Parelles de fet i declaració d’insolvència

Arnau Raventós, Lídia
Compartir
La previsió d'especials mecanismes de protecció dels creditors dels membres d'una unió estable de parella és qüestió de la que poc s'ha dit. Més enllà de constatar l'especial protecció que pot representar l'establiment d'un particular règim de responsabilitat per supòsits concrets( vegeu, per exemple, la solidaritat ex articles 5 i 24 de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella), qualsevol intent d'aplicar a les parelles de fet mecanismes de naturalesa clarament tuïtiva respecte dels creditors, previstos legalment només pel cas que el deutor sigui persona casada, demana un previ anàlisi de la identitat de raó entre d'ambdós supòsits per tal, si s'escau, de defensar aquella aplicació per analogia. La Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, ofereix elements d'indubtable rellevància en aquest particular. A partir de la consideració de la parella estable del deutor com a “persona especialment relacionada amb el concursat” (article 93.1.1 de la Llei Concursal), del nou règim concursat es segueixen dos efectes particularment destacables: en primer terme, la rescindibilitat dels actes onerosos celebrats entre els membres de la parella que, llevat prova en contrari, en presumeixen perjudicials (articles 71.1; 71.3.1); en segon terme, la submissió dels crèdits dels que, enfront del concursat, en sigui titular la seva parella a un règim particular: es titllen de 'subordinats' (article 92.5) i són relegats al darrer lloc en la jerarquització dels crèdits i en l'ordre en el seu pagament (article 158.1) ​
​Tots els drets reservats