La Sostracció internacional de menors

Abstract

El present treball té inici amb una síntesi de les normes que regulen la sostracció internacional de menors, enquadrada en un marc jurídic que ens servirà per posar-nos en context i poder comprendre més fàcilment la segona part del treball. A partir d’aquesta, es pretén mostrar com funciona veritablement un procés de retorn d’un menor, ja que en la realitat el procediment es complica i no acaba esdevenint tant idíl·lic com descriuen les normes. Per dur a terme l’estudi comparatiu entre teoria i pràctica, em serviré d’un cas real que va tenir inici l’any 2012, i el qual em permetrà mostrar com diferents factors poden arribar a alterar el que disposa el Conveni, que en aquest cas és la màxima norma reguladora, segons el qual el menor ha de retornar immediatament al país de residencia habitual si no ha passat un any. Finalment, el que pretenc demostrar és com en un tema de suma importància i que actualment es troba en auge, les normes no aconsegueixen minvar les dilacions que pateix el procés, i en conseqüència, a qui acaba repercutint personalment tot això no és a ningú més que al menor que es veurà privat –al menys durant un temps si finalment s’aconsegueix la seva restitució- del dret a estar en companyia dels seus pares