L'Ètica i la desmesura «hybris» en l'esport quan l'escala de valors es tergiversa, donant lloc a una hybris malaltissa-obsessiva

Compartir
En el present assaig té lloc un recorregut, des d'un focus experimentat en primera persona, en el camp de l'esport, el cos i la desmesura. Per tal de portar-lo a terme, s'ha cregut convenient inserir un apartat en el qual es presenta l'evolució històrica de l'esport i la seva diferenciació respecte al joc, en tant que en molts casos poden arribar a confondre's. Després d'aquesta contextualització, s'analitza l'esport en tant que promotor de virtuts, tot portant-lo també cap a camp contrari pel que fa a l'aparició de la competició esportiva. La qual ens permet fer incidència en el terme de la “hybris” grega, presentada des de distintes perspectives. A tall conclusiu, proposem dues vies, una de les quals és més subjectiva, partint de l'experiència pròpia viscuda com a dona en el terreny de la competició esportiva, i també com a subjecte que experimentà una de les distintes formes de “hybris” derivades de l'obsessió esportiva, la desmesura. Prèviament però, hem cregut convenient fer també present la petja de Foucault respecte a l'estudi del cos, vinculat a la disciplina, cosa que ens permet dirigir-lo cap a la disciplina esportiva, com a forma de sotmetiment ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd3.0