125, en el laboratori de pintura, tal com se senyala en el plànol de ventilació. Tant en els vestuaris com en els diferents serveis s’instal·larà una sonda de qualitat d’aire (de S&P), que permet controlar el nivell de qualitat de l’aire posant en funcionament automàticament el ventilador quan aquesta detecti fum, olors, vapors o altres gasos molestos. Un cop el nivell de qualitat torni a ser correcte, el ventilador continuarà funcionant durant un període de temps regulable entre 1 i 25 minuts, fixat en 10 minuts. Les sondes es col·locaran, tal com es mostra en els plànols, a una alçada de 2m respecte el terra. 6.3.3 Arxiu planta primera: D’acord amb el reglament vigent sobre Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), per a una qualitat de l’aire interior de IDA4, cal procurar una renovació d’aire de 0,28 l/s per m2, és a dir, de 9,8 l/s. La ventilació es realitzarà mitjançant un ventilador helicoidal de baix nivell sonor amb rodament a boles (model SILENT-100 de la casa S&P), col·locat al fals sostre amb sortida a coberta. L’extractor estarà connectat a l’interruptor d’accionament de l’enllumenat de l’arxiu. Un cop parada la il·luminació, disposarà de 10 minuts més de funcionament. 6.3.4 Zona d'estoc planta soterrani: La zona d'estoc de vehicles de la planta soterrani, pel fet de ser un espai destinat a l’aparcament de vehicles, s’assimilarà a les condicions que ha de complir un aparcament d’acord amb el reglament vigent del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). Així doncs, es considerarà un cabal de ventilació de 120 l/s per plaça d’aparcament. La ventilació es realitzarà mitjançant extracció mecànica i admissió natural. Segons els càlculs, es col·locarà un ventilador tubular axial per treballar immers a 400ºC/2h, amb carcassa amb protecció anticorrosiva mitjançant galvanitzat en calent i amb una inclinació de les pales de 24º. Aquest serà de la casa S&P model THGT/4-560- 5/24º-0,75KW. L’extracció es realitzarà amb conducte vist rectangular d’acer galvanitzat fixat mecànicament del sostre mitjançant abraçadores, de seccions segons càlculs. Aquest es conduirà a coberta mitjançant una boca d’expulsió. En el conducte es disposaran 11 reixes d’extracció de 400 x 200mm. L’admissió del local es realitzarà mitjançant els orificis de la porta d’entrada de vehicles de la planta soterrani amb unes dimensiones brutes totals de 700 x 30 cm, ja que aquesta disposarà d’un motor i unes guies fixades al forjat superior per a la seva obertura motoritzada. En quant a la regulació de l’extracció, s’assimilarà als requisits del CTE en cas d’aparcaments; i per tant, es disposaran detectors de monòxid de carboni que activin automàticament l’extractor quan s’arribi a una concentració de 50 p.p.m., ja que pot ser Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 41 que tinguem treballadors en la zona. Es col·locaran 8 detectors KM-170, específicament dissenyats per reaccionar davant la presència de CO, instal·lats en arbre. El sensor utilitzat és del tipus Taguchi i el disseny de l’aparell complirà amb les exigències establertes per la norma UNE 23-300 de 1984. Aquests detectors tindran un led que en cas d’aparèixer verd amb intermitències significarà que està funcionant correctament, vermell en cas de tenir una concentració superior a 50 p.p.m. i vermell intermitent en cas d’avaria. Els detectors formaran una única zona alimentada i controlada per una central de detecció de CO (KM-260). 6.3.5 Taller de planxa i pintura: Aquesta zona, a l’igual que la zona d'estoc de vehicles, s’equipararà a l’ús d’aparcament a l’hora de considerar el cabal d’aire de ventilació; per tant, aquest serà de 120 l/s per plaça de treball. La ventilació també es realitzarà mitjançant extracció mecànica per conducte i admissió natural. L’extractor serà de la casa S&P model THGT/4-500-0,75KW. Els conductes d’extracció tindran les mateixes característiques que els de la zona d'estoc, amb els diàmetres corresponents segons càlculs, i 4 reixes d’extracció de 250 x 200mm. L’admissió es farà amb una reixa de lama d’alumini de 200 x 20 cm, segons càlculs, situada en la façana que dóna a la rampa d’accés a la planta soterrani. En quant a la regulació de l’extracció, com que no hi haurà mai més de 5 vehicles, aquesta es farà mitjançant un rellotge horari. Es col·locarà un rellotge temporitzador en el quadre elèctric que actuï sobre la línia que dóna corrent a l’extractor. El rellotge es programarà amb una seqüència de funcionament de 15 minuts cada hora en horari de treball (de 8 del matí a 8 del vespre). Independentment al rellotge, es col·locarà un interruptor manual/automàtic que permeti l’activació de l’extractor manualment, o bé, automàticament per mitjà del rellotge temporitzador. 6.3.6 Taller de mecànica i electricitat: D’acord amb el reglament vigent sobre Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), per a una qualitat de l’aire interior de IDA 4 cal procurar una renovació d’aire de 0,28 l/s per m2, és a dir, de 123 l/s. La ventilació es farà natural mitjançant obertures mixtes en les dues façanes del local. Aquestes obertures estaran formades per orificis en les portes d’entrades de vehicles de la façana principal i per reixes de lames d’alumini en la façana oposada. L’àrea efectiva de cadascuna d’aquestes serà de 500 cm2. 6.3.7 Zona de recanvis: D’acord amb el reglament vigent sobre Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), per a una qualitat de l’aire interior de IDA 4 cal procurar una renovació d’aire de 0,28 l/s per m2, és a dir, de 75 l/s. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 42 La ventilació també es farà natural amb obertures mixtes a base de reixes de lames d’alumini de 30 x 15cm. Una d’aquestes se situarà en la porta d’entrada de recanvis i l’altra encastada en el tancament de la façana oposada. 6.3.8 Exposició de vehicles: D’acord amb el reglament vigent sobre Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), es considera que per a un ús comercial la qualitat de l’aire interior ha de ser IDA 3, és a dir, que cal procurar una renovació d’aire de 8 l/s per persona. L’ocupació que es preveu de la zona comercial serà de 12 persones (2 treballadors i 10 clients). Aquesta renovació s’aconseguirà amb el sistema de climatització, a través del sistema de retorn especificat en la instal·lació de climatització. 6.3.9 Escala especialment protegida: D’acord amb el DB SI, el recinte que conforma l’escala especialment protegida, ha de tenir una protecció davant el fum mitjançant un sistema de ventilació natural amb finestres practicables, amb conductes, o bé, amb un sistema de pressió diferencial segons la UNE EN 12101-6:2006. Degut a que es tracta d’una escala de planta sota rasant a planta baixa, la ventilació amb finestra es inviable i amb conductes esdevé una secció molt gran, ja que continua sent ventilació natural. Així doncs, es realitzarà mitjançant un sistema de pressió diferencial. Consisteix en protegir la caixa d’escala especialment protegida que forma part d’una via d’evacuació protegida. L’objectiu és establir un diferencial de pressió a través de la injecció mecànica d’aire exterior a la caixa d’escala, aconseguint una pressió positiva que impossibiliti l’ingrés dels productes de la combustió dins les vies d’escapament, afavorint així l’evacuació i impossibilitant la propagació vertical de l’incendi. Per tal d’evitar un excessiu increment de pressió en l’espai protegit que pugui dificultar, i fins i tot impossibilitar, l’obertura de les portes d’accés, s’utilitzarà un sistema de control mitjançant un sensor de pressió que mantingui una pressió de 50Pa. Així doncs, segons càlculs, s’instal·larà un kit, de la casa SODECA, que serveix per a la presurització de les escales, i permet variar de forma automàtica el cabal del ventilador per tal de mantenir una pressió diferencial de 50Pa, segons norma UNE. El kit està format per un transmissor de pressió diferencial, model TPDA-984.323D04, que s’alimentarà a 24V directament del convertidor de freqüència. El convertidor, model RFM2, serveix per realitzar la variació de velocitat del ventilador i la seva alimentació és monofàsica a 230V i 50Hz. La unitat de presurització, o ventilador model CJHCH-63-4T- 1’5, aïllada acústicament, i preparada per a la impulsió d’aire i presuritzar les escales, Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 43 s’alimenta directament del convertidor de freqüència. La sortida del convertidor és trifàsica a 230V i 50Hz. El kit es col·locarà a coberta, tal com s’indica en l’esquema adjunt en el plànol, que conduirà l’aire impulsat per aquest mitjançant un conducte de 130x50cm, d’acer galvanitzat, situat en la caixa d’instal·lacions del costat d’aquesta escala. 6.3.10 Cabina de pintura: La cabina de pintura per a automòbils està composta per dues zones: aplicació de pintura i polimeritzat d’aquesta. En la zona d’aplicació de pintura, gràcies a la ventilació de la cabina, s’aconsegueix crear un flux laminar a través dels filtres del sostre (per plènum) que descendeix a una velocitat de 0,3m/s, assegurant un perfecte escombrat del “over-spray”, a més de mantenir els nivells de concentració de productes tòxics per sota dels límits tolerables (segons Norma UNE 30-322-86). La ventilació es farà segons model equilibrat, és a dir, amb un ventilador d’impulsió de l’aire i un ventilador per a l’extracció d’aquest. L’aire introduït, serà aire net filtrat pel sostre de la cabina, per tal d’evitar, el màxim possible, que els operaris que treballin en l’interior respirin els components de la pintura. L’evacuació de l’aire es farà a través del terra de la cabina, on hi ha disposats uns filtres paint-stop que eximeixen a l’aire la sortida de pigments sòlids. Aquesta ventilació produirà corrents verticals i un moviment envolvent de l’aire; així s’evitarà que es dissipi la pintura per la resta de la cabina. La cabina que es col·locarà serà de la casa BLOWTHERM model EX/TVS 7000, amb una unitat termo ventilador d’impulsió de 269KW mitjançant un cremador de flama directa model GV/VA, de la mateixa casa, i un ventilador TVS/19. A més, es col·locarà una unitat de depuració verda, situada al costat d’aquesta, amb un ventilador d’extracció. La potència total serà de 7,5 KW. El termo ventilador impulsarà aire al sostre de la cabina, que prèviament haurà agafat de l’exterior. Per evitar l’entrada de cossos estranys al sistema de ventilació, es protegirà l’aspiració del ventilador amb una defensa (reixa). L’aspiració del ventilador es realitzarà des de façana com s’indica en els plànols. La unitat depuradora que realitzarà l’extracció de l’aire de la cabina, previ filtrat, arribarà fins a coberta. En el procés d’assecat de la pintura es posarà en funcionament el cremador de gas que farà que l’aire que introdueixi el ventilador d’impulsió sigui calent, al voltant d’uns 60º en funció de l’aplicació. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 44 La pressió de la cabina per a un bon funcionament es regularà de forma automàtica. A més, la cabina disposarà d’un quadre de comandament digital. 6.3.11 Centre de transformació: El centre de transformació disposarà d’una ventilació natural formada per dues obertures, una per a l’entrada d’aire fresc i l’altra per a la sortida de l’aire calent. Aquestes tindran una superfície de 5000 cm2 cadascuna, segons NTE-IET, és a dir, que tindran una secció de 50 x 100 cm. L’obertura d’entrada se situarà a 30cm respecte el nivell del paviment exterior acabat; i la de sortida a 230cm. Les reixetes de les obertures impediran el pas d’aigua, de petits animals i de la introducció d’objectes metàl·lics. 7- INSTAL·LACIÓ DE GAS NATURAL 7.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació de gas natural necessària d’un nou edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de taller de reparació de vehicles, venda de vehicles i recanvis així com l’administració del mateix. Així com exposar les condicions tècniques efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades d’acord amb el reglament vigent. 7.2 NORMATIVA: • Manual d’Instal·lacions Receptores de Gas Natural. • NTE-IGN (instal·lacions de gas natural). 7.3 DESCRIPCIÓ: 7.3.1 Escomesa: La companyia de gas instal·larà l’escomesa de gas natural, que comprendrà des de la xarxa de distribució, situada sota la vorera de la via pública, fins la clau d’escomesa, localitzada al pas exterior que envolta l’edifici. L’escomesa es realitzarà amb canonada de polietilè de 32x26,2mm a MPA. El subministrament de la companyia serà amb gas a Mitja Pressió A, i estarà d’acord amb la I.T.C. MI-IRG 06. Aquesta s’efectuarà soterrada fins a la façana i després del tallo, es conduirà amb canonada de coure, de 20x22mm, fins el conjunt de regulació i Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 45 mesura, instal·lat a façana, d’acord amb les instruccions de la companyia subministradora. 7.3.2 Característiques del gas: Gas Natural subministrat a Olot: Metà Nitrogen Età Propà Isobutà Normalbutà PCS PCI Densitat Densitat relativa Índex de Wobbe 83,87% 0,864% 14,89% 0,305% 0,025% 0,036% 10.500 kcal/m3 9.658 kcal/m3 0,8218 0,6364 13.285 kcal/m3 7.3.3 Xarxa interior: A partir del conjunt de regulació i mesura, la instal·lació anirà per dins l’edifici amb tub de coure de 51x54mm a BP. Després de l’armari de regulació i mesura es preveu instal·lar una vàlvula de tall general, que en cas d’avaria tallaria el subministrament de gas de la nau. L’armari serà de grau d’accessibilitat 2, és a dir, que el comptador estarà protegit per un armari o registre amb clau normalitzada. Tindrà un acabat lliscat interiorment, serà un recinte reservat exclusivament pel seu ús i la porta serà estanca. Per a la seva ventilació, l’armari disposarà de dues obertures, una en la part superior i l’altra en la inferior, i d’una secció mínima de 200cm2 cadascuna. L’armari tindrà dimensions suficients per contenir el comptador, vàlvules, etc., i permetre el treball de reparació i substitució. La porta de l’armari obrirà cap a fora i disposarà d’un pany normalitzat per l’empresa subministradora. El tub d’escomesa arribarà fins a l’armari on es troba instal·lat el conjunt de regulació i mesura de l’edifici format pels següents elements: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 46 - Clau de tall d’entrada del regulador. - Toma de pressió a l’entrada del regulador. - Filtre. - Regulador MPA/BP de model acceptat per la companyia de Gas Natural. - Toma de pressió a la sortida del regulador. - Vàlvula de seguretat per defecte de pressió de rearmament manual de model acceptat per la companyia de Gas Natural. - Toma de pressió a l’entrada del comptador. - Clau de tall d’entrada del comptador. - Comptador de gas. - Clau de tall de sortida del comptador. - Toma de pressió a la sortida del comptador. La instal·lació interior es realitzarà amb canonada de coure unida amb soldadura dura. Les dimensions de la canonada serà de 51x54mm, tal com es justifica en l’apartat de càlculs. Les canonades, passaran vistes i per tant, cal que es col·loquin convenientment fixades a les parets o sostres mitjançant elements de subjecció del tipus abraçadora, fixades mecànicament al suport amb tirafons. Per travessar parets o el forjat, s’enfundarà la canonada amb una beina metàl·lica (com ara d’acer) o bé de material no deformable de rigidesa suficient (com ara de PVC). Aquesta beina cal que quedi immobilitzada en la paret o mur, obturant el forat existent entre la beina i la canonada mitjançant una pasta elàstica. El diàmetre de la beina serà, com a mínim, 10mm superior que el diàmetre exterior del tub, a no ser que per qüestions constructives no fos possible. Des de l’armari de comptadors es punxarà a planta soterrani per tal de subministrar gas al cremador de la cabina forn de pintura del taller de planxa. 8- INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ 8.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació de climatització d’un nou edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de taller de reparació de vehicles, venda de vehicles i recanvis així com l’administració del mateix. Així com exposar les condicions tècniques efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades d’acord amb el reglament vigent. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 47 8.2 NORMATIVA: • CTE DB – HS3, sobre Qualitat de l’Aire Interior. • Real Decret 1027/2007, del 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. • CTE DB – HE1, sobre Limitació de Demanda Energètica. 8.3 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA: Per tal de garantir un ús racional de l’energia necessària per a la utilització dels edificis, i reduint així a límits sostenibles el seu consum, els edificis han de disposar d’un envoltant amb les característiques adequades, de forma que limiti la demanada energètica necessària per assolir el benestar tèrmic en funció del clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’estiu i d’hivern, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar. Per tal de verificar la correcta aplicació del DB HE1 del CTE, s’utilitzarà l’opció simplificada, basada en el control indirecte de la demanda energètica de l’edifici mitjançant la limitació dels paràmetres característics dels tancaments i particions interiors que conformen l’envolvent tèrmic. Per això a continuació es mostra una taula on es comparen els valors obtinguts en els càlculs amb els valors límits permesos. Segons el CTE, només queda sotmesa al compliment d’aquest document bàsic la zona d’exposició i venda de vehicles, ja que eximeix a les instal·lacions industrials i tallers. ELEMENT TRANSMITÀNCIA MÀX. ZONA CLIMÀTICA D1 TRASNMITÀNCIA EDIFICI Mur façana 0,57 0,34 Terra 0,42 0,37 Coberta 0,33 0,32 Finestra 1,63 1,55 8.4 DESCRIPCIÓ DELS TANCAMENTS I PARTICIONS INTERIORS: En quant als tancaments i particions interiors s’especifiquen aquelles que conformen l’envolvent tèrmic de l’edifici, és a dir, els elements que delimiten els espais climatitzats de l’exterior i els espais no climatitzats. De l’edifici es climatitzarà la zona comercial, els diferents despatxos i oficines, la sala d’espera, la sala de reunions i la sala informàtica; i es calefactarà la zona d’atenció de recanvis i els vestuaris de la planta altell. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 48 El tancament de façana es composa en la seva majoria per dos sistemes. En la part baixa, fins a una alçada de 3m sobre paviment de planta baixa, la façana està formada per una fulla interior de bloc de morter de 40x20x20cm i un trasdosat amb xapa de miniona de 0,6mm de gruix d’acer galvanitzat i lacat, fixat mecànicament sobre rastrells tipus omega. En la part superior es composa per una fulla interior a base de planxa d’acer galvanitzat de 0,6mm de gruix, una cambra d’aire de 100mm, aïllament a base de llana de roca de 80mm de gruix i 150kg/m3 i un trasdosat exterior igual que en la part inferior de la façana. Les obertures de les façanes es realitzaran amb fusteria d’alumini que salvi el pont tèrmic, i es col·locarà vidre de baixa emissió per reduir els guanys tèrmics a l’estiu i pèrdues tèrmiques a l’hivern. La coberta està formada per pannell sandwich de 50mm amb aïllament de fibra mineral autoportant fixat sobre estructura metàl·lica. El forjat del sostre de planta soterrani, per complir el DB HE1 del CTE, s’aïllarà amb un trasdosat a base de placa de cartró guix amb aïllament de fibra mineral de 82,5mm de gruix total. El forjat en sí, a l’igual que el forjat que separa la planta baixa de la planta altell, serà bidireccional de 30cm de cantell amb casetó de formigó alleugerit. Les divisions vertical interiors, entre els locals climatitzats i els no climatitzats, estan formades per paret de bloc de morter de 15cm de gruix, paret de bloc de morter de 15cm de gruix amb trasdosat de doble placa de cartró guix de 19mm sobre guies d’omega, i paret de bloc de morter de 20cm de gruix amb el mateix trasdosat. 8.5 DESCRIPCIÓ INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ: 8.5.1 Climatització exposició de vehicles: L’exposició de vehicles es climatitzarà mitjançant un sistema de bomba de calor d’expansió directa (és a dir, aire-aire), amb un equip compacte situat a la coberta del tipus ROOFTOP, de la casa CIATESA model IPF-360U, amb una potència frigorífica de 83,9KW i una potència calorífica de 85,9KW. A més, aquesta incorporarà un circuit de recuperació frigorífica MRC dedicat a la recuperació de calor de l’aire d’extracció, per tal de complir les exigències de recuperació d’energia del RITE. El muntatge de la màquina serà MRC11, és a dir, amb la connexió de la impulsió i el retorn en la part lateral. L’entrada d’aire exterior per tal de ventilar, passant pel recuperador d’energia, serà també lateral, a l’igual que l’extracció d’aire a l’exterior. També disposarà d’un sistema de free- cooling. La unitat compacta anirà sobre bancada de premuntatge estandaritzada construïda en xapa d’acer galvanitzat i aïllada tèrmicament; a més es col·locaran suports antivibratoris de cautxú. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 49 La impulsió es conduirà per conductes circulars reblats en espiral i peces de forma dotades de junta de doble perfil fets en goma EPDM de llarga duració. El conducte, de secció tal com es mostra en l’apartat de càlculs, es composa de dos cossos concèntrics metàl·lics i un aïllament intermedi de llana mineral amb una densitat de 40kg/m3. Els accessoris s’uniran al conducte per pressió. Tots ells aniran fixats del sostre mitjançant espàrrecs i abraçadores. Els difusors que es col·locaran en el conducte, per repartir l’aire condicionat a l’estança, seran d’impulsió radial de la casa TROX, sèrie ADLR (circulars) model ZV – M – L / 5 / 0 / 0 / S1 / RAL 9016. El retorn es realitzarà amb un circuit independent fet amb el mateix tipus de conducte. Per tal de garantir que la impulsió d’aire que realitzen els difusors arriba per igual a tot arreu, els retorns es faran arribar fins a una alçada sobre paviment d’uns 60cm, a més així es facilitarà les tasques de manteniment. Al final dels 8 conductes, disposats tal com s’indica en el plànol corresponent, es col·locarà una reixa de 40mm de diàmetre tal com es mostra en els càlculs. Tant el muntant del conducte d’impulsió com el de retorn baixaran per la mateixa zona d’exposició. La regulació es realitzarà mitjançant una regulació electrònica PCOc entàlpica, és a dir, que a més de controlar sondes interiors i exteriors de temperatura, controla sondes interiors i exteriors d’humitat 8.5.2 Climatització oficines i despatxos façana sud: Per a climatitzar aquests espais s’utilitzarà un sistema de multisplit de bomba de calor d’expansió directa (és a dir, aire-aire), format per una única unitat exterior i quatre unitats interiors (4x1). La unitat exterior se situarà a la coberta, tal com es mostra en els plànols, sobre bancada de premuntatge estandaritzada d’acer amb suports antivibratoris de cautxú. Aquesta serà de la casa DAIKIN, model RZQS125 amb una capacitat frigorífica de 12,5KW i una capacitat calorífica de 14KW. Les unitats interiors, disposades segons plànols, seran cassettes també de la casa DAIKIN, model FFQ 35 amb unes dimensions de 286 x 575 x 575 mm. Aquestes unitats aniran instal·lades en el fals sostre subjectades al forjat mecànicament amb els suports adients. Aquestes estaran compostes de 4 vies de sortida d’aire en els laterals i una via central d’entrada d’aire pel retorn. A més, per tal de poder realitzar la renovació d’aire del local, es connectarà la unitat interior a l’exterior per entrar aire nou, mitjançant una reixa a façana, tal com es grafia en els plànols, amb tub flexible d’alumini de 70mm de diàmetre. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 50 Aquests aparells d’aire condicionat permeten la programació de temperatures diferents a cada una de les habitacions on s’instal·larà una unitat interior, de forma que s’aconseguirà un major confort al ser estances d’usos i freqüència variada. 8.5.3 Climatització despatx façana nord i sala d’espera: Per a climatitzar aquests dos espais també s’utilitzarà un sistema de multisplit de bomba de calor d’expansió directa, format per una única unitat exterior i dues unitats interiors (2x1). La unitat exterior també se situarà a la coberta, tal com es mostra en els plànols, sobre bancada de premuntatge estandaritzada d’acer amb suports antivibratoris de cautxú. Aquesta serà de la casa DAIKIN, model RZQS71 amb una capacitat frigorífica de 7,1KW i una capacitat calorífica de 8KW. Les unitats interiors seran del mateix model de cassette que les anteriors i per tant les característiques i el muntatge serà el mateix. Així doncs, també es realitzarà la renovació d’aire de les estances mitjançant la connexió de les unitats interiors a façana. 8.5.4 Climatització despatx, sala de reunions i informàtica de la planta pis: Per a climatitzar aquests tres espais també s’utilitzarà un sistema de multisplit de bomba de calor d’expansió directa, format per una única unitat exterior i tres unitats interiors (3x1). La unitat exterior també se situarà a la coberta, tal com es mostra en els plànols, sobre bancada de premuntatge estandaritzada d’acer amb suports antivibratoris de cautxú. Aquesta serà de la casa DAIKIN, model RZQS125 amb una capacitat frigorífica de 12,5KW i una capacitat calorífica de 14KW. Les unitats interiors seran també de cassette però el model serà el FFQ50, segons catàleg. Per la resta tot serà igual als altres sistemes de multisplit. 8.5.5 Climatització despatx recanvis: Per a climatitzar aquest local s’utilitzarà un sistema de split de bomba de calor d’expansió directa, format per un equip 1x1 (una unitat exterior i una unitat interior). La unitat exterior també se situarà a la coberta, tal com es mostra en els plànols, sobre bancada de premuntatge estandaritzada d’acer amb suports antivibratoris de cautxú. Aquesta serà de la casa DAIKIN, model RXS25G amb una capacitat frigorífica de 2,5KW i una capacitat calorífica de 3,2KW. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 51 La unitat interior també serà de cassette model FFQ25. També s’utilitzarà, mitjançant un conducte de connexió amb una reixa situada a façana, per a realitzar la renovació d’aire del local. 8.6 DESCRIPCIÓ INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ: 8.6.1 Calefacció vestuaris planta primera: Per a calefactar els vestuaris de la planta primera s’ha optat per a col·locar emissors tèrmics elèctrics. Es disposaran, tal com es mostra en el plànol corresponent, 2 emissors tèrmics SOFT de la casa FERROLI de 1800W. L’emissor tèrmic es fixarà a la paret mitjançant suports regulables subministrats per la mateixa casa amb l’aparell. Es col·locarà en els murs exteriors deixant, tant per la part posterior com des del terra a la seva part inferior, un mínim de 10cm per tal de garantir una bona convecció de l’aire calent. La regulació es realitzarà mitjançant el mateix comandament incorporat en les unitats tèrmiques. Es fixarà un funcionament d’acord amb l’horari de l’establiment i es bloquejarà el seu ús, de forma que no el puguin manipular persones no autoritzades. 8.6.2 Calefacció zona d’atenció de recanvis: En la zona d’atenció de recanvis es disposaran emissors tèrmics per tal de donar un cert confort als dos recanvistes, tot i que és un espai obert que donarà a zones no calefactades. Per poder determinar les necessitats tèrmiques, que es justifiquen en l’apartat de càlculs, es pren els espais no calefactats com espais delimitats per un vidre simple, ja que té una elevada conductivitat tèrmica. Així doncs, aquestes unitats el que pretenen és donar una sensació de confort en la zona d’atenció on els recanvistes passaran més hores. Es disposaran 3 emissors tèrmics elèctrics SOFT de la casa FERROLI de 1800W, tal com es mostra en els plànols, amb les mateixes especificacions que els col·locats en els vestuaris. En quant a la regulació es prendran les mateixes mesures que en les establertes en l’apartat anterior. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 52 9- INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT 9.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació elèctrica necessària d’un nou edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de taller de reparació de vehicles, venda de vehicles i recanvis així com l’administració del mateix. Així com exposar les condicions tècniques efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades d’acord amb el reglament vigent. 9.2 NORMATIVA: • Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió del Reial Decret 842/2002, del 2 d’agost, i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC). 9.3 PREVISIÓ DE CÀRREGUES: 9.3.1 Enllumenat: Segons les característiques de l’edifici, les potències de l’enllumenat es recullen en la taula següent. Pels receptors amb làmpades de descàrrega, la càrrega mínima prevista en voltiampers serà de 1,8 vegades la potència en watts de la làmpada segons ITC-BT-44. ZONA QUANTITAT TIPUS POTÈNCIA (W) Zona Estoc 21 x 2 Fluorescent 58W 4384,80 Planxa i pintura 19 x 2 Fluorescent 58W 3967,20 Cabina Forn pintura 4 Fluorescent 58W 417,60 Bany PS 2 Fluorescent 18W 64,80 Laboratori 2 Fluorescent 58W 208,80 Escales 12 Incandescents 60W 720,00 Sala compressor 2 x 2 Fluorescent 18W 129,60 Transformador 1 x 2 Fluorescent 58W 208,80 Exposició 49 Descàrrega 150W 13230,00 Pas 8 Fluorescent 13W 187,20 Despatxos PB 7 x 2 Fluorescent 58W 1461,60 Sala d’espera 7 x 2 Fluorescent 26W 655,20 Bany PB 2 Fluorescent 18W 64,80 Taller mecànic 18 Descàrrega 150W 4860,00 Despatx recanvis 1 x 2 Fluorescent 58W 208,80 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 53 ZONA QUANTITAT TIPUS POTÈNCIA (W) Entrada recanvis 4 x 2 Fluorescent 26W 374,40 Taulell recanvis 2 x 2 Fluorescent 58W 417,60 Magatzem recanvis 63 Fluorescent 18W 2041,20 Bany – Vestidors PP 14 Fluorescent 18W 453,60 Passadís PP 5 Fluorescent 18W 162,00 Arxiu PP 2 Fluorescent 58W 208,80 Sala de reunions 7 x 2 Fluorescent 26W 655,20 Despatx PP 2 x 2 Fluorescent 58W 417,60 Informàtica PP 1 x 2 Fluorescent 58W 208,80 Coberta 1 x 2 Fluorescent 58W 208,80 Exterior PS 4 Incandescents 60W 240,00 Exterior PB 7 Descàrrega 150W 1890,00 38047,20 9.3.2 Força: Segons les característiques de l’edifici, les potències dels diferent elements es recullen en la taula següent: Núm. ELEMENT POT/UNITAT (W) POT. TOTAL (W) 1 Bomba elevació aigües 2200 2200 6 Polsador alarma incendi manual 2 12 6 Sirena alarma incendi 23 138 1 Termo acumulador 150 l 1800 1800 3 Eixugamans S&O SL-2002 A 1875 5625 1 Compressor 8bar 11000 11000 2 Extractor helicoïdal SILENT-100 8 16 2 Extractor conducte TD-MIXVENT 30 60 2 Extractor THGT 750 1500 1 Sistema termo ventilador cabina 7500 7500 1 Kit extracció escales 1500 1500 5 Sonda qualitat de l’aire 460 2300 8 Detectors de CO KM-170 1,3 10,40 1 Centraleta KM-260 95 95 2 Elevador de tisores de 2500 kg 3000 6000 1 Elevador de 4 columnes de 4000 kg 3000 3000 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 54 Núm. ELEMENT POT/UNITAT (W) POT. TOTAL (W) 2 Elevador de 2 columnes de 3000 kg 6000 12000 1 Frenòmetre 22000 22000 1 Equilibrador pneumàtics 400 400 1 Muntacàrregues elèctric de 1000 kg 8900 8900 1 Unitat compacta ROOFTOP 31000 31000 1 Multisplit doble twin 4 x FFQ35 6800 6800 1 Multisplit twin 2 x FFQ35 3400 3400 1 Multisplit triple 3 x FFQ50 6300 6300 1 Split FFQ25 1650 1650 1 Màquina neteja a pressió INDY 130V 2800 2800 1 Màquina expenedora cafè 1560 1560 1 Mesclador de pintura Dupont 1600 1600 16 PC’s 300 4800 2 Torn de dues moles 750 1500 1 Banc de proves 3680 3680 2 Aspirador 1200 2400 2 Pistola aire calent 2000 4000 1 Trepant de columna 368 368 4 Trepant a bateria 200 800 4 Tornavís elèctric 100 400 1 Carregador bateria 4500 4500 1 Màquina aire condicionat 2208 2208 3 Motor porta basculant garatge 1500 4500 2 Motor porta corredera vidre automàtica 450 900 3 Electrobombes subministrament d’oli 780 2340 173562,40 9.3.3 Resum previsió de càrregues: A partir de la previsió realitzada de l’enllumenat i la força, obtenim una potència instal·lada total de: TOTALS POTÈNCIA (W) Enllumenat 38047,20 Força 173562,40 Potència instal·lada 211609,60 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 55 No obstant, com que molts dels aparells i l’enllumenat seran d’ús esporàdic, s’aplica una simultaneïtat del 75%, obtenint una potència màxima d’utilització simultània de 158707,20 W i, per tant, la potència a contractar a la companyia subministradora i el IPC per aquest subministrament seran de 160 KW. 9.4 CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ: 9.4.1 Condicions del subministrament: La instal·lació treballarà a una tensió nominal de 400V entre fases i 230V entre fase i neutre a una freqüència de 50Hz. 9.4.2 Empresa subministradora: El subministrament el realitzarà l’empresa Endesa S.A. 9.4.3 Escomesa: Tot i que queda pendent l’estudi que realitzi la companyia subministradora, s’ha previst l’alimentació de la instal·lació elèctrica dins tub de PVC enterrat. El cable de l’escomesa serà de coure, tipus 0,6/1kV PVC (policlorur de vinil) i la seva secció, segons càlculs serà de 3 x 185 + 1 x 185 mm2. 9.4.4 Centre de transformació: Tal com ens indica el REBT, en el seu article 13, sobre reserva de local, se seguiran les prescripcions recollides en la reglamentació per la qual es regulin les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica. Així doncs, a Catalunya, quan la potència contractada supera els 100 KW, és obligatori preveure un local per poder instal·lar el transformador. Així doncs, tal com es mostra en el plànol corresponent, se situarà un transformador a la planta soterrani al costat de la façana. L’envolvent dels transformador serà amb parets tallafoc amb resistència de 180. El transformador estarà protegit amb un dispositiu de tall per sobreintensitat o un altre sistema equivalent. Aquest dispositiu estarà d’acord amb les característiques que figuren en la placa del transformador. 9.4.5 Caixa General de Protecció: Tal com indica la ITC 13, sobre caixes generals de protecció, en el cas de tenir en l’interior de l’edifici un centre de transformació per a la distribució en baixa tensió, els fusibles del quadre de baixa tensió d’aquest centre es poden utilitzar com a protecció de la línia general d’alimentació, desenvolupant la funció de caixa general de protecció. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 56 Aquesta estarà formada per un born de connexió pel conductor neutre i tres bases de fusible equipades amb cartutxos d’alt poder de ruptura per a cada fase. Aquestes bases seran del tipus DIN1 i fusibles de 400A d’intensitat. 9.4.6 Línia General d’Alimentació: La línia d’alimentació, que uneix la caixa general de protecció i l’equip de mesura, serà amb conductors aïllats situats en l’interior de canals protectores amb una tapa tal que només es pugui obrir amb l’ajuda d’un estri. Les dimensions de la canal vindran determinades de forma que es pugui augmentar la secció dels conductors en un 100%. Els conductors seran de coure, unipolars i aïllats amb un nivell d’aïllament de 0,6/1KV, de 3 x 185 + 1 x 95 mm2 de secció. A més, aquests seran no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. 9.4.7 Equip Comptador: El comptador i demés dispositius per a la mesura de l’energia elèctrica estaran situats dins un armari, tal com s’indica en el plànol corresponent, en la façana principal de l’edifici, per tal de permetre la lectura directa a través de les parts transparents resistents als raigs ultraviolats. El grau de protecció d’aquest conjunt serà IP43, IK09. Aquest serà un equip compacte multifunció per doble tarifa, energia reactiva i maxímetre del tipus T1 amb cablejat de 20x5 / 15x5 mm2. A més disposarà d’un comptador de control i un transformador de 100/5A. 9.4.8 Derivació Individual: La derivació individual, que uneix l’equip comptador amb el quadre general de maniobra i protecció, estarà constituïda per conductors de coure aïllats i unipolars, sent la seva tensió assignada de 450/750 V, situats en l’interior de canals protectores amb una tapa tal que només es pugui obrir amb l’ajuda d’un estri. Les dimensions de la canal, a l’igual que passa amb la línia general d’alimentació, venen determinades de forma que es pugui augmentar la secció dels conductors en un 100%; sent el diàmetre exterior nominal mínim per a tubs de derivació individual 32mm. Les unions dels tubs rígids seran roscades o embotides, de forma que no es puguin separar els extrems. La derivació constarà de tres fases, de 240mm2, i un conductor neutre, de 120mm2, així com el conductor de protecció. A més, incorporarà el fil de mando per a possibilitar l’aplicació de diferents tarifes, que serà de color vermell. El codi de colors que seguiran els conductors serà el que s’indica en la ITC BT 19, és a dir, els conductors de fase seran de color marró, negre i gris; mentre que el neutre serà de color blau clar i el conductor de protecció s’identificarà pel color verd-groc. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 57 Cal procurar que els cables no presentin empalmes i que la seva secció sigui uniforme, excepte en les connexions realitzades en els comptadors i en els dispositius de protecció. Els cables seran no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. 9.4.9 Dispositius Generals i Individuals de Maniobra i Protecció: Els dispositius generals de maniobra i protecció se situaran tal com s’indica en el plànol corresponent, a una alçada mínima respecte el terra de 1m. En el mateix Quadre General de Maniobra i Protecció es col·locarà una caixa per a l’interruptor de control de potència (ICP), immediatament abans dels altres dispositius, en un compartiment independent i precintable. Aquest ICP serà de 400A. La disposició dels dispositius generals i individuals de maniobra i protecció serà vertical i s’ubicaran ens diferents quadres de distribució, d’on partiran els circuits interiors. Aquests quadres estan formats pel Quadre General de Maniobra i Protecció i 5 subquadres, tal com s’indica en els plànols. Els envolvents dels quadres s’ajustaran a les normes UNE 20.451 i UNE-EN 60.439-3 amb un grau de protecció mínim IP30. L’envolvent per l’interruptor de control de potència serà precintable, com ja s’ha dit, i les seves dimensions estaran d’acord amb el tipus de subministrament i tarifa a aplicar, sent un model oficialment aprovat. Els dispositius generals i individuals de maniobra i protecció seran: - Un interruptor general automàtic de tall omnipolar, que permeti el seu accionament manual i estigui dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits. Aquest interruptor serà independent de l’interruptor de control de potència. Serà de 400A, 400V i un poder de tall de 16KA. - Un interruptor diferencial per a cada 5 circuit com a màxim, destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits. La seva sensibilitat queda reflectida en l’apartat de càlculs i l’esquema unifilar seguint el què estableix la ITC BT 24. - Dispositius de tall omnipolar (petits interruptors automàtics), destinats a la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits de cadascun dels circuits interiors de l’establiment. Existeixen diferents quadres de maniobra i protecció en l’edifici composats pel quadre general i 5 subquadres. En el quadre general, a més de les diferents línies que reparteixen als subquadres, es preveu les proteccions de la línia d’enllumenat i emergència de les escales així com del sistema manual d’alarma. En el subquadre 1 es preveu les proteccions de les línies d’enllumenat i força de la planta baixa. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 58 En el subquadre 2 es preveu les de les línies d’enllumenat i força de la zona de planxa i pintura, de planta soterrani, així com les connexions de les màquines instal·lades com la cabina de pintura, l’extractor de ventilació, etc. En el subquadre 3 es preveu les proteccions de les línies d’enllumenat i força de la zona d’estoc. En el subquadre 4 es preveu les de les línies d’enllumenat i força de les diferents estances de la planta primera. I, finalment, en el subquadre 5 es preveu les proteccions de les línies d’enllumenat i força de les màquines instal·lades en la planta coberta. Tots els elements de protecció tindran els valors assenyalats en els esquemes i quadres següents, que asseguren la protecció dels cables i les persones. Tots ells a més, aniran correctament senyalitzats amb indicadors de fòrmica per facilitar la seva identificació. Els cables es marcaran amb el número del born de sortida del cable. A la porta de cada armari, s’instal·larà un porta plànols per a col·locar els esquemes actualitzats del quadre corresponent. 9.4.9.1 Quadre General de Maniobra i Protecció: CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) PIA SQ 1 102089,8 120 70 250A III SQ 2 20243,6 10 10 40A III SQ 3 29206,4 16 16 63A III SQ 4 5071,0 6 6 10A III SQ 5 52658,8 35 16 100A III Sistema d’alarma 150 2,5 2,5 6A II Enllumenat escales 720 1,5 2,5 6A II Emergència escales 400 1,5 2,5 6A II 9.4.9.2 Subquadre 1: CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) I màx. (A) Enllumenat taller L1 1350 1,5 2,5 10A II Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 59 CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) I màx. (A) Enllumenat taller L2 1350 1,5 2,5 10A II Enllumenat taller L3 1350 1,5 2,5 10A II Enllumenat taller L4 810 1,5 2,5 6A II Emergència taller 1 250 1,5 2,5 6A II Emergència taller 2 200 1,5 2,5 6A II Enllumenat recanvis L1 1263,6 2,5 2,5 10A II Enllumenat recanvis L2 680,4 1,5 2,5 6A II Emergència recanvis 350 1,5 2,5 6A II Enllumenat taulell recanvis 417,6 1,5 2,5 6A II Enllumenat oficina i accés 680,4 1,5 2,5 6A II Enllumenat pas exposició a taller 187,2 1,5 2,5 6A II Enllumenat despatxos 1461,6 1,5 2,5 10A II Enllumenat sala espera i bany 392,4 1,5 2,5 6A II Emergència oficines 200 1,5 2,5 6A II Enllumenat exposició L1 3780 6 6 25A II Enllumenat exposició L2 3780 4 4 25A II Enllumenat exposició L3 3780 6 6 25A II Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 60 CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) I màx. (A) Enllumenat exposició L4 1890 2,5 2,5 16A II Emergència exposició 1 250 1,5 2,5 6A II Emergència exposició 2 250 1,5 2,5 6A II Enllumenat exterior 1 810 6 6 6A II Enllumenat exterior 2 1080 6 6 6A II Frenòmetre taller 22000 10 10 40A III Equilibrador taller 400 2,5 2,5 6A III Elevadors tisores taller 6000 2,5 2,5 16A III Elevador 2 columnes 6000 2,5 2,5 16A III Elevador servei express 3000 2,5 2,5 6A III Muntacàrregues recanvis 8900 6 6 20A III Banc de proves taller 3680 4 4 25A II Motors portes taller 4500 6 6 25A II Motors portes exposició 900 2,5 2,5 6A II Bases recanvis 1000 2,5 2,5 6A II Caixes industrials BJC taller L1 15000 6 6 32A III Caixes industrials BJC taller L2 10000 4 4 20A III PC’s PB 3300 2,5 2,5 20A II Bases zona oficines PB 5000 6 6 32A II Bases exposició 3000 2,5 2,5 20A II Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 61 9.4.9.3 Subquadre 2: CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) PIA Enllumenat planxa L1 1461,6 1,5 2,5 10A II Enllumenat planxa L2 1670,4 1,5 2,5 10A II Enllumenat planxa L3 835,2 1,5 2,5 6A II Enllumenat laboratori planxa 208,8 1,5 2,5 6A II Enllumenat cabina de pintura 3000 2,5 2,5 20A II Enllumenat emergència 350 1,5 2,5 6A II Termo ventilador i unitat depuradora 7500 2,5 2,5 16A III Extractor THGT planxa 750 2,5 2,5 6A III Bases industrials BJC planxa 15000 6 6 32A III 9.4.9.4 Subquadre 3: CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) PIA Enllumenat zona estoc L1 1252,8 1,5 2,5 10A II Enllumenat zona estoc L2 1252,8 1,5 2,5 10A II Enllumenat zona estoc L3 1879,2 2,5 2,5 16A II Emergència zona estoc 1 500 1,5 2,5 6A II Emergència zona estoc 2 500 1,5 2,5 6A II Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 62 CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) PIA Enllumenat bany, CT i sala exterior 403,2 1,5 2,5 6A II Enllumenat exterior PS 240 1,5 2,5 6A II Compressor sala exterior 11000 4 4 20A III Detecció de CO zona estoc 105,4 1,5 2,5 6A II Extractor THGT zona estoc 750 2,5 2,5 6A III Elevador de 2 columnes 6000 2,5 2,5 16A III Bomba elevació d’aigües 2200 6 6 6A III Motor porta zona estoc i planxa 1500 2,5 2,5 10A II Caixes industrials BJC zona estoc 5000 2,5 2,5 10A III Electrobombes sub. oli 2340 2,5 2,5 16A II 9.4.9.5 Subquadre 4: CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) PIA Enllumenat PP zona 1 824,4 1,5 2,5 6A II Enllumenat PP zona 2 1281,6 1,5 2,5 10A II Emergència PP 250 1,5 2,5 6A II Extractors PP 90 1,5 2,5 6A II PC’s PP 1500 1,5 2,5 10A II Bases PP 3000 2,5 2,5 20A II Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 63 9.4.9.6 Subquadre 5: CIRCUIT POTÈNCIA (W) SECCIÓ CONDUCTOR (mm2) SECCIÓ PROTECCIÓ (mm2) PIA Enllumenat 129,6 1,5 2,5 6A II Kit sobrepressió escala 1500 2,5 2,5 10A II Equip solar tèrmic 30 1,5 2,5 6A II Termo elèctric 1800 2,5 2,5 10A II Unitat Rooftop 31000 25 16 63A III Multisplit doble twin 6800 10 10 40A II Multisplit twin 3400 4 4 10A II Multisplit triple 6300 10 10 40A II Split 1650 2,5 2,5 10A II Bases 1500 2,5 2,5 10A II Les oficines i despatxos de l’establiment disposaran d’una instal·lació de connexió de veu i dades. Aquesta estarà formada per un quadre, amb les corresponents connexions al servidor (RAC), situat en la sala d’informàtica, i les diferents preses de veu i dades situades al costat dels endolls per a cada ordinador. 9.4.10 Canalitzacions i distribució del cable: Totes les safates seran metàl·liques CIMEL perforada o similar, de 60mm o 100mm d’ala plegada cap a l’interior, amb un gruix de 0,8 a 1mm, i amb un tabic separador i tub rígid de PVC tipus GRISDUR. En les oficines es realitzarà la distribució mitjançant canal de PVC UNEX o similar per tal d’instal·lar els corresponents endolls. Els colors emprats pels diferents conductors seran, establerts anteriorment, els següents: - Negre, marró i gris per a les fases. - Blau clar per al neutre. - Ratllat verd-groc per a la posta a terra. Tots els circuits disposaran de conductor de protecció de coure que es connectarà a la posta a terra. A més, totes les masses i canalitzacions metàl·liques també estaran connectades al circuit de protecció. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 64 Es cablejaran les línies dins de safata metàl·lica i tub GRISDUR vist i grapat a la paret i sostre. Es deixaran instal·lats tots els aparells d’il·luminació que s’accionaran des del quadre general de distribució o des d’interruptors segons es detalla en plànols adjunts. 9.4.11 Enllumenat: Els criteris d’il·luminació de les diferents zones, segons nivells recomanats d’il·luminació, són els següents: ZONES NIVELLS ÒPTIMS (lux) Exposició vehicles 1000 Oficines, sala de reunions i d’espera, i venda recanvis 750 Serveis, escales, arxiu, magatzem i sales tècniques 200 Zones de pas 150 Zona taller i laboratori pintura 500 Cabina de pintura 800 A la zona d’exposició, a l’igual que la zona de taller de la planta baixa, s’ha previst la instal·lació de projectors suspesos de superfície, de la casa TROLL, model Pendel, de cos construït en alumini injectat, amb reflector d’alumini, i amb equip i làmpada d’halogenurs metàl·lics HIT-DE de 150W. En el pas entre l’exposició i el taller, així com en la sala d’espera, l’accés a recanvis, el bany de planta baixa, els vestuaris i el passadís i sala de reunions de la planta primera, es preveu la col·locació de downlight tècnic encastable de la casa TROLL, model Òptics, amb reflector d’alumini i de potència variable segons la zona. En les oficines es col·locaran lluminàries fluorescents encastables, de la casa TROLL, sèrie 70, per a fals sostre amb perfileria vista i amb dues làmpades fluorescents de 58W. En la zona de treball dels recanvistes, el taller de planxa i pintura i la zona d’estoc, es preveu la instal·lació de lluminàries fluorescents industrials, de la casa TROLL, model Nix, amb pantalles estanques i safata reflectora de xapa d’acer esmaltat i difusor de metacrilat. La làmpada estarà composta per dos fluorescents de 58W cadascun. Finalment, en la resta de zones no citades, es col·locaran lluminàries fluorescent industrials, model Indy, amb regleta industrial tancada. En el magatzem de recanvis aquestes estaran muntades, tal com s’indica en els plànols adjunts, sobre carril. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 65 En les zones exteriors de planta baixa es col·locaran columnes de 6m d’alçada amb projectors amb equips de 150W; i en la planta soterrani s’instal·laran aplics M amb làmpada incandescent de 60W que també s’utilitzaran per a la il·luminació de les escales. Per a les lluminàries o tubs de descàrrega, tal com diu el REBT, s’ha aplicat un coeficient de 1,8 per a la previsió de càrregues en els corresponents càlculs. 9.4.12 Enllumenat d’emergència: Segons estableix el Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials (RSCIEI), en un establiment industrial cal instal·lar enllumenat d’emergència de les vies d’evacuació dels diferents sectors si tenen un planta sota rasant, en planta sobre rasant amb una ocupació superior a 10 persones i que siguin de risc intrínsec mig o alt, i quan la ocupació sigui superior a 25 persones. Així doncs, tal com indica el RSCIEI, cal dotar d’enllumenat d’emergència a la nau amb 1lux/m2 com a norma general i amb 5lux/m2 els local on hi hagi instal·lats quadres, centres de control, etc; i on hi hagin els equips centrals i quadres de control del sistema de protecció contra incendi, amb una autonomia de 1 hora mínim. Per tant, a efectes pràctics s’ha considerat un nivell d’il·luminació mínim de 5lux/m2. L’enllumenat d’emergència es posarà automàticament en funcionament quan es produeixi un fallo d’enllumenat general o quan la tensió d’aquest baixi a menys del 70% del seu valor nominal. S’instal·laran lluminàries d’emergència de la casa DAISALUX, model HYDRA GIGA, de 350 lúmens i 150 lúmens, segons s’especifica en l’apartat de càlculs. Aquests es col·locaran fixats mecànicament a una superfície vertical o horitzontal, tal com es mostra en els plànols. 9.4.13 Instal·lació de posta a terra: La instal·lació de terra es realitzarà mitjançant la col·locació de 10 piquetes verticals de coure de 2m de longitud i 14mm de diàmetre. Aquestes piquetes s’uniran entre sí amb cable de coure de 35mm2 de secció, unint-les amb el punt de posta a terra. El punt de posta a terra estarà constituït per un seccionador que permeti separar el circuit de terra i mesurar el seu valor. El circuit de terra anirà junt amb els d’alimentació, és a dir, baix el mateix tub o conducte i els conductors presentaran el mateix grau d’aïllament que els polars. Les connexions dels cables amb les parts mecàniques es realitzaran assegurant les superfícies de contacte mitjançant cargols, elements de compressió, reblons o soldadura d’alt punt de fusió. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 66 Queda prohibit intercalar al circuit de terra elements com seccionadors, fusibles o interruptors que puguin tallar la seva continuïtat. Caldrà procurar connectar a la posta a terra l’estructura metàl·lica de la nau així com les diferents masses metàl·liques. 10- INSTAL·LACIÓ DE PARALLAMPS 10.1 OBJECTE: L’objecte és especificar les parts que composen la instal·lació de parallamps d’un edifici industrial destinat a desenvolupar les activitats de taller de reparació de vehicles, venda de vehicles i recanvis així com l’administració del mateix. També s’exposen les condicions tècniques, efectuant els càlculs que justifiquen les solucions adoptades per aconseguir les llicències i permisos necessaris per a la seva legalització i obertura. 10.2 NORMATIVA: • CTE DB – SU8, sobre Seguretat Front al Risc Causat per l’Acció del Llamp. 10.3 DESCRIPCIÓ: S’instal·larà un parallamps amb dispositiu de cebat no electrònic, normalitzat segons norma UNE 21.186. Aquest disseny permet produir una ionització de les partícules d’aire al voltant de la punta del captador, que genera un traçador ascendent dirigit cap al núvol. Aquesta corrent de ions intercepta i canalitza des del seu origen la descàrrega elèctrica del llamp. Segons els radis de protecció del parallamps INGESCO PDC, és suficient el model PDC 3.1 amb un radi de protecció de 60m. La punta del parallamps cal que estigui situada, com a mínim, dos metres per sobre del punt més alt de l’edificació que protegeix. Per a la seva correcta instal·lació sobre el màstil, cal que es disposi la corresponent peça d’adaptació. El màstil es fixarà mecànicament al parament vertical metàl·lic, que delimita la zona on se situen les diferents màquines de fred i calor de la coberta. El parallamps es connectarà a una presa de terra mitjançant un o varis cables conductors que baixaran per l’exterior de l’edifici amb la trajectòria més curta i rectilínia Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Memòria descriptiva 67 possible. Aquest cable es conduirà a una arqueta amb les corresponents piquetes, tenint en compte que els últims 2m es protegiran amb tub metàl·lic. La posta a terra serà independent a la de l’edifici, estarà formada per piquetes de 18mm de diàmetre i 1,5m de longitud, i la seva connexió serà en una arqueta registrable. Per tal d’assegurar un nivell baix de resistència de pas de la posta a terra, s’utilitzarà un concentrat de sals minerals combinat amb elements que afavoreixen l’absorció i retenció d’aigua augmentat així la conductivitat elèctrica del terreny. Aquest component s’introduirà diluït en aigua mitjançant un tub d’humidificació expressament ubicat per aquesta funció o bé, directament en la perforació realitzada per la introducció de la pica. III- JUSTIFICACIÓ CÀLCULS Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 69 1- INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT 1.1 AIGÜES PLUVIALS: Per tal de poder calcular les aigües pluvials, ens remetrem a les taules de dimensionament dels diferents elements que composen la instal·lació d’evacuació d’aigües pluvials que ens facilita el DB-HS 5 del CTE. En primer lloc, com que totes les taules de dimensionament ens vénen expressades amb pluviometries de 100mm/h, cal trobar la intensitat pluviomètrica que correspon a la zona on es troba el nostre edifici. Aquesta intensitat pluviomètrica l’obtenim en funció de la isoyeta, i de la zona pluviomètrica corresponent a la localitat determinada mitjançant un mapa de isoyetes i zones pluviomètriques que també ens facilita el CTE, dins l’apèndix B, figura B1. Zona pluviomètrica (Olot) = B Isoyeta = 60 Intensitat pluviomètrica i (segons taula B1)= 135 mm/h. Per aplicar la intensitat pluviomètrica real que tenim a les taules cal convertir-la en un factor f de la següent forma: 35,1100135100 === if 1.1.1 Punts de desguàs: Un cop tenim el factor que ens permetrà ajustar les taules al nostre cas, cal determinar els punts de desguàs que tindrem a la coberta, en funció dels m2 de cada part de la coberta i la taula 4.6. del DB HS-5 del CTE. 637 m² 625 m² 270 m² Així, en funció dels paràmetres que ens dóna la taula, cal col·locar 4 punts de desguàs en la part de coberta amb 270 m2 i 5 en cada una de les altres dues. No obstant, Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 70 per qüestió de disseny, en comptes de 5 punts de desguàs se’n col·locaran 7 a cada costat. Pel què fa als embornals exteriors, disposats en la part pavimentada al voltant de la nau fins el límit de parcel·la, segons la normativa, amb una superfície de 970 m2, cal col·locar 7 embornals. Però a més, es col·locarà una reixa contínua en la part inferior de la rampa. 1.1.2 Canelons: A partir de la taula 4.7. del mateix document, es determinarà el diàmetre del caneló, que s’estableix per un règim pluviomètric de 100mm/h, en funció de la superfície en projecció horitzontal de la coberta (m2) i el pendent del mateix caneló. Si nosaltres tenim les superfícies mostrades en el plànol anterior, caldrà dividir aquestes superfícies pel número de punts de desguàs de cada part. Com que la intensitat pluviomètrica de la nostra coberta és major de 100mm/h, cal aplicar el factor de correcció f, calculat anteriorment, a la superfície de la coberta. A més, el diàmetre nominal que ens dóna la taula és per a una secció de caneló semicircular, per tant, com ja ens diu la norma, caldrà incrementar aquesta secció en un 10% per tal d’obtenir l’equivalència per una secció quadrangular. ÀREA (m2) NÚM. DESGUASSOS ÀREA PER DESGUÀS ÀREA CORREGIDA Ø NOMINAL (mm) SECCIÓ EQUIVALENT 637 7 91,0 122,9 200 220 625 7 89,3 120,5 200 220 270 4 67,5 91,1 200 220 1.1.3 Baixants d’aigües pluvials: El diàmetre dels baixants s’extreu de la taula 4.8. del CTE, a partir de la superfície en projecció horitzontal a la qual serveix cadascun d’ells. Com que la taula està expressada per una intensitat pluviomètrica de 100mm/h, cal tornar a aplicar el factor de correcció de 1,35. ÀREA PER DESGUÀS (m2) ÀREA CORREGIDA Ø NOMINAL (mm) SECCIÓ EQUIVALENT 91,0 122,9 75 75 89,3 120,5 75 75 67,5 91,1 63 75 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 71 1.1.4 Col·lectors aigües pluvials: Els col·lectors d’aigües pluvials es calculen a secció plena a règim permanent mitjançant la taula 4.9., dins el DB-HS 5, en funció del seu pendent i de la superfície a la que serveix. ÀREA (m2) ÀREA CORREGIDA Ø NOMINAL (mm) 1% pdt. 637 860 200 625 844 200 270 365 160 1.2 AIGÜES RESIDUALS: El diàmetre del sifó i derivació individual en mm de cada aparell sanitari serà, segons el DB-HS 5, el següent: TIPUS D’APARELL SANITARI Ø NOMINAL (mm) Ø COMERCIAL (mm) Lavabo 40 40 Dutxa 50 50 WC 100 110 Pica 40 40 Abocador 40 40 En funció del número i diàmetre de derivació dels diferents aparells, s’han dimensionat els baixants i col·lectors grafiats en el plànol de sanejament. Però s’ha tingut cura de complir els diàmetres mínims que ens marca la norma en funció del número de desguassos, el pendent i l’alçada del baixant. 1.2.1 Separador d’hidrocarburs: Els separadors d’hidrocarburs es dimensionen en funció de la seva capacitat en l/s, és a dir, en funció del cabal que s’hi connecta. En el nostre cas, en arribarà un cabal al separador de: ORIGEN CABAL (l/s) Aparells sanitaris 1,90 Zona rentat 0,25 Total 2,15 Per tant, la capacitat mínima del separador d’hidrocarburs és de 2,15 l/s, i per tant es col·locarà un separador d’hidrocarburs de polietilè d’alta densitat de 3 l/s de capacitat, Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 72 que correspon a un volum de 1050 litres, de format rectangular de la casa REMOSA model SHCO 3, especial per a tallers mecànics. 1.2.2 Dipòsit de recepció o pou d’elevació: El dimensionat d’aquest es fa de forma que es limiti el número d’arrancades i parades de les bombes, considerant acceptable que aquestes siguin 12 vegades a l’hora, com a màxim. Així, la capacitat del dipòsit es calcula mitjançant la següent expressió, facilitada per l’apartat 4.6.1. del mateix document: ( )33,0 dmQV bu ×= On: Qb barb2right Cabal de la bomba en dm3/s. Per tant: 3433,133,0 dmV u =×= Això ens diu que el volum mínim, per tal de què la bomba no hagi de funcionar més de 12 vegades l’hora, és de 4 dm3. Per tant, amb un pou d’elevació en què s’hi puguin disposar les dues bombes (en quant a dimensions), i tingui un volum mínim de 4 dm3, serà suficient. El pou d’elevació que es col·locarà serà una estació elevadora per a aigües netes, residuals i fecals, de la casa EBARA, model SANIRELEV 22, de 540 litres de capacitat. 1.2.3 Bombes d’elevació: El cabal de cada bomba ha de ser igual o major que el 125% del cabal d’aportació, sent les dues bombes iguals, segons el punt 4.6.2. del DB HS-5. Per tant, en funció de les aigües que caldrà elevar degut a la diferència de cota amb la xarxa general, tindrem un cabal de: ORÍGEN CABAL (l/s) Aparells sanitaris 3,00 Zona rentat 0,25 Reixa pluvials rampa 6,90 Total 10,15 125% del total 12,69 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 73 Si passem els 12,69 l/s a m3/h, tal com s’expressa el cabal comercial de les bombes, tenim que ha de ser igual o superior a 45,7 m3/h. A partir de la taula de característiques de la casa EBARA, en funció del cabal calculat i l’alçada manomètrica total, consistent en 4m, es col·locarà dues electrobombes submergibles per a aigües fecals de la casa EBARA, model DW 300 de 2,2KW (trifàsic). 1.2.4 Arquetes: Les dimensions mínimes necessàries (longitud L i amplada A) d’una arqueta en funció del diàmetre del col·lector de sortida d’aquesta seran: DIÀMETRE COL·LECTOR DE SORTIDA (mm) 100 150 200 250 300 350 400 450 500 40 x 40 50 x 50 60 x 60 60 x 70 70 x 70 70 x 80 80 x 80 80 x 90 90 x 90 2- INSTAL·LACIÓ DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS 2.1 NIVELL DE RISC INTRÍNSEC SEGONS RSCIEI: Per tal de trobar el nivell de risc intrínsec del sector d’incendi, corresponent a la zona del taller de mecànica i electricitat, la zona administrativa, la zona de recanvis, la zona del taller de planxa i pintura, i la zona d’estoc de vehicles; primer cal realitzar el càlcul de la densitat de càrrega de foc d’aquest sector. Pel càlcul de la densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, cal aplicar les següents fórmules, corresponents a la densitat de càrrega de foc per a activitats de producció, transformació, reparació o qualsevol altra diferent a l’emmagatzematge, i la densitat de càrrega de foc per a activitats pròpiament d’emmagatzematge, respectivament. ( )2/ mMJRaA CSqQ iisis ×××∑= ( )2/ mMJRaA hCSqQ iiivis ××××∑= Sent: Qs barb2right Densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, del sector o àrea d’incendi, en MJ/m2. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 74 qsi barb2right Densitat de càrrega de foc de cada zona amb procés diferent, segons els diferents processos que es realitzen en el sector d’incendi, en MJ/m2 (segons Taula 1.2 de l’Annex I del RSCIEI). qvi barb2right Càrrega de foc, aportada per els m3 de cada zona amb diferent tipus d’emmagatzematge existent en el sector d’incendi, en MJ/m3 (segons Taula 1.2 de l’Annex I del RSCIEI). Si barb2right Superfície de cada zona amb procés i densitat de càrrega de foc diferent, en m2. Ci barb2right Coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat (per la combustibilitat) de cadascun dels combustibles que existeixen en el sector d’incendi. hi barb2right Altura de l’emmagatzematge de cada un dels combustibles, en m. A barb2right Superfície construïda del sector d’incendi o superfície ocupada de l’àrea d’incendi, en m2. Ra barb2right Coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat (per l’activació) inherent a l’activitat industrial que es desenvolupa en el sector d’incendi, producció, muntatge, transformació, reparació, emmagatzematge, ... 2.1.1 Zona Industrial: Els càlculs de la densitat de càrrega de foc s’han resumit en la següent taula, distingint si es tracta d’un procés de producció o emmagatzematge, així com l’activitat que es desenvolupa. Les superfícies que s’han utilitzat corresponen a les superfícies útils segons el projecte. TIPUS ACTIVITAT Ra qvi o qsi Ci Hi Si SUMA Prod. Vehicles, reparació 1,0 300 1 439,10 131700 Prod. Vehicles, venda d’accessoris 1,0 300 1 27,10 8100 Magat. Vehicles, magatzem d’accessoris 1,5 800 1 1,5 1053,00 842400 Magat. Vehicles, magatzem d’accessoris 1,5 800 1 6,0 265,00 1272000 Magat. Vehicles, magatzem d’accessoris 1,5 800 1 1,0 14,67 11200 Prod. Vehicles, pintura 1,5 500 1 410,95 205000 Prod. Oficina tècnica 1,0 600 1 206,70 123600 Magat. Arxiu 2,0 1700 1 2,0 34,88 115600 Ra 1,5 Total 2709600 QS = 2709600 / 2451,40 x 1,5 = 1658 MJ/m2 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 75 Amb una densitat de càrrega de foc, Qs, de 1658 MJ/m2, el RSCIEI ens determina un nivell de risc intrínsec del sector MIG amb un factor 4, ja que es troba entre els valors de 1275 i 1700 MJ/m2. 2.1.2 Zona Comercial: Tot i ser un sector d’incendi regulat pel CTE, aquesta normativa ens remet al RSCIEI per calcular el nivell de risc intrínsec. Així doncs, es realitzarà el mateix procés a l’hora de calcular la densitat de càrrega de foc: TIPUS ACTIVITAT Ra qvi o qsi Ci Hi Si SUMA Prod. Vehicles 1,5 300 1 577,35 1731100 Prod. Vehicles, venda d’accessoris 1,5 300 1 50,85 40000 Ra 1,5 Total 213100 QS = 213100 / 628,20 x 1,5 = 509 MJ/m2 Amb una densitat de càrrega de foc, Qs, de 509 MJ/m2, el CTE ens determina un nivell de risc intrínsec del sector BAIX, ja que es troba entre els valors de 425 i 850 MJ/m2. 2.2 OCUPACIÓ P: Per tal de poder aplicar les exigències relatives a l’evacuació dels establiments industrials, cal determinar la seva ocupació segons l’expressió que facilita el RSCIEI per a un número de persones inferior a 100 dins el sector d’incendi: P = 1,10 p ; quan p<100. Sent: P barb2right Ocupació del sector d’incendi. p barb2right Persones que ocupen el sector d’incendi, d’acord amb la documentació laboral que legalitzi el funcionament de l’activitat. Així, per a un total de 12 persones dins el sector d’incendi (ja que tenim un personal format per a 14 persones de les quals 2 corresponen als venedors que estan fora del sector d’incendi estudiat). P = 1,10 x 12 = 13,2 barb2right 14 En quant a l’ocupació P del sector d’incendi corresponent a la zona comercial queda definida pel CTE com: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 76 personespersonam mocupacióútilSupP 3142 628. 2 2 === 3- INSTAL·LACIÓ D’AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA SANITÀRIA 3.1 CANONADES AIGUA FREDA SANITÀRIA: El dimensionat de la xarxa interior es farà dimensionant cada tram, segons l’esquema de la instal·lació que es mostra a continuació: A B C FE G H PLANTA SOTERRANI PLANTA BAIXA PLANTA ALTELL PLANTA COBERTA 0,20 l/s 0,20 l/s0,20 l/s 0,10 l/s0,10 l/s 0,10 l/s Abocador Dutxes Lavabos Inodors 0,20 l/s Pica 0,20 l/s Aixeta 0,15 l/s Aixeta 0,20 l/s Pica 0,10 l/s Lavabo 0,10 l/s Inodor 0,20 l/s Aixeta 0,20 l/s Aixeta 0,20 l/s Aixeta 0,10 l/s Inodor 0,10 l/s Lavabo 0,20 l/s Pica 0,20 l/s Pica D 0,10 l/s0,10 l/s 0,10 l/s Placa solar tèrmica Els consums dels diferents aparells sanitaris de l’edifici es resumeixen en la taula següent: APARELL O PUNT DE CONSUM CABAL INSTANTANI D’AFS (l/s) Lavabo 0,10 Pica 0,20 Inodor 0,10 Abocador 0,20 Dutxa 0,20 Aixeta taller 0,20 Aixeta màquina cafè 0,15 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 77 El dimensionat dels trams es farà segons el cabal màxim de cada tram, que serà la suma dels cabals dels punts de consum alimentats per aquest tram, segons la taula anterior. A aquest cabal se li aplicarà un coeficient de simultaneïtat de valor: 1 1 − = n K Sent: K barb2right Coeficient de simultaneïtat del tram n barb2right Nombre d’aparells o punts de consum del tram Així, un cop calculat el cabal màxim i el coeficient de simultaneïtat de cada tram, el cabal de càlcul serà el resultat del producte d’aquest cabal màxim amb el seu corresponent coeficient de simultaneïtat. Com a última dada, per a realitzar aquests càlculs que s’expressen en la taula següent, es prendrà una velocitat de l’aigua màxima de 1m/s per evitar sorolls. Pel càlcul del diàmetre teòric es pren l’expressió: ( ) ( ) ( )dmsdmv slQd / /4 × ×= pi TRAM n CONSUM UNITARI (l/s) K CABAL (l/s) VEL. (m/s) DIÀMETRE TEÒRIC (dm) DIÀMETRE COMERCIAL Øe – Øi (mm) A – B 22 3,85 0,22 0,84 1 0,33 PE 63 – 51,4 B – C 4 0,80 0,58 0,46 1 0’,24 Cu 28 – 26 C – D 3 0,60 0,71 0,42 1 0,23 Cu 28 – 26 B – E 18 2,75 0,24 0,67 1 0,29 Cu 35 – 33 E – F 10 1,40 0,33 0,47 1 0,24 Cu 28 – 26 E – G 8 1,15 0,38 0,43 1 0,24 Cu 28 – 26 G - H 4 0,60 0,58 0,35 1 0,21 Cu 22 – 20 El diàmetre del tram G – H s’ha reduït a un diàmetre 22 x 20, tot i que el diàmetre de càlcul ens doni 0,21dm, ja que si calculem la velocitat de l’aigua amb aquest diàmetre veiem que no s’allunya gaire del 1m/s que ens hem fixat: smsdmdQv /11,1/1,1120,0 35,044 22 ==××=××= pipi Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 78 Per tant, al ser una velocitat inferior a 1,5 m/s no ens provocarà molèsties a causa del soroll. 3.2 COMPROVACIÓ DE LA PRESSIÓ: Un cop realitzat el càlcul dels diàmetres dels trams d’alimentació de l’AFS, cal comprovar que la pressió disponible en el punt de consum més desfavorable supera la pressió mínima, marcada pel CTE, de 100 KPa (10,2 m.c.a.) per a aixetes comunes, així com que en tots els punts de consum no se supera el valor màxim de 500 KPa (50,99 m.c.a.). Per determinar la pèrdua de pressió del circuit d’aigua freda sanitària, se sumaran les pèrdues de pressió de cada tram. La pèrdua de pressió de càrrega localitzada es prendrà com un 30% de la produïda sobre la longitud real del tram, prenent-se aquesta última segons el diàmetre de la canonada, el cabal i la velocitat de l’aigua segons la gràfica adjunta en la documentació tècnica. A partir de les pèrdues de pressió dels diferents trams i l’altura geomètrica, les pressions dels trams són: TRAM J (mmca/m) L (m) Le (m) Jx(L+Le) (mca) H (mca) Po (mca) Pfinal (mca) A – B 35 10,35 3,11 0,47 3,20 40,00 36,33 B – C 50 4,80 1,44 0,31 0,00 36,33 36,02 C – D 50 3,10 0,93 0,20 -3,20 36,02 39,02 B – E 45 39,70 11,91 2,32 3,30 39,02 33,39 E – F 50 1,50 0,45 0,10 0,00 33,39 33,30 E – G 50 3,30 0,99 0,21 -3,30 33,30 36,38 G - H 50 3,20 0,96 0,21 -3,20 36,38 39,37 Amb els valors resultants de les taules es confirma que cap punt de consum tindrà una pressió inferior a 10 mca ni superior a 50 mca. 3.3 DERIVACIONS I RAMALS D’ENLLAÇ: Pel càlcul de les derivacions dels diferents locals humits se seguirà el mateix criteri utilitzat pel dimensionat dels trams d’alimentació. LOCAL HUMIT n CONSUM UNITARI (l/s) K CABAL (l/s) VEL. (m/s) DIÀMETRE TEÒRIC (dm) DIÀMETRE COMERCIAL Øe – Øi (mm) P. S. 3 0,40 0,71 0,28 1 0,19 Cu 22 – 20 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 79 LOCAL HUMIT n CONSUM UNITARI (l/s) K CABAL (l/s) VEL. (m/s) DIÀMETRE TEÒRIC (dm) DIÀMETRE COMERCIAL Øe – Øi (mm) P. B. 3 0,40 0,71 0,28 1 0,19 Cu 22 – 20 P. P. 9 1,20 0,35 0,42 1 0,23 Cu 28 – 26 I pels diferents ramals d’enllaç amb els punts de consum, se seguiran els diàmetres facilitats pel CTE consistents en: APARELL O PUNT DE CONSUM DIÀMETRE NOMINAL (mm) DIÀMETRE COMERCIAL Øe – Øi (mm) Lavabo 12 Cu 15 - 13 Dutxa 12 Cu 15 - 13 Inodor 12 Cu 15 - 13 Pica 12 Cu 15 - 13 Abocador 20 Cu 22 - 20 Aixeta 12 Cu 15 - 13 3.4 XARXA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA: La xarxa d’impulsió d’ACS tindrà els mateixos diàmetres que l’AFS, tot i que el cabal d’ACS és inferior. De la mateixa forma, la xarxa de retorn de l’ACS es farà amb els mateixos diàmetres que la xarxa d’impulsió. 3.5 VOLUM TERMO ACUMULADOR: Per a la producció d’aigua calenta sanitària, s’instal·larà un termo acumulador elèctric amb una capacitat tal que permeti 10 minuts continus d’ACS en les dutxes en un interval de una hora: Calitresssldutxes º40240min10min16020,02 =××× Aquest volum d’ACS està calculat a la temperatura d’ús, és a dir, a 40ºC. Per determinar el volum real de l’acumulador cal passar-ho a la temperatura d’acumulació de l’ACS, és a dir, 60ºC. CalitresVV VV a a aa º60144)1060( )1040( )1040()1060( º40 º60 º40º60 =− −×= −×=−× Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 80 Per tant, es col·locarà un termo acumulador elèctric de 150 litres de capacitat de la casa FAGOR. La potència del termo serà de 1.800 watts, segons catàleg. 3.6 INSTAL·LACIÓ BOQUES D’INCENDI EQUIPADES: Les boques d’incendi equipades s’alimentaran a través de la mateixa escomesa d’aigua amb un comptador independent. Pel càlcul de les canonades d’alimentació, cal preveure el funcionament simultani de dues boques d’incendi equipades durant una hora. Per a una BIE normalitzada de 45mm es considera un cabal de 3,3 l/s. Per tant, el cabal total a considerar, segons l’esmentat, és de 6,6 l/s. La velocitat que es prendrà pels càlculs serà de 1,75 m/s. Amb aquestes dades i la mateixa fórmula utilitzada pel dimensionat dels trams d’AFS, el diàmetre corresponent a la canonada d’alimentació principal és: ( ) ( ) "33,69693,0/5,17 /6,64 / /4 ⇒== × ×= × ×= mmdm sdm sl sdmv slQd pipi Els trams de derivació a cada boca d’incendi respecte la canonada d’alimentació general serà, per a un cabal de 3,3 l/s (una BIE): "20,49490,0/5,17 /3,34 ⇒==××= mmdmsdmsld pi 3.7 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA: El DB HE 4, sobre contribució solar mínima per a aigua calenta sanitària, determina el percentatge de contribució a partir de la demanda total d’aigua calenta sanitària de l’edifici (en litres/dia) i la zona climàtica. Segons la taula 3.1, d’aquest mateix document bàsic, per a un taller-fàbrica, es preveu una demanda de 15litres/persona a 60ºC (temperatura d’acumulació). Per tant, si com s’ha dit s’ha fet una previsió de 14 treballadors, tindrem una demanda total d’aigua calenta sanitària de l’edifici de: litrespersonalitrespersones 210/1514 =× A partir d’aquesta demanda i sabent que, segons la gràfica de la figura 3.1 del DB HE 4, Olot correspon a la zona climàtica II; només resta, a partir de la taula 2.2 sobre contribució solar mínima en %, en el cas d’efecte Joule (ja que la font d’energia de recolzament és l’electricitat), determinar el percentatge mínim que és del 60%. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 81 Així doncs, si segons els càlculs realitzats per la producció d’aigua calenta sanitària s’ha determinat la col·locació d’un termo acumulador de 150 litres, significa que l’acumulador solar ha de ser del 60% d’aquest últim, és a dir, de 90 litres mínim. No obstant, s’optarà per col·locar un equip de 150 litres format per un captador solar tèrmic T20S (1,9m2), un acumulador interior vertical amb serpentí i estació solar integrada, i l’estructura metàl·lica per a la seva correcta col·locació; tot de la casa Termicol. Només resta comprovar que l’àrea del captador compleix: CompleixAV ⇒=<< 95,789,1150;18050 4- INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT 4.1 COMPRESSOR: Per tal de poder escollir el compressor que millor s’escaigui a la instal·lació del taller, cal tenir en compte les necessitats de la mateixa en quant a cabal i pressió, que ens vindran determinades pels diferents equips pneumàtics que es preveuen. Aquestes equips, així com el seu consum d’aire comprimit i pressió de treball, diferenciant les dues àrees de treball, són: 4.1.1 Zona de planxa i pintura: EQUIP PNEUMÀTIC CONSUM (l/min) PRESSIÓ (bar) 2 Pistoles de pintura 2 x 230 6 1 Carraca 180 6 1 Pistola d’impacte 280 6 2 Polidores orbitals amb aspiració 2 x 400 6 1 Esmeriladora 350 6 3 Pistoles de neteja 3 x 300 6 1 Trepant 250 6 1 Reblonadora 130 6 1 Serra 170 6 TOTAL 3520 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 82 4.1.2 Zona de mecànica i electricitat: EQUIP PNEUMÀTIC CONSUM (l/min) PRESSIÓ (bar) 6 Pistoles de neteja 6 x 300 6 1 Carraques 2 x 180 6 2 Pistoles d’impacte 2 x 280 6 1 Trepant 250 6 1 Reblonadora 130 6 TOTAL 3100 Com que en el taller només tenim un personal format per 3 operaris, en l’àrea de planxa i pintura, i 4 operaris, en l’àrea de mecànica i electricitat, no té sentit realitzar el càlcul en base al consum total de tots els equips. Per tant, es prendrà la situació més desfavorable que consisteix en els equips de major consum aplicant un coeficient de simultaneïtat entre les àrees. Quedant doncs: ÀREA DE PLANXA I PI NTURA Número d’operaris previst 3 Cabal total previst 2 x 400 + 350 = 1150 l/min Coeficient de simultaneïtat 1 Cabal de càlcul 1150 l/min ÀREA DE MECÀNICA I ELECTRICITAT Número d’operaris previst 4 Cabal total previst 4 x 300 = 1200 l/min Coeficient de simultaneïtat 1 Cabal de càlcul 1200 l/min CABAL TOTAL Planxa i pintura 1150 l/min Mecànica i electricitat 1200 l/min TOTAL 2350 l/min Coeficient simultaneïtat entre àrees 0,6 Cabal total 1410 l/min En base a aquest cabal i la pressió requerida pels diferents equips, es col·locarà un compressor rotatiu de cargol de la marca PUSKA i sèrie READY RTA, que integra tant el compressor i el dipòsit com l’assecador i filtres perquè la central subministri aire comprimit net i sec. El compressor serà el model 15/8-500 S amb un aire comprimit efectiu de 1620 l/min, un dipòsit de 500 litres i una pressió de 8 bars. Les dimensions de la central d’aire comprimit seran de 1,75 x 0,67 x 1,75 m. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 83 4.2 DIMENSIONAT TRAMS: Per dimensionar els diferents trams que composen la xarxa d’aire comprimit, es farà seguint el mateix procés que per a la xarxa d’aigua freda sanitària. Per tant, a partir del cabal de cada tram i la velocitat de l’aire en funció del tipus de canonada, determinem el diàmetre nominal. A l’hora de calcular el cabal de cada tram, no es realitzarà la suma dels diferents consums de tots els equips pneumàtics de què disposarà el taller, ja que estaríem sobredimensionant la instal·lació; sinó que es farà una estimació en funció de la previsió d’operaris del taller. A més, com que els equips es poden connectar a qualsevol punt de la línia que disposi d’un connector ràpid; a efectes de càlcul, es repartirà el cabal total de càlcul de forma igual en funció de les canonades de servei que té la instal·lació. El cabal considerat en la instal·lació d’aire comprimit, en funció dels equips pneumàtics i el personal, serà el mateix que s’ha considerat en el càlcul del compressor. Compressor L = 26 m L = 10 + 4 m L = 13 m L = 22 m L = 8 m L = 16 m A B C D E F Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 84 L = 16 m L = 37 m G H I A partir de l’esquema de la instal·lació i el cabal de càlcul, es determinen els diàmetres considerant una velocitat de 15m/s en les canonades principals i secundàries, i 20 m/s en les canonades de servei. Tot i que tenim equips pneumàtics amb diferents consums d’aire comprimit, a l’hora de dimensionar la canonada de servei, es prendrà com a cabal el major, és a dir, els 400 l/min necessaris per les polidores orbitals, ja que són equips que es connecten als endolls ràpids i, per tant, es poden utilitzar en qualsevol dels punts. TRAM n CABAL CÀLCUL (m3/h) VEL. (m/h) DIÀMETRE TEÒRIC (mm) DIÀMETRE COMERCIAL Øe – Øi (mm) A – G 5 38,45 54000 30,11 1 ¼ A – B 6 46,15 54000 32,99 1 ½ B – D 4 30,76 54000 26,93 1 ¼ D – E 2 15,38 54000 19,04 ¾ G – H 3 23,07 54000 23,32 1 G – I 2 15,38 54000 19,04 ¾ Canonada de servei 1 24,00 72000 20,60 ¾ Finalment, resta comprovar que en el punt més desfavorable de la instal·lació s’arribi a una pressió superior a 6 bar. Per això, s’aplicarà la pèrdua de càrrega per a canonades d’acer per cada 10m, extreta de la gràfica adjunta en la documentació. A més, cal considerar els diferents elements com són colzes, vàlvules, ..., mitjançant longituds supletòries, que consisteixen en la longitud d’una canonada recta que ofereix la mateixa resistència al flux que l’element estrangulador. Aquest valor també s’extraurà de la taula adjunta en la documentació. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 85 TRAM L (m) L supletòria (m) Le (m) PÈRDUA DE PRESSIÓ (bar x 10m) PÈRDUA TOTAL TRAM (bar) Po (bar) Pfinal (bar) A – B 26 20,04 46,04 0,002 0,010 8,00 7,99 B – D 22 14,78 36,78 0,004 0,015 7,99 7,98 D – E 16 6,90 22,90 0,050 0,115 7,98 7,86 A partir del càlculs realitzats en la sortida més desfavorable tenim una pressió de 7,86 bars, tot i que valoréssim la pèrdua de pressió que origina la mànega flexible dels diferents equips pneumàtics, el valor és molt superior a 6 bars i per tant la pressió del compressor escollit és adequada. 5- INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ 5.1 VENTILACIÓ VESTUARIS: Es considerarà un cabal de ventilació de 15 l/s per wàter, segons CTE. Si els vestuaris disposen de 3 wàters, cal realitzar una renovació d’aire de 45 l/s. 5.1.1 Conductes d’extracció: La secció mínima serà igual al doble del cabal que ha d’extreure el conducte; per tant de 90 cm2. Així, el conducte d’extracció serà circular d’alumini flexible de 125 mm en tot el seu recorregut. 5.1.2 Extractor: Per ajustar el model d’extractor dins la gamma d’extractors TD-MIXVENT de S&P de conducte, s’utilitzarà la gràfica de corbes de característiques. Per això cal determinar la pèrdua de pressió que es produeix en els conductes d’extracció. q1= 45 l/s q2= 22,5 l/s s1 s2 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 86 TRAM Ø EQ. (mm) CABAL (m3/h) VEL. (m/s) LONGITUD TRAM (m) PÈRDUA DE CÀRREGA LINEAL (Pa/m) PÈRDUA DE PRESSIÓ (Pa) 1 125 162,00 6 2,70 1,50 4,05 2 125 81,00 6 6,50 0,70 4,55 Afegit per colzes 5,00 TOTAL 13,60 Segons la pèrdua total de càrrega de la instal·lació d’extracció i les corbes característiques de l’extractor, l’extractor a col·locar serà de la casa S&P model TD- 350/125 de la sèrie TD-MIXVENT. 5.2 VENTILACIÓ ZONA ESTOC PLANTA SOTERRANI: Es considerarà un cabal de ventilació de 120 l/s per plaça d’aparcament, segons CTE. Si la previsió és de 22 places d’aparcament, cal realitzar una renovació d’aire de 2640 l/s. 5.2.1 Conductes d’extracció: q1= 2640 l/s q4= 1440 l/s q5= 2640 l/sq6= 2640 l/s q2= 1200 l/sq3= 720 l/s s3 s2 s1 s4 s5s6 Segons CTE, cal disposar una obertura d’admissió i una d’extracció per cada 100m2 de superfície útil. Per tant, per a una superfície de 1053m2, es col·locaran 11 obertures d’extracció repartides i una obertura d’admissió conjunta. Pel dimensionat dels trams, el CTE ens determina que com a mínim la seva secció serà igual al doble del cabal d’aire del tram en cm2, ja que aquests no es disposen contigus a cap local habitable. Així la secció ve determinada per: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 87 vtqS ×= 2 TRAM CABAL TRAM (l/s) SECCIÓ (cm2) DIMENSIONS (h x b en mm) S1 2640 5240 900 x 600 S2 1200 2400 900 x 300 S3 720 1440 500 x 300 S4 1440 2880 900 x 350 S5 960 1920 600 x 350 S6 480 960 300 x 350 5.2.2 Reixes d’extracció: El cabal que s’extraurà per cada reixa serà de 240 l/s, és a dir, 864 m3/h. Si considerem que la velocitat de l’aire és de 3 m/s, les dimensions de les reixes seran: 2 33 08,0324,03864 msm smsm hmreixaSecció === Si totes les reixes es disposen de la mateixa secció, cal fixar com alçada màxima d’aquesta 200mm, ja que l’alçada mínima de conducte que tenim és 300mm. Així, les reixes que es disposaran seran de 400 x 200mm. 5.2.3 Extractor: Per ajustar el model d’extractor dins la gamma d’extractors THGT de S&P de 400ºC/2h, s’utilitzarà la gràfica de corbes de característiques. Per això cal determinar la pèrdua de pressió que es produeix en els diferents trams de conducció, que s’extreu de la taula de S&P a través del diàmetre de la secció circular, el cabal i la velocitat de l’aire de cada tram (adjunta en la documentació). TRAM Ø EQ. (mm) CABAL (m3/h) VEL. (m/s) LONGITUD TRAM (m) PÈRDUA DE CÀRREGA LINEAL (Pa/m) PÈRDUA DE PRESSIÓ (Pa) 1 800 9504 6 1,80 0,30 0,54 2 550 4320 6 9,30 0,60 5,58 3 450 2592 6 24,30 0,40 9,72 4 600 5184 6 18,60 0,45 8,37 5 500 3456 6 16,20 0,50 8,10 6 350 1728 6 16,30 0,40 6,52 Afegit per colzes 10,00 TOTAL 48,83 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 88 Segons la pèrdua total de càrrega de la instal·lació d’extracció i les corbes característiques de l’extractor, l’extractor a col·locar serà de la casa S&P model THGT/4- 560-5/24º-0,75KW, amb una inclinació de les pales de 24º. 5.2.4 Obertures d’admissió: La secció total mínima de les obertures d’admissió ve determinada per la fórmula del DB-SH-4 del CTE: 210560264044 cmslqefectivaÀrea v =×=×= Així l’àrea total efectiva d’orificis que caldrà realitzar a la porta perquè realitzi l’admissió necessària serà de 10.560 cm2. 5.3 VENTILACIÓ ZONA TALLER PLANXA I PINTURA: Es considerarà, també, un cabal de ventilació de 120 l/s per plaça d’aparcament, segons CTE. Si la previsió és de un màxim de 5 places de treball, cal realitzar una renovació d’aire de 600 l/s. Segons CTE, per a una superfície de 389,75m2, es col·locaran 4 obertures d’admissió i d’extracció (una per cada 100m2 de superfície). 5.3.1 Conductes d’extracció: Pel seu dimensionat s’utilitza el mateix sistema emprat en el de la zona d’estoc de vehicles. q1= 600 l/s s1 q2= 300 l/s s2 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 89 TRAM CABAL TRAM (l/s) SECCIÓ (cm2) DIMENSIONS (h x b en mm) S1 600 1200 400 x 300 S2 300 600 250 x 300 5.3.2 Reixes d’extracció: El cabal que s’extraurà per cada reixa serà de 150 l/s, és a dir, 540 m3/h. Si considerem que la velocitat de l’aire és de 3 m/s, les dimensions de les reixes seran: 2 33 05,0315,03540 msm smsm hmreixaSecció === Les reixes que es disposaran seran de 250 x 200mm. 5.3.3 Extractor: Segons el ja esmentat, la pèrdua de pressió total de la instal·lació serà: TRAM Ø EQ. (mm) CABAL (m3/h) VEL. (m/s) LONGITUD TRAM (m) PÈRDUA DE CÀRREGA LINEAL (Pa/m) PÈRDUA DE PRESSIÓ (Pa) 1 380 2160 6 10,30 0,80 8,24 2 300 1080 6 10,50 0,80 8,40 Afegit per colzes 5,00 TOTAL 21,64 L’extractor a col·locar serà de la casa S&P model THGT/4-500-0,75KW. 5.3.4 Obertures d’admissió: La secció total mínima de les obertures d’admissió ve determinada per la fórmula del DB-SH-4 del CTE: 2240060044 cmslqefectivaÀrea v =×=×= Si l’admissió es realitzarà mitjançant una reixa de lama d’alumini amb una superfície útil de l’ordre del 69%, significa que l’àrea bruta total de l’obertura d’admissió ha de ser: 23479 69,0 2400 cmSuperfície == Així l’àrea total mínima de la reixa de lama d’alumini serà de 200 x 20 cm, no obstant, per composició de façana, es col·locarà una reixa, de 700 x 60 cm. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 90 5.4 VENTILACIÓ CABINA DE PINTURA: 5.4.1 Cabal d’aire: Per escollir la unitat de depuració amb el ventilador, cal establir el cabal d’aire que es mourà en la cabina. Per a cabines de pintura per a automòbils, els principals fabricants, determinen una necessitat de 250 renovacions/hora del volum total de la cabina. Si la cabina que s’instal·larà serà de 7,00m de longitud, 3,96m d’amplada i 2,70m d’alçada, el cabal necessari a impulsar pel ventilador serà de: hmhrenovVQ mhALV 31871125084,74250 84,7470,296,300,7 =×=×= =××=××= Segons aquest cabal, es col·locarà una unitat termo ventilador de la casa BIOTHERM, model TVS/19 de 5,5KW. 5.4.2 Conducte extracció i admissió: Com que la finalitat de la impulsió i extracció de la cabina consisteix en crear un flux vertical en el seu interior, es dimensionarà la secció del conducte d’extracció i d’admissió de la mateixa forma, prenent el cabal de 18711 m3/h, calculat anteriorment. Si considerem una velocitat de l’aire dins el conducte de 6 m/s, els conductes seran de: 2 33 87,0620,5618711 msm smsm hmVQS ==== Així, el conducte d’admissió i extracció a col·locar seran, respectivament, de 600x1500mm. 5.5 VENTILACIÓ ZONA TALLER MECÀNICA I ELECTRICITAT: Es considerarà un cabal de ventilació de 0,28 l/s per m2, segons RITE. Si la superfície útil del local és de 439,10m2, cal realitzar una renovació d’aire de 123 l/s. 5.5.1 Obertures mixtes: La secció total mínima de les obertures mixtes ve determinada per la fórmula del DB-SH-4 del CTE: 298412388 cmslqefectivaÀrea v =×=×= Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 91 Si el CTE ens diu que l’àrea efectiva total de les obertures mixtes de cada zona oposada de façana ha de ser com a mínim la meitat de l’àrea total exigida, es disposarà una obertura mixta en la façana sud de 500 cm2 i una altra a la façana nord de la mateixa secció. En la façana sud, es col·locarà una porta d’entrada de vehicles amb els orificis de forma que l’àrea efectiva d’aquests sigui els 500 cm2 necessaris d’obertura mixta. En la façana nord, es disposarà una reixa de lama d’alumini amb una superfície útil del 69%; per tant, l’àrea bruta total serà: 2725 69,0 500 cmSuperfície == Per tant, la reixa mínima serà de 50 x 15 cm, tot i que es doblarà disposant-ne una de 100 x 30 cm. 5.6 VENTILACIÓ ZONA RECANVIS: Es considerarà un cabal de ventilació de 0,28 l/s per m2, segons RITE. Si la superfície útil del local és de 265 m2, cal realitzar una renovació d’aire de 75 l/s. 5.6.1 Obertures mixtes: La secció total mínima de les obertures mixtes ve determinada per la fórmula del DB-SH-4 del CTE: 26007588 cmslqefectivaÀrea v =×=×= A l’igual que la zona de taller de mecànica i electricitat, es disposarà una obertura mixta en les dues façanes oposades. Tant a la façana sud com a la nord, es disposarà una reixa de lames d’alumini amb una superfície útil del 69%: 2435 69,0 300 cmSuperfície == A la façana sud es disposarà una reixa a la porta d’entrada de 30 x 15 cm mínim, dissimulant-se amb una reixa contínua de punta a punta del vidre, mentre que a la façana nord se situarà una reixa, de les mateixes dimensions que la de la zona de mecànica, per qüestions estètiques, encastada en el tancament. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 92 5.7 VENTILACIÓ ESCALES ESPECIALMENT PROTEGIDES: El cabal Q d’aire necessari es calcularà mitjançant la superfície d’una porta oberta, utilitzant el criteri, segons la normativa vigent, d’una velocitat de l’aire de 2m/s. La pressió diferencial serà de 50Pa amb les portes tancades. Així doncs, si el cabal és el resultat del producte de la superfície de la porta i la velocitat estipulada per UNE EN 12101-6:2006, el cabal necessari és de: hmsmsmmvSQ 332 136808,329,1 ⇒=×=×= Per tant, el kit de sobrepressió que s’instal·larà disposarà d’una unitat de presurització capaç d’impulsar un cabal de 13680 m3/h. El ventilador serà helicoïdal de la casa SODECA model CJHCH-63-4T-1,5. Amb aquest cabal i considerant una velocitat d’impulsió de l’aire de 6m/s, la secció del conducte a instal·lar és de: 2 33 63,0680,3613680 msm smsm hmVQS ==== El conducte de ventilació serà d’acer galvanitzat amb unes dimensions de 130x50cm, i passarà ocult, tal com es mostra en el plànol de ventilació corresponent. 6- INSTAL·LACIÓ DE GAS 6.1 CABAL DE GAS: Per tal de determinar el cabal de gas necessari, es tindrà en compte que aquesta instal·lació només subministra al cremador de la cabina de pintura, de 269 KW de potència. Així doncs, el cabal nominal de l’aparell serà el cabal de càlcul de tota la instal·lació de gas. A partir del consum i del poder calorífic superior del gas subministrat a Olot, de 10.500 kcal/m3, obtenim un cabal total de la instal·lació de gas de: hmmKWhKWmKcalKWPCSGCQn 333 03,2221,12 26910500269 ==== Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 93 6.2 DIMENSION AT DE CANONADES: Per a determinar els diàmetres de les canonades, s’utilitza la fórmula de Renouard lineal, ja que estem en el cas de BP i MPA ≤100mbar. 82,482,123200 −××××=∆ DQLedrP Per tant: 82,4182,123200     ∆ ×××= P QLedrD Sent: dr barb2right la densitat relativa del gas (0,64) Le barb2right la longitud equivalent tenint en compte les pèrdues puntuals (Lreal x 1,20) Q barb2right el cabal de gas del tram ∆P barb2right la diferència de pressió entre l’inici i el final del tram. La diferència de pressió s’extreu del Manual d’Instal·lacions Receptores de Gas Natural, dins l’apartat 4 sobre càlcul d’instal·lacions receptores, en la fitxa de pèrdues de càrrega admissibles i diàmetres mínims d’instal·lacions receptores en locals destinats a usos col·lectius o comercial connectades a xarxes de mitja pressió A. Aquesta fitxa ens determina una pèrdua de pressió admissible en el tram d’escomesa de 25mbar (tram a MPA) i en el tram interior de 1,4mbar (tram a BP). 6.2.1 Tram escomesa: Aquest tram correspon a la canonada que va des de la clau d’escomesa fins al comptador, sent la pèrdua de càrrega admissible per aquest de 25mbar, com ja s’ha indicat. La longitud real del tram és de 5m i per tant, la longitud equivalent considerada és de: mLLe 620,1 =×= Aplicant la fórmula de Renouard lineal obtenim un diàmetre nominal de: mmD 54,1725 03,22664,023200 82,4182,1 =     ×××= Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 94 Per tant, a partir del tallo de 25, tindrem un tub de coure de 20x22 mm. Mentre que la connexió a la xarxa serà amb tub de polietilè de 32x26,2 mm. 6.2.2 Tram interior: Aquest tram correspon a la canonada que va des del comptador fins a la connexió amb el cremador de la cabina de pintura, situat a la planta soterrani, sent la pèrdua de càrrega admissible per aquest de 1,4mbar, com ja s’ha indicat. La longitud real del tram és de 30m i per tant, la longitud equivalent considerada és de: mLLe 3620,1 =×= Aplicant la fórmula de Renouard lineal obtenim un diàmetre nominal de: mmD 26,464,1 03,223664,023200 82,4182,1 =     ×××= Per tant, a partir del comptador es col·locarà una canonada de coure de 51x54mm fins la clau de connexió amb el cremador. 7- INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ 7.1 COEFICIENTS DE TRANSMISSIÓ TÈRMICA (K): Per tal de poder realitzar l’estudi de pèrdues de calor de les diferents estances que es condicionaran, primer cal establir les diferents k (coeficient de transmissió tèrmica) del conjunt d’elements que les delimiten. Per fer aquest càlcul es prenen com a coeficient de transmissió tèrmica de cada material el valor: MATERIAL COFICIENT TRANSMISSIÓ (kcal/h·m2·ºC) Fàbrica de bloc λ = 0,42 Pannell cartró guix λ = 0,16 Vidre doble de baixa emissió K = 1,55 Pannell sandwich de 50mm K = 0,32 Forjat bidireccional K = 0,67 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 95 MATERIAL COFICIENT TRANSMISSIÓ (kcal/h·m2·ºC) Llana de roca λ = 0,033 Acer λ = 50 Cambra d’aire 100mm R = 0,20 Cambra d’aire 50mm R = 0,21 Cambra d’aire 20mm R = 0,19 Placa de cartró guix de 12,5mm de gruix amb 70mm de fibra mineral K = 0,44 A més d’aquests elements citats, tindrem altres elements de separació compostos o simples. Pel càlcul d’aquests elements utilitzarem l’expressió: n n ei T T L hhRRK λ∑++== 11;1 Per tant, segons aquesta expressió, es considerarà pels elements esmentats un coeficient de transmissió tèrmica de: Tancament exterior format per fàbrica de bloc de 20cm de gruix i trasdosat de xapa miniona de 0,6mm de gruix d’acer galvanitzat i lacat amb rastrell tipus omega: ChmkcalRK R T T º20,1836,0 11 836,019,0500006,042,0 20,004,013,0 2=== =     ++∑++= Tancament exterior format per planxa d’acer galvanitzat interior de 0,6mm de gruix, cambra d’aire de 100mm, aïllament a base de llana de roca de 80mm de gruix i 150kg/m3 i trasdosat de xapa miniona de 0,6mm de gruix d’acer galvanitzat i lacat amb rastrell tipus omega: ChmkcalRK R T T º34,0984,2 11 984,219,0033,0 08,020,050012,004,013,0 2=== =     +++∑++= Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 96 Tancament interior format per fàbrica de bloc de 15cm de gruix: ChmkcalRK R T T º62,1617,0 11 617,042,0 15,013,013,0 2=== =    ∑++= Tancament interior format per fàbrica de bloc de 15cm de gruix i trasdosat de cartró guix de 10cm de gruix (2 plaques de cartró guix de 2cm i cambra d’aire per muntants de 6cm): ChmkcalRK R T T º93,0077,1 11 077,121,016,0 04,042,0 15,013,013,0 2=== =     ++∑++= Tancament interior format per fàbrica de bloc de 20cm de gruix i trasdosat de cartró guix de 10cm de gruix (2 plaques de cartró guix de 2cm i cambra d’aire per muntants de 6cm): ChmkcalRK R T T º84,0196,1 11 196,121,016,0 04,042,0 20,013,013,0 2=== =     ++∑++= Porta de pas RF- 60 formada per xapa d’acer galvanitzat de 1,2mm de gruix, amb llana de roca entre les dues xapes formant un gruix total de 63mm: ChmkcalRK R T T º48,0078,2 11 078,2033,0 06,0500024,013,013,0 2=== =     +∑++= Forjat reticular de 300mm de cantell amb casetons de formigó alleugerit: ChmkcalKmWRK R T T º37,278,2363,0 11 363,0838,1 30,010,010,0 22 ==== =    ∑++= Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 97 Forjat reticular de 300mm de cantell amb casetons de formigó alleugerit i trasdosat amb placa de cartró guix de 12,5mm de gruix amb 70mm de fibra mineral: ChmkcalRK R T T º37,0695,2 11 695,244,0137,21 2=== =+= Així, els coeficients de transmissió tèrmica “K” emprats en el càlcul de les càrregues tèrmiques són: SISTEMA VALOR DE K (Kcal/hm2ºC) Coberta 0,32 Paret exterior part inferior 1,20 Paret exterior part superior 0,34 Paret de bloc de 15cm 1,62 Paret de bloc més trasdosat (15+10) 0,93 Paret de bloc més trasdosat (20+10) 0,84 Forjat 2,37 Forjat aïllat 0,37 Vidre doble baixa emissió 1,55 Vidre senzill 4,30 Porta RF 0,48 Porta interior 3,90 7.2 CÀRREGUES TÈRMIQUES PER A CLIMATITZACIÓ: Com que els aparells que s’utilitzaran per a climatitzar els diferents espais seran bombes de calor, per a escollir la seva potència frigorífica i calorífica es realitza el càlcul de les càrregues tèrmiques, ja que a la màquina li és més fàcil generar calor i per tant dóna més potència calorífica que frigorífica. Pel càlcul de les càrregues tèrmiques per a refrigeració es té en compte el calor sensible i el calor latent. El calor sensible és aquell que fa variar la temperatura seca de l’aire. Aquest ens ve a través dels tancaments, la radiació solar, el calor intern produït per les instal·lacions pròpies de l’edifici que produeixin calor, així com també de la respiració corporal, i de la ventilació. El calor latent és aquell que fa variar les característiques de la humitat de l’aire, però en canvi no fa variar la temperatura seca del mateix. Aquest ens ve determinat a través del calor intern produït pels ocupants i aparells, i de l’aire exterior o ventilació. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 98 Pel càlcul del calor sensible s’utilitzen les fórmules: ( ) ( ) ( ) )(29,0 /60 /860 TiTeQQVentilació hKcalocupacióQpersonesIntern KWhKcalPQaparellsIntern TiTeKSQóTransmissi FoRSQRadiació S S S S S −××=⇒ ×=⇒ ×=⇒ −××=⇒ ××=⇒ On: S barb2right Superfície en m2. R barb2right Coeficient de radiació en funció de l’orientació en Kcal/hm2. FObarb2right Factor ombra. P barb2right Potència lluminàries, artefactes, ... en KW. Pel càlcul del calor latent s’utilitzen les fórmules: ( ) )(72,0 /50 WiWeQQVentilació hKcalocupacióQpersonesIntern L L −××=⇒ ×=⇒ On: We barb2right Humitat específica aire exterior en g vapor d’aigua/kg aire sec. Wi barb2right Humitat específica aire interior en g vapor d’aigua/kg aire sec. Pel què fa a les dades climàtiques, les temperatures i les humitats de disseny a considerar són les següents: HIVERN ESTIU Exterior -3ºC / 65% HR 35ºC / 60% HR Interior 20ºC / 50% HR 24ºC / 50% HR En quant a la humitat específica de l’aire, tant exterior com interior, s’extreu de l’àbac psicomètric i els valors són els següents: HIVERN ESTIU Exterior 2 22 Interior 7,5 15 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 99 7.2.1 Exposició de vehicles: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 100 7.2.2 Despatx venda 1: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 101 7.2.3 Oficina venda: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 102 7.2.4 Despatx taller: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 103 7.2.5 Oficina taller: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 104 7.2.6 Despatx venda 2: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 105 7.2.7 Sala d’espera: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 106 7.2.8 Despatx recanvis: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 107 7.2.9 Sala de reunions: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 108 7.2.10 Despatx planta primera: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 109 7.2.11 Sala d’informàtica: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 110 7.3 CONDUCTES EXPOSICIÓ: Per tal de poder dimensionar la secció dels conductes, primer cal determinar el nombre de difusors i el cabal que impulsarà cadascun d’ells. La màquina escollida per a climatitzar l’exposició, segons el càlcul de càrregues tèrmiques realitzat anteriorment, és una bomba de calor ROOFTOP aire-aire de la casa CIATESA model IPF 360U que proporciona una potència frigorífica de 83,9KW i una calorífica de 85,9KW. El cabal d’impulsió de la màquina, que s’utilitzarà pel dimensionat dels conductes i dels difusors, és de 15.900 m3/h segons la seva fitxa tècnica. 7.3.1 Difusors: Es col·locaran 36 difusors repartits tal com es mostra en el plànol, i per tant el cabal de cada difusor serà de: difusorhmhmdifusorCabal 3 3 4423615900 == Si estimem una velocitat d’impulsió de l’aire de 3m/s podem determinar l’àrea efectiva que ha de tenir el difusor: 2 33 0409,03123,03442 msm smsm hmVQAef ==== A partir de l’àrea efectiva i la taula de preelecció del catàleg de la casa TROX de la sèrie ADLR, es determina que la dimensió del difusor és 5. Així doncs, es col·locaran 36 difusors de sostre, de la casa TROX, sèrie ADLR (en execució circular), muntat en canal per a distribució d’aire a partir de l’accessori RZ. 7.3.2 Reixes de retorn: Si es preveu col·locar 8 reixes de retorn, el cabal de cadascuna d’aquestes serà: hmhmreixaCabal /11361415900 3 3 == Si considerem les mateixes condicions que per als difusors d’impulsió, és a dir, una velocitat de l’aire de 3m/s, la secció de les reixes de retorn serà de: 2 33 105,03316,031136 msm smsm hmVQSecció ==== Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 111 Si les reixes que es col·locaran seran de secció circular, aquestes tindran un diàmetre de: mmmSDiàmetre 40037,0105,044 ⇒=×=×= pipi 7.3.3 Conductes d’impulsió: A partir del cabal de cada tram i la velocitat considerada de l’aire dins el conducte de 6m/s, es dimensionen els diferents trams de l’esquema amb la fórmula: ( ) ( )smV smQSecció / 3 = q4= 7950 m³/h s1s2s3s4s5s6 s7 s7 s7 s7 s7 s7 s7 s7 s7 s7 s7 s7 q1= 15900 m³/hq2= 13250 m³/hq3= 10600 m³/hq6= 2650 m³/h q5= 5300 m³/h q7= 1325 m³/h qt= 15900 m³/h q7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/hq7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/h q7= 1325 m³/h TRAM CABAL (m3/h) CABAL (m3/s) v (m/s) SECCIÓ (m2) Ø NOMINAL (mm) Ø COMERCIAL (mm) S1 15900 4,417 6 0,736 968 1000 S2 13250 3,681 6 0,613 884 900 S3 10600 2,944 6 0,491 790 800 S4 7950 2,208 6 0,368 685 710 S5 5300 1,472 6 0,245 560 560 S6 2650 0,736 6 0,123 395 400 S7 1325 0,368 6 0,061 279 280 Tot i els resultats obtinguts, per a una correcta execució, el diàmetre mínim que es col·locarà serà de 355mm, ja que la boca de connexió dels difusors és de 364mm. Per Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 112 tant, el diàmetre del tram S7, en comptes de 280mm, serà de 355mm així com el tub de connexió amb el propi difusor. 7.3.4 Conductes de retorn: A partir del cabal de cada tram i la velocitat considerada de l’aire dins el conducte de 6m/s, es dimensionen els diferents trams de l’esquema amb la fórmula: ( ) ( )smV smQSecció / 3 = qt= 15900 m³/hs1s2s3s4s5s6 q1= 15900 m³/hq2= 13629 m³/hq3= 11357 m³/hq4= 9086 m³/hq6= 4543 m³/h q5= 6814 m³/h s7 q7= 2271 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 q8= 1136 m³/h s8 TRAM CABAL (m3/h) CABAL (m3/s) v (m/s) SECCIÓ (m2) Ø NOMINAL (mm) Ø COMERCIAL (mm) S1 15900 4,417 6 0,736 968 1000 S2 13629 3,786 6 0,631 896 900 S3 11357 3,155 6 0,526 818 900 S4 9086 2,524 6 0,421 732 800 S5 6814 1,893 6 0,315 634 710 S6 4543 1,262 6 0,210 517 560 S7 2271 0,631 6 0,105 366 400 S8 1136 0,316 6 0,053 259 280 A l’igual que amb els conductes d’impulsió, el circuit de retorn, tot i els resultats obtinguts, per a una correcta execució, el diàmetre mínim que es col·locarà serà de Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 113 400mm, ja que la reixa de retorn és de 400mm. Per tant, el diàmetre del tram S8, en comptes de 280mm, serà de 400mm, així com el tub vertical que baixarà fins a una alçada de 60cm respecte la cota de paviment acabat, per facilitar el seu manteniment. 7.4 PÈRDUES TÈRMIQUES PER A CALEFACCIÓ: Pel càlcul de les pèrdues tèrmiques per a calefacció, es té en compte les produïdes a través dels tancaments i les produïdes per les infiltracions d’aire exterior o ventilació. Pel càlcul de les pèrdues tèrmiques s’utilitzen les fórmules: ( ) )( TeTiPeCeQQonsInfiltraci TeTiKSQóTransmissi V T −×××=⇒ −××=⇒ On: S barb2right Superfície tancament en m2. K barb2right Coeficient de transmissió tèrmica en Kcal/hm2ºC. Qbarb2right Cabal d’aire de ventilació en m3/h. Ce barb2right Calor específic de l’aire sec (0,24 Kcal/KgºC). Pe barb2right Pes específic de l’aire sec (1,205 Kg/m3 a 20ºC). A més, s’aplicaran uns suplements consistents en coeficients d’intermitència, altura i orientació que són: VALORS DE SUPLEMENTACIÓ Orientació Nord 0,10 Orientació Est 0,05 Reducció nocturna 0,05 De 8 a 9 hores parada 0,10 Règim d’intermitència Més de 10 hores parada 0,20 a 0,25 Dues o més parets exteriors 0,05 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 114 7.4.1 Vestuaris: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 115 7.4.2 Recanvis: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 116 8- INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT 8.1 IL·LUMINACIÓ: Els criteris d’il·luminació de les diferents zones, segons nivells recomanats d’il·luminació, són els següents: ZONES NIVELLS ÒPTIMS (lux) Exposició vehicles 1000 Oficines, sala de reunions i d’espera, i venda recanvis 750 Serveis, escales, arxiu, magatzem i sales tècniques 200 Zones de pas 150 Zona taller i laboratori pintura 500 Cabina de pintura 800 A partir dels nivells òptims d’il·luminació, en lux, i la superfície de cada zona, es determinen els lúmens necessaris: lúmens = superfície x lux Un cop tenim els lúmens de cada zona, en funció del tipus de lluminària escollida, especificada en la part de la memòria descriptiva del projecte, es determinen el nombre de lluminàries. Aquests resultats es mostren en la descripció de la instal·lació en l’apartat de previsió de càrregues de l’enllumenat. En el cas de lluminàries o tubs de descàrrega, tal com diu el REBT, s’ha aplicat un coeficient de 1,8 per a la previsió de càrregues. 8.2 LÍNIA ESCOMESA: L’escomesa correspon a la línia que uneix la xarxa general elèctrica amb el centre de transformació, situat dins l’edifici en un local reservat. La longitud de la línia és de 45m, la potència instal·lada de 160000 W, el cosφ és 0,80 i la caiguda de tensió màxima admissible és del 3%. Amb aquestes dades i les fórmules per a calcular la secció dels conductors per a subministrament trifàsic, podem determinar que: A V PI 68,288 80,04003 160000 cos3 = ×× = ×× = ϕ Segons la taula 5 de la ITC BT 07, per a aquesta intensitat seria suficient amb una secció del conductor de 120mm2; no obstant, si comprovem que la intensitat màxima Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 117 admissible, per a aquesta secció de conductor, multiplicada pel coeficient de correcció (0,80), és superior, obtenim una intensitat inferior a la que realment circularà pel conductor. És a dir: compleixNoAAA ⇒<=× 68,28824480,0305 Provem doncs, amb una secció del conductor de 185 mm2. CompleixAAA ⇒>=× 68,28830880,0385 Ara resta comprovar que la caiguda de tensió és inferior al 3% de la tensió de línia: CompleixVdeVVS LPe ⇒<<=×× ×=×× ×= 12400%374,140018556 45160000γ Per tant, l’escomesa serà amb conductors de coure protegits amb aïllament de policlorur de vinil (PVC) Cu 3 x 185 + 1 x 185 mm2. 8.3 LÍNIA GENERAL D’ALIMENTACIÓ: La línia general d’alimentació correspon a la línia que uneix la caixa general de protecció amb l’equip de mesura o comptador. La longitud de la línia és de 40m, la potència instal·lada de 160000 W, el cosφ és 0,80 i la caiguda de tensió màxima admissible és del 0,5%. Amb aquestes dades i les fórmules per a calcular la secció dels conductors per a subministrament trifàsic podem determinar que: A V PI 68,288 80,04003 160000 cos3 = ×× = ×× = ϕ Per tant, només falta comprovar que la caiguda de tensió és inferior al 0,5% de la tensió de línia: CompleixVdeVVS LPe ⇒<<=×× ×=×× ×= 2400%5,054,140018556 40160000γ Per tant, la línia general d’alimentació serà amb conductors unipolars de coure protegits amb aïllament de policlorur de vinil (PVC) Cu 3 x 185 + 1 x 95 mm2 (La secció del neutre s’obté de la taula 1 de la ITC BT 14). Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 118 8.4 DERIVACIÓ INDIVIDUAL AL QUADRE GENERAL DE MANIOBRA I PROTECCIÓ: La derivació individual correspon a la línia que uneix el comptador, situat a façana, amb el quadre general de maniobra i protecció. La longitud de la línia és de 47m, la potència instal·lada de 160000 W, el cosφ és 0,80 i la caiguda de tensió màxima admissible és del 1,5%. Amb aquestes dades i les fórmules per a calcular la secció dels conductors per a subministrament trifàsic podem determinar que: A V PI 68,288 80,04003 160000 cos3 = ×× = ×× = ϕ Segons la taula 1 de la ITC BT 19, per a conductors aïllats en tubs, canals i conductes en muntatge superficial o encastats en obra, cal col·locar conductors de 240mm2. Per tant, només falta comprovar que la caiguda de tensió és inferior al 1,5% de la tensió de línia: CompleixVdeVVS LPe ⇒<<=×× ×=×× ×= 6400%5,140,140024056 47160000γ Per tant, la línia de derivació individual serà amb conductors unipolars de coure protegits amb aïllament de policlorur de vinil (PVC) Cu 3 x 240 + 1 x 120 mm2 (La secció del neutre s’obté de la taula 1 de la ITC BT 14). 8.5 DERIVACIONS SECUNDÀRIES: Les derivacions secundàries corresponen a les línies que uneixen el quadre general de maniobra i protecció amb cadascun dels subquadres, situats en els diferents punts que es marca en els plànols corresponents. 8.5.1 Subquadre 1: La longitud de la línia és de 2m, la potència instal·lada de 102089,8 W, el cosφ és 0,80 i la caiguda de tensió màxima admissible és del 1,5%. Tenint en compte que s’agafa la potència total de la previsió de càrregues corresponent al subquadre 1, és a dir, agafant un coeficient de simultaneïtat de 1. Amb aquestes dades i les fórmules per a calcular la secció dels conductors per a subministrament trifàsic podem determinar que: A V PI 19,184 80,04003 8,102089 cos3 = ×× = ×× = ϕ Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 119 Igual que en el cas de la derivació individual, segons la taula 1 de la ITC BT 19, per a aquesta intensitat caldrà col·locar una secció de fase de 120mm2. Per tant, només falta comprovar que la caiguda de tensió és inferior al 1,5% de la tensió de línia: CompleixVdeVVS LPe ⇒<<=×× ×=×× ×= 6400%5,108,040012056 28,102089γ Per tant, la derivació secundària al subquadre 1 serà amb conductors unipolars de coure protegits amb aïllament de policlorur de vinil (PVC) Cu 3 x 120 + 1 x 120 mm2 (La secció del neutre, com diu la ITC BT 19, en els circuits interiors serà com a mínim igual que la de fase). 8.5.2 Subquadre 2: La longitud de la línia és de 55m, la potència instal·lada de 20243,6 W, el cosφ és 0,80 i la caiguda de tensió màxima admissible és del 1,5%. Amb aquestes dades i les fórmules per a calcular la secció dels conductors per a subministrament trifàsic podem determinar que: A V PI 52,36 80,04003 6,20243 cos3 = ×× = ×× = ϕ Igual que en el cas de la derivació individual, segons la taula 1 de la ITC BT 19, per a aquesta intensitat caldrà col·locar una secció de fase de 10mm2. Per tant, només falta comprovar que la caiguda de tensió és inferior al 1,5% de la tensió de línia: CompleixVdeVVS LPe ⇒<<=×× ×=×× ×= 6400%5,197,44001056 556,20243γ Per tant, la derivació secundària al subquadre 2 serà amb conductors unipolars de coure protegits amb aïllament de policlorur de vinil (PVC) Cu 3 x 10 + 1 x 10 mm2 (La secció del neutre, com diu la ITC BT 19, en els circuits interiors serà com a mínim igual que la de fase). 8.5.3 Subquadre 3: La longitud de la línia és de 21m, la potència instal·lada de 29206,4 W, el cosφ és 0,80 i la caiguda de tensió màxima admissible és del 1,5%. Amb aquestes dades i les fórmules per a calcular la secció dels conductors per a subministrament trifàsic podem determinar que: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 120 A V PI 69,52 80,04003 4,29206 cos3 = ×× = ×× = ϕ Segons la taula 1 de la ITC BT 19, per a aquesta intensitat caldrà col·locar una secció de fase de 16mm2. Per tant, només falta comprovar que la caiguda de tensió és inferior al 1,5% de la tensió de línia: CompleixVdeVVS LPe ⇒<<=×× ×=×× ×= 6400%5,171,14001656 214,29206γ Per tant, la derivació secundària al subquadre 3 serà amb conductors unipolars de coure protegits amb aïllament de policlorur de vinil (PVC) Cu 3 x 16 + 1 x 16 mm2 (La secció del neutre, com diu la ITC BT 19, en els circuits interiors serà com a mínim igual que la de fase). 8.5.4 Subquadre 4: La longitud de la línia és de 24m, la potència instal·lada de 5071 W, el cosφ és 0,80 i la caiguda de tensió màxima admissible és del 1,5%. Amb aquestes dades i les fórmules per a calcular la secció dels conductors per a subministrament trifàsic podem determinar que: A V PI 15,9 80,04003 5071 cos3 = ×× = ×× = ϕ Segons la taula 1 de la ITC BT 19, per a aquesta intensitat seria suficient amb un conductor de 1,5mm2 de secció, no obstant, tal com indicat la ITC BT 15, la secció mínima per a un conductor de derivació és de 6mm2. Per tant, només falta comprovar que la caiguda de tensió és inferior al 1,5% de la tensió de línia: CompleixVdeVVS LPe ⇒<<=×× ×=×× ×= 6400%5,191,0400656 245071γ Per tant, la derivació secundària al subquadre 4 serà amb conductors unipolars de coure protegits amb aïllament de policlorur de vinil (PVC) Cu 3 x 6 + 1 x 6 mm2 (La secció del neutre com diu la ITC BT 19, en els circuits interiors serà com a mínim igual que la de fase). Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 121 8.5.5 Subquadre 5: La longitud de la línia és de 12m, la potència instal·lada de 52658,8 W, el cosφ és 0,80 i la caiguda de tensió màxima admissible és del 1,5%. Amb aquestes dades i les fórmules per a calcular la secció dels conductors per a subministrament trifàsic podem determinar que: A V PI 01,95 80,04003 8,52658 cos3 = ×× = ×× = ϕ Segons la taula 1 de la ITC BT 19, per a aquesta intensitat es col·locarà un conductor de 35mm2 de secció. Per tant, només falta comprovar que la caiguda de tensió és inferior al 1,5% de la tensió de línia: CompleixVdeVVS LPe ⇒<<=×× ×=×× ×= 6400%5,181,04003556 128,52658γ Per tant, la derivació secundària al subquadre 5 serà amb conductors unipolars de coure protegits amb aïllament de policlorur de vinil (PVC) Cu 3 x 35 + 1 x 35 mm2 (La secció del neutre, com diu la ITC BT 19, en els circuits interiors serà com a mínim igual que la de fase). 8.6 INTERRUPTOR GENERAL: Per determinar l’interruptor general a instal·lar, cal realitzar el càlcul del corrent de curtcircuit, a partir de la fórmula que facilita la Guia BT Annex 3 del REBT: R VI cc ×= 8,0 On: Icc barb2right Intensitat de curtcircuit màxima en el punt considerat. V barb2right Tensió d’alimentació entre fases (400V). R barb2right Resistència del conductor de fase entre el punt considerat i l’alimentació. 8.6.1 Resistència de fase: Primer cal determinar la resistència de fase de la línia general d’alimentació i de la derivació individual segons la fórmula: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 122 S LR ×= ρ Per tant, si la línia general d’alimentació té una longitud de 40m, 3 fases i una secció de 185mm2, considerant la resistivitat del coure a 20ºC de 0,018Ωmm2/m: Ω=××= 012,0185 340018,0)(LGAR I si la derivació individual té una longitud de 47m, 3 fases i una secció de 240mm2: Ω=××= 011,0240 347018,0)(DIR Per tant, la resistència total del conductor de fase entre el transformador i el quadre general de maniobra i protecció és de: Ω=+=+= 023,0011,0012,0)()( DILGAT RRR 8.6.2 Corrent de curtcircuit: Segons el ja esmentat, la corrent de curtcircuit màxima en el quadre general de maniobra i protecció és de: AI cc 04,13913023,0 4008,0 =×= Per tant, en funció d’aquesta intensitat de curtcircuit i la intensitat màxima calculada anteriorment de la línia, es col·locarà un interruptor general automàtic de 400A i un poder de tall de 16KA. 8.7 CIRCUITS INTERIORS: Les intensitats màximes admissibles dels conductors vénen determinades per la instrucció ITC BT 19. Cal comprovar que la caiguda de tensió entre l’inici de la línia i el receptor no sigui superior al 3%, en instal·lacions d’enllumenat, i del 5%, a la resta de receptors, segons indica la mateixa instrucció. Per tant, per comprovar que les seccions trobades compleixen les condicions establertes per la instrucció, aplicarem les fórmules per a circuits monofàsics o trifàsics depenent del tipus de línia. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 123 CIRCUITS MONOFÀSICS CIRCUITS TRIFÀSICS ϕcos×= V PI ϕcos3 ×× = V PI VS LPV ×× ××=∆ γ 2 VS LPV ×× ×=∆ γ 8.7.1 Quadre General de Maniobra i Protecció: CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) SQ 1 102089,8 2 184,19 3 + 1 120 0,08 0,02 SQ 2 20243,6 55 36,52 3 + 1 10 4,97 1,24 SQ 3 29206,4 21 52,69 3 + 1 16 1,71 0,43 SQ 4 5071,0 24 9,15 3 + 1 6 0,91 0,23 SQ 5 52658,8 12 95,01 3 + 1 35 0,81 0,20 Sistema d’alarma 150 70 0,82 1 + 1 2,5 0,65 0,28 Enllumenat escales 720 22 3,91 1 + 1 1,5 1,64 0,71 8.7.2 Subquadre 1: CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Enllumenat taller L1 1350 35 7,34 1 + 1 1,5 4,89 2,13 Enllumenat taller L2 1350 36 7,34 1 + 1 1,5 5,03 2,19 Enllumenat taller L3 1350 38 7,34 1 + 1 1,5 5,31 2,31 Enllumenat taller L4 810 34 4,40 1 + 1 1,5 2,85 1,24 Enllumenat recanvis L1 1263,6 65 6,87 1 + 1 2,5 5,10 2,22 Enllumenat recanvis L2 680,4 68 3,70 1 + 1 1,5 4,79 2,08 Enllumenat taulell recanvis 417,6 42 2,27 1 + 1 1,5 1,82 0,79 Enllumenat oficina i accés 680,4 66 3,70 1 + 1 1,5 4,65 2,02 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 124 CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Enllumenat pas exposició a taller 187,2 12 1,02 1 + 1 1,5 0,23 0,10 Enllumenat despatxos 1461,6 22 7,94 1 + 1 1,5 3,33 1,45 Enllumenat sala espera i bany 392,4 15 2,13 1 + 1 1,5 0,61 0,26 Enllumenat exposició L1 3780 57 20,54 1 + 1 6 5,58 2,42 Enllumenat exposició L2 3780 42 20,54 1 + 1 4 6,16 2,68 Enllumenat exposició L3 3780 53 20,54 1 + 1 6 5,18 2,25 Enllumenat exposició L4 1890 48 10,27 1 + 1 2,5 5,63 2,45 Enllumenat exterior 1 810 65 4,40 1 + 1 6 1,36 0,59 Enllumenat exterior 2 1080 64 5,87 1 + 1 6 1,79 0,78 Frenòmetre taller 22000 19 39,69 3 + 3 10 1,87 0,47 Equilibrador taller 400 21 0,72 3 + 1 2,5 0,15 0,04 Elevadors tisores taller 6000 27 10,83 3 + 1 2,5 2,89 0,72 Elevador 2 columnes 6000 30 10,83 3 + 1 2,5 3,21 0,80 Elevador servei express 3000 37 5,41 3 + 1 2,5 1,98 0,50 Muntacàrregues recanvis 8900 64 16,06 3 + 1 6 4,24 1,06 Banc de proves taller 3680 35 20,00 1 + 1 4 5,00 2,17 Motors portes taller 4500 30 24,46 1 + 1 6 3,49 1,52 Motors portes exposició 900 52 4,89 1 + 1 2,5 2,91 1,26 Bases recanvis 1000 59 5,43 1 + 1 2,5 3,66 1,59 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 125 CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Caixes industrials BJC taller L1 15000 38 27,06 3 + 1 6 4,24 1,06 Caixes industrials BJC taller L2 10000 47 18,04 3 + 1 4 5,25 1,31 PC’s PB 3300 25 17,93 1 + 1 2,5 5,12 2,23 Bases zona oficines PB 5000 27 27,17 1 + 1 6 3,49 1,52 Bases exposició 3000 42 16,30 1 + 1 2,5 3,91 1,70 8.7.3 Subquadre 2: CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Enllumenat planxa L1 1461,6 15 7,94 1 + 1 1,5 2,27 0,99 Enllumenat planxa L2 1670,4 22 9,08 1 + 1 1,5 3,80 1,65 Enllumenat planxa L3 835,2 27 4,54 1 + 1 1,5 2,33 1,01 Enllumenat laboratori planxa 208,8 45 1,13 1 + 1 1,5 0,97 0,42 Enllumenat cabina de pintura 3000 36 16,30 1 + 1 2,5 6,71 2,92 Termo ventilador i unitat depuradora 7500 36 13,53 3 + 1 2,5 4,82 1,21 Extractor THGT planxa 750 10 1,35 3 + 1 2,5 0,13 0,03 Bases industrials BJC planxa 15000 40 27,06 3 + 1 6 4,46 1,12 8.7.4 Subquadre 3: CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Enllumenat zona estoc L1 1252,8 39 6,81 1 + 1 1,5 5,06 2,20 Enllumenat zona estoc L2 1252,8 47 6,81 1 + 1 1,5 6,10 2,65 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 126 CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Enllumenat zona estoc L3 1879,2 54 10,21 1 + 1 2,5 6,30 2,74 Enllumenat bany, CT i sala exterior 403,2 30 2,19 1 + 1 1,5 1,25 0,54 Enllumenat exterior PS 240 35 1,30 1 + 1 1,5 0,87 0,38 Compressor sala exterior 11000 21 19,85 3 + 1 4 2,58 0,64 Detecció de CO zona estoc 105,4 50 0,57 1 + 1 1,5 0,55 0,24 Extractor THGT zona estoc 750 4 1,35 3 + 1 2,5 0,05 0,01 Elevador de 2 columnes 6000 3 10,83 3 + 1 2,5 0,32 0,08 Bomba elevació d’aigües 2200 16 3,97 3 + 1 6 0,63 0,16 Motor porta zona estoc i planxa 1500 13 8,15 1 + 1 2,5 1,21 0,53 Caixes industrials BJC zona estoc 5000 56 9,02 3 + 1 2,5 5,00 1,25 Electrobombes sub. oli 2340 19 12,72 1 + 1 2,5 2,76 1,20 8.7.5 Subquadre 4: CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Enllumenat PP 1 824,4 30 4,48 1 + 1 1,5 2,56 1,11 Enllumenat PP 2 1281,6 28 6,97 1 + 1 1,5 3,71 1,62 Extractors PP 90 20 0,49 1 + 1 1,5 0,19 0,08 PC’s PP 1500 8 8,15 1 + 1 1,5 1,24 0,54 Bases PP 3000 31 16,30 1 + 1 2,5 5,78 2,51 8.7.6 Subquadre 5: CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Enllumenat 129,6 7 0,70 1 + 1 1,5 0,09 0,04 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 127 CIRCUIT POTÈNCIA (W) LONG. (m) I màx. (A) TIPUS LÍNIA SECCIÓ (mm2) ∆V (V) ∆V (%) Kit sobrepressió escala 1500 10 8,15 1 + 1 2,5 0,93 0,41 Equip solar tèrmic 30 4 0,16 1 + 1 1,5 0,01 0,01 Termo elèctric 1800 3 9,78 1 + 1 2,5 0,34 0,15 Unitat Rooftop 31000 13 55,93 3 + 1 25 0,72 0,18 Multisplit doble twin 6800 15 36,96 1 + 1 10 1,58 0,69 Multisplit twin 3400 17 18,48 1 + 1 4 2,24 0,98 Multisplit triple 6300 19 34,24 1 + 1 10 1,86 0,81 Split 1650 21 8,97 1 + 1 2,5 2,15 0,94 Bases 1500 4 8,15 1 + 1 2,5 0,37 0,16 8.8 ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA: Partint d’un valor d’il·luminació mínima, a efectes de càlculs, de 5lux/m2, en cas de fallo de l’enllumenat general o quan la tensió d’aquest baixi a menys del 70% del seu valor nominal; es determina l’enllumenat d’emergència: ZONA UNITATS LUMENS PER UNITAT SUPERFÍCIE PER LLUM (m2) SUPERFÍCIE COBERTA (m2) Exposició vehicles (577,35 m2) 10 350 70 700 Despatxos i oficines PB i PP (S<30m2) 1 150 30 30 Servei PB (7,30m2) 2 150 30 60 Sala d’espera (26,65m2) 1 150 30 30 Taller (439,10m2) 8 350 70 560 Venda recanvis (15,5m2) 1 150 30 30 Magatzem recanvis (265,00m2) 11 150 30 330 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 128 ZONA UNITATS LUMENS PER UNITAT SUPERFÍCIE PER LLUM (m2) SUPERFÍCIE COBERTA (m2) Descàrrega recanvis (14,67m2) 1 150 30 30 Zona estoc (1053,00m2) 17 350 70 1190 Bany PS (10,55m2) 2 150 30 60 Sala transformador (11,20m2) 1 150 30 30 Planxa i pintura (389,75m2) 7 350 70 490 Laboratori (21,20m2) 2 150 30 60 Vestidors PP (41,60m2) 2 150 30 60 Passadís PP (27,80m2) 2 150 30 60 Arxiu (34,88m2) 1 350 70 70 Sala reunions (27,70m2) 1 150 30 30 Sala informàtica (18,55m2) 1 150 30 30 8.9 POSTA A TERRA: L’elèctrode es dimensionarà de forma que la seva resistència de terra faci que qualsevol massa no pugui ocasionar tensions de contacte superiors a 24V. Per tant, tenint en compte que els diferencials de menor sensibilitat seran els dels circuits de força motriu de 0,3A, la resistència a terra de la presa ha de tenir un valor màxim de: Ω=== 803,024 AVIVR Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 129 La resistència de l’elèctrode depèn de les seves dimensions, de la seva forma i de la resistivitat del terreny en el qual s’instal·la. Segons la taula 3 de la ITC BT 18, per a terrenys cultivables poc fèrtils, el valor mig de la resistivitat és de 500Ωm. Per tant, si s’instal·laran piquetes verticals de 2m de longitud, la resistència que donarà cadascuna d’aquestes serà: Ω=Ω== 2502500m mLR ρ Així doncs, s’instal·laran 10 piquetes de 2m de llargada i 14mm de diàmetre d’acer courejat, i unides entre sí per cable de coure de 35mm2 de secció. Les 10 piquetes donaran una resistència a terra de: Ω=Ω= 2510250 mR 9- INSTAL·LACIÓ DE PARALLAMPS 9.1 NECESSITAT D’INSTAL·LAR PARALLAMPS: Serà necessària, segons DB-SU8 del CTE, quan la freqüència esperada d’impactes (Ne) sigui major al risc admissible (Na). La freqüència esperada d’impactes, Ne (número d’impactes/any), pot determinar- se mitjançant l’expressió: 6 1 10 −×××= CAeNgNe On: Ng barb2right Densitat d’impactes sobre el terreny (núm. d’impactes/any per km2), obtingut de la Figura 1.1 del mateix document bàsic. Ae barb2right Superfície de captura equivalent de l’edifici aïllat en m2, que és la delimitada per una línia traçada a una distància de 3H de cada un dels punts del perímetre de l’edifici, sent H l’altura de l’edifici en el punt del perímetre considerat. C1 barb2right Coeficient relacionat amb l’entorn segons Taula 1.1 del mateix document bàsic. Per tant, si Ng té un valor de 4; Ae un valor de 3690m2; i C1 un valor de 1: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 130 anyimpactesNe 01476,010136904 6 =×××= − El risc admissible, Na, pot determinar-se mitjançant l’expressió: 3 5432 105,5 −××××= CCCCNa On: C2 barb2right Coeficient en funció del tipus de construcció, segons la taula 1.2 (té un valor de 0,5). C3 barb2right Coeficient en funció del contingut de l’edifici, segons la taula 1.3 (té un valor de 3). C4 barb2right Coeficient en funció de l’ús de l’edifici, segons la taula 1.4 (té un valor de 3). C5 barb2right Coeficient en funció de la necessitat de continuïtat en les activitats que es desenvolupen en l’edifici, segons la taula 1.5 (té un valor de 1). Per tant: 00122,0101335,0 5,5 3 =××××= −Na Com que, segons el càlculs Ne>Na, és a dir, que la freqüència esperada d’impactes a l’any és major que el risc admissible, cal instal·lar un parallamps. 9.2 TIPUS D’INSTAL·LACIÓ EXIGIDA: Quan segons l’expressat en l’apartat anterior és necessari disposar d’una instal·lació de protecció contra el llamp, aquesta tindrà com a mínim l’eficiència E que determina la següent fórmula: Ne NaE −=1 Per tant, segons els valors obtinguts, l’eficiència serà com a mínim de: 917,001476,0 00122,01 =−=E Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Justificació càlculs 131 La taula 2.1 del DB SU-8 indica el nivell de protecció corresponent a l’eficiència requerida. Per tant, com que l’eficiència es troba entre els valors de 0,80 i 0,95, el nivell de protecció de la instal·lació serà de 3. IV- DOCUMENTACIÓ TÈCNICA Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 133 1- INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT 1.1 SEPARADOR D’HIDROCARBURS: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 134 1.2 BOMBA D’AIGÜES RESIDUALS I FECALS Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 135 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 136 1.3 POU D’ELEVACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 137 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 138 2- INSTAL·LACIÓ DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS 2.1 EXTINTORS EXTINTORS DE POLS POLIVALENT EXTINTORS AMB PRESSIÓ PERMANENT, AMB POLS POLIVALENT ABC - Adaptados a la Norma Europea EN-3:1996 - Certificados con la marca "N" AENOR - Agente extintor fabricado según las Normas UNE EN 615: 1996/ISO 7202:1987 - Ministerio de Industria y energía, Registro de Tipo: FAI 3272 CARACTERÍSTICAS Extintores de presión incorporada, provistos de indicador de presión y con válvula de comprobación para poder tomar la presión en el interior del aparato. Los extintores de 6 y 9 kg incorporan una manguera de PVC, reforzada con hilo de poliester. En el extremo de la manguera, va situado un difusor especialmente diseñado para obtener un flujo uniforme del agente extintor. Además incluyen una peana de polipropileno, que mantiene al recipiente aislado del suelo en todo momento. El recipiente ha sido fabricado con chapa de acero de alta calidad y con un espesor de 1.5 mm. La protección exterior en epoxy-poliester polimerizado a 200ºC, proporciona al recipiente una gran resistencia a la corrosión. APLICACIÓN Los modelos de 3 kg., tienen la eficacia requerida por el Ministerio de Industria para vehículos destinados al transporte de mercancías o cosas, hasta un P.M.A. de 3.500 Kg. El modelo de 6 Kg., puede ser utilizado tanto para el transporte, en determinados vehículos, como para la edificación, al igual que l modelo de 9 Kg. MODEL I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES PESO EFICACIA AGENTE EXTINTOR ABC GAS PROPUL. PESO TOTAL (Kg.) 0 (mm.) ALT. TOTAL (mm.) LONG. DE DISPARO (m.) PRESIÓN DE PRUEBA (bar) 6 KG 21A 113B C ABC Auca 2. Nitrogeno (N2) 9,5 150 525 4,5 20 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 139 EXTINTORS DE CO2 MODEL I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES MODELO Y PESO EFICACIA EXTINTOR CO2 2 KG 21 B 2.2 BOQUES D’INCENDI EQUIPADES NORMALITZADES BIE DE 45mm. (SEGONS NORMA UNE-EN-671-2) TIPO CARACTERÍSTICAS Armario de dimensiones 680x400x150mm. VERTICAL, en chapa pulida de 1mm., de espesor pintado en epoxi-poliester rojo RAL- 3000, puerta metálica con cerradura, devanadera circular de tubo diámetro 350mm., válvula de asiento angular diametro 45mm., en latón cromado , manómetro; lanza variomatic triple efecto, racores Barcelona UNE 23400 "uso ligero" y etiqueta "rompase en caso de incendio" BIE45ENV15 15 mts. Manguera sintética de 45 mm., norma UNE23091-2 A BIE45ENV20 20 mts. Manguera sintética de 45 mm., norma UNE23091-2 A BIE DE 25mm. (SEGONS NORMA UNE-EN-671-1) TIPO CARACTERÍSTICAS Armario de dimensiones 690x580x260mm. VERTICAL, en chapa de acero de 1mm., de espesor pintado en epoxi- poliester rojo RAL- 3000 y compuesto por: BIE25PN20- 690 Puerta empotrada para acristalar en acero inoxidable con cerradura de cuadradillo de 8mm., carrete fijo con alimentación axial, válvula de bola 1” en latón cromado, manómetro, lanza variomatic triple efecto, etiqueta “ rompase en caso de incendio”, Guía orientable para conducción de la manguera 20 m. Manguera semirrígida diámetro 25 mm., UNE23091-3 A. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 140 3- INSTAL·LACIÓ D’AIGUA FREDA I CALENTA SANITÀRIA 3.1 TERMO ELÈCTRIC ACUMULADOR DE 150l Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 141 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 142 3.2 EQUIP SOLAR TÈRMIC Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 143 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 144 4- INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT 4.1 TAULES CÀLCUL PÈRDUA DE PRESSIÓ AIRE COMPRIMIT Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 145 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 146 4.2 COMPRESSOR INSTAL·LACIÓ AIRE COMPRIMIT COMPRESOR PUSKA ROTATIVO DE TORNILLO SERIE RTA CONDICIONES DE REFERENCIA Presión del aire de admisión 1 Bar Temperatura del aire de admisión 20 ºC Humedad relativa del aire 70 % COMPRESOR – AIR TEC-55 Presión de trabajo 8 Bar Caudal según norma ISO 1217 1.620 l/min Velocidad de los rotores 6.470 r.p.m. Presión máxima de trabajo 4 Bar Presión mínima de trabajo 8 Bar Máxima temperatura ambiente recomendada 40 ºC Mínima temperatura ambiente recomendada 0 ºC MOTOR ELECTRICO Potencia nominal 11/15 Kw/HP Velocidad del eje 3.000 r.p.m. Índice de protección del motor IP 54 Aislamiento clase F Tensión eléctrica 380 V. Frecuencia 50 Hz. CARACTERISTICAS DEL GRUPO Refrigeración Aire/aire ∆ de la temperatura de salida del aire +10 ºC Volumen de aceite 4,4 l. Contenido de aceite en el aire 3 p.p.m. Nivel sonoro a 1 m. según norma Cagi-Pneurop PN2 CPTC2 63 Db. DIMENSIONES Y PESOS Largo 1000 mm. Ancho 650 mm. Alto 1045 mm. Peso 230 Kg. Conexión a la red de aire comprimido 3/4 “ Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 147 5- INSTAL·LACIÓ DE SUBMINISTRAMENT I EVACUACIÓ DE LUBRICANT 5.1 ELECTROBOMBA SUBMINISTRAMENT D’OLI: 5.2 DISPENSADOR AMB MÀNEGA ENROTLLABLE: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 148 5.3 SISTEMA DE CONTROL: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 149 5.4 SISTEMA DE RECOLLIDA: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 150 6- INSTAL·LACIÓ DE VENTILACIÓ 6.1 CENTRAL DE DETECCIÓ I DETECTORS DE CO KM-260 EQUIPO PARA LA DETECCIÓN DE MONÓXIDO DE CARBONO KM-260: Central para la detección de monóxido de carbono DIMENSIONES Y PESOS DE LAS DIFERENTES CONFIGURACIONES MODELO Nº DE ZONAS POSIBILIDAD DE AMPLIACION DIMENSIONES (ancho x alto x fondo) PESO Kg. KM-260-1 KM-260-2 KM-260-3 KM-260-4 KM-260-5 1 2 3 4 5 1 ZONA - - - 2 ZONAS 1 ZONA - - - 275 X335 X 130 275 X 335 X 130 470 X 335 X 130 470 X 335 X 130 470 X 335 X 130 6 6 10,2 10,2 10,2 CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS TECNOLOGIA TENSIÓN DE RED FUSIBLE DE RED TENSIÓN ENTRADA AL MÓDULO DE ZONA POTENCIA MÁXIMA CONSUMIDA POR CENTRAL MICROPROCESADOR DE 8 BITS 220V AC ±10% TIPO 5X20 DE 3A DE 10 A 20V AC - DC 95W Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 151 ESCALA DE MEDICIÓN CONEXIONADO DISTANCIA MÁXIMA Nº MÁXIMO DE DETECTORES POR LINEA SALIDA DE VENTILACIÓN (PRIMER NIVEL) SALIDA DE ALARMA ( SEGUNDO NIVEL) NIVEL DE VENTILACIÓN SELECCIONABLE A NIVEL DE ALARMA PROGRAMABLE MODO DE FUNCIONAMIENTO A TRES HILOS (1,5mm²) 350mt. 15 POR RELÉ C, NA, NC POR RELÉ C, NA, NC SELECCIONABLE A 50, 100 Y 150 PPM PROGRAMABLE DE 0 A 299 PPM AUTOMÁTICO, MANUAL Y PARO KM-170: DETECTOR DE MONÓXIDO DE CARBONO CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS KM-170 TECNOLOGÍA TIPO DE SENSOR VIDA ÚTIL DEL SENSOR TENSIÓN DE ALIMENTACIÓN CONSUMO MEDIO TIEMPO DE ESTABILIZACIÓN AL ARRANCAR TIEMPO DE ACTIVACIÓN AL ARRANCAR TIEMPO DE REACCIÓN Nº MAX. DE APARATOS POR ZONA TEMPERATURA DE TRABAJO DIMENSIONES BORNES SECCIÓN DEL HILO ÍNDICE DE PROTECCIÓN ÁREA DE TRABAJO INSTALACIÓN DIAMETRO DEL TUBO MATERIAL MICROPROCESADOR DE 8 bits SEMICONDUCTOR TGS 4 AÑOS DE 10 A 20V CC 65mA 72 HORAS 20 SEGUNDOS. 10 SEGUNDOS 15 DE 0 A 40ºC 81 X Ø109 POR TORNILLO Y ARANDELA 1,5mm² IP205 300m² sobre el nivel de generación 20 mm ø A.B.S. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 152 6.2 EXTRACTOR BANYS Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 153 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 154 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 155 6.3 EXTRACTOR VESTUARIS Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 156 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 157 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 158 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 159 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 160 6.4 EXTRACTOR ESTOC I TALLER PLANXA PLANTA SOTERRANI Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 161 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 162 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 163 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 164 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 165 6.5 VENTILACIÓ CABINA-FORN DE PINTURA Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 166 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 167 6.6 KIT SOBREPRESSIÓ ESCALES ESPECIALMENT PROTEGIDES Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 168 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 169 6.7 SONDA QUALITAT AIRE Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 170 6.8 CÀLCUL VENTILACIÓ Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 171 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 172 7- INSTAL·LACIÓ DE GAS 7.1 CREMADOR CABINA FORN PINTURA Air Vein Gas Burners The air vein gas burners are designed specifically for direct installation. All the air necessary for combustion is taken directly from the flow, thereby eliminating the need for auxiliary fans or mixing equipment, enabling a considerable energy savings. The mixing that occurs between the hot gas and the air current at play is so tight, that the temperature is the same both a short distance from the burner and the section along the conducting pipe. The system requires little to no maintenance. These burners operate with natural gas, propane or propane-air mix. For further information, please consult with our technical department. MODEL GV/VA 20 GV/VA 30 POWER kW 29-232 29-314 POWER Mcal/h 25-200 25-270 CAPACITY G20 (METHANE) Nm³/h 1.13-9.0 1.13-12.1 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 173 7.2 ESQUEMA INSTAL·LACIÓ Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 174 8- INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ 8.1 MÀQUINA ROOFTOP EXPOSICIÓ: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 175 8.2 DIFUSORS EXPOSICIÓ: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 176 8.3 MULTISPLITS: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 177 8.3 SPLIT: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 178 8.4 EMISSORS TÈRMICS: 9- INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT 9.1 MUNTACÀRREGUES: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 179 9.2 CAIXES INDUSTRIALS BJC TALLER: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 180 9.3 ELEVADORS: 9.3.1. Elevador 2 columnes: Elevador de 2 columnas C-3.2 C-3.2 1ph C-2.30 Datos Técnicos : C-3.2 1ph C-3.2 C-2.30 Referencia: Capacidad de carga: Potencia: Voltaje: Tiempo de elevación: Peso neto: 13.127 2.800 Kg. 2,2 Kw. 230 V 50 Seg. 580 Kg. 13.124 2.800 Kg. 3 Kw. 400-230 V. 45 Seg. 580 Kg. 13.122 3.000 Kg. 3.7 Kw. 400/230 V. 45 Seg. 600 Kg. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 181 9.3.2. Elevador 4 columnes: C-450 5000 Kg Se trata de un elevador de 4 columnas de 5000 Kg. de capacidad con unas dimensiones similares a nuestro actual C-445 Universal pero con largo de pasarela de 5200 mm en vez de los 4800 mm actuales del C-443/445. Datos Técnicos : C-450 Capacidad de carga: Potencia motor: Altura de pasarela suelo: Ancho pasarela: Largo total: Luz entre columnas: Max. separación pasarela : Min. separación pasarela: Referencia: Tiempo de elevación: 5.000 Kg 3 kW 170 mm 630 mm 5.200 mm 2.780 mm 960 mm 710 mm xxx 35 Seg. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 182 9.3.3. Elevador de tisores: Doble Tijera DT-3.000 Datos Técnicos : DT- 3.000 MONOF. DT - 3.000 Referencia: Capacidad máxima: Tiempo de subida: Tiempo de bajada: Altura máxima: Longitud del elevador: Dimensiones plataforma: Motores electricos: Potencia motor: Presión máxima: Aliment. Neumatica: Tensión circuito mando: Peso elevador: Nivel de sonoridad: --- 2.200 kg. 70 sg. 50 sg. 1.800 mm 1.500 mm 1.500x520 230 V 2,2 Kw 200 Bar 6-8 Bar. 24 V 800 Kg <70 Db. (A) 13.134 3.000 Kg 50 sg. 50 sg. 1.800 mm 1.500 mm 1.500 x 520 230-400 V/ 50Hz 3 Kw. 200 bar 6-8 bar 24 V 800 Kg <70 Db. (A) Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 183 9.4 TAULES CÀLCULS: Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 184 Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Documentació tècnica 185 V- CONCLUSIONS I AGRAÏMENTS Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Conclusions i agraïments 187 CONCLUSIONS I AGRAÏMENTS Amb la realització del present projecte, s’ha arribat a definir les instal·lacions necessàries per a dur a terme les activitats descrites en l’apartat d’introducció. Aquestes instal·lacions s’han definit tant des del punt de vista de la composició, els materials i el seu desenvolupament; com la justificació d’aquestes mitjançant els càlculs corresponents. Trobo que ha estat un treball molt enriquidor ja que el fet de tractar-se de les instal·lacions d’un establiment industrial i ser tant diferent al què havíem vist durant la carrera, m’ha portat a aprendre moltes més coses. Un cop acabat el treball i observant tot el què s’ha anat realitzant, es veu tot molt diferent. Al començament et trobes davant un munt de dubtes i problemes, dels quals sembla que no en vegis la sortida. No obstant, a mesura que es va avançant, t’adones que amb allò que t’ofegaves dues setmanes enrere, ja no sembla tan complicat d’entendre i comences a moure’t d’una forma més àgil i segura. El principal repte ha estat la correcta aplicació de la normativa vigent ja que, a part que la seva lectura és bastant feixuga, molts aspectes queden incomplets o no estan prou definits. Finalment, m’agradaria agrair l’assessorament i ajuda durant el projecte de diverses persones i empreses. Primerament, agrair l’assessorament de la meva tutora, Elena Vilagran, així com la seva disposició a aconsellar-me sobre el projecte. També m’agradaria agrair el recolzament i la paciència de la meva família, en especial l’assessorament del meu xicot Toni i del meu germà Jordi. En quant a l’assessorament de les consideracions en el càlcul de l’aire comprimit haig d’agrair les pautes que em va donar en Riera. Per acabar, agrair a les diferents empreses que m’han facilitat informació com Instal·lacions Almohaya S.C., Establiments Coll S.A., Comercial Tecca, Ciatesa, Autoelèctric Joal i OlotAuto S.L. VI- BIBLIOGRAFIA Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Bibliografia 189 BIBLIOGRAFIA - AENOR. Sistemes per al Control de fum i de calor. Part 6: Especificacions pels sistemes de diferencial de pressió. UNE EN 12101-6:2005. Madrid: AENOR, desembre de 2006. - Catàleg aparells multisplit i split de la casa DAIKIN [en línia]. . - Catàleg bombes i estacions elevadores d’aigües residuals de la casa EBARA [en línia]. < http://www.ebara.es/>. - Catàleg cabina forn de pintura de la casa BLOWTHERN [en línia]. < http://www. blowtherm.com/public/_ cfm/Prodotti.cfm?id_pagina=41&idVoceMenu=98>. - Catàleg caixes industrials BJC [en línia]. < http://www.bjc.es/PDF/pdf.htm>. - Catàleg compressors i accessoris instal·lació d’aire comprimit de la casa PUSKA [en línia]. < http:// www.puska.com/>. - Catàleg de productes pel subministrament i recollida de lubricant de la casa SAMOA [en línia]. < http://www.samoaindustrial.com>. - Catàleg difusors de la casa TROX [en línia]. < http://www.trox.de/es/index.jsp>. - Catàleg elevadors electromecànics de la casa CASCOS [en línia]. http://www. cascos.es/>. - Catàleg enllumenat de la casa TROLL [en línia]. . - Catàleg enllumenat emergència de la casa DAISALUX [en línia]. http://www. daisalux.com/. - Catàleg emissors tèrmics elèctrics de la casa FERROLI [en línia]. < http://www. ferroli.es/familia.asp?Familia=200&arbol=0-4>. - Catàleg energia solar de la casa TERMICOL [en línia]. < http://www.termicol.es/>. - Catàleg màquina de climatització autònoma rooftop de la casa CIATESA [en línia]. . Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Bibliografia 190 - Catàleg material elèctric de la casa HAGER [en línia]. . - Catàleg muntacàrregues de la casa SCHINDLER [en línia]. < http://www.schindler. es/esp_index/esp_esp-2.htm>. - Catàleg productes de ventilació i exemples de la casa SODECA [en línia]. < http:// www.sodeca.com/>. - Catàleg productes de ventilació i taules de càlcul de la casa Soler & Palau [en línia]. < http://www.solerpalau. es/index.jsp>. - Catàleg separador d’hidrocarburs de la casa REMOSA [en línia]. < http://www. remosa.net/>. - Catàleg termo acumulador elèctric de la casa FAGOR [en línia]. < http://www. fagor.com/es/_bin/cast/sep/sep_termos.php?tabla=termos>. - Espanya. Real Decret 1942/1993, del 5 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis. BOE núm. 298 del 14 de novembre de 1993. - Espanya. Real Decret 485/1997, del 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. BOE núm. 97 del 23 d’abril de 1997. - Espanya. Real Decret 2267/2004, del 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials. BOE núm. 303 del 17 de desembre de 2004. - Espanya. Real Decret 314/2006, del 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. Leynfor Siglo XXI i Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona. Madrid, 2006. - Espanya. Real Decret 1027/2007, del 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. BOE núm. 207 del 29 d’agost de 2007. - Espanya. Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries, del 2 d’agost. Thomson Paraninfo i Comercial Elèctrica Grup. Madrid, 2002. Projecte d’instal·lacions d’un taller concessionari Bibliografia 191 - Manual d’Instal·lacions Receptores de Gas Natural [en línia]. < http://www. scribd.com/doc/100958/manual-instalaciones-gas-natural>. - Normes Tecnològiques de la Edificació [en línia]. < http://www.geoteknia.com/ normas/nte/nte.htm>.